El rostit de la Ruscalleda: capó, dàtils i pinya!

Que la Carme Ruscalleda és una gran cuinera no hi ha qui ho posi en dubte. De fet, tot el que toca  ho converteix en estrelles Michelin -el discutit però citat per tothom sistema de medició de qualitat culinària. Ara bé, que la Carme Ruscalleda que proposa receptes per al gran públic (sigui a través dels mitjans de comunicació o de conferències a congressos) sòl  presentar elaboracions un pèl massa sofisticades per a la majoria dels mortals jo tampoc ho poso en dubte.

DSC_0004.JPG
La pinya és la cirereta d'aquest rostit... | Olletadeverdures.cat

Quan no és una tècnica una mica massa complicada, és un ingredient una mica difícil de trobar (quants cops heu vist porc Duroc al mercat???) o la recepta requereix un temps que no es sòl tenir a la vida actual. Quan no calen deu passos i set estris de cuina; és la seva proverbial medició al gram de tots els ingredients… Entenc perfectament que la seva cuina és així, d’una precisió pastissera, i també que tendeix a l’excel·lència en tot el que fa (la vau veure a El Convidat?). Fins i tot, li veig una voluntat pedagògica en el sentit d’ajudar-nos a afinar el paladar i també a millorar la nostra manera de cuinar. Sabem més coses gràcies a les seves explicacions, no hi ha dubte!

Però la veritat és que cada mes, quan llegeixo les seves receptes al CUINA, em solc frustrar i no intento ni fer-les. Fixeu-vos en el nivell queels atorga la revista:  gairebé sempre és mitjà o alt… Les llegeixo, les admiro, però no les faig.  Per això, quan vaig veure aquest rostit, vaig llençar-me de cap a fer-lo: “Per fi emveig amb cor de fer un plat de la Rusqui!!!”, vaig pensar.

escanear0001.jpg
Escanejat de la recepta apareguda a la pàgina 33 del CUINA de desembre de 2009 | Olletadeverdures.cat

És un rostit original, deliciós i divertit: el joc de contrastos és brutal! El cruixent del capó  (el podeu canviar per pollastre) amb els dàtils tous; el salpebrat de la carn amb el dolç de la fruita seca i l’acidesa fresqueta de la pinya…  El suc que queda és descomunal: per no parar de sucar en tota l’estona! Ja l’hem fet diverses vegades -sempre amb convidats- i és un rostit que agrada moltíssim. De fet, ja forma part del receptari familiar i el coneixem com el rostit de la Rusqui. Acompanyat d’un vi negre una mica astringent i àcid el festival és, per dir-ho a la valenciana, de traca i mocador.

Salut!

Massitet

P.S.: Que ningú vulgui veure en aquest post un menyspreu cap a la Rusqui. Al contrari! En tot cas, sospiro per receptes seves una mica més aplicables a la cuina domèstica: vull fer més coses sortides dels seus fogons!!! 🙂

Anuncis

18 thoughts on “El rostit de la Ruscalleda: capó, dàtils i pinya!

  1. m’encanta el dolç dins el menjar, trob que és un contrast brutal, a lloret de mar, al restaurant on feia feina vaig descobrir les pizzes d’anxoves amb nutella… amb això crec que t’ho dic tot… ara bé, no se què és la sajolida…

  2. Bárbaru.
    Jo tinc un parell de llibres de superRusqui i no havia tingut aquesta impresió. Mes aviat al contrari. Ja m’hi fixarè més i també he de dir que són dels llibres dedicats a cuina més senzilla.

    I com a off-topic, Xisco please, explica això de la pizza d’anxoves i Nutella perque em té molt intrigat 😀

    Una abraçada macos!!

  3. Bon dia, matiner!
    ME pareix que ha arribat abans el comentari que el post! jajajajaajaj
    És ben cert que la combinació dolç – salat dóna molt de joc. Ara, la proposta de Nutella amb anxoves me penso que… tardaré una mica en reunir el valor per provar-la! ;-P
    La sajolida és una herba aromàtica que no tinc ni idea de com deveu anomenar a Mallorca… 😦

    Salut!

  4. Hola Starbase!
    Mira que he estat a punt d’incloure una refèrencia al post explicant que, per altres blocaires, sé que els llibres no estan tan malament!! Pot ser ho hauria de fer, que igual estic pecant d’un excés de contundència… Per cert, que sabia que vindries a defensar a la “teva” Superrusqui!! 😉 Gràcies per venir a fer-ho! 😉

    Salut i gràcies per la visita!

  5. massitet, estic en bona part d’acord amb tu, però sobretot això passa en les receptes per a revistes i diaris, no tant en el cas dels llibre. de tota manera, el fet que ella sigui tan perfeccionista i ho mesuri tot al gram, etc., no vol dir que la recepta generalment no surti igual de bé sense tanta precisió, o amb altres ingredients. i, a vegades, peca de massa precisa, perquè, per exemple, no cap dir que cal fer servir carn de porc duroc (si que cal, per exemple, si és porc ibèric), ja que la duroc és una raça de porc blanc de qualitat que molt sovint és la que comprem, sense saberho, perquè no se sol fer constar a les etiquetes (excepte, potser, en els pernils).
    de manera que, com en la majoria de receptes, excepte les de pastisseria, el millor és llegir la recepta, assimilar-la, i fer-la una mica al teu aire, allò que alguns en diuen versionar, que no és més que canviar algun ingredient segons el teu gust o les teves possibilitats, perquè, i aquesta és una altra, no sempre trobarem o podrem comprar els productes que fa servir la ruscalleda.
    per cert, tinc un dubte: tots els comentaris anteriors per l’hora que porten, encara no els hauria de poder llegir, perquè diu que s’han publicat d’aquí a mitja hora! (ara són les 10 i 10 del matí).

  6. A mi també em passa sovint… Al final acabo fent una versió de la recepta molt més simplificada, adaptant-la als ingredients que podem aconseguir nosaltres com a aficionats i eliminant algunes elaboracions complicades que només serveixen per donar un acabat més professional al plat.
    De totes manres, com diu el Manel, en pastisseria sovint costa mes canviar les receptes 😦
    I també crec que hi ha diferència entre les receptes dels llibres i de la revista…

    Ara bé, aquest rostit té una pinta sensacional, així que altre cop la Rusqui ha triomfat!!!

  7. Quina bona pinta!
    Si us ve de gust cuinar més receptes de la Carme Ruscalleda, demaneu als Reis “Cuinar per ser feliç” El títol ho diu tot i són receptes de bon fer…
    Una abraçada parella!

  8. Deu estar boníssim…! El que m’agrada de la Ruscalleda és el concepte, que fa servir sovint, d’una cuina arrelada a les estacions. No sé si és aquest el cas, però gairebé sempre l’encerta.
    Gràcies per acostar-nos la recepta amb una ressenya tan cuiteta a foc lent.
    Besets

  9. Hola colla!
    Moltes gràcies a tots per les recomenacions i els comentaris que em feu sobra la cuina de Carmes Ruscalleda. Definitivament, li donaré un cop d’ull als llibres!!! 🙂

    Manel, en això de fer-la teva i versionar-la téns tota la raó del món: a fi de comptes, si les agafes com una font d’inspiració, ja pots fer la teva. En aquest sentit, he de reconèixer que sóc una mica exigent i sempre que faig una recepta per primer cop la vull fer tal com me la proposen… I clar, amb Ruscalleda no sempre és possible. Ara bé, com es versiona una sopa amb miso? 😉 Per cert, tens tota la raó amb això de les receptes per a mitjans: si les del CUINA són complicades, les del DOM d’El Periódico són intractables!

    Anna, prenc nota del llibre! Ja el tenia fitxat, però ara que tots em recomaneu els seus llibres i tu poses aquest títol sobre la taula, el posaré a la llista de reis!! Gràcies!

    Gemma, la pastissèria és ciència pura! I tu ho saps millor que ningú! També és veritat que moltes vegades alguns dels passos / tècniques /ingredients són per obtenir un acabat més professional i nosaltres ens ho podem saltar… Definitivament, m’he de soltar! M’he de lliberar!!

    Queti, la veritat és que està molt, molt bo! Bé, en tot cas queda bo i té el plus de ser diferent i original. I si, és de temporada: és del decembre de l’any passat. Ho sigui, una bona opció per sorprendre les tietes més tradicionalistes aquest Nadal! I de res: per mi és un plaer! Xalo tant escrivint i llegint-vos…

    Estimats, salut i bon profit!!!

  10. També crec que les receptes de la Ruscalleda dels llibres, com molt bé diu l’Starbase, son més per el públic, i les de las revistes son més com ella les fa al restaurant, tot i així fer una de les seves receptes es un èxit assegurat.
    Una abraçada

  11. Hola Sión!
    Starbase, Manel, Anna, Gemma, tu… No hi ha cap dubte! Aquest Nadal he d’aconseguir que em regalen un llibre de la Ruscalleda!!! 😉
    Gràcies per la visita, maca!

    1. Hola Gemma!
      Benvinguda a Olleta de verdures i moltes gràcies per la visita!
      Doncs si el proves ja ens diràs! A casa nostra, sempre que l’hem posat a taula ha triomfat!

      Salut!

  12. És una bona recepta, xicots, que teniu el dubte instal·lat a l’ànima. La Ruscalleda és de les poques guisadores de qui et pots fiar. De totes formes estic amb vosaltres que cascú fa seua la recepta i l’ajusta al seu gust, cosa d’allò més convenient. Compte que això no passa amb la pastisseria, ciència pura, dieu, però podeu qualificar-la directament d’alquímia. Que tingueu molt bona i estelada nit.
    Perla

  13. Una recepta de bombo i platillo!
    Tens raó que tanta meticulositat i precisió potser allunya les intencions de fer qualsevol recepta de la Rusqui, però també les entenc con una mena de “guia”… vull dir que ella les explica perquè quedin impecables i de gran lluïment, i després que cadascú les faci com bonament pugui o vulgui… I sí que és veritat que ha augmentat, des del “Cuinar per ser feliç”, el grau de sofisticació en ingredients i execucions, i aquesta és la gràcia: que siguin com a reptes!
    Això del porc Duroc, sempre acabava fent: eins!? ¿? fins que aquest estiu ens van portar un pernil de Còrdova que especificava que era de la raça Duroc, així que tema resolt, que si volem Duroc només cal que demanem al tocinaire que el llomillo sigui de marrans de raça.
    Molt bones festes!
    Besades

  14. Quin rostit més bo!! A mi també em passa amb moltes receptes de la Ruscalleda… Però no crec que aquest post teu supose un menyspreu per a la Rusqui, ni de bon tros!!! És una cuinera admirable. Em fa molt de goig que tinguem uns cuiners tan saberuts a casa nostra. Aquest rostit que proposeu, potser el faré més endavant, que ara no pot ser. (Coses del règim).
    Per cert, la foto, per a fer-li una mossegada!!!

  15. Hola gent!
    Perla, el consens sobre el nivell de cuina de la Rusqui és molt alt! 😉 I sobre la possibilitat (necessitat?) de versionar la seva cuina també… jejejeje I això de la pastisseria… Per això m’agrada tant poc! jajajaj Besets, preciós!

    Maragda, veig que hi ha consens. De fet, parlant amb la Kissumenja hem vist que la seva mare té el Cuina per fer feliçi ha fet algún plat. Però jo també recordo (i un pardalet m’ha fet memòria…) que moltes de les receptes dels llibres de la Rusqui són sortides del CUINA…
    I gràcies per aixó del Duroc! JO només ho havia vist a la Botifarreria de Santa Maria! 🙂

    Francesc, efectivament és un autèntic luxe per al país poder disfrutar de tant bons cuiners… I la Rusqui ho és i molt! Per cert, jo algun dia vaig menjar aquest rostit i la Rosa Maria no es va assabentar! jajaajajaj 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s