Xocorrocs, el dolç dels Nanos i Gegants de Vinaròs

Tradicionalment, el dia del Corpus Christi els Nanos i Gegants de Vinaròs fan la seva primera actuació de l’any. Així començava la seva temporada i era un dia molt esperat al poble. A fi de comptes, els Nanos i Gegants són amb tota certesa una de les tradicions  més estimades i també més vives de la ciutat. Des de l’any passat, però, el Corpus Christi és el dia que comença la temporada d’un dolç (també) molt nostrat: els xocorrocs. No ho són precisament per la seva antiguetat i ni tan sols per ser molt coneguts. Ho són per les seves característiques, definitòriament vinoarossenques.

Entre la metàfora i l’onomatopeia  
El xocorroc neix de les ganes de Ca Massita – Forn de pa de fer un homenatge a la Colla de Nanos i Gegants de Vinaròs. I per fer-ho, ma germana i mun cunyat, amb l’ajuda de l’imprescindible cuiner Juanjo Roda, van idear un producte que recordés a la colla tan com fos possible. Per això el xocorroc és tota una metàfora i, també, una onomatopeia.

DSC_0135.JPG
Minixocorrocs, per menjar d'un mos. N'hi ha de tres mides | Olletadeverdures.cat

la forma del castanyot, unes castanyoles gegants que toquen els Nanos i Gegants en un dels seus balls més estimats. I el seu nom és l’onomatopeia del so que fa aquest instrument quan es balla aquesta dança: xoc-xorroc-xoc-xoc (aquí podeu escoltar-lo). El nom s’arrodoneix per donar idea de l’ingredient clau: estan fets de xocolata. De fet, són una galeta de xocolata. Però no pas d’una xocolata qualevol… 

Una galeta amb sabor a xocolata a la pedra
Un dels malnoms amb què es coneix als vinarossencs és el de xocolaters. No pas per res relacionat amb substàncies il·legals, sinó perquè antigament hi va haver fins a tres fàbriques de xocolata a la pedra. Una de les més conegudes era la Serret, que es va arribar a convertir-se en sinònim de xocolata a la pedra. A Vinaròs, dir “xocolata Serret” és dir “xocolata a la pedra”.

65906_1299428986144_1843011050_589380_4044925_n.jpg
Xocorrocs i castanyot. Oi que s'assemblen?! | Foto: Nanos i gegants de Vinaròs

La xocolata a la pedra és un producte tradicional de la zona mediterrània, en especial del que era podríem anomenar Països Catalans. El més famós actualment és el d’Agramunt. Però n’hi ha hagut grans productors a Tortosa o també a Sueca, per citar alguns casos. Una de les seves característiques definitòries és que al cacau se li afegeixen diferents tipus de farines per espessir-lo i donar-li consistència. A Tortosa i a Sueca, per exemple, s’afegeix farina d’arròs. En el cas de Vinaròs, el més tradicional era farina de garrofa.

Sí, colla, garrofa. Cultiu endèmic del Maestrat i, que durant anys, també s’exportava a altres parts de l’Estat i d’Europa per afegir a xocolates i allargar el cacau, tot i que no sempre la declaraven. Una de les característiques que li donen a la xocolata és que resulta un producte cruixent i terrós. Si mai n’heu menjat, ja sabeu de què parlo! Aixó fa, també, que sigui molt difícil de fondre. De fet, no es pot fondre sol si no que cal posar-lo al foc amb llet. Per això la forma més tradicional de menjar-lo era així, a la tassa.

Per recollir tot això, mun cunyat s’ho ha manegat per elaborar una galeta que fos molt cruixent i amb potent sabor a xocolata. Un truquet, i també ingredient clau per fer-la ben nostrada, és que hi posa farina de garrofa. El sabor a xocolata s’aconsegueix posant cacau en pols a la masa de la galeta i s’ha potenciat amb una crema de xocolata posada entre les dues capes de galeta que formen el xocorroc. De fet, crec que es pot dir que és una galeta de xocolata Serret. I molt bona. Ja em perdonareu que ho digui jo, però tot un encert.

Avui és Corpus Christi i avui comença la temporada de Nanos i Gegants de Vinaròs. I de xocorroc. Un pasta que busca sumar innovació i tradició. Una d’aquestes coses que a nosaltres tant ens agraden i que ens emocionen quan surten de casa nostra. Així que perdó, però algú us ho havia de contar! 🙂

Salut i Nanos!

Anuncis

16 thoughts on “Xocorrocs, el dolç dels Nanos i Gegants de Vinaròs

  1. Els xocorrocs (de què tan bé parla Francesc, llépol com ell sol) em tenien intrigada. Ara, sabent-ne l’origen, la relació amb la festa i el procés d’elaboració, només em queda posar-me’n a la boca (i als malucs, em tem!). A Benetússer hi havia, al mig del poble, la fàbrica Meivel. Quan hi passàvem, camí de ca la iaia, ja l’oloreta del torró Viena ens obria una ganaaaaa! I és que el xocolate té un poder… Molt bona l’entrada. Com sempre, amics! Una abraçada!

  2. Nyami! Nanu, la setmana vinent si estàs per allà dalt quedem i preparem el pollito rumbero que si he d’esperar la diva anem enllestits.

    Bona revetlla!

  3. Que bons! ja ho van comentar al vídeo que ens vau ensenyar oi? és molt original, està bé això de combinar diferents tradicions d’un mateix lloc (vull dir relacionar la gastronomia amb les altres tadicions, i al revevés, et! així es fa cohesió entre tots!). Ja he vist el comentari sobre la moixama, a veure si en trobo doncs i ja us diré què m’ha semblat! Per cert! si cliqueu sobre el meu nom tindreu una sorpreseta! 🙂

  4. Els xocorrocs són un dels dolços més bons que he tastat mai. I sí, Queti, SÓC UN LLÉPOL!!!! Però és que si coneguéreu Ca Massita us en faríeu fans “for ever” com jo!!! “CA MASSITA” PATRIMONI DE LA HUMANITAT JA!!!! Per cert, el xocolate de Sueca que dieu és molt bo. Per a mi, però, té un punt massa dolç, ara, me’l menge ben a gust. Però no ens oblidem que els “xocorrocs” només són una part petitíssima de la gran quantitat de coses bones que s’hi poden trobar. Hi puc donar fe!!! Salutacions

  5. Supose que el nom deu ser una onomatopeia al·lusiva al so que produeixen les postisses, molt ben triat, per cert. M’ha agradat la informació que faciliteu sobre el xocolate, i la textura, ben segur que més dura, del xocolate amb farina de garrofa. Tens raó Massitet que és molt popular arreu dels Països Catalans, però també d’Aragó, ja us contaré un dia com va anar això, que fins i tot hi hagué d’intervenir el papa, allà pel segle xviii, per explicar a les feligresses catolicíssimes que podien prendre tanquil·lament fins a tres quíqueres de xocolate espés abans de comulgar, que no trencava el dejú (?). Rigorosament històric. No voldria que us oblidàreu del poble xocolater per antonomàsia, Torrent, productor i potser inventor, caldria escatir-ho, del xocolate de puro, no sé si els recordeu i el magnífic xocolate que ara mateix es fa a la Vila Joiosa, producte d’un personatge visionari de finals del segle xix, si no l’erre. Penseu en aquella magnífica campanya que equiparava el gust del xocolate amb els plaers aduts. En la diana.
    Paseu-ho xocorrocadament, olletes.
    Perla

  6. esque a massita no em fan cas….haurien de fer encarrecs per endur via missatgeria.
    u beset a tots desde Vinaròs, trocet de cel 🙂

  7. Mai havia vist unes castanyoles tan grans. Menys mal que els xocorrocs no imiten el tamany natural… Han d’estar deliciosos, sobretot si tenen el gust de la xoxolata a la pedra!

    Petons!
    Anna

  8. Una llàstima no haver vist aquesta notícia abans. M´agradat molt l´article i m´hauria agradat tastar els xocorrocs
    Suposo que encara es podran trobar a Vinaròs.
    Salutacions de El mundo del chocolate,
    Nerea

  9. Ei, xocolaters!!! 😉
    Queti, que en Francesc és un llèpol i ho exagera tot! I la Meivel! Oh! A casa ara en tenen i de tantn me’n menjo una. Però també he de vigilar, que se’m posen al melic! jajajaj

    Pablo, el pollastres rumbero ja balla a la cassola! Je!

    Betflorensa, la sorpresa ha segut brutaaaaaaaaaaaal!!! Prova la moixama i a veure si ens ho fem i proves els xocorrocs. Per posar gust a les tradicions, dic! jejejeej

    Anna, pos tu téns fil directa a Ca Massita! Va, a vore si coincidim i ens fem un caferet en un xocorroc al costat!

    Dolça, moltes gràcies pel comentari i pel carinyo que hi veig. Llepolies a tope! jajajaj

    Francesc, bonic, a qui haurien de declarar patrimoni de la humanitat és a tu! jajajaajaj I això de la xocolata de Sueca jo ho he de provar, que no la conec. Ara, si tu dius que es massa dolça… és que ho deu ser molt, llèpooooooooooooooooooooooooooooool!!! jajajaja

    Mglòria, tot just té un any de vida, el xocorroc… 🙂 Apa, una cosa nova que ja coneixes! Gràcies per la visita, bonica!

    Moltes gràcies, taller! jajajaajj Un comentari molt ben trobat! I no, darrerament no s’hi estàn de res!!!!

    Sara Maria, tu jugues amb avantatge! 😉

    Sión, jo crec que és important reconèixer les tradicions i ajudar a renovar-les, per a que no es rovellen ni envelleixin malament… La qüestió es intentar-ho! 🙂

    Perla, rei! Explica tot el que vulgues i quan vulgues, que això és casa teva i nosaltres esperarem delerosos tot el que vulgues explicar de la xocolata als Paísos Catalans! Torrent i la Vila Joiosa: dues referències més de xocolates a provar! Au! 🙂

    Mestre, tens tota la raó del món: a vore si entre els dos els convencem! 🙂

    Anna, els castanyots són espectaculars… I una cosa que et diré: de la mida natural de l’instrument també n’hi ha! Però aquests són exclusius per als Nanos i Gegants. Ells s’ho mereixen i són molta colla! 🙂

    Moltes gràcies, Mercè! Fa molt bona pinta i encara té millor gust! 🙂

    Nerea, es poden trobar a Vinaròs tot l’estiu, fins que s’acabi la temporada de Nanos i Gegants! Però ara vaig a explicar-t’ho al bloc… 🙂

    Colla, salut i xocorrocs!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s