La pizza que va venir d’Irlanda

A casa nostra, les nits de divendres són les cóc and english-spoken film night. Servidors de vostès estem estudiant anglès  i l’inici del cap de setmana ens sembla un bon moment per sopar alguna cosa divertida i golosa mentre ens mirem la pel·li en anglès i intentem captar alguna cosa… Un resultat d’aquestes nits és que tenim un repertori de pizzes, cócs i coques fotografiades i pendents de publicar que fa feredat.

Per això, quan vam veure que la segona convocatòria de La recepta del 15 era la pizza, ens vam alegrar molt: per fí una excusa per publicar una d’aquestes receptes! El problema, però, va agafar una altra dimensió: i ara quina publiquem, de totes les que tenim en estoc? Per ser honestos, el dubte va durar poc: quina, si no, que la que tant ens agrada d’un llibre que vam dur d’Irlanda, on vam anar l’estiu passat per millorar l’anglès? 

DSC_0010.JPG
La pizza ha inspirat fins i tot als irlandesos... | Olletadeverdures.cat

Efectivament, la recepta que presentem en la nostra primera participació a La recepta del 15 (quina il·lusió!)  és una pizza que va venir d’Irlanda. En concret, d’un dels llibres que ens vam dur d’allà; una petita joia titulada The Irish farmers’ market cookbook. Elaborat per una mediàtica cuinera – comunicadora anomenada Clodagh McKenna, molt famosa al país, vol ser un homenatge als productors locals de l’illa britànica i dels mercats que els apleguen – els farmers’ market.

Al contrari del què podria semblar, el llibre no està dedicat només receptes tradicionals elaborables amb aquests productes locals i, en certa manera, tradicionals. Per a mostra, aquesta pizza de romeret (romaní, orientals), formatge blau i ceba caramelitzada. El nom en anglès? Rosemary, blue cheese and onion marmelade pizza…

DSC_0985.JPG
La ceba queda molt millor així; no tan cuita com la de dalt | Olletadeverdures.cat

Només tres consellets per una pizza més encertada. Primer, o poseu la ceba poc caramelitzada (aquí trobareu la nostra recepta) i que s’acabi de coure al forn, o la poseu al cap d’una estona, quan la pasta ja s’hagi cuit sola al forn la meitat del temps necessari. Segon, el rameret poseu-lo entre la massa i la confitura: d’aquesta manera evitareu que es cremi. I el formatge podeu fer com volgueu: o al principi (quedarà com a la primera foto) o a mitja cocció ( i quedarà com a la segona).

La recepta és molt, molt bona; nosaltres l’hem feta ja unes quantes vegades. Una d’elles, canviant el formatge blau per brie; un formatge de vaca potent que encaixa amb la recepta original (és la de la segona foto). La dolçor de la ceba matisa la fortor del formatge i el romeret li dóna un punt de frescor que ajuda a compensar la combinació anterior, considerablment potent. Ja veieu: a les illes del nord també en saben de fer pizzes interessants…

Salut i llarga vida a La recepta del 15!

Nota al peu: la recepta del 15 és una iniciativa dels blocs Els fogons de la bordeta i Xocolata desfeta que busca implicar els blocaires en un projecte per compartir receptes sobre un producte o elaboració. La convocatòria és per publicar el 15 de cada mes (d’aquí el seu nom) i ha estat acollida amb entusiasme per la comunitat gastroblocaire. Aquí trobareu els receptes que es penjen cada mes…

Anuncis

30 thoughts on “La pizza que va venir d’Irlanda

  1. Oooohhhh… Quina gana que m’entra. A mi se m’ha florit la massa de pitsa a la nevera, i no he gosat fotografiar-la i ensenyar la meva “pitsa” florida…. Manca de temps! Però segur que ha de ser MOLT BONA! De fet, el formatge de cabra lliga amb tantes coses!!!!

    Per cert, si aquesta ceba que has posat la vas comprar a Irlanda juntament amb el llibre 😉 i diu “MARMELADE”, no és ni ceba caramel.lada ni confitura de ceba ni melmelada de ceba ni res de les traduccions que fem aquí. Una Marmelade és una marmelade, ingredients, coccions, temps i temperatures del tot diferent al que estem acostumats 😉

    Com que en Manu no en fa de Marmelades, si voleu, us busco exactament què és…

    Però ostres… quina gana em fas venir!

    I apa… good luck with ur Anglish Av’nings… si ho acompanyes amb un whisky segur que aprèns ràpid l’escocès!

    Llepades!

  2. Molt bona aquesta pizza, no dubteu que la faré.
    Apart d’això comentar-vos que als Irlandesos no els hi agrada massa que se’ls situï a les illes britàniques. Jo la primera vegada que vaig anar a Irlanda allà per l’any 1992 me’n vaig dur un bon “xasco” per dir-ho.
    Salut,
    Pepin

  3. Boníssima, aquesta combinació de romaní, ceba i formatge!!! Sou uns artistes. I molt bona, també, aquesta iniciativa del “15 de cada mes”. Salutacions

  4. Ohhh me l’apunto inmediatament, avui tot el dia que m’estic apuntant pizzes! jejeje jo també he fet la meva per la recepta del 15, a base de calçots i botifarra! Però aquesta vostra, m’ha fet venir una gana ja!! Ha d’estar DELICIOSA! la veritat és que aquesta combinació de ceba confitada i formatge és boníssima. Quan fa dos estius vaig anar a Londres per millorar l’angès també, vaig comprar regalets per bona part de la família, però sabeu què em vaig comprar per mi? sí sí, un llibre de cuina també! “The student cookbook” i la veritat és que les receptes són de molta qualitat i molt ben explicades, per diversos cuiners “famosos” d’aquella illa, n’he tret molt profit!

  5. Mira que no m’agraden massa, les pizzes, però aquesta i la dolça de Gemma deuen estar impressionants! Una combinació ben bona; a casa fem una coca salada (s’assembla prou a la pizza) de ceba, botifarra de ceba desfeteta i pinyons. La ceba, un ingredient bàsic en molts plats.
    M’ha fet gràcia que a Irlanda en facen, de pizzes. Hi ha tantes coses que desconeixem…!
    Besets

  6. Hola colla!
    Moltes gràcies a tots, d’entrada, pels vostres comentaris elogiosos sobre la pizza en qüestió! La veritat és que està molt bona!!

    Roger, ja m’ho diràs si la proves. Però escàndol és una gran paraula per descriure-la, sí senyor! 😉

    Sandra, gràcies a vosaltres per posar en marxa la iniciativa! I això que us passa és normal: quan encertes amb una idea, es fa gran i l’èxit està assegurat!!! Felicitats a tots els qui vau tenir la idea!!

    Helena, nosaltres quan la vam veure al llibre vam pensar el mateix!!! A veure què et sembla, si la proves! Gràcies per la visita!

    Manu i Rosi, com esteu!!! Escolta, que la recepta l’hem feta com diu el llibre i usant els noms que diu el llibre… Ara, la recepta és una ceba caramelitzada com una catedral! De fet, és la que tenim al bloc!!! 🙂 I home, mira que no fer la pizza!!!! 😦 jejejejeje

    Hola Pepin! Moltes ganes pel comentari per la informació sobre els irlandesos i les illes britàniques. La veritat es que faig servir el terme geogràfic, encara que sóc conscient de les implicacions ideològiques que pot tenir el terme… Sabent això, a part d’avui emprerem el terme amb més propietat… Merci!

    Francesc, moltes gràcies! La veritat és que la iniciativa està molt bé i crec que en treurem molt de profit, tots! I gràcies pel comentari sobre la pizza!! :-)))

    Eri, moltes gràcies! Si proves ja diràs, eh??

    Hola de nou, Bet! Ara mateix passo a donar un cop d’ull a la teva recepta! I estic amb tu que els llibres de cuina que venen de les illes són molt inspiradors! Nosaltres en tenim tres o quatre i els fem servir molt, molt, molt!! QUè profitòs pot ser anar-hi a estudiar anglès, eh? jjajaaj

    Glòria, ara ho entenc tot!! Vinga patir pensant que no sabíem prou anglès i resulta que era que estàvem concentrats gaudint de la pizza!!! jajajaajajajaj Gràcies pel comentari, bonica!

    Queti B, aquesta et puc donar fe que està ben bona! I jo també penso que la de la Gemma deu estar per no parar de menjar-ne! Gràcies per la visiteta, preciosa!

    Mònica, la veritat és que vam tornar enamorats d’Irlanda i, en especial, dels irlandesos. Ja vues; fins i tot ens vam dur pizzes! jajajaja

    Taller de cuina, un gran títol! La pizza viatgera!! jajjaj

    Núria, això de la recepta del 15 pot arribar a ser molt perillòs!!! Amb tanta gent compartint coses tan bones, això pot ser un no parar de menjar! jajajja

    Bonics, salut i pizza!!

  7. Quina classe!,uns consells i una explicació que tindrem en compte. tota la xarxa està envaïda de pizzes!…La vostra és potent i suau alhora. Una abraçada.

  8. Ceba, formatge i romaní… em sembla una combinació favulosa! I potser més mediterrània que no pas irlandesa, no? El toc del romaní a mi em recorda aromes d’aquí…
    Visca la recepta del 15!!!

  9. Aquesta pizza, te una pinta, que ara mateix me’n menjaria un bon tros, acompanyada d’una bona cervesa anglesa, i si poguéssim ser a un pub d’Anglaterra millor, jejejejeje
    Una abraçada

  10. Vaja pizzassa! Ha d’estar boníssima! Uff! Tenim un munt de receptes de pizza, em sembla que trigarem temps per poder-les tastar totes. Són una passada. Moltes gràcies per participar a “La recepta del 15”. És tot un honor per a nosaltres 😉
    Petonets i ens veiem al març amb la nova proposta!

  11. quina combinació! mira que he estat cops a Irlanda (aprenent anglés! jijijiji) i no recordo pas la pizza! però aquesta cuinera que dieu ha de ser la bomba!!! petonets

  12. Classe i categoria bells amics. Com sou de bons. Em recordava en la distància una coca de ceba confitada que solíem fer pels estius a casa. Calen cebes dolces, de Benaguasil, si poden ser, tonyina negra, del cap a poder ser, o de taconet, alls, pebre roig en pols i un bon oli mil·lenari del Maestrat. La massa us la deixo a vosaltres. Poseu els alls sencers, una cabeça entera, a sofregir tallada en tires fines verticals, ja m’enteneu, en companyia dels alls, la sal i la tonyina dessalada i esmicolada, espencada diem aquí. Féu que se solsisca bé fins que quasi es torne una pasta. Finalment, mescleu la ceba amb el pebre roig fins que obtingueu una massa tova i rogenca. Aboqueu-la sobre la pasta,coeu-la al forn fins que tingueu la pasta cuita, tragueu-la de la boca del forn, i apa, a disfrutar.
    Bon soir, compagnons
    Perla

  13. A mi m’encanten les pizzes, podria dir que gairebé totes, però aquesta no l’he tastat mai i us asseguro que un dia d’aquests la faré. M’encanta la combinació d’ingredients.
    Fins aviat,
    Elisabet

  14. Hola!!!, grácies per venir a la meva cuina…
    He pres bona nota del vostres consells amb la ceba,
    M’agrada la vostra cuina… i m’agrada l’idea del 15 per veure les altres propostes.
    una abraçada

  15. Quin luxe de recepta, té tota una història darrera!!
    Fa una pinta deliciosa nois!! El llibre aquest que vau dur d’Irlanda té molt bona pinta…vaig a investigar sobre l’autora que no la coneixo.
    Molts petonets nois!! 🙂

  16. Hola Nois!! moltes gràcies per la visita al meu blog i per les vostres paraules!
    Amb la iniciativa de la recepta del 15 ens anem coneixent tots!! 🙂
    Aquesta pizza que ens presenteu està tremenda, de sabor únic i saborós segur!!
    Molts petonets macos!

  17. Hola colla pizzera!

    Mercè, la colla del 15 ha “pizzejat” la xarxa a base de bé! jajajajaaj Gràcies pel comentari, bonica!

    Gemma, téns tota la raó del món. El món anglosaxó està molt fascinat per la “cuina mediterrània”, especialment per Itàlia. I aquest llibre és un exemple d’aquesta mescla: receptes tradicionals irlandeses emperellades amb receptes com aquests… Ara, vingui d’on vinguí: boníssima!

    Marina, l’honor i, sobretot el plaer, ha estat per nosaltres! Heu sabut muntar una cosa que ha motivat als blocaires catalans i això us mereix tots els reconeixements! Llarga vida a La recepta del 15! :-))))

    Juju, jo tampoc hi vaig prestar massa atenció, a la pizza d’allà. Més aviat crec que és aquesta senyora, que li agrada barrejar cosetes…

    Perla, bonic: un altre regalet? Que no donem a l’abast a fer tot el què ens expliques! 😉 Moltes gràcies una altra vegada per la visita, pel comentari i pel post… Per cert, que n’estic preparant un parell que crec que t’agradaran… 😉

    Paula, no et pensis: a mi em passa! Entre que sóc una mica soca amb l’anglès i les pizzes que ens mengem, tot sovint em perdo! Però mira, amb coques així a la ma, no m’importa tant… jejejejeej

    Elisabet, gràcies per la visita i pel comentari! Si la proves avisa, eh? Ens faría molta il·lusió saber-ho!

    Neus, de res. Un plaer conèixer el teu bloc: com molt bé dius, amb La recepta del 15 ens estem coneixent molts blocaires! I gràcies pel comentari sobre la nostra cuina! 🙂

    Alba, gràcies! La veritat és que totes les nostres receptes tenen una petita història al darrera. Però per una raó molt simple: les receptes sens història no ens interessen… 😉 El libre està molt bé, la veritat. I l’autora… em temo que és una mica “estupenda”, però les receptes que proposa estan molt bé!

    Ingrid, moltes de res! Són paraules sentides, no ho dubtis! I sí, certament: la recepta del 15 ens està servint per conèixer molta gent! Què bé, oi?? Gràcies a tu per la visita i pel teu comentari! Ens encanta tenir-te per aquí!

  18. osti tu, la foto a sang del tall transversal brutal. genial, com sempre!!!
    una abraçada ben forta ja des de el forum de girona, preparant els tallers i auditori per tots vatros. mos veem dilluns mestre!!

  19. Totalment d’acord amb el/la Pepin, això d’illa britànica està prohibit a Irlanda.
    Els irlandesos són gent que no ho ha tingut fàcil i si han de fer una pizza fan una pizza. Jo no coneixia la Clodagh McKenna, deu ser que no tinc tele.
    Tota la informació de Dublin la trobareu a http://www.dublin.cat i a partir del 24 de febre també a http://www.liffey.cat
    Slán

  20. Mestre Roda!
    Moltes gràcies pel teu comentari, sempre tan carinyòs i sempre amb aquell punt d’exageració que tant ens agrada de tu… Nosaltres també t’estimem i demà vindrem a fer-te un besito!!!

    Sir William Temple… Val.

    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s