Galtes de porc rostides (amb el toc de l’Àtica)

L’Àtica és, sense cap mena de dubte, una mena de temple de peregrinació blocaire. No solament perquè un dia el vam arribar a bloquejar, literalment. També perquè molts blocaires hi anem regularment a dinar el seu menú de migdia (bo, bonic i molt ajustat: 10’40 euros) o a sopar algún dels seus plats de cuina clara, honesta i ben saborosa (i tan celebrats). Per això, quan va començar a fer classes de cuina no vam dubtar en apuntar-nos. De fet, només ens hem perdut dos dels sis cursos que han fet fins ara.

un artista dels rostits
Borja Sánchez, el cuiner i copropietari de l’Àtica fa diverses coses bé. Però si n’hi ha una que domina, aquesta són els rostits. Per això, quan vaig veure que en un dels seus cursos ensenyava a fer les seves galtes de porc rostides, vaig fer tots els canvis pertinents a l’agenda per trobar un forat i plantar-m’hi petés qui petés. Aquests galtes mereixen qualsevol canvi, qualsevol esforç. I si no, mireu quina recepta (amb mides per a típica parella sense fills).

  • galtes de porc
  • 1 ceba mitjana
  • 2 grans d’all
  • Oli d’oliva verge extra
  • Brou blanc de pollastre o de verdures
  • Conyac
  • Sal i pebre
  • Panses

Agafem les galtes i les marcarem ben marcades per les dues cares en una paella. Les reservem a una safata d’anar al forn. En el mateix oli on les hem marcat, posem la ceba i els alls per rostir-los lleugerament. Llavors, ho afegim un bon rajoli de conyac i un got de brou per desengreixar la paella i ho aboquem tot a la safata del forn.

DSC_0281.JPG
Per l'amor de Déu, no us oblideu del pa!!!! | Olletadeverdures.cat

Deixem les galtes al forn a 220 graus durant 20 minuts i després baixem la temperatura a 170. Les hi tindrem dues hores, però regant-les amb la salsa cada 15 o 20 minuts. És molt important que no les girem i que les deixem sempre amb la part de l’os tocant la safata. També es clau que no es quedin mai sense salsa, de manera que haurem d’anar afegint brou si veiem que es van quedant sense. Una bona referència és que l’òs no es vegi, que quedi tapat per brou.

Explica Borja que passades les dues hores, les galtes ja estaran bones. Però també ens diu que si fem el què ara us expliquem, la cosa millora ostensiblement. Les treiem de la safata i les desosem. Cuites és molt senzill: agafem un ganivet petit i esmolat i, començant per la part on hi ha menys carn, anem resseguint l’òs. Us prometo que surt sòl! Jo sóc un patut i ho he pogut fer, o siqui que… 😉

Un cop sense òs, les tornem a posar a la safata, hi afegim un bon grapat de panses i les deixem mitja hora més amb el forn fluix, regant-les cada cinc minuts. Llavors, el suc s’anirà espessant i la cosa quedarà com a la foto: tendra, sucosa, enganxifosa, sabrosa, golafre, addictiva. Sobretot, si a sota hi poseu el pure de patata que sol posar Borja, fet amb un bon raig d’oli d’oliva…  Je!

Bones o no?

Salut!

Advertisements

19 thoughts on “Galtes de porc rostides (amb el toc de l’Àtica)

  1. Oh, oh, ooooooooooh!! Llàstima que no tenim mai temps per dinar asseguts a la taula d’un restaurant, perquè sinó hi aniríem més sovint! Les galtes són la meva perdició, em convideu vosaltres, oi? Perquè el Xavi com no siguin d’animal marí em sembla que no en menjarà… jejeje
    Petonets parella!!

  2. Ostres… les 12:40 del migdia i llegint això…. quina crueltat… Les galtes m’agraden molt i a aquesta hora que apreta la gana, ja imagineu el meu estat… 🙂

  3. Aquestes galtes tenen una pinta espaterrant!!!! Encara tenim pendent l’Àtica (no vivim a Bcn…). L’altre dia en vam menjar unes altres de galtes espaterrants: amb ceps, carquinyolis i una llesqueta de foie. Boníssima!!

  4. ja saps que sóc fan incondicional de les galtes, tot i que jo acostumo a fer-les a la cassola i sense panses, prometo provar aquest truquet. de tota manera, si les de porc t’agraden, prova un dia a fer-ne de vedella, necessiten més cocció, però et lleparàs els dits com un boig 🙂

  5. A mi com que m’agrada la carn mooolt feta, doncs es el meu plat, però al Miquel l’encanten, la propera les faré amb aquesta salsa dolça
    Una abraçada

  6. No coneixia l’Àtica, però queda clar que és més que recomanable, tant pels cursos com pels menús de migdia. Ho haurem de provar…

    Salutacions!
    La Taula d’en Bernat

  7. Mare de Déu, quines galtes!!! No he anat mai a l’Àtica però m’heu convençut: serà la meva propera parada gastronòmica!! 🙂

    Sé que em faig una mica pesada, però que podríeu afegir “La felicitat es menja” a la llista de Gastrosfera, si us plau? 🙂

    Molts petons, espero que anéssin de gust les galtes! 😉

  8. Hola bells amics, vaig fer la caipirinya amb cirera de Gallinera i quasi caic de tos i amb mi, tots els que venien al darrere. Rebotons quin combinat de la Maredéu. M’agraden les galtetes, xicots, rostides i fregides, cuites i demi, o migraust, com feien els medievals. En principi, les menjava en les olles que cada setmana féiem a casa, després, amb la moda que tot ho arrassa, de qualsevol manera, en papillote, en romer, en conyac –tasteu-les bons companys– ben acompanyadetes de destil·lats de vi i sabreu cosa bona. Últimament, amb una recepta molt semblant a l’Àtica que em passà una bona amiga, només canvia una mica i és que abans de rostir-la a la paella, s’unta bé la carn amb rom de canya sobre un casset i després, el suc que queda, es barreja amb mel i un xic de llimona i es redueix fins que es trave. En això de l’os, no sé que dir-vos. Ixen bones igualment, potser tinc una mica de dèria per mantenir-lo després de menjar-me unes galtetes trufades immillorables a Morella.
    Salut i república, bons companyons
    Perla

  9. Ai xics, que m’heu emocionat!!! Tot era anar llegint la recepta i venint-me una salivera ganosa increïble!! I quin plat més bo!!! És que l’has descrit amb una habilitat que m’hauria menjat la pantalla d’una mossegada!!! Aquest plat no és de règim, però, ara que no ens sent la Rosa Maria… algun dia cau!! Vaja que sí!!! Salutacions

  10. Hola colla!
    veig que també sou uns bons amants de la galta! jejejejeje

    Sandra, prenc nota de la dramàtica situació que et toca viure a casa i mirarem de fer tots els possibles per a que pugues menjar aquestes galtes de l’Àtica. Sens dubte!!! 😉

    Ricard, he de reconèixer que ho vaig fer amb tota la mala idea del món: su penges receptes abans de dinar, es disparen les visites!!! jajajajaja Efectivament, ens podem imaginar el teu estat…

    Sara Maria, penja-les per favor! No saps com hem va saber de greu no haver pogut anar a eixa classe! 🙂

    Taller, si mai teniu una estona no dubteu en seure-hi a menjar, a l’Àtica. Prenc nota d’aixó del carquinyoli… Com devia estar, sencer? O en picada? i el foie… buf!!

    Manel, prenc nota del consell mestre. De vedella no n’he guisat mai, però n’he gaudit diversos cops. A veure si passo pel teu bloc, “segresto” una recepta i la faig, que ja en tinc ganes. Em temo, però, que ja serà de cara a la tardor… Els rostits ja van cap avall, a ca nostra! 😉

    Queti, aixó ho haure de resoldre!! I si baixem un cap de setmana a València i ens el passem cuinant i menjant junts??? Seria la manera més fantàstica de donar sortida a totes aquestes receptes acumulades… 🙂

    Sión, ja ens contaràs què tal, eh???

    Cristinat, la veritat és que fa un contrast molt bo. Ara, t’ho he de dir: dolça del tot no és, eh? Té el punt dolcenc, però no se’n passa… 🙂

    Anna, l’Àtica avisa dels seus cursos al seu Facebbok. Si mai t’apuntes avisa, a veure si coincidim i ens coneixem en persona! 🙂

    Hola Maria! Benviguda a cals Olletos! Moltes gràcies pel comentari. I si mai téns ocasió de provar-los, ja ens diràs que tal, eh??

    Hola Anna! Moltes gràcies per la visita, pel comentari i per usar un de les receptes que hem penjat! Ara mateix vaig a visitar-te! Un plaer tenir-te entre els nostres lectors… i moltes gràcies per la valoració que fas dels nostre bloc! 🙂

    Anna, jo crec que l’Àtica és molt interessant per la relació qüalitat preu i per l’honestat de la seva cuina: no enganyen en res. I aixo de vegades és difícil de trobar… Per cert, ja esta inclosa! Som uns despistats… Tant, que sovint acabem sent uns malcriats sense voler! 😦

    Perla, gràcies pel comentari! M’alegra molt saber que una recepta penjada a Olleta t’ha servit per inispirar-te. I gràcies també per la proposta de recepta de galtes amb el rom… Aquesta la provarem segur!! Entenc que també la fas amb verduretes? O prescindeixes de verdures? Buf! AMb rom i mel! Per l’amor de Déu! Gràcies, preciós!!! 🙂

    Francesc, jo trobo que si un dia et menges aquestes galtes Rosa Maria no et dirà res! No hi ha gaire diferència de les galtes amb els canalons que ens deixa menjar, no?? Compte amb el pa i “arreando”!!! Gràcies pel comentari, bonic. Amb lectors com tu, això d’esciure és un plaer! 😉

    Ei, salut, república i democràcia real ja! 😉

  11. Hola! He vist galtes de porc i he anat de seguida a veure com estaven cuinades. M’encanten, queden tan meloses. Així amb pansetes han d’estar boníssimes amb un toc de dolçor que mesclada amb la gelatina de les galtes, de segur que combina molt bé. El que no sé si tindria paciència és posant-les al forn tanta estona i anar mirant que no es queden sense caldo. Un dia que volia fer galtes de porc vaig entrar a Internet a buscar receptes, però la majoria eren cuinades al forn (no les he fet mai pel temps i la dedicació que suposa), per això vaig fer la meua versió i la veritat és que estic molt contenta, si vos agraden les galtes i voleu probar una recepta ràpida i exquisita, vos convide a veure la que tinc penjada al bloc. Si la feu algun dia, ja em contareu. Besets.

  12. No fa gaire que vaig descobrir les galtes. Penso que han d’estar exquisites cuinades com ho presentes. El que passa és que no sé si tindré tanta paciència per estar pendent del forn tota l’estona. Bé, la guardo a favorites per a quan se’m passi la gosseria.
    Una abraçada

  13. Se’m fa la boca aigua llegint aquesta recepta. Tot i que no en menjo gaire sovint, les galtes m’encanten! De fet, els canelons que fa la meva mare són a base de galtes principalment! Li explicaré aquest toc de l’Àtica i ara també vostre! El puré de patates, amb la tendresa de les galtes i la dolçor de les panses em sembla l’acompanyament perfecte! 🙂

  14. De verdures poques, Massitet, la ceba i l’all, imprescindibles però crec que són de la mateixa família. Si us agrada, ho trobareu força saborós.
    Volia afegir-vos dos comentaris, el primer és que devíeu/devíem ser els olletes, no la forma masculina, amb perdó. La segona va de peticions, i és que m’agradaria conèixer com es fa la coqueta de panoli que fan a Ortells i també l’olleta del poble, que deu ser diferent a la morellana. Finalment, hi havia unes pomes al Maestrat que denominaven de ‘morro de llebre’ i per la poca memòria que em resta, les relacionaria amb els perellons de la Vall d’Ebo, però ara mateixa no sabria com explicar-ho. Gràcies de bestreta, bons companys
    Perla

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s