Truita de carxofes o un sopar d’hivern

La meva familia ha estat, des que tinc memòria, molt truitera. Vull dir, que a casa sempre s’han menjat moltes truites, sobretot per sopar. A casa muns pares, les truites per dinar han estat molt poc habituals. En canvi, a la nit han estat un plat recurrent, sobretot per al meu pare. Era, de fet, el seu sopar de batalla

El pare anava a dormir havent dinat i no es llevava fins les dotze de la nit, hora normal de posar-se a fer el pa fins fa pocs anys. Sopava, normalment, quan l’obrador ja estava en marxa i la primera fornada s’estava pastant. Llavors, tenia uns deu o quinze minuts per menjar alguna cosa. Una truita era un plat perfecte: es podia tallar fàcil amb el tenedor, sense haver-li de prestar massa atenció ni temps. Acompanyat amb un tros de pa (amb què, si no?) era fins i tot un plat equilibrat.

DSC_0155.JPG
Entre marronosa i verda, no és massa bonica. La bellesa la té a l'interior... | Olletadeverdures.cat

Total, que a causa d’aquesta necessitat logística, a les nits vam menjar molt d’ou quallat amb farciment variat. Això sí: sempre han estat de temporada. A l’estiu, de carabaceta (carbassó), patata i ceba (molt bona!) o d’albergínia (l’heu feta mai?). La de patata, per a tot l’any (especialment quan és temps de patates noves). I a l’hivern, dues de les favorites a la nostra familia: de carxofes i de faves. Avui us parlaré de la de carxofes, que no es precisament bonica  (heu vist el color?) però està bona de veritat.

La veritat és que és ben senzilleta: no porta res més que la verdura i l’ou. Com la de faves, només cal anar amb compte amb una cosa: la carxofa -tallada a sisens o vuitens, segons com sigui de grossa- no es fregeix, sinó que més aviat s’ofega. O sigui: una mica d’oli, un polsim de sal, foc fluix i paella tapada. Fins que estiguin tovetes, molt tovetes. Llavors, s’afegeix l’ou ben batut i es deixa quallar al gust.

A mi, de petit, no m’agradava gaire, com tampoc m’entusiasmava la de faves: les trobava amargoses. Ara, en canvi, a l’hivern en guiso alguna de les dues gairebé cada setmana. Això sí, hi ha coses que no canvien malgrat haver-me fet gran: les truites, a cals olletos, són per sopar… 😉

Salut!

Advertisements

34 thoughts on “Truita de carxofes o un sopar d’hivern

  1. Deliciosa!!!! la truita de carxofes m’encanta. També som a casa de truites per a sopar, mai a migdia, són costums! La de faves, que ens encanta, la faig amb una ceba tendra, així la feia la meva tieta i li aporta molta amorositat.
    Bon cap de setmana!!

  2. Hola MaryLou!
    Així que compartim costums!! Doncs que bé! jejejeje Jo coneixo cases que fan el contrari: les truites són un dinar… Certament, cada casa és un món! I prenc nota d’aíxò de les faves amb ceba tendra… Sóna més que bé! 🙂

  3. A casa meva passava igual, sempre hem menjat les truites per sopar… i com m’agrada una bona truita! Aquesta de carxofes és tot un clàssic de les nostres menges, així com la d’albergínia… què bones!! De faves crec que no n’hem fet mai, però de mongetes amb cansalada sí! Quines ganes que arribi Dijous Gras! 😉
    Petons!
    Sandra

  4. Saborosa i bona, bons companys, segons afirmeu i molta gent confirma, però no m’ha agradat mai, ho lamento. Em decanto més aïnes per un bon rotllo amb faves, sense cercar la comparació, ep! És cosa de la tradició casolana, què voleu. Amb tot d’oli xorrant i una llonganisseta de canella guaitant el nas pel forat. Tot i això, bon profit quan us mengeu la truita de carfoxa. Hi ha gent, com vosaltres, que fins i tot l’adora. Com el torero: hi ha gent pa tot! Me’n sé una d’antiga recepta que rebuscaré pels calaixos i us la transcriuré.
    Salut
    Perla

  5. A mi la truita de carxofes m’agrada moltíssim!!! Ara fa temps, però, que no en faig. A Oreto no li agraden gaire les carxofes, però a mi m’agraden molt. Tens raó, d’aspecte no és massa lluïda però, i el seu sabor? MMMM!!! La de faves també és boníssima. Recorde, ara fa uns anys, quan mon pare portava faves tendrals, acabades de collir. D’aquelles tan petites que costava traure-les senceres de la tavella. Llavors, passades un moment per la paella amb oli d’oliva i, en estar cuites, l’ou batut i un plaer gastronòmic. Sembla mentida el que ens pot fer evocar un plat del qual has gaudit i del qui només te’n queda, ara, el record. Salutacions “olletos” estimats

  6. A casa dels meus pares igual, amb la de carabaceta guanyant per golejada. A casa nostra també hem seguit la costum, i és que et soluciona un sopar amb poca feina i bons aliments! Has provat la d’espàrrecs? Ara també és temps… Un besito fort!

  7. Molt bona, Tens raó no es molt bonica però l’estimem igual….. A casa dels pares la truita també era sempre per sopar, excepte en especialísimes ocasions en que feiem PASTIS DE TRUITES (una truita prima de patates, una de carxofes, una d’espinacs, una de carbassó i una de mongetes amb botifarra…. col·locades una sobre l’altre fent una torre i banyades amb betxamel) i les truites, amb tota la seva humilitat, es convertien en dina de festa…… Ains!!!! Quina nostalgia!!!! VEs que no ho faci avui per dinar …..
    Petons gastronómics

  8. M’encisa la truita de carxofes… i la de creïlla, i la d’albergínia, de ceba, de poma! A casa també en fem per sopar, i si en sobra, el meu fill adolescent s’enduu un entrepà de categoria a l’institut. La meua filla ha superat l’al·lèrgia a l’ou i ja gaudeix d’una bona truita. Si és que estan tan bones!!
    Besets

  9. A casa també erem de truites per sopar, la meva mare les feia de qualsevol cosa i jo he seguit la tradció familiar i m’agradennnnnnnnnnn quasi totes (excepte les de bacallà)….

    A l’hivern la de carxofes es una de les meves preferides.

    Ens veiem diumenge, no???

  10. A casa també les truites per sopar i amb pa amb tomàquet, i la truita de lo que sigui, totes estan brutals, la que mes patates amb molta seva i una mica de xoriç, aixo si poc feta.

  11. Les truites, són un “comodí” perfecta per a quansevol ocasió, doncs des de l’esmorzar, dinar, sopar, ressupor, per portar-la a la cremanyola, a l’estiu a la platja, a l’hivern al parc, assentat en un banc i sentint l’escalfor del sol… i com no, també, menjada mentres es feia la primera fornada del pa.
    Que vagi de gust Susanna i Josep Ángel¡¡ 😀

  12. La de carxofes la meva truita preferida sense cap dubte, en segon lloc la de albergínia, tens raó que no es massa coneguda i en 3er lloc la de carabassó i ceba. Ja tenim pòdium.
    Salut,
    Pepin
    PD: La de faves no la hi tastat mai.

  13. Hola, bona nit!
    A casa dels meus pares, de sempre hem menjat truites per sopar. A casa és el meu pare el cuiner i és un fanàtic de les truites, de carbassó, d’albergínia i com no! de carxofes. Si que és veritat que potser és la menys maca d’aspecte, però és boníssima, amb una mica d’un bon pa amb tomàquet que l’acompanyi.
    On hagi una truita per sopar, que es treguin la resta de coses! Visca la Truita!

  14. Si si, tra truita per a sopar. De carxofes deliciosa, però a ami la que de veres m’agrada molt és la de “borraxets”, faves tendres amb vaina i tot. Tallades a rodantxes petites i ofegades amb una mica d’oli. Ténen un puntet d’amarg que li dónen tota la gràcia. i al’estiu la de carabasseta amb ceba i patata! Si es deixa gelar, amb pa amb tomata és boníssima!! Vos la recomano!!

  15. A casa els pares també era costum fer-la per sopar, és un àpat lleuger i nutritiu que va molt be a la nit. La d’albergínia és brutal, les que anomenes també tot i que em falta la de faves!, també l’he menjada de verdura cuita, de botifarra d’ou, de xampinyons, de camagrocs, de gambes… vull probar-la amb bacallà que diuen és boníssima. VISCA LA TRUITA!

  16. Hi ha unanimitat: truites per sopar!. I què me’n dius d’una truita a la francesa, damunt d’una bona llesca de pa amb tomàquet?. Em sembla que vaig a fer això avui per sopar! Ah! i la truita de carxofes, la faig igual que vosaltres!

  17. Sí que és bonica, sí, encara que a tu no t’ho sembli. La truita de carxofes és la meva preferida, i ara que se’n troben de ben tendretes, cada setmana en menjo.

    Ai, aquests horaris dels forners….!

    Una abraçada

  18. HOla colla!
    Veig que hi ha força consens sobre que les truites són per sopar i força acord amb què la de carxofes és una de les grans receptes que es fan en aquest país!! Je! Som uns llestassos jajajaja

    Uau, Sandra!! Mongetes amb botifarra!!! Doncs la de faves prova-la algun dia: jo crec que us agradarà. És un bon sopar! 😉

    Perla, bonic! Quants de dies!! Busca, busca la recepta! I això del rotllet aquest, el pots explicar una mica millor??? Sóna més que bé! Com sempre, de fet! Gràcies de nou, bonic!

    Francesc, això de les favetes tendrals em pareix molt interessant! Què bones, no? I la tavella devia quedar tendreta, no? Oooooooooooooh!!!!! I si te’n fas una de carxofes individual? 😛

    Àngela, quina alegria llegir-te per aquí!!! La de carabaceta a l’estiu és imbatible, estic d’acord! I la d’espàrrecs l’he descobert fa poc, a casa dels sogres! Brutal!! :-))))

    Gat i gos, jo de pastís de truites no n’he menjat mai! Bé, no ho recordo! I és una cosa que tinc pendent… Mira, gràcies a tu ja tinc una recepta concreta i amb solera familiar! M’encanta: les receptes amb història tenen molt millor sabor! 🙂

    Queti, de poma??? I això de l’esmorzar, a casa nostra era tota una tradició… De fet, el pare sempre ens guardava un trocet del seu sopar per esmorzar, i llavors ma germana i jo sempre ens barallàvem per menjar-la! És un entrepà gloriós!! Molt llest, tun fill!

    Xaro, ens veiem diumenge!!! Les de bacallà no les coneixia? Téns recepta? M’agradaria provar-la!!! Gràcies!

    Miquel, sí senyor!! Pa amb tomàquet! I aquesta truita amb una mica de xoriç és genial! Igual que amb una mica de botifarra negra! Oh! Que bones totes!!! Oi??

    Hola Vicent! Benvingut a casa nostra i moltes gràcies per deixar comentari! I també per donar-nos a conèixer el teu bloc! Vaig a fer-te una visiteta… I tens tota la raó del món: la carxofa és tot un regal! Je!

    Hola Josep! Aquesta imatge d’entrepà de truita i escalforeta del sol en un banc del parc no té preu!! Gràcies per regalar-nos-la, Josep! 🙂

    Gemma, veig que ho téns claríssim! Sí senyora! jejeje

    Pepin, tu també ho tens ben clar!! Ara, prova la de faves: no fos que et canviés el rànquing! jejejejejeej

    Eri, visca la truita!! I visquen els cuiners que les dominen! Clar que sí!!! 🙂

    Joan, aquesta de les favetes amb corfa i tot em té molt encuriosit! Ostres, l’haurem de provar: dos recomanacions en 24 hores demanen menjar-la ja! I el bocadillet que ens expliques, genial!

    Mercè, visca la truita! Veig que n’eres un fervent consumidora! De quantes menes n’esmentes… M’encanta! Sí senyor!

    Glòria, acabes de describir un dels meus petits grans plaers culinaris: una simple truita a la francesa una mica sucosa amb una bona llesca de pa de pagès una mica torrat i ben fregat de tomàquet i un bon rajólí d’oli d’oliva… Oooooooohhhhhhhhhhhhhhh!!! Com en saps, Glòria!! 😉

    Llabirians, veig que al vostre planeta també sopeu les truites! I la de carxofa… què dir-ne ara ja? jejejejej

    Els horaris dels forners eren ben bé al revés del món, Margarida… És que és per menjar-ne, cada setmana!!!

    Gràcies a tots per la visita i pels comentaris! Sou el la vidilla d’aquesta Olleta, punyeteros!!! 🙂

  19. A ca nostra també és un sopar molt habitual i com voltros normalemnt la feim de la verdura de temporada i fins i tot de més d’una verdura , i com voltros la ofegam. En canvi la truita de patata sempre era per a dinar i normalment darrera d’un plat de llenties i és increible però quan faig llenties sempre em ve de gust menjar truita de patates com a darreria, je,je .. Molt bona la de carxofa , una de les millors. Una besada

  20. Hola!

    T’he de dir que a la Rosa Maria, la carxofa no és el que més li vagi però a mi si que m’agraden!!! La meva mare em va aficionar de ben petit.

    Com que la Rosa és la cuinera oficial la truita de carxofes me la fa de tant en tant…així que m’apuntaré els teus consells per sorprendre-la un dia amb un soparet personalitzat segons el gust.

    Una abraçada amics!

  21. A mi, encara que s’enfadi el Manel, m’agrada més la teva que la seva!!! I per agradar-me la truita de bacallà. Em sembla que vaig a posar una mica de bacallà esqueixat per fer-ne avui al vespre.

    PTNTS
    Dolça

  22. Que bona que és la truita de carxofes! està molt bé això d’anar variant el farcit segons l’època de l’any, poca gent fa cas als productes de temporada! (per sort cada vegada hi ha més consciència). Una variant que vaig provar: a aquesta truita de carxodes, si proveu d’agefir-hi botifarra negra… és “lo más de lo más” !! 🙂

  23. Aquesta truita és una de les favorites; jo tampoc no sóc partidària de fregir les carxofes amb oli abundant, més bé les confite tallades finetes, però m’agrada que queden al dente. La truita de faves, ja fa molts anys que no en menge, ma mare en feia de tant en tant i m’agradava molt, quan les faves són ben tendres, la feiem sense pelar-les. Estava boníssima. Ara em queda per provar la d’algargina, la tindré en compte. Una abraçada.

  24. Hola de nou, colla!

    Angeleta, benvinguda! Mai he provat la de farina, però sé que ma mare sí: li hauré de demanar la recepta i resoldre aquesta mancança!

    Xisca, molt interessant això de la truita de patata per dinar! I la combinació amb llenties em sembla molt interessant; adoro les llenties i m’encanta la truita de patata! mmmmmmmmmm

    Xavier, doncs podem quedar un dia, vens a casa i fem una truita de carxofa! I no et preocupis, que a Rosa maria li farem una altra cosa… I ja em diràs a veure què, amb els sopar de truites al gust… Una abraçada, bonics!

    Tranquil·la dolça, qeu no s’assabentarà! jajajaajaj I la de bacallà és evident que l’he de cuinar!! Sí senyor!

    Bet, prenc nota immediatament de la jugada de la botifarra negra amb carxofes! Si guisades juntes estan bones, en truita deu ser brutal! Ooooooooooooh!!! I nosaltres procurem fer cas de la temporada, encara que de tant en tant ens costa no caure en alguna temptació… 😉

    Asela, definitivament he de provar de trobar favetes tendretes, tendretes per fer aquesta versió. Parlaré en ma mare, que coneix llauradors que segur que en tenen!! I jo crec que el confitat és la clau, encara que a mi, per la truita, m’agreden més tovetes. Per a gustos receptes, tat???

    Salut, bonics! I encantat de tenir-vos per casa! 🙂

  25. Ep!!! feia dies que no podia entrar al vostre bloc, i quan parlem de carxofes i en especial de truita de carxofes, em toqueu la fibra, a mi m’encanta i la faig exactament igual que vosaltres, les carxofes no les fregeixo sino que les ofego amb molt poquet oli fins que estan ben tovetes, jo poso una tapadora a la paella per que es facin amb el seu propi vapor a foc molt lent i queden tovetes i no es cremen.
    I sí, les truites per sopar…. mira que ens agraden a tots a casa. La meva filla de dos anys quan hi ha truita es passa tot el sopar dient uuuummmm, tuita!!!
    Au, una besaeta per a tots

  26. Hola, precioses! 🙂
    Bet, ja em quedo més tranquil! jajajaj
    Genoveva, efectivament la taparoda de la paella és la clau! Nosaltres ho hem après de ma mare… Tuita, tuita!! jajaja Déu ser moníssima!!

    Salut!

  27. UMMMM… TRUITA de carxofa (Benicarlanda o de L´Aldea)patata (pura, sense ceba), paisana (variat de verdures i tonyina), de mullador (Morellana), amb sobrassada,… i no us oblideu de la de camagrocs (amb sucre, unes postres ben dolces i perfumades!).
    Per a sopar, i amb pa fregat amb tomàquet de penjar!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s