Kokotxes al pil-pil

Això de tenir familiars que treballen en el sector de la gastronomia facilita algunes coses que, d’altra manera, serien una mica més complicades d’aconseguir. Sobretot, fóra de Barcelona. Aquesta afirmació incial ve a tomb perquè la setmana passada vam guisar, per primera vegada a la nostra vida, unes kokotxes de bacallà. N’havíem menjat alguna vegada mentre estàvem al País Basc, on de fet va nàixer Olleta. Però mai n’havíem cuinat a casa…

The Kokotxa connection
Resulta que tot va començar quan la mare d’un proveïdor del restaurant on treballa ma sogra li va demanar al seu fill que li aconseguís Kokotxes per al Nadal. Com qualsevol fill, el bon jan s’hi va llençar de cap i li va aconseguir a la mare… vuit quilos! No és que estimés molt  la mare: és que a l’Empordà són així de xulos i aquesta és la quantitat mínima que els majoristes posen al mercat…

IMG_0673.JPG
Kokotxes de bacallà al pil -pil. Què bones, les punyeteres! | Olletadeverdures.cat

Total, que el bon fill va buscar ajut i es va trobar a la meva sogra, que vindria a ser com una mena de bona samaritana gastronòmica. Com si fos basca (aivalaostia, con dos cojones!) va la Charo i es queda… quatre kilos de kokotxes!! Ja em diràs tu: a menjar cosa d’aquesta s’ha dit! I així és com la kokotxa connection, una mescla de passatge de la biblia i tràfic d’aliments,  ens va portar a cuinar aquesta misteriosa, exòtica i sensual part del peix  per primer cop.

Com? Doncs al pil-pil! Ja sabeu, els que més ens seguiu, que servidor de vostès és un talibà de la cuina i d’entrada sempre opta per la recepta més conservadora, més tradicional. I aquest cop no serem menys! Total, que vam fer una cerca a Internet i vam trobar com unes 200.000 entrades que parlaven de com fer-les. Agafant una mica d’aquí, una mica d’allà i una mica el què ens anava bé en aquell moment, va sortir la recepta que us passem. No és dificil, però té el seu què.

Agafem l’oli d’oliva suficient per cobrir amb un dit de líquid la cassola del foc. Hi trenquem uns quants alls (al gust, as ever…) i quan comencin a enrossir-se treiem la cassola del foc i tirem els alls. Quan l’oli estigui ben fred, posem a dins els Kokotxas de la part de la pell. Alerta! L’oli ha de quedar cobert i les noies aquestes no es poden apilar, que són molt fines! És a dir, una sola filera que cobreixi tot el fons de la cassola. Ho posem al foc i deixem que arranqui el bull. 

Llavors, girem les senyoretes i deixem que torni a arrancar el bull. Afegim ara el julivert picat i, si volem, un bitxo (o dos, o tres, o quatre…). Ara ve, com diem la meu poble, quan el maten: treiem la cassola del foc i comencem a remenar en cercles la cassola per tal que la gelatina que les bitxes han anat soltant es lligui amb l’oli i obtinguem la salsa que caracteritza el pil-pil.

Ningú ho diu, però s’hi ha de posar paciència i ganes. Cap recepta és sincera i totes t’amaguenque els braços acabaran una mica fets pols. I no ens enganyem; la salsa no vol moviments suaus per lligar: li va la marxa. Gora Euskadi, ostiayá! 😉 Ara, ja us dic ara que valdrà la pena… Vinet blanc alegre i festiu; és a dir, una mica àcid per desengreixar i desenganxar els llavis… Un Txacolí de Getaria, may be? 😉

Salut!

Massitet

P.S.: Avui, dijous 22 de desembre, el nostre estimat amic Iker Merodio ens torna a entrevistar a Onda Vasca. Aquí trobareu l’enllaç per escoltar-nos, si voleu, en directe a partir de les cinc. Parlarem de blocs, cuina, tradició i Nadal a Catalunya… La vida, que ja té aquestes coses, ha volgut fer que el cap de setmana passat cuinéssim Kokotxes per primer cop… Quin millor post? 😉

Anuncis

18 thoughts on “Kokotxes al pil-pil

  1. Poques vegades n’he menjades, però les trobo boníssimes!
    Però amb 4kgs en teniu per alimentar un regiment, eh?
    En fi macos, bones festes, bones menges… i tingueu preparat l’antiàcid pa’seguir llenando el buche! 😉
    Petonets,
    Sandra i Xavi

  2. Que bones! El bacallà m’encisa, i al pil-pil no cal dir-ho! La sogra (és a dir, Kisubministrakokotxes) us va fer un gran regal. Brinde per ella i per tots vosaltres.
    Bones vacances!

  3. Hi ha una forma ràpida de lligar el pil-pil: treus les kokotxes i aleshores agafes un colador el poses amb la panxa sobre el fons de la cassola i dones unes voltes en cercle. Lliga rapidíssim!!

    Igual no és prou conservador, jeje, però t’asseguro que els vascos fan servir molt aquest truquillo 😉

    Una abraçada parella!!

  4. Me l,apunto per provar un dia. Pel tema kokotxes si us han agradat les podeu trobar a algunes peixeteries de barri que les guarden congelades de cada lluç. Si no a la Boqueria normalment sempre n,hi ha. Salut i bones festes.

  5. Confesso amb certa vergonya que no he tastat mai les kokotxes… ni de bacallà ni de cap mena… i la veritat és que tinc ganes de provar-les, és una de les coses que tinc a la llista de pendents el proper cop que torni al Pais Basc. A vosaltres us han quedat ben iguals que les d’allà!
    A veure si puc recuperar l’entrevista d’ahir a la ràdio… 😉

  6. Hola amics!
    Quina alegria veure-vos per aquí. Ens encanta rebre visites com les vostres…

    Margot jo les trobo estupendes! Com tu! 😉 Molt bon Nadal, bonica!

    Sandra i Xavi, per “sort” la meva sogra “només” se’n va qeudar dos kilos! Peró sí: crec que aquests Nadals a la nostra familia seran recordats com els de les Kokotxes!!! jajajaja Molt bon Nadal, macos!

    Sara Maria, si no t’agrada el bacallà la Kokotxa és ben clar que tampoc: té un clar sabor al peix en qüestió… Ara, jo m’apuntaria a l’latra banda de la família! I les oportunitats, al vol! 😉 Bones festes, bonica!!!

    Queti, va, que huarem de quedar per dinar junts tot el què ens agrada tant! 😉 I m’encanta el nom que li has posat a ma sogra: li ha fet molta gràcia! jajajajaajaj Moltes bon Nadal i encara millor any nou, estimada! 🙂

    Starbse, eres gran, gran, gran. Ja estic tardant en formar el teu primer (?) club de fans! Graàcies per la visita i pel consell! Els meus braç+os i els de ma sogra són una mica més feliços, avui… 😉

    Xavi, moltes gràcies! Prenc nota dels proveïdors de la Boqueria! Ara, trobar-ne a La JOnquera ja és més complicat. Proxenetes, traficants, drogues i tal, el què vulguis. Però Kokotxes… 😦 SAlut i gràcies pel comentari!

    Maragda, jo crec que és un dels plats totèmics de la cuina basca i s’han de provar. Ara bé, són d’aquells que agraden molt o no gens, bàsicament per la textura gelatinosa. Ara, si t’agraden no pararàs fins tornar-ne a menjar! 😉

    Manel, gràcies per la solidaritat talibana! jajajaaj Jo estic amb tu: hi ha coses que s’han de menjar d’una manera (o com a molt, dues) i para de contar. A xalar com a cuinetes que som!

    Gemma, el proper viatge a Euskadi prova-les! Com li deia a la Maragda, jo crec que són dels plats bàsics de la cuina tradicional basca, junt amb el marmitako, les “alubiadas”, els àpats de sidreria o els formatges… I l’entrevista a la ràdio serà complicat: no tenen podcast! Però la volem demanar i penjar-la nostres. Gràcies per l’interès, preciosa!

    Estimats, espero que passeu molt bones festes i que gaudiu a taula com, de fet, sé que fareu. Bon Nadal i bon profit!

  7. Quin plat mes deliciós, ara mateix hi posaria cullerada, per fer el pil pil fa falta paciència i força de braços.
    Molt Bones Festes amb els vostres essers estimats
    Una abraçada

  8. Un plat excel.lent, cal acostar-se a les kokotxes sense prejudicis, i el pil-pil es una troballa de mariners fabulosa. Apa, bon Nadal, molts anys i bons i feliç 2mil11…
    Una abraçada,

  9. No patiu els qui no heu tastat les kokotxas, que en som molts en el ram. Em fa un nosequè menjar-les, com si foren llengües de bouet o vedelló, però microscòpiques, de fet no n’he menjat mai i no és una d’aquelles prioritats vitals. He menjat galteta, morret i tota la tanda que vulgueu, fins i tot el lleu, que en arròs està que se n’ix, però kokotxes no. Ara, si sou capaços d’extraure la peça de carn que hi ha sota el cap del rap, tot just abans que s’inicie la cua, i sense cap ànim comparatiu, guiseu-la amb un bon allipebre i ja em direu. Que és que hem menjat avui, per a sucar i no traure tros, com solen dir.
    Que la mar vinga tranquil·la i el ventet asserenat, bons companyons. Bon dia de sant Esteve.
    Perla

  10. No n’he menjat mai de kokotxes, però aquestes vostres fan molt bona cara. I ara que hi parlem: quina cara vau posar quan la vostra mare i sogra respectiva va arribar a casa amb quatre quilos de kokotxes? Ho trobe divertidíssim. Surealista també, però fa molta rialla! Salutacions

  11. Hola estimats!
    Sión, la veritat és que és ben estupendo! Ara, amb el truc que ens ha donat l’Starbase la cosa del pil-pil perd duresa. Potser també perd una mica de mística, però bé… segur que estan igual de bone! Je! Molte bones festes, bonica!

    Tiriti, tens tota la raó del món amb això del prejudicis… Manies les justes! Bones festes i millor 2011, artiste!

    Perla, no havia sentit a parlar mai d’aquesta peça del rap. Ostres, és que sempre ens regales alguna cosa nova apresa!! Jo cada vegada tinc menys manies gastronómiques, i he provat de tot o quasi. I Perla, jo trobo que les hauries de provar, que t’agradarien!! Molt bones festes, preciós!

    Francesc, la cara que va fer quan ens les va ensenyar va ser alguna cosa així com “per l’amor de Dëu, dieu-me que són bones i que vos agraden, perquè sinó tinc un problema! jajajaajaj Surrealista un rato, però la veritat és que (encara) les estem disfrunta! jajajaj

    Benvolguts i benvolgudes, que acabeu de passar molts bones festes!

    Salut!

  12. acabo de fer unes kokotxes al pil pil i tant de bò hagués llegit aquesta entrada abans, tan ben explicada i tan entenedora… la propera vegada ja sé com fer-ho. De moment publico i enllaço amb la vostra explicació, per tal que la gent vegi com es fa el que pretenia fer… 😉
    Salut i gracies!

    1. Hola Àngel!
      Quina il·lusió el teu comentari! Moltes gràcies, home! Nosaltres el primer cop també vam acabar necessitat ajuda… M’alegro, doncs, que hàgim resultat d’utilitat! I moltes gràcies per citar-nos! 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s