Oli mil·lennari del Territori del Sénia

Segurament, el títol del post d’avui us haurà creat més confusió que una altra cosa. Em sembla que, fins i tot, us sento pensant en veu alta: “Oli mil·lennari? Territori del Sénia? De què parlen aquesta parella, avui? Quina cosa més rara”. Però la veritat és que avui us vaig a parlar d’això: de l’oli que es fa amb les olives d’arbres mil·lennaris en un país petit però poderòs que es comença a conèixer amb el nom de Territori del Sénia

Territori del Sénia? On para?
Comencem pel principi. O sigui, per la terra. Què és això del Territori del Sénia? Doncs són unes terres que històricament, econòmica, social, lingüística i humana han estat sempre molt unides, tot i pertànyer a tres  Comunidades Autónomas diferents: Catalunya, el País València i Aragó. Aquest territori, que fins fa quatre dies ni tansols tenia nom ( i, per tant, no existia!) està format per les comarques del sud de Catalunya, les més meridionals de l’Aragó i les del nord del País Valencià. Les que uneix més que sepera el Riu Sénia.

mapa_terres_Senia.jpg
Per a que us feu una idea: pobles integrants de la Mancomunitat | Imatge: Taula del Sénia

Tot i que mai ha estat articulat políticament, des de l’any 2004 hi ha 26 municipis d’aquest territori (14 valencians, 9 catalans i 3 aragonesos) que han constituit la Mancomunitat de la Taula del Sénia. Un ens que té per objectiu denunciar les problemàtiques comunes (ras i curt: estan abandonats per les administracions autonómiques respectives) i mirar de posar en marxa projectes que ajuden al desenvolupament econòmic, social i cultural d’aquestes viles i ciutats. És aquí quan, de sobte (oh, miracle!), les administracions s’adonen que el territori compta amb un patrimoni natural mil·lennari…

4157 oliveres mil·lenàries
Doncs sí: resulta que en aquest tros de terra hi ha la major concetració de l’Estat i una de les majors d’Europa (i per tant, del món) de les anomenades oliveres milenàries, arbres amb diversos segles de vida a les seves fulles. Estan repartides entre 18 municipis, encara de manera molt desigual: Ulldecona, al Montsià, concentra ella sola 1.234 de les 4157 que hi ha.

DSC_0620.JPG
La "Farga de l'Arión I" és una de les més grosses i espectaculars | Olletadeverdures.cat

El nom tècnic d’aquesta mena d’arbres és oliveres monumentals. S’anomenen així aquells exemplars que superen els 3’50 metres de diàmetre a una alçada d’1’30 metres. O sigui, un autèntic bitxo! Per a que us feu una idea, n’hi ha un bon grapat que superen els set metres i fins i tot una, la més grossa de totes, que supera els vuit. Aquesta amplada certifica que tenen uns quants segles de vida, encara que no s’ha pogut documentar, malgat el nom, que hi hagi arbres realment amb mil anys de vida.

Com us podeu imaginar, es tracta d’un patrimoni natural i paissatgístic de primer ordre. Però, i això ja és més increïble, tot plegat s’ha començat a posar en valor en els darrers anys. Només una dada: la catalogació d’aquests arbres no es fa fins 2009. Abans, no es tenia ni idea de les que hi havia.

DSC_0626.JPG
Els arbres momumentals s'amunteguen a Ulldecona... | Olletadeverdures.cat

De fet, aquestes oliveres es venin al millor postor per decorar rotondes o cases de potentats japonesos (aquests paios s’ho emporten tot!).  Qui tenia oliveres d’aquesta mena era, fins fa ben poc, un afortunat: s’han pagat quantitats immorals per aquests arbres. Però d’un temps cap aquí la cosa ha canviat: el turisme (per un cop!) i la gastronomia (com tot sovint) han ajudat a aturar l’expoli… I les subvencions públiques, és clar: tant la Unió Europea com l’administració central de l’Estat han posat recursos per potenciar una zona relativament empobrida per als estàndards catalanovalencians.

Un patrimoni a posar en valor
Tot va començar a canviar quan a algú se li va ocórrer  comercialitzar l’oli  com un producte gourmet i gairebé de luxe que ajudés a posar en valor els arbres. Això fa que els llauradors els vegin com una font d’ingressos importants i no com arbre vell i gros que gairebé no dóna olives. El resultat ha estat espectuacular: el 201o, 7 cooperatives de la zona comercialitzen 7 olis mil·lennaris. El segell  “Oli d’oliveres milenàries” l’identifica. Aquí els podreu veure tots. Ha estat força ben acollit al territori i poc a poc es va coneixent a fora. Aquest darrer és el repte actual: donar-lo a conèixer a fora i convertir-ho en un actiu del país.

 
 
 
No només això. S’ha fet un llibre (força difícil de trobar, tot sigue dit) en tres llengues que dóna a conèixer els arbres i la seva història. S’han marcat rutes i s’organitzen visites guiades als municipis amb major concentració. La més espectacular és la que es pot fer a l’Arion, una finca d’Ulldecona on s’en concentren 35 i on s’ha creat un museu natural. Aquí hi trobareu informació i si us voleu fer una idea de què va la cosa, no dubteu en donar-li un cop d’ull a aquest vídeo. Ben aviat, una guia situarà en el mapa els 54 restaurants que estan treballant per oferir pel cap baix un plat fet amb oli d’oliveres mil·lenàries. I aquí a sota teniu un altre vídeo on s’explica tot el projecte, amb imatges impressionants d’oliveres –doneu-li un cop d’ull, hi ha imatges realment boniques… 
 
I l’oli, què tal?
No es pot parlar d’un sol oli mil·lennari. Per raons diverses: les oliveres momumentals són de moltes varietats, encara que les més abundat són la Morruda, la Farga i la Sevillenca. La segona és la tradicional del territori, ja que va ser la primera que es va conrear, segurament ja pels romans. De tota manera, tots els arbres que han arribat fins aquí són de l’Edat Mitjana, els més antigues dels segles XII – XIII.
Per tant, dependrà de quina finca i de quina mescla de varietats tingui. Nosaltres n’hem provat quatre dels set i tots tenen una característica en comú: olis força aromàtics, fruitats però amb sabor molt matisat, poc potent. Res a veure amb altres olis de la zona d’oliveres més joves i, per descomptat, dels olis andalusos de varietats fins i tot picants. És un oli de matisos, suau, ideal per sucar amb un bon tros de pa i un polsim de sal gruixuda. O per aromatitzar unes verdures; o carns i peixos blancs poc tractats. Per menjar en cru vaja.

 

DSC_0285.JPG
"Que no nos enganyen! Que nos diguan la verdá!". El segell de garantia... | Olletadeverdures.cat
No és un oli barat: les ampolles de mig litre ronden entre els 15 i els 20 euros. El seu valor, però, no és només gastronòmic. Crec que tota la història que hi ha al darrera (la bona, però també la dolenta) són un valor afegit. Per això porten un segell que el certifica, aquest afegitó. Consumir aquest oli ajuda a mantenir fixats en el territori uns arbres que, d’altra manera, desapareixerien. A mi m’agrada pensar que tenir un ampolla d’aquest oli a casa ajuda a dignificar la feina dels soferts llauradors i mantenir viu (literalment) un signe d’identitat.Si tot això qualla, estic segur que el Territori del Sénia aconseguirà el lloc que es mereix dins del mapa gastronómic, si més no, dels Països Catalans. I si es fa la feina una mica bé, segur que algun que altre gourmet foraster, sobretot de l’Estat espanyol, vindrà a donar un cop d’ull – i algun que altre mos! Esperem que així sigui: jo estic convençut que aquesta terra, aquests arbres i aquesta gent s’ho mereixen.

 

Salut!

Anuncis

12 thoughts on “Oli mil·lennari del Territori del Sénia

  1. Mooooooolt interessant!!! El post d’avui es la clara demostració que els pobles i costums superen les artificials i arbitràries fronteres pintades en un mapa per polítics més interessats a dividir, fragmentar i enfrontar territoris que a conservar, gaudir i potenciar tots i cadascun dels trets indentitaris que donen riquesa a aquest el nostre país. Ah! L’oli segur que també es boníssim.
    una abraçada

  2. Em sembla una molt bona iniciativa, com dius, per mantenir uns arbres i un poble al seu territori. Que siga “transfronterer” entre persones dels Països Catalans trobe que té un valor afegit. Segur que hi ha plats tradicionals de la zona que es poden posar en relleu gràcies a l’us d’eixe oli tan especial. El preu, però, trobe que és un entrebanc important. L’eleva a la categoria de “gurmet”. Tot és cosa de fer un tastet i a veure què passa. Per cert, veig que, com sol passar, encara etiqueten només en foraster. Estaria beníssim que posaren “Oli d’oliveres mil·lennàries” i tota la resta en català.

  3. Molt interessant tot el que expliques i una vegada més, les administracions públiques a remolc, quan s’ensumen que hi pot haver “pela” aleshores comencen a interessar-se i acaben sent les protagonistes! No canviaran mai.
    Una abraçada

  4. El riu Sènia uneix, però ‘per ahí’ van dient que del riu amunt no saben fer paelles!! jajajajaja.

    Seriosament, em sembla fantàstic que la gent dels territoris es mogui, s’ajunti, valori el que té i ens ho faci valorar als altres. Que de vegades tot plegat fa una miqueta de fàstic com ho tenim muntat…

  5. No sabeu com m’alegra que parleu d’un producte tan excepcional. L’oli de les oliveres del Maestrat, i els arbres que el produeixen, devia declarar-se patrimoni de la Humanitat, no sé com no ho ha pensat encara ningú. Sembla com si els valencians només servírem de matxaca o d’instrument de batalla i les glòries sempre s’oferiren als castellans. Redeu quin personal. Fa molts anys que conec l’oli i he de dir-vos que no n’he tastat mai de millor, potser perquè a casa venia d’antic i ja traginaven amb aquest producte, bé perquè d’alguna manera o altra sempre ha estat present a la nostra dieta, amb més abundància o amb menys, que en això de la dieta mediterrània hi ha massa mite. L’altre dia vaig comprar a un preu suïcida una ampolla –de mig litre!!!– de la casa El Paig i el mirem i no el tastem, serem burros! El mateix dia en compràrem una altra, molt més assequible, però no tant, de la Cooperativa Clot d’En Simó, ara però, a 20 €, de collita de 2010, amb un color net, transparent, daurat i lluent com ell a soles. El Mil, l’estrenarem aquest cap de setmana i li farem la festa que li correspon, sabent com sabem que cada trosset de pa mullat amb oli val 15 € pel cap baix, així que com serà tan car, el disfrutarem més que mai, cosa que passa amb els productes selectes. Us ho asseguro. Ja us ho contaré i us faré goleta.
    Perla

  6. Hola colla!
    Moltes gràcies pel vostre interès pel meu país petit i pels productes que d’allà en surten.

    Gat i gos, estic amb tu: jo també crec que el més interessant és tot el projecte que hi ha al darrera, tot el sentiment de idea compartida, de visió conjunt, de formar part del mateix. I a sobre, l’oli està bo! 😉

    Francesc, efectivament la idea de “som el mateix” que hi ha al darrera és bàsic per entendre el projecte. Crec que en el fons hi ha un punt de “tenim el mateix problema i ens entenem: mirem de resoldre-ho”. I el preu forma part del projecte: aquetes oliveres han de ser atractives econòmicament pel seu fruit. Si no…

    Josep, és l’altre punt de vista i téns tota la raó. Ara bé, en aquest cas el projecte s’ho val i si algú treu quatre vots o dos duros per haver impulsat això, benvingut sigui! Al final, els polítics han d’estar per a aquesta mena de coses i no per a d’altres…

    Taller, no dubteu en passar per Ulldecona. I pel Delta, i pel Maestrat, i per Els Ports… És un territori fantàstic!

    Perla, ja et trobàvem a faltar! 😉 Sabíem que amb la teva passió per l’oli del Maestrat no deixaríes passar l’oportunitat de fer-nos saber tot el què saps. Prenc nota de tots els noms que esmentes per provar-ne algun. El Clot del Simó és certament força bo, ja ens diràs el què… i ja ens faràs goleta! jejejeje

    Estimats, Salut!!

  7. Aquest post m’ha conmogut! per diverses raons… Primera per la història de territori del Sénia, que espero i desitjo que això sigui només el començament de tot el que poden arribar a aconseguir. També perquè tenim uns amics a Queretes, al nord d’aquest territori, i ja us asseguro que la propera vegada els hi “fotaré la tabarra” perquè m’expliquin tot això! Una altra raó són les oliveres que tenim a casa meva, que no dónen gaire oli però sé que aquesta mena d’esforços sempre es veuen recompensats (i si són gastronòmicament, millor!). I per últim, el meu treball de recerca de 2n de batxillerat parlava ni més ni menys que de l’oli d’oliva. En un primer moment tothom quedava parat del tema que havia escollit, però m’ho vaig passar molt bé fent aquell treball, en tinc molt bon record i ara llegint aquest article encara hi he pensat més! Potser ja hi heu estat però aprofito per dir que a les Borges Blanques hi ha el parc temàtic de l’oli, que no està gens malament!

  8. Hola Bet!
    Moltes gràcies pel teu comentari! Si a tu m’ha commogut el post, a nosaltres el teu comentari! 🙂
    Quantes coses ens expliques i quina més xula! Queretes! No el coneixem, però ara passa a formar part del nostre mapa de la zona! I ja eres “gourmet” a l’institut, eh? 🙂 Prenem nota del part temàtic, que deu ser de visita obligada…

    Una abraçada ben forta, Bet!

  9. 🙂 llavors encara no ho era gaire, vivia a igualada i el menjar me’l feia la mare, però la passió gourmet l’he heredat d’ella, que sempre rumia amb què ens pot sorprendre! El treball de l’oli el vaig triar perquè deia que volia fer agrònoms a l’universitat, i ves per on (encara no he descobert per què) vaig acabar estudiant arquitectura… quines coses que té la vida! Queretes és molt maco, i està molt a prop de vall de roures! Si algun dia hi aneu ja m’ho explicareu! I us explicaré la llegenda de “lo banc de la paciència” que hi ha just a l’entrada del poble. El parc temàtic de l’oli (quan el vem visitar, la meva germana petita es pensava que hi trobaria tobogants, però quan va veure que es tracatava d’un museu… ;)) és interessant perquè a part d’algunes oliveres molt antigues, també hi ha el pas per la història de les premses d’oli, n’hi ha una que és molt espectacular!

  10. Hola a tothom!!
    treballo a l’Oficina de Turisme d’Ulldecona i som els que fem les visites guiades al Fondo de l’Arion on s’ha fet aquest Museu Natural de les Oliveres Mil·lenàries. En acabar la visita fem un tast d’oli. És un lloc molt especial ple d’encant i del qual tothom en queda enamorat!!
    Els de l’Olleta de verdures mos coneixen perfectament, tat que sí??
    En fi, si mai us animeu a venir podeu informar-vos sobre l’hora i preu de la visita al 977 57 3 3 94, al 669 770 869 o a http://www.ulldecona.cat/turisme
    Per cert Bet, moltes de les auliveres que hi han al Parc temàtic de les Borges Blanques són d’Ulldecona. N’hi ha una on posa el cartell d’olivera més antiga del món i era d’aquí…
    Salutacions des del poble on tenim més auliveres mil·lenàries de la Taula del Sénia (1.317 per ser més concrets)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s