La curiosa història del plumcake de dàtils

La meva mare és, sense cap mena de dubte, la principal compradora de dàtils del món occidental. Sempre que ve a Barcelona, acabem anant a la La Boqueria o, especialment, a Casa Gispert per practicar la seva compra preferida. La cosa no passaria d’anèctoda amb possibilitats d’entrar al Guiness… si no fos perquè no se’ls menja!!
DSC_0225.JPG
Per arribar aquí hem recorregut un camí una mica... peculiar... | Olletadeverdures.cat

Senyores que compren dàtils però no se’ls mengen
Sí, estimats, sí. Resulta que la meva mare, una dona amb personalitat, no es menja els dàtils que compra perquè té el sucre una mica alt i els te, diguem-ho així, prohibits. Per no faltar a la veritat, us diré que de tant en tant se’n menja algun dels que compra o, com la història que ens ocupa, ens obliga a comprar. Per a què us feu una idea, us reprodueixo (en mode diàleg de teiatru) la darrera conversa que vam tenir al voltant des dàtils davant la parada dels fruits secs:

  • Mare: Que no comprarem uns datilets?”
  • Jo: “Mare, que no mo’ls menjarem…” (amb to de “ja no sé com dir-t’ho”)
  • Mare: “Susanna tampoc?” (amb marcat to ascendent, indicant elevada incredulitat)
  • Jo: “Ja saps que no li entusiasmen”
  • Dependenta: “Què voldran?”
  • Mare: “Dos branquetes de dàtils confitats”
  • Jo: silenci absolut i mirada al cel indicant una desesperació de dimensions còsmiques.

Tot aprofitant l’excedent: walnut, date and honey cake
Total, que quan va marxar es van quedar les dos tires de dàtils menys un: el que es va menjar mentre deia “Va, només un, que tinc el sucre alt”. Davant de la impossibilitat moral de llançar-los, el diumenge passat em vaig llançar a buscar una recepta que ja havia fitxat al 101 cakes and bakes, un llibre anglés fer a partir de receptes de la BBC i del qual ja us hem explicat alguna de les virtuts. D’aquesta rocambolesca (i tant familiar per mi, tot sigui dit…) història surt un dels millors plumcakes que hem menjat i el millor que hem fet. Ni que sigui perquè aquest és el primer! 😉 Ingredients per a un bitxo de gairebé un quilo:

  • 225 grams de farina per a rebosteria (o sigui, amb impulsor incorporat…)
  • 30 grams de canyella (els agrada que no veas, als anglesos!)
  • 175 grans de mantega que estigui blaneta
  • 100 grams de ligth muscovado sugar (en podeu trobar a El Corte Inglés, però el nostre moré farà el fet)
  • 50 grams de mel
  • 2 ous
  • 200 grams (aprox.) de plàtans madurs pelats (això vol dir un parell no gaire grossos)
  • 1oo grams de dàtils secs
  • 50 grams de nous

Ja veieu que a les illes no s’hi posen per poc: vingra fruita i vinga dolçor! De tota manera, la recepta és molt fàcil, ara ho vereu. Esposen tots els ingredients en un bol menys els dàtils, els plàtans, les anous i la meitat de la mel. Es bat tot fins obtenir una massa fina (si heu deixat reblanit la mantega la cosa es fa moooooooooooolt més fàcil… 😉 ).

DSC_0240.JPG
El contrast de la crosta daurada i cruixent; amb la molla molsuda és genial | Olletadeverdures.cat

Quan aixó estigui ben batut, hi afegim els dàtils tallats a trossos irregulars i els platans una mica axafats. Es torna a batre tot un parell de minuts i ja es pot posar en el típic motllo rectangular de plumcake (no cal mantega si és de silicona). Allisem la superfície amb una espàtula i ho cobrim amb les anous, fent una mena de crosta com la que es veu a les fotos.

Cap al forn a 160 graus (140 si té ventilador…) durant una horeta i el treiem. Ha de quedar ferm de dalt. Si no ho està, el podeu deixar 10 minutets més. No ens passem de cocció, que la gràcia es que no quedi sec. El desmotllem, el deixem refredar una mica i llavors tirem per sobre l’altra meitat de la mel. Això farà que tingui aquest daurat tan espectacular que, tot sigui dit, els halògens de la nostra cuina han potenciat considerablement…

Per tal que tots els dàtils i els reforços calòrics que portava aquest plumcake (com si fes falta) no acabessin folrant les meves costelles, li vaig proposar a la Kissumenja que se l’emportés  a l’escola per compartir amb els seus col·legues. Va triomfar, de la mateixa manera que va trimofar la foto que vam penjar a la nostra pàgina de Facebook. Per això el volem compartir amb tots vosaltres.

És molsut, dens i humit; com ha de ser un plumcake anglès. Amb un potent sabor a platan i dàtils amb el toc cruixent de les anous. L’aroma, una barreja de dolçors on s’acaba imposant la canyella. Ei, brutal. Ja estic pensant que serà el proper que portaré a la classe d’anglès. Que no havíem quedat que la cuina també era cultura?

God save the Queen, redéu!

Advertisements

40 thoughts on “La curiosa història del plumcake de dàtils

  1. Em sembla molt que els meus companys de feina diran que és boníssim! Això sí, també contundent!, que algú va ser massa valent i va tallar un tros massa gran per després de dinar… 😉

  2. L’haurem de provar, que amb la pinta que té, i amb una xocolata calenteta… pecat mortaaaaal!
    Això sí, per posar-se les sabatilles de córrer (qui puga), en fer la digestió. Amb tanta temptació, quan serà l’hora d’encetar un “règim” de llepolies? No trobe mai el moment!
    Besets

  3. Vaja història! De totes maneres veig que aprofites molt bé els excedents de dàtils deguts a la inflació dels estocs produïts pels excessos materns.
    God save the queen and the son of your mother!

  4. Ep, que us havia perdut! Ara ja us he tornat a fitxar i ja no se m’escaparà res!!!!!! Em pensava que no publicaveu!
    He rigut molt amb la història de la teva mare i al llegir God save the queen, després de com ho has explicat, m’ha vingut al cap la cançó en versió punk!
    Molt bona manera d’aprofitar els dàtils, em pensava que només es podien menjar amb bacon, ja,ja,ja.
    Bon cap de setmana!

  5. Fantàstic!!! Aplaudiments (PLAS! PLAS! PLAS!!) Nova aixecada del teló. Més aplaudiments (PLAS! PLAS! PLAS!!) M’ha encantat!!! La història de la vostra mare (compte amb el sucre!!! Ai que patirem!!) és divertidíssima. La recepta i la presentació són de luxe i poderiu. No m’estranya gens que la Susanna triomfara a col·legi. Me l’apunte, no cal dir-ho!!!

  6. Després de llegir el que he llegit, he de dir que aquest plum cake ha d’estar impressionant. Quina combinació de sabors…, m’encanta, sí, senyor! Una abraçada.

  7. Hola parella
    Gràcies al comentari que heu deixat la bloc la lionesa he pogut descobrir el vostre.
    M’agrada molt l’explicació que feu del per què del vostre bloc. Espero que podem continuar compartint experiències.
    És un honor que m’hàgiu enllaçat amb el vostre, gràcies a vosaltres i altres estic aprenent molt aquest dies. També faré una enllaç amb el vostre.
    Salut i bona cuina

  8. Podries plantejar a la teva mare que els dàtils que compri no siguin els confitats, els quals porten glucosa afegida, pot comprar els dàtils medjoul naturals (Israel) els podreu distingir per el tamany, els quals és més gran del que estem acostumat , els nivells de sucre son baixos però amb una gran dolçor.
    salutacions

  9. Molt divertida la històrieta de la teva mare i els dàtils!
    Potser podria fer una mossadeta a un dàtil abans d’anar a fer exercici…
    Una recepta que es veu deliciosa!
    Gourmenderies

  10. Ei!
    Quina llàstima! no m’agraden els dàtils. És un d’aquells aliments que m’agradaria que m’agradessin, però no hi ha manera, tu!
    Aprofito per agraïr-vos el comentari al meu blog! fa una il.lusió terrible!

    Una abraçada!

  11. Reina del meu cor! Certament, com a postres queda una mica… salvatge??? Haurem d’ajustar el dia per portar cocs al cole, per a que el pogueu compartir per esmorzar… jejejeje M’alegro tant que els agradés!!! 🙂

    Fogons, com estàs? Ja te trobes bé? Ara mateix vaig a preguntar-t’ho al tweeter… La propera vegada que en fem t’aviso! I no és pas broma!

    Queti, bambes, bicicelta o el que siga! És una bomba calòrica, això ja t’ho dic jo. I servidor de vosté l’única manera que ha trobat per no afartar-se d’aqeustes coses és repartir-les per món! QUe no es queden a casa, per l’amor de Dëu! 😉

    Josep. és que la “necessitat” dispara la imaginació! jajajajaj Gràcies pel comentari i pel piropo! Ara, el merit per al mother, font d’inspiració bàsica! jajajaja Salut!

    Mònica!!! Ben retrobats doncs! m’alegra tornar-te a veure per aquí! I això dels dàtils téns tota la raó del món! JO el primer que vaig pensat: buf, el sucre i el colesterol si ens els mengem tots amb bacó! jajajajjaj I com a banda sonora no està malament!!! jajajajaaj

    Raul, no haver-los saber fer en aquell pis de la vila, eh? M’ha fet gràcia retrobar-te! 😉

    Francesc, estimat, moltes gràcies! És que la nostra familia té algo de teatrera, de bons actors còmics! jajajajajajja La veritat és que és un postre ben agraït de fer i de menjar… Crec que li’n portaré un bon tall a ma mare, la propera “funció”… 🙂 I moltes gràcies pel bloc: ja l’hem incorporat! 🙂

    Asela, jo el tinc ja a la llista de preferits. Per berenar o esmorzar és gairebé un petit luxe!

    Xisco, agermanament de mares ja! jajajajajajajaja Una abraçada, bonic!

    Hola Judith! Benvinguda a Olleta! Ja ens hem trobat, ja ens anirem seguint. No ho dubtis: ens va agradar molt el teu bloc! 🙂

    Manel, però de qui et penses que parlo???? Que no saps que sóc republicà! jajajaja

    Benvingut a casa nostra, Narcís! El gust és compartit, tingues-ho ben present. Aprendre junts, i passar-ho ben bé mentre ho fem, és la nostra intenció. Aixi que ens anirem veient per aquests Internets de Déu. I moltes gràcies per l’enllaç, de veres! 😉

    Jaume, moltes gràcies per la suggerència; ens estàs ensenyant moltes coses sobre fruits secs! Ja li en compraré, però em sembla que són uns que troba “massa grossos”, Ara, segur que quan li expliqui els veurà d’una altra manera! 😉

    Pos això, mestre; de qui et pensaves que parlava??? 😉

    Mglòria, moltes gràcies per la teva visita i el teu comentari! Jo crec que està bé explicar les cosea amb sentit de l’humor i passar una bona estona, oi? I gràcies pel consell; entre l’exercici i els dàtils d’Israel, la cosa s’està possan interessant per ella!

    Xaro, esn trobem al fòrum! Vols que te’n porti un tros! Ja tinc ganes de xerrar amb tu, que deu fer més d’un any que no ens “xarrem” en persona!

    Míríam, moltes gràcies per venir a visitar-nos. I la il·lusió és comuna: ens encanta trobar blocs en català! Benvinguts al nostre pisset. I la recepta, jo crec que la pots fer sense dàtils o amb alguna altra fruita seca que t’agradi. Prunes? Panses? Orellanes??????

    Taller, les mares són una font d’inspiració de primer ordre! I la dolçor és…buf, addictiva de veritat! Gràcies per la visita i pel comentari!

    Starbase -> “Aiiii, que nos has pillaaaaaaaooooo””” jajajajajaja Si t’agraden prova’l, que es una passada! I el web de la BBC n’està ple, de receptes fàcils però acollonantment resultones! Just try it! 😉

    Moltíssimes gràcies a tots, especialment als nouvinguts! Bé, amb el permís dels assidus, que ja sou de casa! 😉

  12. Nois, quant de temps. He estat de vacances del bloc uns quants dies. ja us trobava a faltar a tots!
    Quin riure la introducció dels dàtils! Però segur que després de fer aquest fantàstic plum cake, esteu agraïts d’haver-ne comprat, oi? jeje!!
    Té una pinta deliciosa.
    Molts petonets!!

  13. Això d’aquesta fixació pels dàtils és una història ben estranya i curiosa, je je je… però si al final han acabat en un plum cake tan suculent, han tingut un final feliç 🙂
    Té una pinta sensacional! M’apunto el truquet de tirar-hi la mel per sobre un cop cuit, jo sempre hi tiro almívar emborratxat, però el proper cop ho provaré amb la mel 😉

  14. Això dels dàtils, m’ha recordat d’una companya de feina que cada cop que va al marroc, em torna amb una capsa de dàtils per mi… El problema es que a mi no m’agrada massa la dolçor, tot i que reconec que els que porta són molt bons… però com que ella no en pot menjar… suposo ens en porta pels que pensa que si podem…

  15. jajajajajajajaja, com són les mares! jajajajajajaja però mira per on! amb aquesta fal·lera datilera quin plumcake més eixerit que n’ha sortit! Ja li podeu fer un monumento! 😉
    Besades!

  16. Hola Alba!
    Bentornada doncs! Nosaltres aquest cap de setmana ens ho hem passat bomvba gràcies a tu: el tatin de pomes que tens al bloc és brutal!!! El truquet del caramel de mantega és genial. Té un potencial increïble…. I agraïts a ma mare és poc! Sense ella, aquest bloc (com altres coses) serà considerablement més soso i avorrit! Je!

    Mercè, és que les mares se les saben totes! jajajaj No ho havia pensat, jo aixó! 😛

    Gemma, no hi mal que bé no esdevingui! jejejejej I això de la mel jo tampoc ho havia vista mai! Li dona una brillantor i un aspectes humit d’allò més suculent! Ja estaré atent per veure amb què ho proves: segur que és una idea brillant!

    Doncs Ricard, és una manera de donar-li sortida. Ara, si no t’agrada dolç, hem anat a petar al final del carreró. Perquè una altra cosa no, però aìxò és dolç a matar! I tant!

    Jovents tous, benvinguts! La veritat és que sí. Però és que aquests anglesos en saben molt de fer postres i llepolies…

    Maragda! Les mares són del que no hi ha! jajajajajaj I téns tota la raó del món. Li haurem de fer un monument! jajajaa

    Estimants, moltes gràcies per la visita! Agraïts i contents de tenir-vos per aquí! :-))))

  17. Adaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!
    Si el proves ja me diràs el què! Per cert, que el llibre (o el web, vaja) és una petita mina d’or gastronòmic. Una altra cosa potser no, però aquesta gent de les Illes en saben molt de fer dolços!

    Ah, i les felicitacions per la història a ma mare: és una guionista estupenda!!! jajajajaj

    Besades!

  18. Sort que li ha donat per els dàtils i no per alguna cosa mes bestia, i si ha servit per fer un bon plumcake, dons ben vinguda sia aquesta falera. Te una pinta bestial!!!!!!!!!!
    Una abraçada

  19. HOLA FAMILIA, GUAPOS

    ENCANTADA DEL VOSTRE BLOG I DE LA VOSTRE INVITACIÓ, EM FA MOLTA IL-LUSIÓ EL PODER COMPARTIR LES RECEPTES ” D´EN ROC A LA CUINA “….DE AIXÒ ES TRACTA….ESTIC FELIÇ

    MIL PETONETS SUSANNA

  20. Sión, téns tota la raó del món! jajajajajajaja La veritat és que està molt, molt bo. Està millor que l’aparença que te. Imagina’t!!! 😉

    Susanna, un plaer llegir-te a casa nostra. Benvinguda!! I efectivament, al final es tracta de compartir i aprendre tots plegats!

    Salut i dàtils! jejejejeej

  21. Idò a mi em passa com a la teva mare. M’enanten els dàtils , mira si m’agraden que fins i tot m’agraden quan són verds . Però tampoc puc menjar-ne , de fet ara en tenc de la darrera vegada que em vaig comprar , així idò aquesta recepta vostra caurà i també la portaré a la feina i així em podré menjar un bocinet.

    Una abraçada

  22. Quin plum.cake més potent…Aquest Nadal el meu cosí em va portar dàtils de Tunísia. Quina diferència amb els que es venen aquí… Mai se m´hagués ocorregut aquesta recepta, entre les nous, mel, plàtan, dàtil en comptes de les 40 piscines que nedo podria fer-ne el doble…

  23. Hola nois! M’han fet arribar que us interessaria “participar” a la Recepta del 15 jejeje Doncs publicarem el nou ingredient el dia 20 de cada mes, o al bloc de Xocolata Desfeta o al nostre 😉 Ens encanta aquest divertiment! A veure amb què ens sorprenem!

  24. Hola Colla!
    Xisca, mira! Fer aquest plumcake ja ha valgut la pena: algú aprofitarà per donar sortida al seu excedent de dàtils! I per quedar bé a la feina… jejejejeje

    Cristanat, es veu que els dàtils de la riba sud són molt més bons que els que venen aquí… Encara que si t’agraden molt, segur que si vas a Casa Gispert la seva oferta no et decebrà… I el platan, ja me l’he trobat un munt de vegades a pastissos anglesos! No sé…

    Sandra, moltes gràcies per l’avís! Estarem atents, qeu el dia 20 és demà! Ole!!!

  25. Dissabte gris i plojos, tenim convidats a casa, els meus fills volen fer un pastis i buscant per internet una recepta nova hem topat amb la vostra. Ens ha fet molta gràcia la descripció, em rigut una estona i ara anem a comprar dàtils, i sí que ens els menjarem!!! Gràcies!!!

    1. Ai, Bet!
      Quin comentari més xulo ens has deixat! Moltes gràcies, de veritat. Això és mitja vida, per un blocaire! 🙂
      Espero que el plumcake agradés. Si després de tot això no va arribar a les expectatives, quins disgust!

      Salut! :-)))

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s