El (nostre) Fòrum Gastronòmic de Girona 2011

El Fòrum Gastronòmic de Girona, tal com passa amb altres esdeveniments d’aquesta mena, és un petit monstre que et pot devorar si no vas amb una mica compte. Expositors, tastos, demostracions, tallers, diàlegs, aules actives… Tot a l’hora. Ben ordenat i clar, però tot a l’hora i amb un ritme entre trepidant i pautat que es pot fer molt difícil de seguir. `

De fet, a nosaltres sempre se’ns han fet molt difícils de seguir aquestes coses. Per això, quan aquest any hi vam anar ho vam fer sense mirar gaire res. Deixant-nos portar pel moment i per la companya gastroblocaire que s’hi va aplegar. Cada cop donem més valor als instants viscuts i menys a la visió global. Però això només aspiràvem a construir tres, quatre o, amb una mica de sort, cinc moments d’aquells que estàs content d’haver-los pogut viure. Aquí va, doncs, els nostre Fòrum. Els moments que estem contents d’haver viscut…

Les cuineres de Sils; perdó, de Salt
Hi vam fer cap sense voler, adveritits per una trucada d’Starbase Starfleet, sempre tan atent. Tanta fama tenen les de SIls, que fins que no portàvem vint minuts a dins no ens vam adonar que eren les de Salt… I Massitet pensant que el Pep Nogué deia el nom malament mentre conduia l’acte. Grans moments de cuina catalana: memorable el platillo de carn amb cards. I memorable la cuinera que, amb tota honestedat, va respondre que no posava licor al rostit perquè no li agradava, sense més raons tècniques. Per això ens agrada tant, la cuina casolana: més gustos i menys explicacions; més plaer i menys discurs. Per favor!

DSC_0092.JPG
Les cuineres de Salt guisant un platillos per no parar d'endrapar... | Olletadeverdures.cat

Vermuts, olives, conserves i un Garcia-Arbós etílic
Sis vermuts, tres conserves gallegues i quatre tipus d’olives. Els vermuts ja no seran el mateix, després d’aquest taller amb un etílic Salvador Garcia-Arbós. El vermut blanc, millor amb les conserves. Les conserves, per sempre més, de Porto-Muiños. El vermut negre, millor amb les olives. Sabíeu que els vermuts francesos respecten més el vi de base que els d’aquí, que porten més aromatitzants? Nosaltres tampoc, i ens va agradar el Byrhh – tan poc conegut que no es troba informació ni a Internet… Quin riure, quina borratxera, quin poc-suc… Com poden arribar a ser de perillosos  12 blocaires junts i sis gots plens de vermut per cap…

DSC_0110.JPG
El millor i més esbojarrat vermut de la nostra vida? Segur! | Olletadeverdures.cat

 Hola, mestre Roda!
Fa dos anys gairebé ens feia vergonya saludar-lo i no diguem ja trucar-lo mentre estava treballant. Enguany, un dels atractius del Fòrum era poder saludar Juanjo Roda i fer-li una abraçada. Sí, sí. Els dels panellets, el confit d’anec descomunal i el matí pel Delta. Massitet va tornar a pujar dimarts al Fòrum perquè sabía que el podia saludar. Moment màgic, amb el mestre Roda agafant-nos de la ma per ensenyar-nos allò que només els iniciats poden veure. Furtius, amagats, silenciosos. Però respectuosos. El moment pinganillo més mòbil no el borrarem del cap…

DSC_0099.JPG
Jornades interminables plenes de presses...però sempre dos minuts per als amics! | Olletadeverdures.cat

El deixeble honorant al mestre o Pellicer cuinant Santamaria
Dissabte 19 homenatjàvem com a blocaires al mestre Santamaria i el dimarts anàvem a veure com el seu deixeble predilecte l’honrava. Massitet va estar més al tren que al Fòrum, però ara sap que s’hauria enpedenedit de no haver-hi anat. No tant per la cuina, que va estar molt bé (des de ja adora els raviolis de gamba i ceps). Més per la dimensió humana: veure un home alt com un cadafal i mirada inquisitorial plorar com un nen en acabar d’emplatar el plat preferit del seu mestre traspassat et fa canviar la perspectiva. Encara ho sentim més, Xavier…

DSC_0144.JPG
Els tios durs també s'emocionen. Ho sentim molt, Xavier... | Olletadeverdures.cat

Això ha estat el nostre Forum. A més, es clar, dels dos trajectes de cotxe amb Sara Maria, Roger i la Mar: què serien les trobades de blocaires sense les converses en petit comité? Sense comptar, és clar, la trobada per esmorzar tots junts abans d’entrar. Però un cop a dins, el Fòrum té una dinàmica pròpia que si no vas amb una mica de compte et devora… Per això estem tant content de poder guardar aquests quatre instants. D’haver pogut tenir el nostre Fòrum…

Anuncis

17 thoughts on “El (nostre) Fòrum Gastronòmic de Girona 2011

  1. La veritat és que el Fòrum és ja el nostre Fòrum com ben be dius al final; realment ben viscut per compartir-ho amb els altres blocaires. Hem de donar gràcies al Fórum d’acollir-nos com ens acullen.

  2. Mira que confondre Salt amb Sils… sort que no vas aixecar la mà per corregir en Pep Nogué, je je je…
    Em vaig perdre el tast de conserves, m’hauria agradat compartir les vostres rialles 😉
    Un cop més va ser un gran Fòrum, aquests 4 moments del vostre Fòrum segur que els recordareu molt de temps!

  3. Ja es veu que en vau gaudir, del Fòrum. Jo també em perd a les fires, amb tanta parada i tanta demostració. El de Girona, és clar, té un nivell de qualitat molt remarcable. A més, el fet que us hi ajunteu una bona colla el fa més complet, veritat? Gràcies per la crònica d’uns moments amb molta substància.
    Besets

  4. Hola colla!
    Tens tota la raó, Sara Maria: des del principi fins al final! 😉

    Què bé, Calpena!!! jajajajaj La veritat és que vam riure molt! Això sí, ens vam perdre els GTs!!

    Eri, moltes gràcies pel teu comentari!! Si us serveixen per fer-vos una idea del què vam viure, nosaltres encantats de poder-ho fer! 🙂

    Gemma, vaig estar a punt! I el vermut va estar molt bé! Ara, a mi també ens hagués agradat compartir amb vosaltres l’Aula Activa amb els Roca… Us ho vau passar bomba, eh? 😉

    Queti, les persones són el principal!!! Tot això sense els riures compartits i les mirades còmplices no serien ni la meitat d’interessants! De fet, no serien el mateix! I de res. De fet, gràcies a tu per llegir-la i fer-te-la teva…

    Marta, va estar molt bé! De fet, la cosa que no ens agrada és que, al final, tampoc pocs compartir ta de temps amb la gent com voldries… I vols dir que és el teu primer… A Girona! 😛

    Colla, salut!

  5. Ho heu descrit a la perfecció. Aquests forums, fires… són inassumibles en la seva totalitat. A mi aquestes situacions em sobrepassen, m’agobien, però heu sabut trobar la forma de gaudir-ho: marcar 3 o 4 situacions de les que en puguis gaudir i obviar una mica la resta. Felicitats nois!, segur que així heu gaudit de la cuina de SALT i de tota la resta sense presses. Una abraçada!

  6. Quin greu ens sap no haver pogut anar-hi finalment, però sort amb les vostres cròniques, gairebé es com si tambe i avesi’m anat, nomes ens a faltat la companyia dels amics blocaires.
    Una abraçada

  7. Ostres es pot veure perfectament que us ho vau passar d´allò més be , ja m´hagués agradat anar-hi, però un any més surt quelcom que no em deix.
    M´agradat molt la sinceritat amb que dius ” més plaer i menys discurs. Per favor!” tens tota la raó.
    De nou gaudim amb tant bones cròniques.
    Una abraçada

  8. Hola precioses!
    Sión, sí que és una llàstima no haver coincidit! Segur que l’hauríeu gaudit com vosaltres sabeu! Va, d’aquí a dos anys no podeu faltar, eh?

    Gràcies per la visita, pel comentari, per llegir-nos i per parar a saludar-nos! Una abraçada!

    Mai, la veritat és que ens ho vam passar molt bé… Llàstima que no hagis pogut venir. La feina, suposo… I sobre això del discurs… Doncs no sé, crec que tot sovint es tracta de gaudir, de menjar… i que no cal donar-li tantes voltes!
    I si vosaltres gaudiu amb les cròniques, doncs escolta: festa completa! De veritat! ;-)))

    Salut, boniques!

  9. Ei… com he disfrutat llegint-vos… És ben bé que les vivències són sempre ben personals i intrasferibles… Per a mi una fira és strés, agobio… per acabar amb les defenses baixes i al llit un parell de dies! M’ha agradat molt, el teu escrit, Massitet, avui sí que t’hi has ben lluït!

    Llepades!

  10. Massitet, els dos ‘minuts del Juanjo’ -aquells en que t’atures per als amics, només un instant perque ho valen- els acabo de tenir jo llegint el vostre relat a mig matí.
    Com es pot tenir melangia d’una cosa que va passar no fa ni quinze dies!!??!!

    Pues yo la tengo! 🙂

  11. quanta raó. el forum és com una tarde a la platja amb una mica d’ones… cada revolcada per la sorra et fa fer voltes com una girolla, tragues aigua salada i et peles els genolls. Però que bé ho passes amb els amics!!!!!!! jo tampoc ho cambio
    gràcies per la vostra visita, bloggers!
    muacs xxx

  12. Hola de nou, colla!
    Moltes gràcies pel teu comentari, Manel! M’agrada saber que t’ha agradat. Per cert, que la teva manera de viure el Fôrum també ha de ser una perspectiva ben… personal… Ja estàs bé?

    Starbase, como lo sabes, campeón!! I tens tota la raó del món, amb la pregunta: com es pot enyorar una cosa que fa quatre dies has viscut? Perquè va ser molt intens, seria la meva “hipòtesi”… Vas a ver tu todos los momentos intensos que vamos a tener a partir de ahora! Yeah! 🙂

    Xiquet, eres un gran. M’encanta la imatge de les revolcades a la mar, tal com si et mengésses una Delta de Les Moles! Jarl!! Gràcies a tu per la superacollida que ens vas fer, mestre!!!

    Salut!!!

  13. vaig de tard, però no puc deixar de dir que va ser un plaer compartir aquests moments, i encara que jo sigui de molt de discurs i m’agradi explicar-ho tot, estic d’acord: més plaer i menys discurs!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s