La sort de ser gastroblocaire: excursió a l’Empordà

Posar en marxa un bloc de cuina ha estat una de les decesions més encertades que hem pres en els darrers anys -probablement, en la nostra vida. Podríem omplir posts i posts sobre les raons que ens permeten dir aìxò. Però amb el post d’avui creiem que us quedarà força clar: hi ha poques coses millors al món com gaudir d’una excursió gatroblocaire!

Formatges, melmelades, vins i molt de riure
Manel el generòs s’ha convertit en una fàbrica de grans moments. L’any passat ens va regalar una diada increïble a la petita gran potència gastrònòmica que és Castellterçol. Gairebé un any exacte després, ens ha ofert una jornada de gaudi, aprenenatge i riures a cavall entre l’Empordà i el Pla de l’Estany. Dotze hores de formatges, melmelades, vins i bon rotllo. Gairebé res…

grup.jpg
Reunir-nos per aprendre dels que saben. Això, ens agrada fer... | Josep Colet - El cafè de nit

 Bona part del dia la vam passar al Mas Alba, un explotació agrícola i ramadera familiar que recentment s’ha convertit en allotjament rural i també en una formatgeria artesana amb força prestigi (i ja us ho dic ara, ben merescut). Allà també ens esperaven les llepolies d’en Manu, un melmelader ben especial que fa una petites joies dolces sota la marca d’El Rebost de l’Empordanet . Prou? No pas: a la tarda cap a Vilajuiga, a aprendre de vins i passejar entre les vinyes fascinadores del Celler Espelt.

Formatges fets a casa, literalment
No hi ha res com veure com es fan les coses per poder donar-los el seu just valor. I des d’ahir, en aquesta casa encara respectem els formatges més del que ja ho feiem. Ens havien seduit a través del paladar però ara ens han lligat curt amb la raó. Com no es pot estimar un formatge que es fa amb llet de cabra criada a 300 metres de la formatgeria? Com no adorar un lacti que madura en una cova centenària situada als fonaments de la casa familiar, escarbada pel propi formatger després de dècades tapada?

DSC_0990.JPG
El mestre formatger explicant-se amb passió (Ai! Hola, Laia!) | Olletadeverdures.cat

Martí Huguet només fa mitja dotzena d’anys que és formatger, empés per la injustícia global que fa que aquell qui conrea la terra sigui qui menys benefici rebi dins de la indústria agroalimentària. Fart de cobrar poc per la seva llet, va decidir apostar por fer un formatge de qualitat -paraula clau, sense cap mena de dubte.

DSC_1029.JPG
No, no és boira en una serra: són els fongs naturals fent la seva feina | Olletadeverdures.cat

Des de les cabres, que són de raça murcianogranadina -famosa per la qualitat de la seva llet, amb molta proteïna i greix. Passant per l’alimentació dels animalons -llet materna i pastura de la finca, gens de pinsos. Continuant per l’elaboració gairebé manual en petites quanitats. Acabant per la ja mítíca cova de maduració Manel el generós i Starbase Starfleet us expliquen tot el què hem après d’això de fer formatges, que no ha estat pas poc. Com no pagar el què valen i gaudir-ne de cada mos?

El yin i el yang fet melmelades
Manu és un paio que, a primera vista, és peculiar i difícil de classificar. Només cal que seguiu el Facebook de la seva gosa [sic] o que llegiu el seu bloc per a veure que no és allò que a Occident es considera una persona convencional. Manu es va posar a fer melmelades artesanes també fa molts pocs anys, després de rondar pel món i descobrir el confusionisme i el principi del Yin i el Yang, segons el qual tot està unit i tendeix a l’equilibri entre dues forçes complementàries. Un recorregut vital aixi ha donat lloc a unes melmelades que fan cantar els àngels. Bé, com a mínim a un servidor de vostés… 😉

DSC_1069.JPG
La passió en forma de mestre melmelader | Olletadeverdures.cat

Segons ens va explicar, els principis del yin i el yang es poden aplicar a l’alimentació i ell ho fa amb les seves melmelades, buscant uns sabors i textures que puguin agradar globalment. La cosa deu funcionar, perquè ahir va vendre capses i capses entre els 35 blocaires que vam acudir a la trobada i exporta arreu del món. Servidor de vostès se’n va endur quatre pots: gintonic (feta amb Seagram’s!), tomàquet, pebrot vermell (oooooohhh!!!) i Pedro Ximenez (més ooooohhhh!!!!). En aquest post, Manel explica amb força detall tot el saber fer i respecte pel producte que Manu posa en els seus productes. Ja ho poden ser de bones, ja…

Viticultors de l’Empordà
Que un celler de vins, amb tot el glamour i rotllo global tan estúpids que hi ha en aquest món, es defineixi com “viticultors de l’Empordà” crec que diu alguna cosa bona de la familia Espelt. Que la seva enòloga (i propietària) Anna Espelt ens rebi amb texans i botes, ens esperi una hora i mitja (ho sentim molt, Ana!) i ens porti a veure les vinyes “perquè allà es on es fa el vi” ho confirma. I que aquesta enòloga dediqui una tarda a passejar-nos per la vinya, a explicar-nos com i perquè fan els vins ho ratifica definitivament.

DSC_1094.JPG
Escoltant als qui en saben... | Olletadeverdures.cat

Tocar la terra, respirar l’aire i veure la llum que il·lumina la vinya que després et beuràs canvia la perspectiva que téns sobre el contingut d’una ampolla. Les poques vegades que ho hem fet, ens ha passat:  els vins han canviat de gust i des de llavors ens agraden més… No m’estranya, doncs, que aquesta gent exportin a mig món: se’ls nota la passió per la terra fnatàstica que treballen, i això s’ha de notar en el producte que fan…

DSC_1076.JPG
Paissatge de vinyes ecològiques amb les Medes al fons | Olletadeverdures.cat

Vam provar cinc vins (dos blancs, dos negres i un dolç). Vaig ratificar la meva passió pel Vailet, vaig redescobrir el Sauló i vaig confirmar que m’encanta el Terres Negres (impressionant amb els nostres canalons de rostit, fetge gras i tòfona). I vaig recordar grans moments amb l’Airam, una garnatxa dolça que m’enxisa ja des que veig el seu color ambrat. Aix… 

En el fons, les persones…
No sé si ho heu notat, que no he parlat gaire dels productes que fan aquesta gent i que vam tastar ahir. No pas perquè no m’agradin: més aviat el contrari! Ho he fet expressament, amb la intenció de posar l’accent sobre les persones. Cada cop em ratifico més en una cosa que és gairebé òbvia i que per això tot sovint oblidem: al final, en el fons, comptat i debatut, el que hi ha són les persones.

DSC_1087.JPG
Aprenent dels que saben entre vinyes i pedra seca | Olletadeverdures.cat

El mateix producte fet amb intencions diferents no dóna el mateix resultat… Per tant, la clau és la gent que hi ha al darrera. Com hem dit a l’estat de la nostra pàgina de Facebook, ahir dissabte “vam fer recordatori d’una cosa que ens eriça la pell cada cop que hi pensem. Tenim la sort de tenir el pais ple de gent que estima la seva terra i els productes que en treu. Quina sort. Sí senyor”.

DSC_1114.JPG
Ja em perdonareu el tòpic, però és que és cert: va passar volant... | Olletadeverdures.cat

Si tot això ho amaneixes amb les rises que vam fer amb Starbase, Sara Maria, Manu, Josep, Marta, Xaro, Dolça o Sion i Miquel, la cosa passa a ser, ja, memorable. Conèixer tota aquesta gent, començant per Manel el Generòs, hauria estat impossible sense el bloc. No em direu, doncs,  que no va ser una decisió encertada posar en marxa Olleta de verdures…

Salut!

Anuncis

39 thoughts on “La sort de ser gastroblocaire: excursió a l’Empordà

  1. Estimat,
    Ja ho pots ben dir, tens tota la raó, doncs suposo que a tots ens pasa el mateix, sense el bloc, no hagués estat possible conèixer a la colla tan maca de blocaires i les trobades genereroses.
    Va ser un dia fantàstic, la propera fins al final, llàstima de no poder anar a les vinyes, doncs trepitjar la terra dóna força i energia i, de ben segur la Yin.
    Ara esperem la propera i, que no hagim d’esperar un any.
    petons.

  2. Una crònica genial que reflecteix perfectament les sensacions que vam copsar tots els que vàrem tenir la sort de coincidir en la trobada. Un especial agraïment per l’organitzador de tot el sarau (Manel) i pels que com tu ho transmeteu tan i tan bé.
    Una abraçada

  3. Aquest és el cinquè blog on escric: quina ràbia no poder venir!
    El curs de l’Espaisucre dels dissabtes el matí m’està passant factura 😦
    Ja m’he baixat el pdf amb el yin i el yang de les melmelades que ha penjat l’Starbase, crec que és el que m’hauria agradat més de la trobada. Això i poder agafar una cabra petitona com la Sara Maria, je je je…

  4. Hola,
    Estic gaudint molt llegint les vostres cròniques. Sense dubte un dia inolvidable. Quan vaig verue el dia,,, quina ràbia! no podia, però amb les vostres explicacions és com hi hagues estat. A veure si a la propera hi ha sort. I per suposat que va ser una decisió més que encertada. Enhorabona per tot!

  5. Persones, això és el que varem gaudir ahir, si senyor, persones com en Martí i els seus formatges, i en Manu i les seves melmelades… AAahhh… I la Rosita la seva gossa!!
    I l’acompanyament d’altres amics donadors d’emocions amb els seus blocs i lectors del que volem mostrar en els nostres… Uffff.. Realment una bona aposta va ser començar un bloc.

  6. Una crònica estupenda, la que fas d’aquesta experiència de dissabte. Tant, que us tinc una envejaaaaa! A nosaltres ens passa el mateix: quan aprenem sobre el producte, com el fan, l’honestedat que hi posen en el treball formatgers, viticultors, carnissers, llauradors… ens estimem més el bocí de felicitat que acabem de degustar (o que, com vosaltres, us vau endur en pots).
    B7s

  7. Tens tota la raó, si senyor!!! el resultat de les coses depén del qui les fa i també és ben cert que quan veim com es fa una cosa és quan li donam el seu valor. Com m’hauria agradat poder venir. Quina sort que vau tenir els qui hi ereu. Però noltros també tenim la sort de que ho compartigueu amb noltros minjançant les vostres paraules . Gràcies

  8. Hola colla!
    Certament, haurem de muntar més visites de grup, perquè s’aprenen un munt de coses i la quantitat de gent interessada a venir és brutal!!

    Carme, veig que compartir valoració! Va estar molt bé! I la veritat és que la posta de sol entre vinyes va ser increïble! Mira, ja téns un motiu per tornar a l’Empordà -si és mai en fa falta cap! 🙂

    Com gat i gos, només cal estar una mica alerta i poder apuntar-se quan s’anuncien. De fet, l’únic que s’ha de fer és aìxò: ser ràpid en apuntar-se! Com els cursos que organitza la Gemma, s’omplen de seguida! Vinga va, a la propera!

    Josep, moltíssimes gràcies pel teu comentari. I també, per la teva generositat per poder il·lustrar com cal aquesta jornada… Vaig a veure si ja heu publicat el vostre post, que tinc ganes de saber el vostre parer!! 🙂 I a Manel, tots els honors. Sens dubte!

    Sandra, a la propera no podeu faltar. eh?? Quan vingueu a una trobada de les grosses, aleshores veuràs que això de tenir un bloc és una font de coses bones encara més gros del que ja saps!! 😉 Abraçada!

    Mònica, 24!!! Però sembla que hem après a aprofitar-les! jajajajaja

    Gemma, estic segur que t’ho haguessis passar bomba! Entre les melmelades i els cabridets, la cosa hagués estat ben profitosa i entranyable. Ara, segur que el curs de l’Espaisucre l’estàs aprofitant a tota marxa!!! A veure si a la propera…

    Eri, moltes gràcies per les felicitacions. A veure si a la propera tens una mica més de sort i pots apuntar-te. M’agraaria trobar-te en persona! 🙂

    Sara Maria, és que ho vaig veure clar quan repassava les fotos i veia a tots tres explicant amb tanta passió, modèstia i ganes el què feien… que el post havia de ser sobre ells i ella. I clar, tot això amb ambient blocaire… visquen les persones!

    Queti b., moltes gràcies per la valoració! He intentat mostrar el meu respecte cap a tota aquesta gent que fan possible que ens ho passem tan bé a taula, però sense caure en l’adulació -contraproduent i absurda, en el fons. I sí: no hi ha res com veure com es fan les coses per aprendre a estimar-les.

    Xisca, haurem de posar alguna mena de solució per a que puguis venir!! I ja ho deien els antics, no? Conèixer és estimar… Un plaer i un honor, que amb nosaltres us fem arribar una mica el què hi ha va passar… Gràcies per fer-nos ho saber!

    Colla, salut i persones!

  9. …quina raó tens…i sense blog tot això no hagués estat possible…el blog és com el nostre fill i ens dona mil satisfaccions, per a mostra un botó: la trobada de dissabte!!! (i això que ens vem perdre la part de les vinyes, que sé del cert que a mi personalment m’hagués encantat (…ho séper l’Airam…) sort de les cròniques!!!…)
    Ptns i per “la qui s’ho menja” que li vem posar falta….molts ptnts
    M

  10. Iepali!

    Ens alegrem molt per la trobada! Ja tens raó sobre això de les persones. Al cap i a la fi és el més valuós que una persona es pot endur en el seu record.

    Una abraçada!

  11. tens tota la raó, nen, va ser una decisió molt i molt encertada, i me n’alegro molt que ho fessiu. i que vinguessis dissabte (la pròxima agafaré la kissumenja per l’orella) i que puguem seguir treballant junts en altres coses.
    fantàstic l’esperit de la crònica, és el mateix que volia explicar jo i no sé si ho he aconseguit tan bé.

  12. Oooohhh!!! Olletes… M’HA ENCANTAT! I sí, tens raó, el mateix producte, amb els mateixos ingredients i les mateixes possibilitats, fet per una persona o per una altra, són ben diferents! I és que, sobretot en el meu cas, intento fer totes les coses des del cor, i la feina sobretot, ja que he tingut la dissort de no guanyar cap loteria i haver de currar per kuions. I vaig optar “kurrar” a través d’una afecció: la cuina, i poder donar a tothom aquella melmelada que, per a mi, encara no està prou arrodonida i prou bona perquè jo la pugui menjar. Ho comparo amb els vestits de les dones, els quals estan dissenyats per homes. Normal. L’home vol veure la dona com més atractiva i insinuant possible. I bé, millor no classificar ningú, no paga la pena, les classificacions ens tanquen a dins calaixos, i el món és tan gran que, sense cap mena de classificació, el podem veure d’un sol cop d’ull.

    GRÀCIES MIL, OLLETES!

  13. Una manera molt maca d’enfocar la crònica, a més amb un fons de raó enorme, la GENT amb majúscules és el principal que trobem en aquestes trobades i a mi m’agrada poder-ne ser part. Com es fa un formatge, o una melmelada es pot saber aquí o allà, però aquesta vivència directa d’amor cap al producte, cap al lloc on es produeix. cap als animals… i la manera de fer-nos-en partíceps és única.
    Gràcies a tots per ser-hi!
    PTNTS
    Dolça

  14. Hola gentola! 😛
    Marta, tens tota la raó del món: és com una mena de fill que ens omple de satisfaccións! Bé!
    És que l’Airam… és molt Airam! I falta posada a Kissumenja! A la propera expulsió! 😉

    Xavier, en el fons les persones: com a Menja Sa! Si ja ho sé jo…

    Anna, la veritat és que això de les trobades és addictiu: per a quan la propera! jejejejeje I és ben cert que va ser una autèntic luxe: Manel és un “artistasso”!!

    Mestre, endavant les atxes!!! Amb tu, a treballar en el què calgui i amb les riures i la passió per les coses ben fetes per davant! I les teves cròniques o capten perfectament, sobretot la primera!! Però si eres un crack, paio! 😉

    Impensables del tot, Sión! La gent és la gràcia de tot plegat, sense cap mena de dubte! Ja heu mirat els DVDs??? Jo encara no he pogut posar-m’hi! 😦

    Doncs Manu, ja em sap greu per tu que t’ho has de currar, però per nosaltres ha estat una meravella!! QUina sort que curris tant bé i quina sort conèixer-te: això de tenir el bloc no té preu!! Moltes gràcies per la confiança i pel sentit de l’humor!! Gràcies mil a vosaltres, Manu i Rosi!!

    Dolça, moltes gràcies. I és ben cert, no hi havia caigut: es pot aprendre de moltes maneres, però no hi ha res com veure en directe i veure les persones que ho fan. No té preu! Sense cap mena de dubte!!

    Maria Jose, a la propera sense falta! Així podrem llegir la teva crònica! Mentre, si els nostres ratlles et serveixen per gaudir-ne una mica, doncs genial!

    Margada, som uns quants els que ens enyorem! Haurem de muntar alguna altra cosa?? Idees??? 😉

    Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris: ens omplen d’alegria i satisfacció, de veres!!

  15. Sort que tenim el fòrum a la cantonada per tornar-nos a retrobar (tot i que no serà ben bé el mateix). Aquestes trobades d’en Manel el Generós són genials!! I la teva crònica, també!
    Una abraçada!

  16. Holaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!
    Ricard que el teu missatge va arribar al mateix temps que contestava i no et vaig veure!! Moltes grâcies pel teu comentari Moltes grâcies per les yeves paraules, de veritat…

    Miquel, ho has dit molt bé: gent amb majúscula!! Moltes gràcies per la visita! 😉

    Mercè, tens tota la raó del món: el Fòrum ja està a tocar!!! No serà el mateix (les nostres tro´bades són úniques!) però si més no ens veurem i podrem xerrar i riure una estona!!!

    Neus, no tant com voldríem!! jajajaja Bromes a banda, la veritat és que ens ho procurem muntar una mica bé! I això de la teva melmelada no en tinc ni idea… Però podem buscar!! 😉

    Francesc moltes gràcies pel teu judici! I la trobada va ser, efectivament, fantàstica!!! 🙂

    Xiquetes i xiquetes, Salut! 😉

  17. Jo també penso que obrir el bloc va ser una idea fantàstica, còneixer un munt de gent que gaudeix aprenent i compartint el que sap no és pot pagar amb res i si ha sobre tenim un superorganitzador de trobades com en Manel i la majoria fa unes cròniques genials (jo ja ni m’hi poso…em trec el barret i disfruto llegint…jajaja)
    Com diu la Mercè, sort que tenim el fòrum en una setmana i podrem tornar a compartir un altre dia.
    Ptnts a tots dos

  18. Precisament jo aquesta setmana he obert un formatge fet a casa… i ara veig aquesta crònica gloriosa!
    Sento la flaire de formatge empordanès des d’aquí, les fotos fan un tuf gloriós 🙂

  19. Hola xicona i xicons!
    Xaro, què vol dir que no faràs la crònica!!! Oh! Quina barraaaaaaaaaaaaaaaa!!! 😉
    Certament, amb Manel al capdavant i tota la resta al darrera, ens ho passem la mar de bé! je!

    Messssssstreeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!!! Quina alegria llegir-te! Gràcies, gràcies, gràcies. A tu també, per tot! 😉

    Surfzone, ja vaig seguir una mica el procés per Twitter! Què tal? Bé, vaig a veure si expliques res al bloc… 😉

    Salut a tots, bonics!

  20. Hola Isabel!
    Moltes gràcies per la visita i pel comentari! I estic molt d’acord amb tu: quina meravella, gaudir dels gastroblocaires…

    Salut!

  21. Hola!!!! Primer de tot moltíssimes gracies per incloure un enllaç del meu blog al vostre. Precisament l’acostumo a visitar ja que el vaig conèixer a travès de la revista Cuina. Està molt bé el vostre blog, m’ha fet molta il.lusió veure que hi heu inclós el meu!!! Amb un bloc com el vostre, pel sol fet de tenir-hi l’enllaç al meu, ja em coneixerà més gent!!!

  22. Hola Lídia!
    Moltes gràcies pel teu comentari! Ens alegra saber que ens seguies i també que ens comentis, sincerament! Tant de bó t’augmentin les visites amb el nostre enllaç! No sé jo la capacitat que tenim per a que això passi, però per poc que sigui doncs benvingut! oi?

    Salut!

  23. Retroenllaç: used car buying guide

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s