Macarrons pim pam pum

Això de ser els dos de fora de Barcelona té una sèrie de derivades culinàries força curioses. Com que de tant en tant marxem uns dies a casa de les respectives famílies, quan ho fem tendim a no deixar productes frescos per la cuina ni que sigui per pocs dies. Això fa que ajustem molt la compra i que la situacióprèvia a la sortida sigui d’una buidor quasi insondable a la nevera. Llavors, el darrer àpat sòl passar que es fa amb el què ha quedat rondant per la cuina…

DSC_0070.JPG
Menys mal que faig fer aquesta foto: al plat no vaig tenir temps! | Olletadeverdures.cat

 És així com neixen els plats que hem donominat “pim pam pum”: fets en un tres i no res tot aprofitant el que hi ha a la nevera… El primer que us vam ensenyar a través d’aquesta finestreta va ser una hamburguesa que ha passat a formar part del nostre receptari domèstic. La recepta que us passem avui també va triomfar el primer dia i ja l’hem repetida un parell de cops…

Bollim els macarrons, els escorrem i els posem a la safata on els gratinarem al forn. Mentre es van bollint, hem fet un sofregit amb LA ceba tendra que rondava per la nevera i un gra d’all. Quan estigui ben dauradet, posem un grapat de camagrocs que saps que no superaran (literalment) la teva absència  i els deixem un parell de minuts que soltin la seva aigua.

Llavors, hi afegim tomàquet natural ratllat. El suficient per poder fer una salsa que pugui cobrir els macarrons. Quan ja li queda molt poc per estar a punt (ho deixarem un pèl sucós: hem de gratinar-ho tot!) hi posarem aquella punta de pernil serrà que estàvem a punt de llençar i aquell trocet de botifarra negra que ens hem trobat darrera el pernil… Dues voltes i cap a sobre el macarrons! Grapadet d’orenga, tot cobert de formatge ratllat i anar gratiant fins que estigui dauradet.

Ja està! Tot just era això… Si la feu, ja ens direu que tal, eh? A nosaltres ens va semblar una manera estupenda d’honorar uns ingrednents a punt d’acabar en un lloc força indigne… 😉

Salut!

Anuncis

37 thoughts on “Macarrons pim pam pum

  1. De vegades, les receptes que es fan improvisant, com aquesta, o amb el que tenim a la nevera, són les que més ens agraden. A mi també m’ha passat moltes voltes que, improvisant i aprofitant ingredients perquè no se’m feren malbé, m’han eixit uns plats boníssims. Aquesta recepta que heu fet vosaltres té una pinta boníssima.

  2. pim, pam, pum… fuego! per fer uns bons macarrons, el sofregit, la carn de porc i el toc dels bolets és el tot. si són secs, ben aixafats, és el secret dels macarrons de la meva mare i els nens hi van encantats!

  3. Bon dia!
    Què bo que és això d’anar mirant per la nevera i aprofitar les restes.. I el millor? Què després aquestes receptes passen a formar part del receptari quotidià. Així us han quedat… ben saborosos amb aquests bons ingredients!!

  4. Si que han d’estar estupendos, si! Fa molt de temps que no menjo macarrons gratinats i aquests amb el que “arreplegues” per la nevera han d’estar molt bons. S’han de tenir recursos!

  5. Les cabeces d’all castellanes, tenen dents, però a les catalanes els hi surten grans, així que hem de parlar de GRANS D’ALL i no dents d’all. Fa mal a la vista i a l’orella.

  6. Bon dia, colla!
    Asela, tens tota la raó del món: sot sovint, la necessitat de treure’t de sobre ingredients dóna lloc a coses interessantíssimes!

    Visca la cuina d’aprofitament!! Ara, això de les neveres buides no visca, eh? jajajajajaaj Salut, parella bordetiana! 😛

    Manel, prenc nota del detall de ben secs… A nosaltres ens agraden una mica més sucosos, però es cert que el punt just de secs pot donar molt de joc! Fuego! jajajaaj

    Eri, la veritat és que ens ha passat força cops. De fet, ja tenim tres receptes fixes del nostre receptari que van nàixer abans de vacances, el darrer dia en un pis de lloguer, abans de marxar dies a casa els pares… Es curiós, no?

    Mònica, nosaltres no som gaire de gratinar i la veritat és que els dona un toc diferent. No sé, com de més festa, de plat més “important”. I és ben cert que s’ha de tenir recursos..

    Rosa Maria, moltíssimes gràcies per la correcció que ens marques. Ja està introduïda. La veritat és que aquests “filòlegs en xarxa” com us dic jo sou força eficaços. Ni més no per la contundència formal amb què us expresseu! Redéu! Visca la pedagogia! jojojojojo

    Salut a tots! Però a tots de veritat, eh? 😛

  7. Ben segur que us han eixit bons. jo vaig fer el mateix, però en lloc de botifarra, tenia un tros de ‘xuriçu’, i van surtir vermellons i tacadors, ben macos, però deixaven rastre, ahhhhh! Se’ls vam menjar. Un altre dia, quasi no hi havia res, però hi havia un parell d’ous, així que els vaig batre i fiu una mena de timbal de macarrons. Imaginació i mà destra, bona gent.
    Perla

  8. Hola de nou, xiquelos i xiqueles!
    Gemmà, de veritat! Això que em dius és molt fort i ens fa tremendament feliços!!! Gracieeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeees!!!!

    Perla, vaig pensar que amb xoriç també estarien més bons. Però mira, coses de la vida: aquell dia no en quedava vap tros rondant per la nevera!!! jajajajajaja I aixó dels ous amb els macarrons és ben cert: fan una combinació guanyadora!!

    Josep, la veritat és que aquell dia quedaven moltes coses bones per la nevera! Una altra setmana hagués estat menys bo! jajajajaja I això de la cuina pim pam pum és una expressió de casa meva. O sigui, fet ràpid i de qualsevol manera… 😉

    Això d'”escuraneveres” m’agrada, Núria! A casa també en deiem “delocay”. Ës a dir, “de lo que hay en la nevera”. Però mira, m’ha agradat més aquesta altra expressió, molt familiar i menys casolana…

    Xaroooooooooooooooooooooooo!!! Que ens veiem en un pim pam pum!!! jajajaj I gràcies pel piropa, exagerada! jajajaja Besets, artistassa!

    Ei, colla. Gràcies per la visita! Ja sabeu que us estem moooooooooooolt agraïts! 🙂

  9. Camagrocs? He llegit camagrocs? Algú ha anomenat els camagrocs? de fet, Fa olor a camagrocs o són imaginacions meves?…

    Ostres tú, el que donaria per uns macarronets que portèssin camagrocs…

  10. Per ser pim pam pum amb les sobres de la nevera us van quedar uns macarrons dignes d’un restaurant de luxe! No em puc imaginar com serien si fossin fets i pensats expressament 😉

  11. No son aquests els plats que realment et fan sentir més orgullos??? Sense previssió, sense preparació, rdescobrintracons oblidats de la nevera i el rebost…… i a sobre surten bons (el vostre fins i tot es fotogènic…) en aquets casos es quan es demosta realment qui ” controla” a la cuina i qui no….. En podríem fer tota una categoría amb els plats PIM, PAM,PUM de tots plegats….
    ua abraçada

  12. jajaja!!sou uns cracks. Entenc que les quantitats de la recepta van en funció de les sobres de cadascú…inclús els ingredients… M’ha encantat l’entrada i la veritat és que al final els macarrons han quedat ben complerts i tenen pinta d’estar molt bons!
    Molts petonets guapos!! 🙂

  13. Visca la cuina de l’aprofitament! Aquesta és la cuina dels dilluns i fins i tot dels dimarts. A casa, avui hem dinat arròs pim-pam-pum. Us l’explico: rondava per la nevera un tupper amb la salsa sobrant d’uns calamars farcits que ha servit de base per a l’arròs i que a fi efecte que no anés sola hem acompanyat amb unes gambetes, uns pesols i unes baretes de surimi… Bo, boníssim!

  14. xè tu!, quines sobres més “luxoses” que teniu a nevera! Vosaltres ceba tendra, jo seca. Vosaltres pernil, jo fuet sec-sequíssim. Vosaltres camagrocs, jo xampinyons de llauna. Vosaltres tomata natural, jo de pot. No m’imagino fer uns macarrons amb els meus ingredients!…o si? Jajajajajaja

  15. Hola de nou, colla!
    Moltes gràcies pel teu comentari! Aix, si eres maca i benevolent! 😉

    Has sentit bé, estimat rei del gastrohumor! La veritat és que li donen un toc terrós molt, molt interessant… Però què t’he de dir, dels camagrocs a tu… 😉

    Sión, pim pam i en marxa!!! Ràpid i bo… Bé, si més no a nosaltres ens ho va semblar. Je!

    Gemma, nosaltres també t’estimem! La veritat és que sí que crec que són “resultons”… Ara, no m’estranyaria que pensat no sortís tan bé… No?

    Gat i gos, moltíssimes gràcies! Quina cosa més maca que ens has dit. La veritat sigui dita: un punt d’orgull sí que provoca, veure que et surt bé fet així una mica de qualsevol manera… 🙂

    Anirac, jo crec que és part de la gràcia del plat. Bé, el pernil i la botifarra no les hem de menystenir… jejejej

    Marina, gràcies pel comentari! Pim pam pum! No sé, sempre ho hem dit a casa per les coses fetes a empentees i redolons… I trobo que es escaient per a aquests tipus de plats…

    Albaaaaaaaaaa! Nosaltres? Tu sí que eres una crack! I no es peloteo!! 😉 Efectivament, això de les mides va a ull! jajaja De tota manera, de tot hi ha d’haver poc: pensa que es tracta d’aprofitar puntes de coses… Petonets a dojo, artistassa!

    Xavier, és que no n’aprens! Et tinc dit que hi ha coses que no es poden fer a certes hores! jajajaj Gràcies, maco!

    Visca, Milipicu! Per nosaltres és cuina del darrer dia abans d’anar al mercat i, sobretot, del divendres que marxem a fora… I la teva no es queda gens curta! Visca l’aprofitament! jajaja

    Joan, que no es tracta de posar-li “luju” si no de combinar cosetes amb criteri! Qui diu que no te sortirà bo?? Ho has provat? Va, fes-ho i ens ho expliques!!! jajajaj

    Estimats, un plaer tenir-vos per aqui. Ja sabeu que sempre sou benvinguts!

  16. Pim,pam pum, ens heu deixat una boníssima recepta d’aprofitament que molts cops ens desvetllen l’enginy! (quants cops hem hagut d’improvisar un sopar amb quatre restes) i ens ha sortit un plat preciós! (com a mínim…) Una abraçada !

  17. I si jo faig Pim , pam , pum en les mans en sortiran uns macarrons com els vostres???? Quan anau a poc a poc com vos surten??? . M’han agradat molt, així idò , pim, pam ,pum , fuegooooooooooooo , una abraçada

  18. Mercè, moltíssimes gràcies pel “piropo” que ens has llançat! I tens tota la raó del món, la “necessitat” aguditza l’enginy!

    Xisca, vóls que et digue la veritat: crec que planificat no ho hagués sortit tan bé! I estic segur que si fas pim, pam, pum et surt una recepta igual o millor! Al final, com que hi posaràs coses que t’agraden, segur que està bo!! No?

    Parella, besets!!

  19. Això del pim pam pum.. m’ha agradat!!!!…. jajajaj.. mai m’havia plantejat a això de cuina aquests tipus d’àpats d’aprofitament ficar-los-hi un nom!, però a partir d’ara…PIM PAM PUM!!!…
    Uns macarrons… Mmmmmmm
    Petonets

  20. Això sí que és cuina d’aprofitament!!! Mira que sou artistes!! De vegades passa que, tot barrejant els ingredients més inversemblants, t’ix una recepta fabulosa. I és que la pasta és tan agraïda!!! Salutacions. Ah, i aquesta també me l’apunte!!!

  21. m’encanta la cuina d’inventar i d’aprofitament. Els macarrons segur que van ser i son bonisims!, l’ultim invent que he fet son dos: vaig fer una truita d’all, ceba, pastanaja i julibert. La ceba i la pastanaga eran del bullit d’un caldo. I també vaig fer-me una amanida trocejant 3 esparrecs tendres que tenia cuits a la planxa del apat anterior, una endivia i una sipia. Per xupar-se els dits!.
    Fa poc dies he participat en un taller de cuina meravellos de reaprofitament i reciclatje, el trobareu a pag.web: http://www.recilatalacuina.cat, i si voleu escriure-hi segurament els hi agradarà, el e.mail es: reciclatalacuina@anoia.cat

    podeu mirar el meu bloc: http://josepariberavalles.blogspot.com/
    de fet es de poesia, fotografia i opinions. Si em voleu dir alguna cosa m’encantara!.

  22. Hola xicones i xicon!
    Neus, doncs em sembla molt bé qu tinguin nom!!! Mira, no sé. Crec que és una manera molt fàcil d’identificar el tipus de plat que és. No? :-)))

    Margada, pim pam pum!! VAm xalar ahir, eh?

    Francesc, no sigues exagerat! Segur qut tu també has fet un plat d’aprofitament que ha triomfat com l’Starlux! I apunta, apunta! jajajajjajaj 😛

  23. Hola Josepa!
    Benvinguda a casa nostra! Certament, la cuina d’aprofitament dóna doble satisfacció, oi? Aprofitar bé els recursos és clau i a mi personalment em satisfà molt veure que no llencem res…
    Precn nota del web i vaig a donar-li un cop d’ull ara mateix!! I també vaig a tafanejar pel teu bloc, ja que hi som… 😉

    1. De fet, és que la gràcia està en tenir bones restes a la nevera!! jajajajajaj
      Jo el gratinat sóc dels que només vol el toc cruixent, però que la pasta i la salsa estiguin sucoses… 😉

      Una abraçada, petita cuina!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s