Recepta d’una amanida russa miraculosa

Un dels majors desencontres gastronòmics que hi ha a cals Olletos és, sense cap mena de dubte, l’amanida russa. A un servidor de vostès  li encanta i és, probablement, la tapa clàssica que més m’agrada: la demanaria sempre. En canvi, a Kissumenja no li agrada(va) gens ni mica. Sobretot, per culpa de la maionesa. Tal era el divorci sobre aquesta menja, que mai es demanava a restaurants si anavem tots dos junts. És més: l’amanida rusa era un dels plats que aprotifava per cuinar quan menjava sol a casa. Així eren les coses fins que un dia es va obrar un miracle: Kissumenja va provar l’amanida russa de l’Àtica…

Recepta de l’amanida russa de l’Àtica
Encara que donem raons per pensar-ho, no vivim a l’Àtica. Però ja sabeu que hi anem a menjar de tant i en tant i, sobretot, procurem no perdre’ns cap dels cursos de cuina que fan. Per tant, quan Borja va convocar una classe sobre la cuina de les tapes, no vaig dubtar en apuntar-me. Especialment, quan vaig veure que feien la recepta d’amanida russa, una de les dues millors que he menjat i que ham fet aparèixer un parell de cops a la  pàgina de Facebook… 

DSC_0599.JPG
A mi m'agrada més emplatada a cullerades, però era per la foto... 😉 | Olletadeverdures.cat

Total, que el cap de setmana passat vaig forçar la màquina culinària i vaig gosar preparar l’amanida russa de l’Àtica per sopar. Bé, no exagerem: vaig convèncer a Kissumenja de provar-la, insistint que era molt bona i, de fet, diferent. De tota manera, la tensió es palpava a l’ambient: i si no li agrada? I si la malbarata tirant-me-la pel cap?? Quina llàstima d’amanida! Però quan la vaig posar a taula, la va provar i va fer aquell silenci tan característic, tot el patiment es va acabar: no solament li havia agradat. Li anxisava!! Aquí teniu, doncs, la recepta d’una amanida russa miraculosa per a quatre persones:

  • 2 patates mitjanes
  • 2 pastanagues mitjanes
  • 1 bon grapat de pèsols
  • 1 ceba tendra petita
  • 1 ou
  • Oli d’oliva verge extra
  • Oli de girasol
  • 1 all
  • Pernil, olives, anxoves, tonyina en oli i  pebrots “del piquillo”

Ja veieu que la cosa va carregadeta de bombo, com diem al meu poble! Je! Som-hi va! Primer de res, tallem les patates i les pastanagues a daus, les darreres més petites que les patates. Ho posem a bullir i, quan estigui al dente, ho treiem. Fem el mateix amb els pèsols, que de fet més aviat escaldarem que bullirem. Ho retirem tot, ho posem a escórrer i quan estigui ben sec ho posem a refredar en una safata.

Posem l’ou a bullir  i mentre ens posem a fer la maionesa amb all. De fet, és una mena d’allioli molt suau, amb tot just el punt per donar-li alegria a l’amanida. Borja la fa barrejant oli d’oliva i oli de girasol, per matisar una mica la potència del verge extra. Si ho voleu fer més ràpid, sempre podeu barrejar una mica d’allioli i maionesa de pot. Ara, ja us aviso: el que va seduir a la Kissumenja va ser, entre altres coses, la suavitat de la salsa…

Ar ve quan alegrem la cosa a tope: tallem pernil serrà (uns 75 grams), esmicolem tonyina amb oli (una llauna mitjana), piquem les olives (al gust; no les vaig comptar!), trinxem les anxoves (mitja dotzena; després en posarem més a sobre) i picolem un parell de pebrots del piquillo així com la ceba tendra. Quan les verdures bollides estiguin fredes, ho afegirem tot, ho mesclarem i ho remesclarem amb la salsa… Nosaltres vam deixar tot l’ou bollit per decorar, però si voleu en poder picar a dins.

Ara només faltaria decorar. A la versió de la foto hi vam posar l’ou dur ratllat, uns filets de pebrot vermell, les anxoves i unes olives negres. El resultat és, us ho ben prometo, una amanida russa addictiva. Pregunteu-li a Kissumenja: a partir d’ara hauré de vigilar-la quan en faci a casa!! 😉 Suau però gustosa, amb un anar i venird’ingredients que tornen i marxen sense parar per deixar pas al següent…

Acompanyada d’una cerveseta artesana catalana suau i ben fresqueta, ja podeu dir missa: no us farem ni cas! 😛

Salut!

Advertisements

17 thoughts on “Recepta d’una amanida russa miraculosa

  1. Una recepta canònica! Fantàstica. M’heu recordat la meva àvia, del Priorat, que defensava a capa i espasa afegir una mica d’all a la maionesa de l’ensaladilla. Una dona visionaria.
    D’altra banda, molt fan de l’ensaladilla líquida de Joan Roca i, sobretot de l”ensaladilla d’ibèrics de la barra del Coure. Sensacional.

  2. Sóc una mica com Kissumenja, l’ensaladilla russa i les maioneses lluny!!! M’apunto aquesta a veure si també em passa com a ella i li perdo l’adversió.
    PTNTS
    Dolça

  3. Ohhh, la provaré de fer segur!! ja estava esperant la recepta des del dia que vau posar la fotografia al facebook! No acostumo a menjar ensaladilla, i no pas perquè no m’agradi, la meva tieta sevillana en fa una de molt bona també! hi posa gambetes d’aperitiu i alguna cosa més que no m’ha explicat… Però tinc ganes de provar aquesta miraculosa 😉 Tant parlar de l’Àtica, algun dia hi acabaré anant!! jeje

  4. m’ha fet molta gràcia llegir el post i comprovar que, si exceptuem la ceba tendra, a l’àtica i a casa fem ‘l’ensaladilla’ de la mateixa manera. a vegades faig algun canvi, com posar-hi mongeta tendra, o algun encurtit (cogombres en vinagre, per exemple). però la base sempre és aquesta i teniu raó que no n’hi ha mai prou!

  5. Jo com el Manel, faig una similar (sino no seria russa) però hi poso carxofes de pot i també de tant en tant encurtits d’aquests picadets que venen al Mercadona.Mola convertir a la gent al camí veritable de la ensaladilla russa!! :DDD

  6. Com a rus afincat a Gratallops, puc corroborar que la versió ibèrica de l’amanida russa és exquisita i veient aquesta imatge se’m fa la boca aigua!!! Molt bé, Borja! A veure quan baixo algun dia a Barcelona per assaborir aquesta obra mestra!!! O vine tu al nostre celler i la maridem amb un bon Priorat!!! :)))
    As a Russian settled in Gratallops, I’d like to confirm that the Iberian-style Olivier salad is just delectable, and this picture is truly mouthwatering!!! Good job, Borja! When I have some time to visit Barcelona to relish that kickshaw!!! Otherwise, why don’t you come over to our winery to pair your cookery with a good Priorat!!! :)))

  7. Iepa, colla!
    Abans de res, moltes gràcies a tots per passar per casa nostra. Ja sabeu que ens encanta! 🙂

    Francesc, dues raccions o tres! La veritat és que és una recepta molt encertada…

    Miquel, visca la teva àvia! Jo, en canvi, crec que és el primer cop que la fem aixì, a mig camí entre la maionesa i l’allioli. A casa meva, que ens va la marxa, sempre l’hem feta amb allioli sol! Olé!

    Dolça, doncs potser aquesta t’agrada una mica més: a fi de comptes, és més aviat una allioli suavet… Si la proves ja ens diràs, eh?

    Sandra, nosaltres de pernil tampoc n’havíem posat mai i mira que d’entrada no semblava gaire encertat. No sabía aquesta afecció teva a l’amanida russa: si ho arribo a saber, la posem a la recepta del 15 d’amanies! jejejeje

    Ana, és veritat: s’ha de provar de tot. Si no, com saps que ta’agradarà o que no? Besets, preciosa!

    Ana, prenc nota! De fet, vaig pensar que al vapor seria més fàcil deixar-les al punt. Ara que m’ho dius tu, doncs, queda clar! Gràcies!

    MaryLou, les anxoves li donen un punt salat i de peix que accentúa la tonyina: a nosaltres ens ha agradat molt! I amb el teu comentari ja no hi ha dubte que el punt d’all a la maionesa és la clau…

    Bet, prenc nota de les gambes! Ara, hem d’aclarir l’ingredient secret per provar-la i comparar-les. I quan vagis a l’Àtica avisa, que t’acompanyarem!!! 🙂 Per cert, veig que ja nostra tàctica per crear expectativa a través del Facebook funciona! jajajajaj

    Manel, prenc nota per les variacions: estic segur que a Kissumenja li encantarà la idea dels encurtits!! La mongeta, veus, ja no… A casa meva la feien amb mongeta i, provada amb pésols, no hi ha color…

    Cristinat, prova-la! A veure si al final haurem de beatificar a Borja! jajajaj

    Sara Maria, mira que és bona, eh? 😛

    Starbase, també prenc nota de la carxofa! Treus alguna verdura, quan la poses? Pex, els pésols? O to pa dentro? La conversió, certament, pot arribar a ser un camí ben gustós! jajajaj

    Joan, doble gràcies! Mira que en puc arribar a ser bèstia, quan em relaxo escrivint… 😦

    Taller, la veritat és que és full-equip! jajajja Com no li havia d’agradar, oi? jejejej

    Anna, és que Kisumenja quan vol és molt sàvia! jajajajjaaj

    Jordi Ustrell, rus del Priorat! 🙂 Moltes gràcies per la visita i pel comentari. Per cert, si nosaltres podem assistir al meridatge i fer-vos companyia a tu i al Borja, encantants! jajajaj

    Salut!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s