Un tast de cuina Schwäbisch

La passada Setmana Santa vam fer una de les coses que més ens agrada fer: anar a visitar als nostres amics que viuen fora de Catalunya. I amb Christian i Laia, la veritat és que ens sobren oportunitats! Ja han viscut, en aquest ordre a França, els Estats Units, un altre cop França i ara viuen a Alemanya. A Stuttgart, concretament. Capital de Baden-Württemberg, un dels estats federats que formen l’actual República Federal Alemanya.

Suàbia, una antiga nació alemanya
La gent de Baden-Wüttemberg tenen un cert sentiment identitari i els agrada fer-se dir Schwäbisch. És a dir, suaus. Com ja podeu imaginar, aquest genticili no ve del nom actual del paìs, sinó que l’agafen d’una tribu que ja batallava contra els romans al segle I i que segles després donar nom a un Ducat medieval anomenat Suàbia. Segons el que he pogut llegir, es tracta d’un dels “ducats arrel” medievals que acabarien donant lloc al Regne d’Alemanya. De fet, es veu que hi ha documents antics on es parla de “Suàbia” com “Alemanya”. Germànics de soca-rel, vaja. 

DSC_0504.JPG
La fidelitat a l'antic gentilici també arriba a la cuina | Olletadeverdures.cat

Total, que els actuals habitants d’aquest territori es senten identificats amb aquest passat (ni que sigui a nivell sentimental: no vaig veure intenció de fer cap referèndum…) i tot el que té a veure amb les seves tradicions ho anomenen Schwäbisch. Fins i tot un dels seus grans bancs! Com us podeu imaginar, la cuina també: ja ho veieu a la portada del llibre que ens hem dut – regal de Laia per Sant Jordi, el nostre primer fora de Catalunya.

Cuina Schwäbisch: carn, patata i làctics
Com es pot conèixer un país sense menjar la seva cuina? Impossible, veritat? Nosaltres també hi estem d’acord! 🙂 Per tant, una de les coses que vam fer va ser explorar una mica de què va la cuina d’aquesta zona del sud-oest alemany. I Christian i Laia, coneixedors de la nostra dèria personal, ens van fer de cicerones amb precisió germànica… No debades ja porten un parell d’anys païnt (mai tan ben dit!) la cuina del país.

IMG_1396.JPG
Maulstachen, una de les sorpreses gastronòmiques suabes | Olletadeverdures.cat

La primera impressió que t’emportes quan comences a mirar cartes (bé, quan te les tradueixen en el nostre cas) és que la triada suàbia és carn (de porc, en especial), patates (de tota mena, mida i condició) i làctics (formatges, nates i manteges). El peix, més enllà de la truita de riu, gairebé res de res. Quan mires el territori i la seva ubicació al mapa ho entens perfectament: prats, muntanyes i el mar més proper a uns 700 quilometres (darrere d’un petit accident geogràfic anomenat Alps…). La cuina tradicional això ho reflecteix perfectament i el llibre és claríssim en aquest sentit.

A banda de les salsitxes que tots esperem (alla les tradicionals són la Leberwürst i la Griebenwürst) i els menys famosos embotits de porc fumat, hem descobert tres coses que ens han agradat molt i que per nosaltres eren completament desconeguts: els Maulstachen, el Fleischkäse i el Flemmen Kutchen. Tots tres, sobretot el primer, vindrien a ser com a plats nacionals i els podeu trobar fàcilment als bars i restaurants del país.

IMG_1408.JPG
Maulstachen al forn casolans, segons recepta de veïna local... Nyam! | Olletadeverdures.cat

Els Maulstachen són una mena de raviolis gegants. Si bé ara n’hi ha amb farcits diversos, els originals portarien diverses verdures (els espinacs són bàsics), embotit i carn de salsitxa. La mida és, des del nostre punt de vista, descomunal -tal com podeu veure a la primera foto on us n’hem parlat. El mengen de maneres diverses, però noslatres l’hem provat de dues.

La primera, en una cosa que  en diuen sopa i que a nosaltres ens va semblar un supersuc de rostit dens, enganxifós..i addictiu! Aquesta sopa, per cert, també és un plat nacional en ell mateix: Christian i Laia ens expliquen que als buffets dels bars d’empresa en tenen sempre i els suaus el posen per tot arreu -fins i tot a sobre les patates fregides! La segona manera és al forn: bollits, els parteixen en trossos i els posen en una safata amb ceba i tomàquet  al fons i ho cobreixen d’una mena de creme freiche local. Formatge i a gratinar! Molts bons de totes dues maneres!

IMG_1399.JPG
"Formatge de carn" li diuen al plat. Salsitxa gegant, de fet! | Olletadeverdures.cat

El Fleischkäse (traduit literalment: formatge de carn) és com una mena de salsitxa tipus alemany gegant que serveixen de dues maneres: com una mena de paté amb pa o com un tall de carn convencional, passat per la planxa. Que com es de gran? Doncs mireu la foto: els dos ous estrellats el cobreixen amb prou feines! Molt bo si t’agrada la carn de salsitxa. Sobretot, si tenim en compte que les raccions aquí són graaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaans!!! 😉

El solen acompanyar amb Kartoffelsalat (ja sabeu què és, oi?), un plat que aquí sol ser guarnició d’altres. Per cert, que d’amanides de patata n’hi ha diversos tipus, no només la que coneixem nosaltres. N’hi ha amb maionesa i sense; i fins i tot hi ha parts d’Alemanya on la fan amb iogurt. El que està clar és que l’amanida no porta salsitxes, si no que les acompanya. Matís important… 

Flammen_2.JPG
Capvespre primaveral, Flammkuche, cervesa de blat i bons amics. Perfecció... | Olletadeverdures.cat

El tercer plat nacional és el Flammen Kusche o FlammKusche (literalment, pastís flamejat), encara que en aquest cas sembla que també és plat nacional a Alsàcia. Ens va agradar tant i és tan assequible per fer-lo a casa que ja l’hem fet diversos cops a casa. És com un cóc dels nostres fet amb els productes de la terra: creme freïche, ceba crua i cansalada fumada. Molt, molt bona, ja us ho hem dit. Ara, no és precisament lleugera. 

Carn de porc arrebosada amb patates fregides: L’autèntic plat nacional?
Dit tot això, una cosa que ens va cridar molt l’atenció: els suaus mengen (compulsivament) carn de porc arrebossada amb patates. En trobes a tots els bars i restaurants; i és habitual en els restaurants d’empresa. De fet, Christian i Laia ens expliquen que a les cantines de les seves empreses es fan cues per menjar-ne el dia que n’hi ha. Nosaltres, ja ens perdonaran, no em vam menjar; vam preferir menjar coses més… exòtiques? Ara, allà és més típic que una paella a l’Albufera.

I els dolços? Doncs sense massa idea, la veritat…
De dolços no en vam menjar gaire: ja ens direu, amb tot el que ens vam cascar! Ara bé, hi ha una institució social anomenada Kaffee und Kuchen (café i pastís). És fa a mitja tarda com a berenar i es tracta de pendre un café (amb llet o no) i un bon tros de pastís. L’oferta és brutal, de desenes de pastissos, encara que dominen elsde fruites vermelles. No debades tenen la famosa Selva Negra a tocar… 😉

A Alemanya és menja bé. Si més no, a Suàbia. I ells ho saben: el Govern federal promociona Baden – Württenberg com “l’Estat dels sibarites del sud”. Tomayá! Val, d’acord, segurament no és equilibrat ni sa tot el que us hem explicat. Però mirat des del punt de vista més epicuri, la cuina d’allà és gustosa, potent i de sabors agradables. A més de tenir cops amagats que van més allà dels frankfurts (allà no en tenen, ho sabieu?) i l’amanida de patata. Agradable al paladar i fàcil de menjar, sobretot si l’acompanyes d’una cervesa de blat – una weissbier bavaresa de Paulaner o Franziskaner, per exemple.

Prost! 😉

 

Anuncis

13 thoughts on “Un tast de cuina Schwäbisch

  1. Com sou, ara que estem a clatellades amb els germànics us casqueu un post d’agermanament. Lo vostre si que és diplomàcia i suma de karma entre els pobles.
    I per a que la cosa tingui més força, amb presència de cogombre en els plats.

    També us dirè que al meu colesterol dolent li han entrat ganes d’envair Polònia.

  2. Llegeixo això i penso que ens trobem en el punt just de globalització: viatjar és més fàcil que mai, però encara no he vist cap d’aquests plats per aquí, i això els fa molt més especials! Visca els viatges gastronòmics! 😀

  3. Quin règim! Ara m’hi posava… però dubte entre el raviolot i la salsitxota… Com dieu que són, de grans, els de Suàbia? Xe, es nota que ho vau passar ben bé, i teniu raó: si no coneixem la cuina dels llocs on viatgem, no n’hem trobat l’ànima, la idiosincràsia, el tot. Molt bona crònica, xiquets, i les fotos… ja m’han fet engreixar!

  4. Quand pensem en la cuina d’altres països pensem en uno o dos plats, però resulta que tenen una cuina que ne coneixem.
    Uns àpats contundents potser pel fred que fa per allà.
    Petons.

  5. No hi ha com fer vacances amb gent que conegui les costums i els menjars del llocs, segur que vos vareu posar les botes, ja que els menjars no son gens “suaus”.
    Una abraçada

  6. Quina entrada més instructiva…estic d´acord amb la resta de comentaris ens sembla que el menjar està monopolitzat però no encara hi molt per descobrir… no cal sortir del Baix Llobregat, on visc jo, per descobrir receptes sorprenents

    Aquests germànics són contundents, eh!

  7. Thank you for your article! I have been looking through your blog for a while, and now of course I like it.
     In fact, I have some questions, but your article. Do you think it will be sure I’m with you further to?Perhaps set up a chat via e-mail or even instant messangingapplication? If not, thank you, anyway,
    I will continue to read and comment

  8. És ben veritat que per conèixer bé un país se n’ha de conèixer la seva gastronomia…
    Suposo que els vostres amics deuen trobar a faltar le peix i el marisc del Mediterrani, l’oli d’oliva i les hortalisses de casa, però aquests malustachen tenen força bona pinta!

    Petons!
    Anna

  9. Hola colla!
    Veig que la cuina Swäbisch us ha cridat l’atenció i us ha agradat, eh? Certament, encara hi ha coses per “descobrir”…

    Òscar, la veritat és que no en n’havíem adonat! jajajjaj La cosa és anar provocant! O conciliant, segons com es miri! jojojojojo

    Anna, és una reflexió força interessant: estem globalitzats, coneixem algunes coses d’altres llocs, però encara hi ha espai per la sorpresa! Bé! Oi? 🙂

    Perla, manifesta’t!!! 🙂

    Queti, jo tampoc sabría què triar, entre les dues coses. Probablement, els sobrets farcits. Són diferents, originals i boníssims! Ara, “dieta” no seria la paraula, precisament! jajajaja I són enormeeeeeeeeeeees!!! (això darrer és un topic, per fer conyeta… jejejeje).

    Ana, certament la clau és el fred i també el què tenen a ma. I sí, hi ha moltes coses per descobrir, per aquests mons de Déu! 🙂

    Sión, els països (i els menjars) són una altra cosa si vas acompanyat per gent que coneix el territori. Sense cap mena de dubte! I l’adjectiu enganya molt, és ben bé veritat! 🙂

    Cristina, moltes gràcies pel comentari! Certament, seguint el teu bloc es pot veure que al Baix Llobregat i ha coses per “descobrir”. Aix, aquests mitjans de comunicació! Quant de mal poden arribar a fer, també… 😦

    Ana, troben a faltar moltes coses. El peix n’és una, però diria que les verdures encara les troben a faltar més… Ara, jo podria passar un anyet sense veure un pebrot com Déu mana si ha canvi hi ha maulstachen! Je!

    Salut!

  10. Hola macos,
    acabem de compartir curs de cuina a l’ Àtica (soc “la de les alternatives per substituir el formatge” ;).

    Primer que tot: Felicitats pel vostre blog, m’ agrada molt! I en concret aquest post, perquè m’ ha portat records de ressopons a base de Flammkuchen i cerveses, així com dels Kaffeekuchen de mitja tarda amb aquells pastissos irressistibles i exquisits, tant pel seu gust com per la seva presentació…

    Jo hi vaig viure una temporada a Alemanya (Heidelberg) i hi he anat moltes vegades al pais, així que només em resta recomanar-vos, per a una propera ocasió -i sempre que us agradin els espàrrecs, és clar- l’ homenatge que els hi fan durant la primavera (mes de maig especialment), amb menús temàtics (l’ estrella és la recepta amb salsa holandesa) als que sovint s’ hi inclouen tasts de vins de la zona. I tot això en el marc de les típiques terrasses (“Biergarten”) o petits restaurants rurals als afores d’ uns pobles de conte als que s’ hi pot anar en bicicleta per boniques rutes especialment concebudes per a aquesta relaxant manera de moure’s (i tant arrelada per aquelles contrades, d’ altra banda).

    Malgrat haver perdut gran part de les simpaties que antuvi vaig tenir per aquest pais, soc de les que pensen que “Al César lo que es del César” i com que durant anys em vaig dedicar a convèncer la gent que no havia trepitjat Alemanya de la seva gràcia en certs aspectes de la seva gastronomia, us felicito per haver-li dedicat l’ entrada i per haver-ho fet amb tant d’ encert.

    Salut i fins la propera!

  11. Hola Dolors!
    Moltíssimes gràcies per la teva visita i, sobretot, pel teu comentari! Certament, el país és molt bonica i cal fer-li justícia a la seva cuina, que és molt interessant.
    Sobre els espàrrecs, vam poder veure les paradetes al mig dels camps que en venien i la Laia i en Christian ens ho van explicar, que els agradaven molt. Per tant, tornarem cap al maig!

    Fins la propera Dolors, que segur que no trigarà gaire en arribar! 🙂

  12. Ara me’n entero jo d’aquesta entrada que vau fer 😉 he mirat la data i ho he entès tot: estava en plens examens! encara que l’hagi llegit tard m’ha agradat molt, de fet m’agrada llegir totes les cròniques de viatges, sobretot i tenen la part gastronòmica! i és que estem d’acord que sense provar la gastronomia, et deixes perdre una bona part del que és el país… M’han cridat l’atenció els maulstachen i és que a Polònia hi vaig provar una cosa semblant (també en tenien a tot arreu, amb totes les varietats hagudes i per haver) anomenat Pierogi, ja els veureu, que els tinc pendents per una entrada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s