Farinada d’or 2010

El passat dissabte 18 de desembre, el Forn de Pa Massita de Vinaròs va fer entrega del premi Farinada d’or 2010. En la seva segona edició, els guanyadors han estat els 4000 vinarossencs que van participar en el Camí de Foc  i que va unir el poble i l’Ermita de Sant Sebastià per celebrar el 400 aniversari de l’arribada de la reliquia del sant que es conserva al Santuari. Va recollir el premi Tony Riolobos, cap de la colla que va obrir el camí de foc i un dels artífex de l’esdeveniment. L’acte d’entrega va començar amb una reproducció del camí de foc i va acabar amb la menja de quatre farinades de repassos de gairebé dos metres de llarg.

No és només això…
Si llegiu les cròniques periodístiques sobre la segona edició del premi Farinada d’Or 2010 que entrega la fleca de la meva familia, la majoria parlen en aquest to. Per a mostra, aquest botó. Certament, això descriu amb força precisió el que va passar amb la segona edició del premi. Però em permetreu que us digui, per fer justicia a l’acte en qüestió, que allò va ser alguna cosa més.

DSC_0093.JPG
Donant forma al premi; comestible i de nom evident... | Olletadeverdures.cat

No va ser la típica entrega de premi institucionalitzada, freda i gairebé distant i elitista. Parafrasejant en Llach: “No és (només) això, companys; no és (només) aixó”. Si em continueu permentent, ara us faré una crònica des de dins bastant més apassionada ( i per tant, esbiaixada) de la farinada d’or 2010.

Tres nusos a la gola
Crec que el millor exemple de què això de la Farinada d’Or no és, per bé i per mal, una entrega de premis a l’ús és el fet que les tres persones que van parlar ho van fer amb un nus a la gola provocat per l’emoció. El cuiner i amic Juanjo Roda, master of ceremony, estava tan nerviós i emocionat que el seu discurs va entrar en un bucle que gairebé se’l menja 😉 (mooooooooooltes gràcies, mestre).

DSC_0102.JPG
Què brilla més que el Sol? Una farinada d'or! jejeje | Olletadeverdures.cat

A ma germana, alma mater de la cosa, li tremolava la veu i va haver un parell de moments que em pensava que es posava a plorar. Tony, que va rebre el premi, es va quedar un parell de cops sense aire i va arribar a dir que el micro l’imposava. Tothom que estava allà estava content i, algun que altre, al punt de l’èxtasi místic.  Tot això era veritat. Tot això era autèntic. Allà ningu impostava res. No sé si m’explico… 😉

Cami de foc de Ca Massita… a Ca Massita
La cosa, ja us ho dic jo, no era per menys. Just abans de l’entrega s’havia celebrat un camí de foc sui generis. Si l’original va omplir de torxes el centre del poble amb el santuari ( a un cinc quilòmetres), dissabte se’n va fer un de davant del primer lloc on es va fundar la fleca cap al 1885 ( i d’on va sortir també la processó original, pura casualitat) al lloc on està actualment. Del Carrer Major a la Plaça dels Tres Reis.

DSC_0194.JPG
El camí de foc a mig camí entre Ca Massita... i Ca Massita! | Olletadeverdures.cat

Aixó emociona a quaselvol, sobretot si eres un vinarossenc militant com la nostra familia. Gallina de piel, que deia el poeta que tant ens agrada citar. Veure com la gent de Vinaròs segueix d’aquesta manera una proposta sortida de ca teva mai es pot agrair prou. Ja us podeu imaginar, doncs,  l’estat en què van pujar al balcó de Ca Massita per fer els parlaments.

DSC_0224.JPG
Tony Riolobos rebent el premi. Al carrer i davant de l'obrador de Ca Massita | Olletadeverdures.cat

A més, obrien la comitiva la Colla de Dolçaina i Tabalet dels Nanos i Gegants de Vinaròs (els recordeu, oi, de l’any passat?) tocant música tradicional de processó. I la formaven ben bé un centenar de… amics, clients, familiars i seguidors de la pàgina Facebook de la fleca. No em direu que això  és gaire habitual en altres premis i reconeixements més institucionalitzats… Tot molt casolà,  molt popular, deliberadament poc oficial

Farinada a metres!
Mai tant ben dit, la cosa va acabar donant farinada a metres: quatre peces de gairebé dos, ens vam cruspir! Bé, a més de mitja dotzena de petites daurades. L’autèntica, el premi, comestible com l’any passat, se la va endur Tony cap a casa. Per alguna cosa va ser qui el va recollir! Va tornar a triomfar la que, tot i ser una pasta dolça, porta pebrot vermell escalivat. Un clàssic desaparegut de les fleques i les cases del poble que Ca Massita ha tornat a posar en circulació. Mira que són majos… 😉

DSC_0213.JPG
El forner, Sergi Cervera, tallant farinades de gairebé dos metres! | Olletadeverdures.cat

Fa de mal dir per part meva, perquè són la meva gent. Però crec que a Ca Massita han sabut trobar la manera de tornar al poble una part de tot el que li ha donat. Com diu ma germana: “Continuem oberts perquè la gent entra a comprar-nos el pa”. Que amb la que ens cau a sobre no està gens malament! I a més, ho han fet unint una recepta tradicional gairebé perduda amb l’entrega d’un premi que reconeix a la gent que destaca en el manteniment i renovació de les tradicions i costums locals. Això és fer poble. Això és alguna cosa més. No?

Salut, república i farinada d’or!

Massitet

P.S.: Colla, que tingueu una molt bona arrancada d’any i 2011 ens porti menys gana, més justícia social i alegries gastronómiques per a tothom

Anuncis

15 thoughts on “Farinada d’or 2010

  1. Quina meravella! Cada any us supereu en el reconeixement a la recuperació de tradicions i, a més, d’una manera festiva i saborosa. Per molts anys, Ca Massita!
    Una abraçada

  2. Com ja he fet altres vegades, només queda felicitar a Ca Massita i sobretot a les persones que en realitat són Ca Massita. A les que ho van ser i van plantar la llavor i als que hi són ara i han fet creixer aquesta forma de fer, sentir i actuar.

    Es per això que humilment i sincera, continuarè fent difusió i apologia de Ca Massita, dels cocs vinarossencs, dels repassos i del que pugui desde la meva trinxera personal. Per que es de justicia i per que em ve molt de gust.

    Gràcies per la crònica i Massitos tots,… endavant les atxes!!

  3. Quin post més bonic i sentit!! La farinà de repassos és un dels dolços tradicionals més bon que he tingut l’oportunitat de provar mai. La teua família fa molt per Vinaròs i per la nostra llengua i cultura. Fa les coses de cor, no per quedar bé, i això és nota. És una sort tenir amics com vosaltres. Ens reconcilia amb la nostra gent i el nostre País de Països. Salutacions i bona entrada d’any!!!

  4. Hola estimats!
    Moltíssimes gràcies per venir a visitar-nos i dir-nos coses tan boniques…

    Queti B, gràcies pels elogis. Jo sóc dels que pensa que si les coses es fan de veritat, la gent s’hi suma i llavors cada vegada és una mica millor… Però sense la gent, res de res!

    Starbase, amic estimat. Fa temps que tens, per mèrits més que evidents, el títol de fan número u de Ca Massita. Saben que els estimes, sabem que ens estimes i volem recordar-te que l’estima és mútua! Gràcies, número 1!!!

    Francesc, xé, que una mica més i me salten les llàgrimes! Aquest país de països, com tu dius i tant m’agrada, només el farem la gent de baix, a poc a poc i fent les coses perquè les sentim, no perquè n’esperem res a canvi. La sort, doncs, és compartida! 🙂 Tots els millors auguris per vosaltres i pel nostre trocet de terra!

    Mestre, de piel. Gràcies per ajudar a fer-ho possible, a fer-ho autèntic. A fer-ho de veres!!

    Maragda, forever!!! A veure si a la propera ens organitzem millor i et portem a casa, que ens faria molta festa que la conegues!!! Tots els millors auguris també per vosaltres, benvolguts!

    Txe, no és bonic tot això???

  5. Glòria, moltes gràcies per l’estima que ens fas arribar. Ara mateix faig arribar els teus bons desitjos a Ca Massita al complert!!!

    Bon any nou per vosaltres també, parella!! I una abraçada ben forta!

  6. Tens tota la raó, quan les coses es fan de cor la gent s’hi aboca, però semprè és necessari que algú obri cami i en aquest cas Ca Massita porta Vinaroç al cor. Per el poble i les tradicions, salut!

  7. Recuperar tradicions i crear-ne de noves… un tàndem amb molt d’encert 🙂
    No m’estranya que la farinada de pebrot triomfés, és que està boníssima!
    Que tingeu un bon 2011!

  8. És que sóu bons de mena, xicots. Això devia estar boníssim, adobat amb tanta emoció. En aquestes ocasions el mos no sap igual, veritat? Enhorabona!!!
    Perla

  9. Hola colla!
    Moltíssimes gràcies a tots per totes les coses tan agradables que ens veniu a dir. Quina alegria llegir-vos, de veritat!

    Pel poble i les tradicions, molt salut Maia! Moltes gràcies per la visiteta i per la complicitat…

    Oi que si, Gemma? Al principi la de pebrot era com la germana pobra però cada vegada li roba més protagonisme a la que no en porta… I a Ca Massita estan/estem convençuts que les tradicions es renoven o… en fi, millor no pensar-ho i posar-s’hi! 😉

    Perla, tu si que eres bo! Estava boníssim de veritat i a més té el valor afegit que, fins ara, no hem trobat que es faci en cap altre lloc del país… Gràcies i abraçades sentides, estimat!

    Sion, a la propera no us la podeu perdre, eh???? Ja avisaré amb temps, però la meva familia té una certa tendència a fer les coses en un tres i no res…

    Xiquets, espero que els Reis hagin vingut ben carregats! I molt bona diada!!!

  10. Ai, Mercè!
    Moltíssimes gràcies pel teu comentari!
    Jo crec que l’únic que fem/fan és coses amb sentiment. I llavors, la resta ve sòl. No?
    Molt bon any nou, Mercè

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s