Casa Pocho: la seguretat del degà

Si al meu poble hi ha un referent de cuina de qualitat, aquest és Casa Pocho. Estic convençut que en l’imaginari de molts vinarossencs majors de trenta anys (i fins i tot més joves), aquest restaurant està associat a bon menjar i local de categoria. Un lloc on celebrar ocasions especials i on, el dia que hi vas, ho fas saber al veïnat… 😉

Aquest prestigi no és, ni molt menys, flor d’un dia ni fruit de la casualitat. Casa Pocho és el restaurant més antic de Vinaròs i això vol dir un parell de coses. La primera, que la gent troba en aquest restaurant alguna cosa que el fa tornar. La segona, que cinc dècades obert parlen de cuina contrastada i d’experiència a cabassos

Arrossos, peix i marisc per a una cuina clàssica
No ens enganyem: a Casa Pocho es va a menjar marisc, peix de la costa i arrossos. La mateixa oferta, fa o no fa, des del dia que van obrir i la mateixa que es pot trobar, fa o no fa, al 99% dels restaurants de la zona. Estancament? Comoditat? Saber qui són i què fan, diria jo. Respecte pel producte de la zona, afegiria.

DSC_0071.JPG
Polp a l'estil de Casa Pocho: justifica la visita | Olletadeverdures.cat

 Amb la meva família hi anem a dinar un cop a l’any, segur. I sempre esperem amb deliri el moment d’entrar-hi: llagostins de Vinaròs, polp a l’estil casa Pocho, saltat de xipirons, arròs de llamàntol, supremes de llobarro a la marinera, qualsevol peix (és igual, tot el fan igual de bo!) a la brasa. Ja sabem què menjarem i no ens importa gens. És més, esperem que no canvien la carta en al seva vida! Per això ens agrada, precisament: és la seguretat que et dóna el degà.

DSC_0056.JPG
Xipirons tendríssims amb verdures i fruits secs: podrien competir amb el polp | Olletadeverdures.cat

Alerta, però, que no només anem per això. No he menjat peix a la brasa més bo que el que fan a Casa Pocho. El polp, tal com el guisen, jo no l’he vist a cap altre lloc. L’arròs, fet a la cassola, queda d’un melós exquisit. I els acompanyaments dels plats procuren seguir la temporalitat i sempre tenen un apunt original: enlloc més he vist servir el peix a la brasa amb carxofes a la ídem. I les postres, casolanes. Bo!

DSC_0067.JPG
Supremes de llobarro a la marinera amb llamàntol: buf! | Olletadeverdures.cat

Les peces de peix salvatge que et posen al plat mereixen un comentari a part i no tenen  competència coneguda al Maestrat. Hi ha una explicació: durant anys han tingut barca de pesca i encara ara conserven llicència per anar directament a la subhasta del peix. Saben el què toquen, per dir-ho ràpid.

De taverna de pescadors a restaurant de culte
Casa Pocho no sempre va ser un restaurant de gamma alta. De fet, el seu origen no pot ser més modest: una petita taverna de pescadors amb una botiga de queviures minúscula en un racó. D’aquí va passar a ser, els anys seixanta, un dels restaurants de referència de Castelló i també del sud de Tarragona. Sempre sota la direcció de la mateixa família, ara amb dues generacions implicades.

DSC_0076.JPG
Detall de la vaixella: clàssic i amb solera. O no? |Olletadeverdures.cat

A mi sempre m’havia cridat l’atenció, aquesta evolució. Més que res, perquè havia estat una mica anterior a l’arribada del turisme europeu, clau per entendre molts dels canvis de Vinaròs i de l’Estat espanyol en aquella època -entre d’altres, l’aparició en massa de restaurants de peix, arròs i marisc.

Em va treure de la meva tribulació Paco, el coresponsable del pas de taverna a restaurant i que encara ara ronda per la sala. Vinaròs era llavors el principal port pesquer de Castelló i això generava una important activitat econòmica al voltant del mar. Molta gent amunt i avall amb diners a les butxaques, vaja. I sobre això es va bastir el primer èxit i la consolidació del restaurant… Malgrat aquest perfil de gamma alta, Casa Pocho no ha deixat mai de ser un restaurant familiar de tracte cordial, agradable i distés liderat per Rosita, la dóna de Paco, i secundat per un dels seus fills.

DSC_0075.JPG
Hi ha qui ha viatjat des de lluny només per aquests llagostins de Vinaròs a l'allipebre | Olletadeverdures.cat

A partir d’aquí, va agafar nom i van venir clients de tot arreu. Jo tinc un record molt clar del què representava Casa Pocho al Vinaròs dels vuitanta. La meva família hi ha portat durant molts anys el pa i de petit el vaig dur molt sovint. Amb acostar-me a la porta ja sabia com anava el dia: tots els Jaguars, Mercedes i BMW matrícula de Barcelona, València o Madrid aparcats a prop eren de clients…  Hi ha qui diu que hi hagut gent que ha fet viatges a propòsit només per menjar-hi.

DSC_0082.JPG
Arròs d'escamarlans, amb el típic cullerot per servir-lo | Olletadeverdures.cat

El reconeixement també va venir de la crítica: sense arribar a tenir una estrella, Casa Pocho va ser el primer (i per molts anys l’únic) del poble que va tenir a la porta l’ enganxina rodona de color vermell que diu que Michelin recomana el restaurant. Òbviament, guies com la Repsol també el citen. A Internet -cosa estranya en altres restaurants del poble- trobareu algunes referències, com aquesta o aquesta altra.

Casa Pocho conserva el prestigi que ha bastit en aquestes cinc dècades. Ara, la clientela és majoritàriament local però encara s’acosten clients que fa unes quantes dècades que va a menjar. El preu no és barat (és difícil baixar de 50€) però si t’agraden els millors productes del mar frescos tractats amb respecte i un toc clàssic, aquest és el teu lloc. I quan dic això, ho dic partint  de la seguretat que dóna recomenar al degà…

Bon profit!

Massitet

Anuncis

14 thoughts on “Casa Pocho: la seguretat del degà

  1. Quina il·lusió ser el primer en comentar un post!!!

    Només dir-vos que m’agraden molt els arrossos i que des de la pantalla puc olorar la flaira que fan aquests plats, aish quina gana!

    Voto per Josep Àngel com alcalde de Vinaròs.

  2. Ei, que això és jugar tramposament. Vaja plats que oferiu per avui dissabte. I on trobem, mirerabilis de nosaltres, uns plats tan ben proveïts. Cristo Jesús, quina goleta doneu. I això a Vinarós. En temps de crisi, bons amics, no podeu proposar aquestes coses, que se’ns cau la barra d’enveja. Hem de suposar que els preus seran prohibitius, perquè sinó, ràpidament feia desplaçar tota la colla a Vinaròs on certament vam menjar fa anys uns dels millors arrossos de peix mai tastats: la cassoleta d’arròs. Un arròs caldós de peix amb llagostins i dàtils de mar realment insuperable. Apa, dimonis, aprofiteu que esteu a prop d’un cel tan generós.
    Recolzo fermament i entusiasta la proposta del Xavier, Massitet per alcalde!!!
    Perla

    1. Hola Perla!
      Téns tota la raó del món: amb temps de crisi és una mica desencertat parlar de coses que costen molts diners. Però una vegada a l’any és una vegada a l’any. de fet, per nosaltres Casa Pocho continua sent un lloc on anar a celebrar coses importants: ens convida ma mare per celebrar el seu aniversari.

      Ei, i si vols venir a Vinaròs a dinar-hi, ja saps que només ens ho has de dir! 😉

      Alcalde??? Fuig, fuig. Gràcies, però fuig, fuig!

      Abraçades!

  3. Nois, prenc nota del restaurant. Ja fa un temps que amb el meu xicot volem convidar els meus pares a dinar bé i aquest lloc em sembla una opció fantàstica. El meu pare és un enamorat del mar i de tot el que es pot menjar d’ell, jiji!! Vistes les fotos i llegida la vostra explicació, estic més que convençuda que li encantarà. Moltes gràcies!!

    Una abraçada!

  4. Hola gent!
    Alba, moltes gràcies per la confiança que ens fas. Ostres, quina responsabilitat! Espero que t’agradi sobretot no generar massa expectatives! Si aneu per Vinaròs i ens ho fas saber, a nosaltres ens encantaria saludar-te! Ja saps que ens tens el cor robat amb el teu bloc! Però sense compromisos, eh? Només si vols!

    Manel, moltes gràcies per la visita i pel comentari. I sobre la qüestió lingüística, téns tota la raó del món. El que passa és que quan parlo del poble, solc mantenir algun dels barbarismes que, per desgràcia, s’han fet habituals de la nostra llengua. EL què passa és que normalment els marco amb cursiva, però avui se m’ha escapat. Vaig a posar-ho…

    Moltes gràcies, estimats!

  5. Sara Maria estic amb tu.

    Fa temps que aquest senyor ens explica meravelles i encara no em tingut la sort de poder contemplar l’indret i les propostes gastronòmiques de Vinaròs.

  6. Tenim previst anar al restaurant aquest any que comença, ja que tenim molta relació amb Neus i encara no havíem anat. La veritat és que tenim moltes ganes, i ara encara més després de veure les fotos amb eixos plats tan bons. Salutacions.

    1. Hola Asela!
      M’agrada saber que una amics de Neus tenen encara més ganes d’anar a Casa Pocho després de llegir el nostre blocs! Servidor de vostès va viure un any amb ella a Barcelona i en guardo un bon record i una relació una mica escadussera: ens veiem ben poc!

      Bon profit i records a Ca Pocho de part nostra! 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s