Un homenatge cuinat a Santi Santamaria

Avui és el dia que els gastroblocaires catalans, seguint l’encertada proposta de l’Starbase , ens hem donat per retre un petit homenatge pòstum a Santi Santamaria -com ja sabeu, mort aquesta setmana. Santamaria ha sigut un dels grans cuiners del nostre temps i, malgrat altres facetes més controvertides, ha estat un home clau en l’encimbellament de la cuina catalana a nivell global.

L’havíem llegit amb interès les seves col·laboracions al Magazine de La Vanguardia, entràvem de tant en tant al seu bloc i vam seguir -a certa distància he de dir- el seu discurs sobre la cuina tecnoemocional i la necessitat de tornar a les arrels i a una cuina més natural. La veritat, mai  ens va acabar de cridar l’atenció un debat que en el fons no entenia: no poden ser compatibles totes dues? No ho són, de fet?

DSC_0079.JPG
Una carn a la brasa com mai l'havíem menjada... Gràcies, mestre! | Olletadeverdures.cat

Estic d’acord amb Starbase quan diu que de cuines només n’hi ha de dues menes : la bona i la dolenta. I estic amb Starbase quan diu que Santi la feia de la bona. “De la molt bona”, per respectar les paraules de l’Starbase que han recollit molts mitjans. Nosaltres però, no havíem intentat mai fer cap recepta seva. Com ens passa amb altres grans cuiners, ens semblaven inaccessibles per temps i/o tècniques i/o productes…

Però resulta que el mestre Santamaria, com tots les persones que han exercit alguna mena de mestratge, també tenen receptes senzilles. Nosaltres avui n’hem dinat una: pollastre (marinat) a la brasa amb escalunyes. No la transcrivim; ens sembla sobrer. La podeu trobar al seu bloc clicant aquí. Només us direm que és simple però gustosa fins a dir prou. Com una mena de pollastres a l’ast en versió molt millorada: tendra, aromàtica (moooolt aromàtica!), de sabor subtil. Mai havíem menjat res a la brasa tan bo. Ha estat la primera, però no serà la darrera. A cals Olletos pensem explorar el seu llegat.

Descansi en pau, mestre.

Advertisements

31 thoughts on “Un homenatge cuinat a Santi Santamaria

  1. Com acabo de dir a la Dolça Glòria, heu triat un plat sensacional, ben representatiu de la cuina d’en Santamaria, amb productes bons de casa nostra. El maridat ha de deixar un pollastre melós i molt gustós.
    Entre tots estem fent l’homenatge que es mereix aquest gran xef, oi?

  2. Hola precioses!
    Quina rapidesa en comentar! Però si encara tinc el gustet del pollastres a la boca! 😉

    Dolça,e stic amb tu: buscant una recepta fàcil hem anat a parar a un plat ben bo! QUè bé!

    Gemma, tens tota la raó del món: ben representatiu de la cuina d’en Santamaria. El amrinat és la clau de tot plegat: tendre tendríssim i gustós gustosíssims! 😉 Per cert, veig que som uns quants els qui hem anat a petar al bloc, eh? 😉

    I si, crec que entre tots li estem fent un bon homanatge al mestre. Gràcies per la idea Starbase!

  3. La lluentor i el color de la foto ja transmeten una sensació a recepta cassolana… (M’imagino una llar de foc i a les vostres mans unes copes de bon vi) es veu sucós i ben cuit, jo no tinc per costum marinar la carn quan la faig a la brasa o a la planxa, però després d’escoltar com heu quedat de satisfets em penso que tastaré la recepta d’en Santi.

    Salut i bon profit!
    (encara que lo de bon profit arribi tard…:))))

  4. un gran cuiner no ha de fer només receptes complicades i inaccessibles, és un gran cuiner aquell que pot ser entès i interpretat pels que cuinem a casa, i sens dubte la cuina d’en santameria s’entenia.

  5. ostres, ostres, ostres. VAig rebre la convocatòria d’Starbase, però com que no m’aclaro amb el facebook (les convocatòries se m’escapen no sé on) no hi he pensat més. Doncs és una gran iniciativa. Si. Felicito a Starbase per la iniciativa i a vosaltres per seguir-la. i el plat triat és sensacional.

  6. Una molt bona tria, les coses senzilles , les de cada dia costa molt oblidar-les, aquest pollastre és molt bo, ben segur que repetireu, possiblement serà sempre el pollastre del Santamaria.
    Un plaer passar per aquí.
    Mai

  7. Moltes gràcies per afegir-vos i deixam que resti una mica de pes a la meva intervenció, que amb vosaltres hi tinc prou confiança. La idea és bona, sí. Perque la trobo natural i fins i tot d’aquelles de dir ‘es clar, es que no podia ser d’altra manera’ o sigui que simplement vaig ser el primer de proposar-ho. Res mes. I la grandesa de Santamaria ha fet la resta 🙂

  8. AL FORUM TAMBÉ S’ESTÀ COENT ALGUNA COSA IMPORTANT.
    XAVI PELLICÉ TÉ DEMO DIMARTS DE 7 A 8 I ESTEM DESBORDATS. LES PREVISIONS S´N EXAGERADES….
    JA US INFORMARÉ, QUE ENCARA NO EM DEIXEN DIR RES (SORRY)
    I JO BEN LIAT, LA DEMO AMB EN PELLICÉ ÉS RESPONSABILITAT MEUA, JEJEEEEEEEE

  9. Uff, quina pinta,….sou uns artistes !!!, objectiu assolit, no?. Jo he perpretat un “magret d’ànec Rossini”, un magret amb foie, un toc de trufa i unes patates cruixents, amb un fons excepcional, una recepta de primera, d’un xef de primera, el.laborada per un amateur amb molta voluntat, ja,ja…. he suat, però l’esforç ha valgut la pena.

  10. Molt bona entrada, tens raó en el que dius, i encara que potser no sigui el millor moment, si és cert que gràcies a l’anar cercant receptes i informació sobre Santi Santamaria, hem conegut una mica més de la seva cuina i de la seva forma de pensar. És molt possible que ara m’interessi més per conèixer la seva cuina a partir de la iniciativa de l’Starbase. A reveure guapos!!!

  11. Recepte de gran qualitat, la mateixa qualitat que tenia el mestre Santi Santamaria per fer-nos entendre la gran importància de saber el que cuinem i com ho fem.
    Gràcies a tots i amb especial a tu, Santi Santamaria.

  12. No sempre estàvem d’acord amb les seves opinions, però sens dubte era un molt bon cuiner, aquet pollastre com moltes de les seves receptes ho testifiquen
    Una abraçada

  13. La pèrdua d’un mestre com Santamaria és profunda i dolorosa. Deixa un rastre de brillantor i naturalitat que serà impossible de substituir. Publicà uns assenyats comentaris sobre les arrels i el coneixement ‘artístic’ –en terminologia medieval– sobre una cuina rica, sàvia i pràctica com poques. De Nimes a Guardamar hem de regraciar Santamaria per sa dedicació a la cuina tradicional i empírica de la nostra gent. Faig un pensament sense conhort i trobe un fragment del Ps 1 que el dedico al mestre emocionadament i plorosa.
    Serà com un arbre que arrela vora l’aigua:
    dóna fruit quan n’és el temps
    i mai no es marceix el seu fullatge

    Sentidament
    Perla

  14. Hola colla:
    La veritat és que la reacció dels blocaires i també de tots vosaltres amb aquests comentaris ha deixat ben clar que Santi Santamaria va ser un cuiner molt estimat…

    Com gat i gos, no dubteu en provar-la quan volgueu, perquè és una petita meravella! Bona, bona de veritat!

    Petita cuina, efectivament hi havia unes copes de bon vi a les mans… “Només” faltava la llar de foc!! jajajaj Nosaltres tampoc la marinàvem, la carn. Però des de dissabte em temo que ho provarem més de dos dies! 😉

    Manel, téns tota la raó del món. Com (quasi) sempre. jejejej I vaig a donar un cop d’ull a la teva recepta de raviolis de gamba i bolets. Després de veure-la al Fòrum, la cosa s’ha de mirar de fer sí o sí!!

    Ada! Moltes gràcies pel comentari! Mira’t això del Facebook, dóna! Que no se t’escapin coses com a aquestes tan xules! La idea de l’Òscar era genial i això la feia molt fàcil de seguir… 😉

    Mai, efectivament aquests recepta ja és “el pollastre del Santamaria”!!! Estava boníssim i repertim de tant en tant! Segur! El plaer és nostre…

    Mestre, no et treguis mèrit. Com que la confiança és mútua, et diré que les bones idees no és suficient tenir-les: s’han de dur a terme. I el pas és petit, és cert. Però quants cops no s’haurà donat? Per tant, gràcies mil!!! 🙂

    Gemma, gràcies per la visita! Vaig a veure ara mateix el teu pollastre!!

    MaryLou, moltes gràcies! Un gran cuiner, sí senyora. A nosaltres aquesta recepta ens ho ha deixat ben clar…

    Eri, una abraçada! Creiem que hem fet un gran homenatge i també ens l’hem fet a nosaltres mateixos, tots els qui hem pogut gaudir menjar receptes com aquestes… 🙂

    Miquel, tota la raó del món!

    Sandra, tindrem feina per mirar-les totes i ja no et dic res si les volem fer! Aquest febrer, entre les pizzes del quinze i l’homenatge al Santi, tenim receptes per un any! 🙂

    Xiquet, ja vam veure la què es va muntar!!! Aquí el Fòrum va estar bé. No va acudir mai en vida, però aquesta edició va estar per tot arreu!! Com estàs? Espero que viu! 😉

    Vicent, ara mateix vaig a vore com te va quedar! JO estic amb tu: SENSACIONAL! Sobretot, tenint en compte que estem parlant d’una peça estopenca com el pit i, damunt, a la brasa! 🙂

    Maragada, que no som tant del morro fi!! jajajaj No menos que tu, en tot cas! jajajaajj Prova’l, a vore que te pareix. Vaig a cutxamandejar, a veure què heu fet! jejejejeje

    Tiriti, la recepta que ens expliques ha de ser brutal! Ara mateix vaig a vore què hes fet! Són directament brutal! I gràcies pel comentari! La veritat és que, per ser tan senzilla, és força efectista!!!

    Mercè, la veritat és que ara tenim força curiositat per provar alguna recepta més, a veure què tal. Amb la idea de l’Starbase podem veure receptes realitzables i això anima a provar-ho, oi?

    Tir al plat, ben dit. Sens dubte! Hem d’estar agraîts…

    Xisca, moltes gràcies pel comentari. Nosaltres no hem fet res més que seguir fil per randa la recepta. I ha estat brutal! De veres…

    Sión, estic amb tu. Crec que no cal estar d’acord amb totes les seves opinions per saber valorar que era un gran cuiner…

    Mercè, molt ben dit! Tot! La gran virtut d’aqeust plat és precisament aquesta: treure una meravella de senzillesa…

    Perla, bonic! Un comentari ben sentit. Moltes gràcies per deixar-nos compartir-lo amb tu…

    Xiquets, quina peneta desprès d’haver-vos llegit a tots. Definitivament, Santamaria era una paio estimat…

  15. Un plat saborós i un homenatge molt sentit al mestre cuiner. Creu que l’heu encertat. És una llàstima aquesta gran pèrdua del nostre patrimoni gastronòmic. Què hi farem!! Ens queda el seu llegat i el seu mestratge. Salutacions

  16. Hola, bonic!
    És una gran llàstima, certament. I en el nostre cas, la veritat és que l’hem descobert de veritat arran de la seva mort… 😦 Hi ha vegades que ens deixem enlluernar per les llums de l’escenari dels mitjans i després no mirem els que estan una mica fora de focus…
    Ens sap greu la seva pèrdua i ens agrada saber que trobes que l’haguem encertat a l’hora d’homenatjar-lo…

    Gràcies, estimat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s