Feia molt, molt de temps que volia jugar amb llaunes de conserves buides per a presentar tapetes i platillos d’una manera una mica diferent. Bé, d’acord: una mica diferent a casa nostra. No sóc precisament original fent-ho: hi ha bars i restaurants de Barcelona (el Santa Maria i Comerç 24, crec recordar) que ho fan servir. I Ferrán Adriá i Caprabo ho van donar a conèixer en el mai prou valorat llibre Cuina a casa amb Caprabo i Ferran Adrià.
Total, que quan l’altre dia vaig fer aquella pasta amb negritos i salmó, vaig posar negritos en excés a saltejar. Com que m’en vaig adonar, en vaig apartar un parell de bones cullerades. Sou els que veieu dins d’aquesta llauna. Vaig afegir la botifarra amb els bolets encara calents, de manera que es desfés una mica. En aquests saltats m’agrada posar-hi sal grossa i un punt d’oli d’arbequina cru, que sempre li dóna sabor i un punt de frescor. I ja està. La veritat és que posat així feia fins i tot més festa, el platillo. No?
Salut!
Advertisements
Festa de la grossa, com la sal!!
A Cambrils hi ha un lloc que et porten la factura dins d’una llauna!!!!
Ptnts
A mi també m’encanten aquestes llaunes, de fet en tinc unes quantes i estic buscant la manera que surtin al bloc! jejeje Aquest mini platillo em sembla genial, una petita exquisitesa!
Petons!
Quina barreja més bona, els negritos, són bolets oi? de quina mena? La veritat és que presentat així amb la llauna queda molt festiu i diferent! 🙂
I tant que fa festa! A mi em sembla una presentació molt bonica i a més ha d’estar boníssim aquest platillo! Petons
A Entrevins ens serviren unes escopinyes amb salsa de cítrics, en una llanda com aquesta. És una presentació diferent, que ens remet al rebost “fons d’armari”, a les excursions, a un dia especial. El que hi vas ficar, de sur que li donava aquest matís de festassa. Xe, que bo!
Boníssim el platillo i molt original la presentació!
Petonets
Una presentació molt original per les sobres o excessos…d´aquesta manera no se´t fa pesat tornar a repetir l´endemà un plat.
Una presentació divertida d”un platillo, no per senzill menys boo!
Un platillo deliciós, amb una forma diferent de presentació, queden força divertit amb aquestes llaunes
Una abraçada
A banda del “platillo” boníssim, la presentació ajuda molt i aquesta es una bona manera.
Una abraçada
PS.-fa dies et vaig enviar un e-mail amb l’adreça d’un nou bloc en català per tal que l’incorporis a la Gastrosfera.cat, no se si el vas rebre, però sinó, aquí tens l’adreça:
http://caprofiti.blogspot.com/
Hola colla!
Veig que també us ha agradat la idea!
Starbase, doncs festa grossa!! 🙂
Apa! Ho trobo divertit, Marta! Però nosaltres… no passem factura!!
Que surtin ja, Sandra!! Va, a veure com t’ho fas! jejeje
Hola Bet! Els negritos són similars als fredolics. Fins i tot n’hi ha qui diu que són els mateixos!! Jo també trobo que queda arregladet…
Eri, el platillo està bo, certament. Però, mira com són les coses: la presentació li donava un plus!
Ep, Queti! Aquestes escopinyes amb salsa de ciítrics sí que són de festassa! Més que la llauna! 🙂
Moltes gràcies, MaryLou!
Crisitinat, no ho havia pensat aixó! Doncs és ben cert! jejejej 🙂
Moltes gràcies, Taller! 🙂
Sión, diverit és una bona manera de dir-ho! Si senyora…
Josep, no tnic perdó de Déu… No t’ho he dit, que sí que ho tenia? En fi, un impresentable! Vaig a posar l’enllaç ja! I ho has dit tot: el platilló bó, però la presentació és el què li dóna el toc, el “fet diferncial”… 😉
Salut, gent!!
Doncs que bons, els negritos! merci!