Kokotxes al pil-pil

Això de tenir familiars que treballen en el sector de la gastronomia facilita algunes coses que, d’altra manera, serien una mica més complicades d’aconseguir. Sobretot, fóra de Barcelona. Aquesta afirmació incial ve a tomb perquè la setmana passada vam guisar, per primera vegada a la nostra vida, unes kokotxes de bacallà. N’havíem menjat alguna vegada mentre estàvem al País Basc, on de fet va nàixer Olleta. Però mai n’havíem cuinat a casa…

The Kokotxa connection
Resulta que tot va començar quan la mare d’un proveïdor del restaurant on treballa ma sogra li va demanar al seu fill que li aconseguís Kokotxes per al Nadal. Com qualsevol fill, el bon jan s’hi va llençar de cap i li va aconseguir a la mare… vuit quilos! No és que estimés molt  la mare: és que a l’Empordà són així de xulos i aquesta és la quantitat mínima que els majoristes posen al mercat…

Kokotxes de bacallà al pil -pil. Què bones, les punyeteres! | Olletadeverdures.cat

Total, que el bon fill va buscar ajut i es va trobar a la meva sogra, que vindria a ser com una mena de bona samaritana gastronòmica. Com si fos basca (aivalaostia, con dos cojones!) va la Charo i es queda… quatre kilos de kokotxes!! Ja em diràs tu: a menjar cosa d’aquesta s’ha dit! I així és com la kokotxa connection, una mescla de passatge de la biblia i tràfic d’aliments,  ens va portar a cuinar aquesta misteriosa, exòtica i sensual part del peix  per primer cop.

Com? Doncs al pil-pil! Ja sabeu, els que més ens seguiu, que servidor de vostès és un talibà de la cuina i d’entrada sempre opta per la recepta més conservadora, més tradicional. I aquest cop no serem menys! Total, que vam fer una cerca a Internet i vam trobar com unes 200.000 entrades que parlaven de com fer-les. Agafant una mica d’aquí, una mica d’allà i una mica el què ens anava bé en aquell moment, va sortir la recepta que us passem. No és dificil, però té el seu què.

Agafem l’oli d’oliva suficient per cobrir amb un dit de líquid la cassola del foc. Hi trenquem uns quants alls (al gust, as ever…) i quan comencin a enrossir-se treiem la cassola del foc i tirem els alls. Quan l’oli estigui ben fred, posem a dins els Kokotxas de la part de la pell. Alerta! L’oli ha de quedar cobert i les noies aquestes no es poden apilar, que són molt fines! És a dir, una sola filera que cobreixi tot el fons de la cassola. Ho posem al foc i deixem que arranqui el bull. 

Llavors, girem les senyoretes i deixem que torni a arrancar el bull. Afegim ara el julivert picat i, si volem, un bitxo (o dos, o tres, o quatre…). Ara ve, com diem la meu poble, quan el maten: treiem la cassola del foc i comencem a remenar en cercles la cassola per tal que la gelatina que les bitxes han anat soltant es lligui amb l’oli i obtinguem la salsa que caracteritza el pil-pil.

Ningú ho diu, però s’hi ha de posar paciència i ganes. Cap recepta és sincera i totes t’amaguenque els braços acabaran una mica fets pols. I no ens enganyem; la salsa no vol moviments suaus per lligar: li va la marxa. Gora Euskadi, ostiayá! 😉 Ara, ja us dic ara que valdrà la pena… Vinet blanc alegre i festiu; és a dir, una mica àcid per desengreixar i desenganxar els llavis… Un Txacolí de Getaria, may be? 😉

Salut!

Massitet

P.S.: Avui, dijous 22 de desembre, el nostre estimat amic Iker Merodio ens torna a entrevistar a Onda Vasca. Aquí trobareu l’enllaç per escoltar-nos, si voleu, en directe a partir de les cinc. Parlarem de blocs, cuina, tradició i Nadal a Catalunya… La vida, que ja té aquestes coses, ha volgut fer que el cap de setmana passat cuinéssim Kokotxes per primer cop… Quin millor post? 😉