“El bikini, com més guarro millor!!”

Aquest crit, tota una declaració d’intencions, va ser un dels  comentaris que més es va fer sentir la setmana passada en el debat que es va muntar a la nostra pàgina de Facebook sobre com han de ser els bikinis. Contra tot pronòstic, una pregunta innocent llançada als nostres lectors sobre si s’havia de posar mantega als famosos entrepants calents de pernil i formatge ha donat lloc… a quatre fils de discussió amb gairebé cent comentaris de gairebé trenta persones diferents!

IMG_0963.JPG
Amb mantega i sense: a veure què en surt! | Olletadeverdures.cat

 Qui ho havia de dir! Tot va començar per una anècdota al bar de la Facultat, on va vaig escoltar les protestes d’una Eramus francesa sobre la mantega que diu que aquí, a Catalunya, es posa als bikinis. Llavors, es va muntar un debat entre el cambrer, l’Erasmus i un servidor. Nosaltres, la veritat, sempre n’hem posat…per a que no s’enganxin a la sandvitxera! O com deia la Gemma, una de les lectores  que va deixar comentaris, “per a que quedin torradets”.

En canvi, la Sara Maria de Delicies del Rebost i Sara de Cocina para emancipados explicaven que no en posaven, al de pernil dolç i formatge. Rosita, en canvi va fer notar amb vehemència que no entenia els bikinis sense mantega i com més guarros millor, fent servir la frase que encapçala el post. Va ser en aquest punt quan una força de la natura va deixar anar tota una senyora declaració. Era l’Anna de Petroglifa a la cuina i va ratificar l’afirmació feta per Rosita… La cosa, però, no va quedar aquí i hi van aparèixer gairebé tantes versions i punts de vista com persones. Com no? Estàvem parlant de gustos! 😉

Guarro versus Net: el partit
Davant de tanta discussió, aquesta ment que tinc deformada per tanta investigació universitària em va portar a muntar una mena d’experiment per comparar les virtuts i defectes de totes dues opcions. Així que vam fer un parell de bikinis: un amb mantega a fora i també una mica a dins (havia de ser guarro, no???) i un altre sense gens ni mica. De fet, ni oli d’oliva tampoc -com havien suggerit na Xesca i en Xavier.

IMG_0965.JPG
Ostres! Quins porten mantega i quins no???? | Olletadeverdures.cat

El resultat és, i ja em sap greu, que no vam notar gaire res! Vull dir, sembla que el que portava mantega quedava una mica més untuós, però no pas més gustós. De fet, al que no en portava es notava una mica més el pernil… Però no era una diferència gaire apreciable, certament. Ara bé, aquest experiment ha acoseguit un dels grans objectius que persegueix tot científic: fer caure mites. Senyores i senyors, van quedar tots igual de torradets! O sigui, que l’excusa de la torramenta del pa ja no val per justificar la mantega!

Per cert, que la Nuni i la Anna van fer dues aportacions per variar els bikinis que volem provar sí o sí un dia d’aquests. El de la Nuni consisteix en canviar el formatge de fondre de sempre per formatge de cabra. Uau! El segon té un punt més de sofisticació: pernil canari amb formatge de Maó. Oooooooooooo!! Quines dues propostes més temptadores!

Més enllà del bikini: de trifàsics i altres herbotes!
La cosa no es va quedar aquí i, a més del de pernil dolç i formatge també en vam fer amb sobrassada, pernil dolç i formatge. Però parlem amb propietat, eh? Com va fer notar en Xisco, de bikinis només n’hi ha dún tipus. Com explica la Mar Calpena en aquest post el bikini es coneix així perquè la discoteca del mateix nom va ser la va posar en circulació a Barcelona aquest entrepà de pernil dolç i formatge. Pernil i formatge. Això és un bikini. El que porta sobrassada a casa nostra sempre n’hem dit trifàsic…

IMG_0970.JPG
Fa difícil de dir, però sembla que amb mantega és més untuós... | Olletadeverdures.cat

La resta serien altres sandvitxos calents. En aquest punt, els nostres lectors ens van proposar receptes… salades i dolçes! La Nuni (aquest dóna és una màquina proposant sandvitxos!) ens va dir que adora els de tres formatges i nous. També va ser ella qui va proposar el més guarro de tota la sèrie, amb diferència:  de frankfurts i ketchup! O Joan, un vinarossenc de pro, va proposar fer-lo amb anxoves del poble “ben oliosetes”. “Ben guarro!”, com va dir ell mateix… 

Ara, una de les propostes -tot i que alguns la considereu força clàssica- és l’esparedenya. Segons ens va explicar la Blanca, al local jove de Cellera de Ter feien un sandvitx calent amb aquest nom i porta pernil salat i formatge. Ep! I un parell de detall més: es fa amb pa de Viena i s’hi pot posar tomàquet calent!

DSC_0015.JPG
No ens estranya gens que ens agradin tant. Heu vist quin torradet? | Olletadeverdures.cat

Ei, i fins i tot podem fer un menú complet inclosos postres: el de nocilla o xocolata (amb mantega!!) va ser dels més proposats -amb una variant que inclou anous. Però hi va haver propostes molt suggerents i ben porcotes (amb carinyo!) com el de dolç de llet amb poma o platan tallat ben finet. Moltes gràcies per la proposta, Vanessa! Aquest també caurà!

Francament, mai hagués pensat que un comentari d’una Erasmus francesa al bar de la Facultat sobre la mantega dels bikinis donés per unes converses tant interessants i donés lloc a un post de 900 paraules amb gairebé una dotzena de propostes d’entrepans calents. Només puc dir una coseta, que sonarà a tòpic però que és ben autèntic: moltes gràcies a tots! Ens ho hem passat bomba i hem après un munt de coses. No?

Salut!

Anuncis

40 thoughts on ““El bikini, com més guarro millor!!”

  1. Aquesta me la vaig perdre i té el meu vot per a trending-conversa del mes. Adoro els bikinis i jo sóc dels que posa mantega. On estaria jo que ni em vaig adonar de la pol.lèmica???

  2. Molt divertit i instructiu, aquest post, senyor professor. Per a quan la tesi? El meu fill faria gustosament de tastador oficial de tota mena de sanditxos. De fet, quan té temps, en prepara uns… de mil carolines!

    B7s amb mantega (de cacau, que amb el fred que fa, ací sí que en cal :-))

  3. Mira, just l’altre dia vaig fer bikinis amb oli d’oliva… pq aquí al senyor Xavi lolor de mantega li fa venir basques!! Ais mareta… Però de tota la vida amb mantega, que quedi guarru, guarru… encara que aquest guarrerío autèntic només s’aconsegueix quan te’ls menges al bar, amb aquell “acetillu” tan caracterísitic! 😛

    Petons parella!
    Sandra

  4. jajajajjaajajajaja, m’he pixat de riure!!!!!!!!!!!
    A casa, de tant en tant, desempolsem la sanwitxera i a la mateixa taula del menjador, forquilla en ristre, fem les provatures més porques que us podeu imaginar, i ens les cruspim en vivo i en directo… acompanya la sadwitxera tot un seguici d’ingredients: anxoves, beicon, emmental, brie, cogombrets, pernil dolç, sobrassa (amb mel), roquefort (també amb mel)… Una porcada autèntica! sobretot a l’hora de netejar la sanwitxera de marres…
    M’he divertit molt amb el post!
    Besades!

  5. Nosaltres de vegades posem mantega i d’altres vegades no. A mi es que el pernil dolç no m’agrada així que el faig de formatge només, sóc així d’original. El de formatge i sobrassada m’encanta i el de Nutella també. A casa, al clàssic, de vegades hi afegim un ou ferrat, sublim!

  6. Just arribats de Barcelona, a la nit i en diumenge, a casa no hi havia gaire cosa així que va tocar sandvitxos calentons:
    – tall de tomàtiga amb formatge de maó i salsitxó casolà, tallat mooolt finet
    – sobrassada tendra amb mel i formatge
    – formatge, xoriç, talls de pebre de piquillo torrat i tomàtiga.
    Combinacions de cor cremós i envoltori cruixent.
    I prou guarros i sense oli ni mantega!

  7. Trifàsic?? No ho havia sentit mai, jo sempre n’he dit Bikini mallorquí. Per cert, fa poc a Olot vam trobar un dels millors biquinis que hem tastat mai, fet amb coca de Folgueroles (que es mereix un post ella sola) i oli de tòfona blanca. Brutal!!

  8. Mmmm… ara sí que m’enfado molt i molt i molt i molt, t’ensenyo les dents, m’arrisso tipus PUNK i trec escuma per la boca… Grrrrrrr… Grrrrrrr… I mira que jo sóc una gossa molt dòcil, eh! DESPISTAT, QUE ETS UN DESPISTAT… Si llegeixes bé la cronologia dels comentaris, veuràs que qui et va dir que UN BIKINI COM MÉS WARRO MILLOR… per allò que a l’estiu és tope sensual treure-te’l a la platja, vaig ser jo, i l’Anna, al cap de 24 hores, va dir que coincidia amb mi… a veure si hauré de posar la C de Copi rait als comentaris que et deixo. Per si de cas, aquí la tens (C)= COPI RAIT. Aix, ja m’he calmat, apalis, una llepada, aixeco les orelles, moc la cua, m’estiro per terra, i t’ensenyo la panxolina!

  9. Boníssim!
    La veritat és que va ser un vespre molt divertit!
    Genial aquest post amb la recollida de totes les propostes i impresions!
    De fet el guarro guarro de ketchup amb rodanxes de frankfurt no deixa de ser un frankfurt tradicional (com els que ens prepararien en qualsevol bar) però en versió bikini! Això sí jo hi poso mantega en tots els tipus de bikini sinó trobo que el pa queda “sosso”.
    Una abraçada! 😉

  10. Nosaltres no som massa d’entrepans calents, però quan en fem (també caiem en la temptació sandwichera) els fem de formatge manxec (el de cabra l’hem de provar!), de sobrasada o de botifarra blanca. Això si, es imprescindible que per la tele facin un partit del Barça i aleshores la combinació es perfecta!.
    Una abraçada

  11. JA,JA… riute’n de màsters i erasmus… això sí que devia ser una “classe” ben aprofitada on totes les opinions hi cabíen… Jo hi poso una mica de “margarina”… ara encara ho lío més… i als de sobrassada i formatge en dic “mallorquins”. Estic amb la majoria: frankfurtens i bikinis com més guarrindongos….MILLOR!!! Hi ha àpats on no hi cap la finesa ni les forquilles… Una abraçada!

  12. S´ha de dir que m´ho he passat super bé llegint tot plegat, i dir que encara que en faigs pocs de bikinis jo sempre amb mantega, la meva àvia ja els feia així, era francesa i ens va enssenyar a fer-los d´aquesta manera bonissims!!!!!

  13. si no hi poseu mantega, no se us enganxa la biquinera. O es que teniu una superbiquinera tefal? o potser us referiu a mantega a la part de dins?
    en el central cafè, protegeixen els biquinis amb paper de forn i així no han de posar-hi gens de greix. Em va agradar la idea.

  14. Sólo existe una versión canónica del biquini: el que cada uno se prepara a su gusto. 😉

    ¿Habéis probado el que preparan en TapaÇ24? Absolutamente adictivo. Para mí, es EL biquini… aunque no sea lo barato que me gustaría. Lamentablemente.

  15. Doncs, no sé per on començar, vistes les respostes tan nombroses i variades. I no hi ha més cera que la que crema. Un entrepà importat, en castellà en déiem uns ’emparedados’ fruit d’una terra que dóna mantega i no dóna oli. Què li anem a fer! Podeu menjar-vos-els com millor us plaga, amb mantega o sense, torrats o sense, per dins i per fora, o per la vora. Al vostre gust. Em ve al cap una mena de lleteria del carrer la Pau de València on mengí els millors ’emparedados’ de tota ma vida. Allí vaig conèixer què era un cruixent i un iogurt natural i casolà. També tenien pernil rostit i fumat. Però això són figues d’un altre paner. Una suggerència fàcil i barata. Féu-ne uns quants, de sàndvitx, talleu-los en triangles, col·loqueu-los delicadament en una font de fang, napeu-los amb una beixamela una mica espessa que haureu mesclat prèviament amb un polsim de gingebre, ratlleu una mica de formatge i jolivert per sobre, rostiu-ho tot plegat fins que s’enrossisca i… ja em direu.
    Bon profit, que m’heu fet entrar gana, bandolers
    Perla

  16. Hola colla!
    Déu meu, quina gentada! No estem acostumats a rebre tants comentaris en un sol dia! Certament, hi ha tema en això dels bikins!!

    Xisco, és que tu en saps molt, punyetero! Jo també tinc ganes de fer-me’n un per esmorzar… Ves que no sigui demà! Je!

    Starbase, que no estàs l’ajo! Massa plans i massa coses al cap! jajajaajajaj No et preocupis, qeu ja veus que la cosa continua i veig que encara donarà de si! Quanta passió pel bikini!

    Queti, no te’n fotis! Que tinc la ment programada i no puc evitar-ho! jajajajaj Escolta, si cal que fem una trobada i que tu’n fills ens ensenye el que sap, millor que millor! Söc un fan de la formació continuada! jajja I fa molt de freeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeed!!!

    Judtih, provarem el rajolinet d’oli! Certament, és la versió pendent… 🙂

    Sandra, pobre Xavi! Vull dir, que la mantega és per tot arreu! Ho huarem de provar amb oli d’oliva, tu! 😉 I això del bar, doncs no et diré que no! Je!

    Maragda, motles gràcies pel comentari! Escolta, aquesta idea vostra de fer els sandvitx com si fos una fondí me pareix genial! Segur que també us deveu fer una fart de riure!!! I també prenc nota dels ingredients!!

    Mònica, Llàbiro és un país apassionant! Sense pernil o amb ou ferrat… Ves quina cosa! Ves quines receptes més interessants! I a sobre, la mantega va i ve… Jo hi vull viure! 😉

    Gemma, és que tu en saps molt!!!! jajajaja

    Gat i Gos!!! QUina recepta més interessant! El codonyat ha de donar una joc genial!!! Gràcies per socialitzar-la!!

    Xesca, ens vols adoptar unes setmanetes! Si improvisants acabats d’aterrar surten aquestes joietes, no puc ni imaginar quines meravelles podeu fer amb una mica de planificació! Wow!!

    Jovenalla, nosaltres tampoc! Provem i ens ho expliquem?? Nyam!

    Anna, quina meravella i quina enveja! La coca de Folgueroles és una de les grans icones gastrònomiques secció flequeres de Catalunya que tinc pendent de provar, encara… Com dius que és diu aquest lloc on fan aquesta passada???

    Rosita, als teus peus. Ja està canviat i et prego disculpes… Em pensava que havia repassat bé tots els comentaris… Em deixes rascar-te la panxeta? :-/

    Nuni, certament va ser molt divertit! I el resultat una passada: quantes receptes! Però ja veus: encara en surten més!!!!! I moltes gràcies pel comentari sobre el bloc. De tota manera, el mèrit es voste: quant de joc m’heu donat! :-)))))

    Josep, el de de botifarra blanca també amb formatge?? I sí, sense cap mena de dubte, un partit del Barça fa que tinguin millor gust! COm es nota que saps com entomar la vida, Josep! 😉

    Jordi, moltes gràcies per l’avís! Ostres, i es suposava que ho havia mirat! És curiós, oi, com una cosa que et sembla natural i de sempre; surtes a fora i et trobes que no coneix ningú més! Espardenyes al poder! Je!

    Mercè, prenc nota d’aíxó de la margarina! El seu sabor és més neutre i es notarà menys, no? I sí, si. Ben guarro! jajajaja

    Hola anaori! Moltes gràcies pel detall de l’àvia francesa: sembla que al nord també hi ha costums diversos! I m’alegra molt saber que t’ho has passat bé llegir el post! També era la intenció: intentar passar-nos-ho bé! Be!! 😉

    Dolça, un sandvitx que encara no havia sortit! Quina passada! 🙂

    Ada, no s’enganxa tu! Ho vam veure precisament fent aquests dos tipus diferents a l’hora… I que jo sàpigui no tenim cap sandvitxera especial. Hem fet caure un mite? Kafort! I això del paper al Central Kafe, genial! Per cert, tamné tenen unes receptes ben… interessants! 😉

    Juan K, m’encnata la teva manera de veure la cuina! El millor sandvitx és el què et ve de gust en el moment de fer-lo! Yeah! I el del Tapaç24 és acollonant! Llàstima no poder menjar-ne més sovint! Estic amb tu amb el preu…

    Marta, m’agrada el consell del Gruyere… de vegades el tipus tranchette queda massa cremós, massa líquid… Olé!

    Perla del món mundial! Aquest pastís de sandvitxos cau si o si! Al final haurem de crear una secció per posar les teves receptes. Les tinc tots indexades i les anirem fent. Però no donem a l’abast! 😉 Gràcies de nou, joieta valenciana!

    Xicons, això dóna per molt! Dóna per un altre post amb el recull de sandvitxos! No? 😉

  17. En primer lloc, el més important és que la biquinera tanqui els biquinis pels costats perquè no s’escampi tot el formatge, i sigui realment “warro”

    I d’entrepans amb formatge calent sempre n’he fet tres:
    – El biquini clàssic amb formatge “tranchette” i pernil dolç
    – El mallorquí, canviant el pernil dolç per la sobrassada
    – El “graz” (no ho he vist enlloc, però a casa en diem així), amb foie-gras a part del formatge

  18. Jo pensava que li deien biquini pels triangles. Jo pense que el que porta mantega sí que està més gustós, perquè el greix, ja se sap que aporta sabor als aliments. Per tant, més gustós i més greixós. Una abraçada.

  19. A nosaltres també quan més guarros millor, i com la Maragda, la sandvitxera al mig de la taula , primer el clàssic amb mantega i desprès a improvisar. Els meus fills fins i tot de nocilla com a postres.
    Una abraçada

  20. Os3!!!! ara m’en mejaria un…. tenen una pinta genial!!! Saps? em sembla que ja sé que faré avui per sopar!!!! ajajajajja…. amortitzaré la sandwitchera que està morta de fàstic…
    Petonets

  21. Avui he esmorzat un parell de bikinis, ahir em vau fer agafar gana! Un era el clàssic, amb mantega, però la justa. L’altre era de sobrassada, nous i formatge de cabra, boníssim!!! i aquest sense mantega. Això sí, no els faig a la sandvitxera perquè no en tenim, els faig a la planxa, a la carmelita de tota la vida, com que aquesta planxa ja té uns quants anys, han agafat un coloret molt maco, una mica “guarro”. Proveu de fer-los a la planxa, pel meu gust queden molt més bons!

  22. Hola gent!
    Oriolix, no havia pensat mai en això de tancar els bikinis pels costats: a partir d’ara ho tindé en compte, segur! I gràcies per les tres noves propostes. I el paté encara no havia aparegut! Yeah! 🙂

    Asela, pareix una bona idea això del nom! jajajjaja I sobre això de la mantega, no sé que dir-te. A mi no em va quedar massa clar. Potser perquè ens agraden carregats de formatge i llavors no es nota? Ho tornarem a provar… jejejeje

    Sión, veig que això de la sandvitxera al mig de la taula déu estar molt bé. Si ho feu tu i Margada, no hi ha dubte! Jejejejeej

    Tast de cuina, que vagi de gust! Jo cada vegada que entro per mirar els comentaris i contestar em venen de gust! jajajaj

    Hola bet! Benvinguda a casa nostra! Com ens agrada saber que t’hem inspirat a al cuina! 😛 El de sobrassada, nous i formatge de cabra encara no havis sortit! Això més que guarro ja és luxuriós! QUè bo!!! Per cert, quan de contingut intessant que tens penjar al Clubdecuines!! No tens bloc??? QUina llàstima!

    Estimats, salut i visca l’operació bikini!!! Però la de veritat, eh?

  23. Nosaltres els biquinis els fem amb pa normal. Hi posem mantega i el torrem una mica al grill. I després hi posem pernil dolç i emmental. I després l’axafem una mica novament al grill perque es desfaci una mica el formatge. I queda bo.

  24. No no tinc bloc… hi he pensat moltes vegades, però ho deixo ja per les vacances d’estiu, el clubdecuines és molt pràctic i ja m’hi distrec força, només em faltaria estar entretinguda amb el bloc…! ja fa temps que segueixo el vostre, però em sembla que no havia deixat mai cap comentari!

  25. Crec que el tema dels bikinis donaria per tot un llibre je je je…
    Jo encara faig una aportació que crec que no heu recollit: enlloc de pa de motlle, croissants oberts pel mig! Amb formatge i pernil, un toc de grill (amb mantega o sense segons el gust, je je je…) i a gaudir!!! 😉

  26. El dia que no em pugui menjar un bikini: prepareu la caixa!
    És la única cosa que sempre em ve de gust encara que estigui malalta!
    I el bikini de nocilla? Uauuuu!
    Gourmenderies

  27. He observat que un dels sàndvitxs més cridaners i uarru uarru no haja eixit encara, el descapotable. Es tracta d’un bikini normal amb un obertura redona que li fem al mig de la part superior i on deixem caure sense delicadesa un ou fregit. Què us sembla? I això que el primer sàndvitx de la història era de vedella eixuta, que al comte li agradava la carn i volia continuar la partideta.
    Perla

  28. Hola colla!!
    Ja m’ho crec, que deu quedar bé Xavi!!! Prenc nota d’aquesta manera de fer-los, que és ben originial. Bé, a mi m’ho sembla…

    Xavier, hi ha hores en què no es poden mirar blocs de cuina, home! jajajaj

    Bet, jo estic força convençut que no ens havies deixat mai cap comentari: trobo que ho recordaria! Així que moltes gràcies per deixar-nos la teva opinió! I ja t’entenc amb això del bloc: el clubdecuines és molt interessant com a plataforma per intercanviar receptes! I les teves estan molt bé. Nosaltres també et seguirem, doncs…

    Gemmaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! ERes un perill públic! No n’havíem sentit a parlar mai! oooooooohhhhhhhhhh!! Això ho hem de provar ja!!! I tens tota la raó del món: un llibre ben llarg i ben interessant! jajaja 😉

    Mgloria, és que hi ha coses que encara que siguin simples tenen un nosequé que les fan imprescindibles!!! I el de Nocilla, genial! jajaja

    Perla, impressionant! Això ho hem d’investigar: està clar que hem de fer treball de camp!! jajajaj

    Estimats, moltes gràcies de nou!

  29. Ooohh Gemma!! Amb això dels croissants farcits m’has fet pensar en un dels millors “entrepans” que m’he menjat mai. Un croissant farcit de mango i formatge de cabra. E lu milló del món!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s