Amanida de llegums amb botifarra i orellanes d’albercoc

La memòria és selectiva. Fins aquí, bé. És més, la d’un servidor de vostès ho és molt, de selectiva. On ja no arribem, on ja no ho veiem gens clar,  és a la natura d’aquesta selectivitat: per què (redéu!!!) hi ha coses que recordem i n’hi ha que no? Això em passa en molts aspectes de la vida, però n’hi ha un en què me n’adono especialment: la cuina. Per què hi ha receptes que sabries explicar d’on surten i d’altres no hi ha manera de saber d’on les has tretes? Per què hi ha receptes que les fas un cop i no les oblides;  i n’hi ha d’altres que les fas sovint i sempre acabes havent d’acudir al llibre / revista / bloc de torn?

Tot això ve a tomb perquè la recepta que us porto avui és la primera que vaig fer extreta del Cuines de TV3. Recordo perfectament el dia que la vaig veure a la tele. Recordo molt bé com aquella mateixa tarda vaig entrar al web a imprimir-la (junt amb un munt més: vaig descobrir el web i el vaig aprofitar!). Recordo com vaig anar al mercat a buscar les llegums cuites, les orellanes (no n’havia usat mai abans per cuinar!). Recordo, perfectament, com la vaig provar primer jo sol abans de donar-li a tastar a la Kissumenja… Ja ho veieu: una recepta memorable

DSC_0537.JPG
Us heu fixat, que els blocaires fem poques fotos als fogons? | Olletadeverdures.cat

És senzilla, però molt vistosa i encara més gustosa. Ara, probablement, ja no és tan original, però fa vuit anys era (gairebé) la bomba. De fet, també recordo com li vaig dir a la meva mare, tot emocionat, que havia fet una recepta de la tele. Recordo, encara més, la seva (primera) reacció: Orellanes? Vinagreta? Mel? Aquí teniu les proporcions per a quatre:

  • 600 g de llegums cuits variats
  • 300 g de botifarra negra (i/o blanca)
  • 8 orellanes
  • 1/2 got d’oli d’oliva
  • 3 cullerades de vinagre de Xerès
  • 1 cullerada de mel de taronger
  • sal i pebre

Primer de res, saltem la botifarra negra (i/o blanca) en una paella. Mentre es va fent, posem les llegums en un bol i hi afegim les orellanes tallades a trossets. Afegim la botifarra i llavors ho amanim tot plegat amb la vinagreta feta amb l’oli, el vinagre, la mel, la sal i el pebre. I ja ho podeu servir. Com veieu, es menja tirant a freda. Però nosaltres l’hem servida tèbia alguna vegada, més cap a l’hivern, i també funciona.

La recepta la va fer el restaurant Terrani, de Barcelona. Això no ho recordava, ho he hagut de buscar al web de Cuines. Per cert, que buscant per Internet he vist que el restaurant continua obert i potser li faré una visita: no hi hem estat mai. I una altra cosa: buscant informació sobre el restaurant, he trobat un bloc de cuina en català que no coneixia: Eating Point. Ja veieu, fer memòria obre la porta a trobar coses noves

Salut!

Anuncis

13 thoughts on “Amanida de llegums amb botifarra i orellanes d’albercoc

  1. Els llegums són molt saludables, però ens fa mandra de menjar-ne a l’estiu. En amanida, entrebanc resolt. Aquesta que ens has presentat, me l’apunte i, en tornar de vacances (on menjarem bona cosa de llegums), la farem vora mar. Besets

  2. Això de la memòria crec que ens passa a tots… és com un subconscient que ens porta a improvitzar tot recordant miques de receptes, d’aquí i d’allà. I ves per on, millor tenir memòria selectiva que no pas ser algú semblant a “Funes el memorioso” (el personatge de J.L Borges)…!!! oi? 😉 M’agrada molt aquesta amanida que heu fet, de fet els llegums a mi només m’agraden cuits i acompanyats d’alguna cosa més, en amanides o en coccions curtes… quan es tracta d’estofats i fabades ja no m’agraden tant! Provarem de fer aquesta vostra, ja que sinó sempre fem l’amanida de llenties i a casa ja se’n comencen a cansar! gràcies per la recepta!!

  3. Les primeres vegades són les que sempre recordem i recordarem, tant si surten bé com si no. Aquesta amanida veig que va ser un triomf i no m’estranya, es veu espectacular!

    Petonets!
    Anna

  4. Hola colla!
    Espero que us vagin molt bé les vacances, Xavi i Sandra! I si la proveu, ja heu direu el què. Espero que us ajudi amb la rentrée… 🙂

    Queti, tanbé espero que us aprofite en la rentrée. La veritat és que aquesta amanida es ben fresqueta i estiuenca… Bones vacances també!

    Dolça, de fet a casa nostra és l’alternativa natural a l’empedrat! Nyam!

    Bet, no: prefereixo no tenir-ho tot al cap!!! Si la proves ja ens diràs, però com ja has notat no té res a veure amb els guisats hivernals. Vade retro, que estem a l’estiu!

    Mar, doncs mira que bé! Estiuenca i rapidilla, ideal per gent sobreocupada! 😉

    Xavier, amb orellanes fetes de casaha de ser increïble. La de la foto la vam fer amb orellanes ecològiques i la cosa ja es va notar cosa bona! 😉

    Taller, gràcies. Certament, crec que contínua sent força original, però com la cuina ha corregut tant els darrers anys…

    Sión, alternativa perfecte a l’empedrat! Ja m’ho diràs, si la proves! 🙂

    Carmina, per nosaltres és molt bona… Ja ens ho explicaràs, docns!

    Ricard, encara que no t’agradin les orellanes, aquí el que aporten és un punt dolcenc. Posa’n una mica menys i a veure què passa. I sense orellanes també estarà bona: t’ho dic que l’he fet alguna dia que em pensava que en tenia i va resultar que no! jejejeje

    Anna, tens tota la raó. Segur que el primer showcooking a casa Xesco el recordarem molt bé! Es veu espectacular i nosaltres creiem que ho és: tots els estius, cau més de un i de dos cops!

    Salut, colla!

  5. Quanta enveja em doneu, genteta, ara però, marxem. hello, good bye, fins setembre, sense fils, sense connexions, sense mòbils, amb natura, muntanyes, rius, marjals i el Mediterrani tot al davant.
    Salut i república
    Perla

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s