Fonda Gaig: alta cuina tradicional

Feia temps que tenía ganes d’anar algun d’aquests restaurants de cuina tradicional que han obert a Barcelona alguns dels grans xefs catalans. Ja sabeu, perquè ho vaig dir ben clar, que m’havia molestat una mica el tractament mediàtic i les campanyes de màrqueting que presentaven aquests restaurants com el “retorn” de la cuina tradicional al Cap i casal; i/o la seva “dignificació” a Barcelona. Com si mai hagués marxat o, potser encara pitjor, la que és fes no fos “digna”.

Tenia moltes ganes, doncs. I quan Maria ens va convidar a sopar a la Fonda Gaig per celebrar un moment important, ens vam alegrar molt. Per fi podríem saber què s’hi donava i per fi podríem opinar-ne amb una mica de coneixement de causa.  I ja us ho dic ara per evitar malentesos i confusions: s’hi menja molt bé, allà.

DSC_0054.JPG
Els calamars a la romana eren realment bons... | Olletadeverdures.cat

Ara bé, amb el títol ja us volem donar una pista de per on va el nostre punt de vista i continuem sense intentar enganyar-nos: la Fonda Gaig no és només un lloc de cuina tradicional. És un restaurant de cuina de molt de nivell, amb la casualitat que han decidit especialitzar-se en plats de la nostra cuina ètnica. Ep! Però no només en la dita cuina de la iaia… Fins on sabem,  el pastís Tatin, la llebre a la royal i (ja em direu!) la vieira a la planxa amb carxofes rostides no són precisament plats nostrats. No encara, en tot cas… Per tant, aquí hi ha alguna cosa més.

DSC_0056.JPG
Truita de rostit: desconeguda i desconcertant... | Olletadeverdures.cat

Primer pista sobre aquesta alguna cosa més. Local sobri i elegant amb cap concessió a l’escenografia tradicional pròpia d’altres locals que ofereixen la nostra cuina. Taules parades amb el mateix plantejament, copes Riedel, estovalles de fil i tacte agradable… I un servei eficaç i un pèl distant tret la de la mestresa de la casa, Fina, que és tota cordialitat i estil directe (“Un altre cop carxofes??? Agefeu una altra cosa, home!). I, oh sorpresa! El mestre Gaig passejant per les taules i prenent nota. Tota una declaració d’intencions. Ens va sonar a: “Ei, aquest no és el nostre segon restaurant. Aquest també és important”.

DSC_0061.JPG
Brao de xai: tendre i gust net de corderet | Olletadeverdures.cat

Segona pista: el menjar. Ja ho hem dit: alta cuina de base tradicional catalana. Rostits, croquetes, truites, guisats. Però coccions molt controlades (no vaig veure rastre de les sobrecoccions de les nostres àvies), elaboracions molt desgreixades i concessions a plats de la cuina burguesa francesa i productes que un dia van representar la sofisticació i el bon gust: foie, vieires…  

DSC_0063.JPG
Garrinet a baixa temperatura: cruixent i melós a l'hors. Oh! | Olletadeverdures.cat

El millor però, les elaboracions tradicionals: molt bones croquetes de rostit, excel·lents calamars a la romana (dolcencs i durets, com han de ser!) i una (mai vista per mi) truita de rostit que estava molt bé. Els plats forts: ànec amb peres molt fi, garrinet a baixa temperatura que es desfeia a la boca i, en el meu cas, una llebre a la royal que vaig trobar excel·lent -primer cop que en menjava. El coulant de xocolata sublim (recepta original del Bras?) i la crema catalana, com ens va dir un lector a la nostra pàgina de Facebook, era “de veritat”. Gran.

DSC_0071.JPG
Llebre a la royal: sabor penetrant d'animal. Poc apte per subtils... | Olletadeverdures.cat

No us puc dir el preu,  perquè hi vam anar convidats. Per tant, la valoració global del restaurant fallarà una mica. Ara, us donaré un parell de dades: les croquetes valien gairebé dos euros cadascuna. Pocs entrants baixaven dels 10 euros, la majoria dels plats forts no baixaven de 15 i molts rondaven els vint (amb alguns que el superaven àmpliament). En aquest sentit, el pitjor els preus dels vins: preu de botiga multiplicat per dos, pel cap baix…

DSC_0093.JPG
Com va dir Lluis, que ens segueix al Facebook, la crema és de veritat | Olletadeverdures.cat

Dit tot això, què en penso? Crec que és un gran lloc on anar a menjar cuina tradicional en un entorn i una qualitat molt superior a altres llocs que van merèixer fama a Barcelona i encara en viuen ara. Quan vingui ma mare a Barcelona, la portarem: plats reconeixibles en  un entorn elegant que li encantarà. I si mai tenim un compromís amb algú de fora de Catalunya (i un pèl estirat…) que vol menjar bona cuina catalana, hi anirem: tret segur! 

DSC_0088.JPG
Milfulls (?) de crema, un altre dels postres triomfadors | Olletadeverdures.cat

Però… Però hi anirem poques vegades més, a la Fonda Gaig. No pas perquè la cuina no ens agradi o el local no ens hagi semblat agradable. Senzillament perquè el preu que intuim que pot costar un àpat ens permet menjar en altres restaurants de Barcelona que aporten alguna cosa més. I per una altra raó: quan ( jo) vull cuina tradicional no espero sofisticació ni mantells de fil. No em cal: en tinc prou amb una bona cassola d’anguiles en suc. Qüestió de gustos, sense dubte.

Tornar a la Fonda Gaig? Prefereixo estalviar per anar a l’altre, al restaurant gastronòmic del Gaig. No sé si m’explico.

Salut!

Advertisements

12 thoughts on “Fonda Gaig: alta cuina tradicional

  1. Caram, quina sort poder anar de restaurant boníssim convidats!!! Això de fer els calamars a la romana és un plat que se’m resisteix. Les poques vegades que els he fets m’han quedat corretjosos i poc abellidors. De “llebre a la royal” (i de llebre en general) no n’he menjat mai. El conill i família no m’agraden massa. Com tampoc no suporte les anguiles (ni en suc ni de cap manera)… Què hi farem!!! Ara, el garrinet sí que m’hauria agradat, com l’ànec amb peres. Això de “baixa temperatura” què vol dir? Que el couen a foc lent i baixet? Se m’han fet les dents llargues amb el coulant de xocolate i la crema catalana… enveja sana! A mi tampoc no m’arribaria per a anar a un restaurant així… M’ha agradat molt aquesta crònica.

  2. Adés se m’ha oblidat preguntar-te dues coses: la “truita del rostit” i les “croquetes del rostit” eren fetes de trossets de carn rostida? El “braó de xai” duia com una sopeta de xampinyons o era la salseta? Fa una pinta… M’agrada que cuides tan bé la mare. La Salin s’ho mereix. ;D

  3. Quan he llegit el post m ha vingut al cap que jo hi vaig anar 2 o 3 cops al 2008. I recordo que va ser just abans d iniciar el meu bloc. Era el principi quan van obrir i en tinc bon record. Però si no he tornat, vol dir q alguna cosa hi trobava faltar q em motivés a tornar-hi.
    Al principi q van obrir, era dificil trobar taula i els preus crec recordar eren més continguts, però igual s han anat animant i han pujat.
    L’únic que recordo negatiu, era que sempre hi havia alguna taula de públic estirat…. com una mica fora de lloc…. D aquells que surten a sopar “amb la senyora” i es muden arriban fins i tot a la corbata…. :). També hi recordo un petit incident amb una cambrera q s empenyava en voler- me servir el vi que mantenia en una tauleta llunyana i que li vaig dir…. “les normes de la casa seran les que siguin, però jo VULL el vi a la meva taula…..”…. Però fora d això recordo haver-hi menjat be.

  4. Sens dubte, una experiència interessant, tot i que els preus ens facen tirar enrere. Un problema, el dels marges comercials (com ho és també el preu dels lloguers…), que tanquen la porta d’alguns locals a més d’un. En tot cas, us felicite per la crònica i per les fotos. Ja sent l’oloreta de la llebre… Mmmmm!

  5. Jo també sóc de les que prefereix estalviar per a la versió “gastronòmica”!!! Encara que la llebre i el garrinet tenen una pinta espectacular…
    Avui he rebut la revista CUINA a casa i m’ha fet gràcia veure-us al reportatge sobre blogaires. Quina categoria, eh?? I estic d’acord amb el que comenteu sobre la supervivència dels blogs mentre hi hagi qui escrigui i qui llegeixi: llarga vida als blogs!! 😀

    Molts petons des de La felicitat es menja! 😉

  6. Hi vaig anar per una comunió familiar i m’ha agradat el teu darrer punt ja que resumeix una miqueta el que vaig pensar… hi tornaré, potser, però… Això no treu que hi estessim i mengessim molt bé, eh!!!

    PTNTS
    Dolça

  7. Hola colla!
    Veig que la Fonda Gaig us ha despertat l’interès, eh?
    Francesc, a mi els calamars arrebossats tampoc se m’han donat mai bé, la veritat. Per això quan en trobo de bons fets m’alegro tant! Sobre la baixa temperatura vol dir just aixó: fer-ho amb el forn molt baix i molt més temps, de manera que la carn queda molt més tendra. I pel que fa al braó, era un suc del propi rostit però amb consistència de consomé. Boníssim!

    Òscar, certament és un festival. Però bé, ja saps que en penso: m’agraden més altres tipus de “músiques”, per aquest preu… 😛

    Sandra, em crec que diguessin coses bones! Encara que entenc que és “l’altre” Gaig, el gastronòmic. Aquest també tinc moltes ganes d’anar-hi!!

    Ricard, de senyors amb corbata encara n’hi ha: és el públic fidel i habitual dels dos Gaig. De fet, sé de bona font que són els mateixos, que ara prefereixen anar al “popular” perquè anar a l’altre queda fatal, amb això de la crisi. I sobre el nivell de la cuina, no insisitiré… 😉

    Sara Maria, efectivament crec que s’hi ha d’anar: al final és un dels grans de la cuina catalana, en Gaig, i es va formar fent aquesta mena de cuina… Però mira, alguna cosa no ens devia acabar d’agradar, que tot i voler anar hem trigat gairebé tres anysi a convidats! I, a sobre, ja veus com hi hem sortit… 😛

    Eri, estic amb tu i amb la Sara Maria. S’hi ha d’anar. Però tampoc cal córrer, diria jo…

    Llarga vida, Anna! Sobretot al teu, que és jovenet! 🙂 Veig que eres de les meves, en això de les prioritats. jejejeje I gràcies piropo! 🙂

    Dolça, completament d’acord. Com més hi penso i més veig comentaris com el teu, més m’hi ratifico: la sintesi és “visto”! 🙂

    Salut estimats!

  8. Totalment d’acord, sobretot amb els dos darrers paràgrafs!!!
    Personalment hem molesta que un cuiner amb dos restaurants per diferenciar-los els identifiqui com “de cuina catalana” i “gastronòmic”, la percepció subliminar de que la cuina catalana no es gastronòmica no m’agrada.
    salut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s