Un matí al Delta de l’Ebre

“Txé, ja estàs aquí? Me pensava que venies més tard! Véns a esmorzar al Delta? He quedat amb aquells dos a les onze”. Aquell matí, jo no havia d’arribar a Vinaròs fins passada la una del migdia. Aquell matí, el mestre i cuiner Juanjo Roda no tenia previst passar per la fleca de la meva familia. Dues casualitats i una pregunta (no gaire) innocent.  Això és el que va fer falta perquè pogués viure un dels matins més suggerents que recordo…

Vam enfilar la N-340 camí d’Amposta per recollir als dos col·legues de Juanjo, que anaven camí de Lo Mejor de la Gastronomia a Alacant. Jo no tenia ni idea de què anàvem a fer. A fi de comptes, no estava previst que jo anés dins d’aquell cotxe. Així, que el millor que podia fer era deixar-me dur i gaudir del paisatge del Montsià. Llavors, una altra pregunta d’aquelles que deixa anar Juanjo amb tota la (santa) intenció de l’univers conegut: “Has esmorzat mai a la caseta de fusta?”. “No”, vaig respondre. Llavors, un silenci d’aquells que fa Juanjo acompanyat d’un copet de cap afirmatiu. I un mig somriure sorneguer, també d’aquells que fa el mestre…

IMG_0436.JPG
Allipebre d'anguila, de consum obligatori al Delta | Olletadeverdures.cat

Salutacions, abraçades, molt de carinyo: aquests tres s’estimen. Llavors presentacions: “ell és qui porta Olleta de Verdures, amb la Susanna, seva dona”. Gràcies, mestre. I cap al Restaurant l’Estany, al costat de  la caseta de fusta,  a fer un esmorzar de forquilla formidable: llengua de vedella amb tomàquet, fetge i pedrers en salsa i l’estrella del Delta, l’allipebre d’anguila. Crec que mai havia fet un esmorzar de forquilla i, com hi ha Déu, que el primer serà difícil d’oblidar. Un seguit de plats tradicionals (directes, contundents, memorables!) amb tres professionals de la gastronomia. Què més és pot demanar? Crec que feia temps que no aprenia tantes coses en una hora i escaig de conversa…

IMG_0438.JPG
Fetges i pedrers en salsa: la cuina tradicional és marró... | Olletadeverdures.cat

“Au va, anem cap a Vinaròs”, va dir. Mentida. Poc després d’aquesta afirmació, una altra pregunta de Juanjo, un altre silenci i una altre cop de cap afirmatiu i somriure fotedoret. Aquest cop, apuntant cap al xantatge emocional: “Trobes que li faria gràcia a ta mare que li portem unes anguiles?”. Jo volia anar cap a casa. Els amics viatgers de Juanjo paraven a Ca Massita per veure com es feia la farinada de repassos. Estava neguitós i tenia ganes de portar-los. Però davant de la pregunta qualsevol diu que no…

IMG_0447.JPG
Anguiles vives, una de les joies del Delta | Olletadeverdures.cat

La cova del tresor (gastronòmica) d’Alí Babà en versió deltaica, em va semblar aquella caseta al mig del Delta. Si David Lynch o Tim Burton veuen mai la cabana on viuen els mariners la temporada que dura la pesca de l’angula, estic segur que en treuen una pel·lícula. Entre tradicional, surrealista i abandonat de la mà de Déu. Amb contenidors buits als costat i un aspecte d’escenari de  Mad Max gairebé  inquietant. Tarantino i Robert Rodríguez també traurien suc, d’aquesta cabana…

IMG_0440.JPG
La cova d'Alí Babà amb els seus contenidors | Olletadeverdures.cat

Et dona la benvinguda un senyor ja gran que trenca ametlles a sobre d’un tronc d’arbre. T’atén un altre que et mira de dalt a baix, que calcula si ets de fora o del terreno, si n’entens o no, abans d’ensenyar-te l’anguila que té i el preu a què va, marcat en una pissarra de Trinaranjus. Menys mal que anàvem amb Juanjo: dues preguntes i un comentari i el paio va entendre que tonteries les justes.  Que  no érem quatre pixapins encantats de la capital… Bona anguila cap a casa, doncs. Ara, sol jo no hi torno, allà.

IMG_0442.JPG
Inspeccionant i negociant, amb la pissarra al fons... | Olletadeverdures.cat

Aprenentatge de la visita al cau del tresor: l’anguila vera és la millor per assecar, perquè és més grossa i grassa i no queda tan bé guisada. Per fer-la en allipebre, millor la borda per les raons diametralment contràries. Borda i vera, com si encara fóssim al segle XV. Per cert, no tothom pesca sempre ni quan vol: es fa un sorteig entre els socis, que viuen durant els mesos que dura la temporada per treure el màxim rendiment a una de les joies del riu. I una altra coseta abans de marxar d’aquí: l’angula i l’anguila són el mateix, però en edats diferents. La cara és la primera: a 340 euros el quilo està la cosa enguany. Estem?

IMG_0451.JPG
La cabana i, al fons, el qui picava les ametlles | Olletadeverdures.cat

Cap a casa? No, no pas. Ja sabeu la rutina, a hores d’ara: pregunta, silenci, cop de cap i somriure sorneguer. Aquesta vegada, l’objectiu era molt més… diguem-ne prosaic: “anem a buscar uns ostrons per al vermut, no?”. Servidor de vostès ja estava vençut a l’evidència i li vaig dir al mestre Roda: “Com tu vulgues. Te coneixes lo Delta com si sigués  casa teua”. La resposta? “És que és casa meua, mestre”. Doncs això: rendit a l’evidència…

IMG_0455.JPG
Ostrons de tota mida i condició | Olletadeverdures.cat

Parada a la cooperativa Cademar, per tant. Infracció per creuar la carretera, camí de terra, nau industrial grisa i destrempant, caminet lateral i porta d’entrada a la botiga. Com si fos casa seua. Els dos catalans ja no sabien quina cara posar. Des que vam sortir de l’Estany que no entenien res. Però també es deixaven portar: coneixen a Juanjo més que bé. En baixar del cotxe només van preguntar: “tu tampoc entens res, no?”. Doncs això, captius i desarmats davant l’evidencia. Ostrons, petxines, xirles i ara, sembla que sí, cap a Vinaròs. Com vam xalar, al vermut…

Mentre enfilàvem de nou la N-340, em mirava a Juanjo i pensava en el matí que m’havia regalat. No sé si ho va fer volent o no. Si estava tot premeditat o no. Si era planament conscient de tot el què m’havia permès aprendre i gaudir aquell matí de novembre inesperat o no. En tot cas, jo avui sé molt més del Delta del què sabia abans de pujar al cotxe. Jo, avui, m’estimo (encara) una mica més la casa de Juanjo.

Gràcies, mestre!

Massitet

Anuncis

17 thoughts on “Un matí al Delta de l’Ebre

  1. La Caseta de Fusta és un lloc extraordinari amb un punt de màgia atàvica. Jo no hi he sabut arribar mai tot sol si no és amb gent del Delta. I quan hi ets sembla mentida les coses exòtiques que hi pots arribar a menjar. Debilitats: l’ortiga arrebossada, la gambeta minúscula fregida i l’arròs d’ànec salvatge (encara que després a Les Moles en fessin una versió més sofisticada).

  2. Caram, això sí que és viure un somni i no el cuento dels parcs temàtics. I de sobte, a sorpresa encara fa més impresió. És com quan et treuen l’esparadrap sense avisar i d’una estirada, aquella sensació de ‘ostiesssssss’ però totalment en plaer.

    Felicitats. Digues-li al mestre Roda que hi ha pendent un arròs parlat el dia de la presentació del llibre de cocs. YO-NO-ME-OLVIDO 😛

  3. Hola colla!
    Moltes gràcies per les vostres visites maniteneres!
    Miquel, téns tota la raó del món amb això de la de màgia atàvica. La propera vegada que parli del Delta et manllevaré l’expressió, si no et sap greu. Me pareix una molt bona manera d’expressar la sensació que em genera el Delta en conjunt i molts dels seus racons en particular… Gràcies!! Per cert, que el teu comantari (com els teus posts) sobre Les Moles m’agrada molt: cuina del delta sofisticada. Sí senyor! 😉

    Starbase, va ser brutal. Escrivint el post encara em sembla increïble, tot el que va anar passant. Sense palnificar, improvisat però sense perdre ritme ni intensitat. Ostieeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeees!! Jo no ho hagués dit millor! Avui el veig al vespre: no li preocupes que li recordo! 😉

    MaryLou, un goig del grossos, grossos!!! 😉

    Salut i bon dia de la immaculada constitució! 😉

  4. Déu quin post… estic salivant intensivament … aquí tens q posar un rètol avisant: “akestes imatges poden excitar els seus sucs gàstrics i afectar la seva equanimitat” abans q llegim… m’han entrat moltes ganes d tornar pel Delta, suposo q com a qualsevol q hagi llegit el teu post 😉

  5. quin goig tenir amics tan agraits!!!!
    qui vulga guia per visitar el delta ja ho sap: visites guiades i personalitzades al cor del delta a partir de 20.000€ per persona.
    estarbase, per quan ens prepares l’arròs???? jo m’apunto.
    salut a tots

  6. Hola a tots, colla!
    Jorge, pues si no encuentras te puedo fabricar un par. Cuando esa visita a Ca Massita? No es broma: os estan / estamos esperando… 😉

    Hola Leticia! Moltes gràcies per la teva visita, el teu comentari i el teu sentit de l’humor! Ves qeu no sigui on bon sotstítol per al bloc! Moltes gràcies, de veritat!

    Hola Mon! Així que de Sant Carles, eh? A vegades em fa molta ràbia que lo sud sigue tan poc conegut al Principat. Però després recapacito i penso com tu: potser no és una mala idea, que ens deixen ben tranquils. Moltes gràcies, per la vista i moltes felicitats pel bloc! M’agrada que un estudiant de comunicació s’hagi creat una eina per comunicar!!

    Xiquet de Vinaròs, també conegut com a mestre Juanjo Roda: agraïts és lo menos que podem estar!! Tenir amics com tu no té preu: ja ho sap tot lo món, que eres un be de Déu!! 😉 Com no t’hem d’agrari que sempre ens tingues al cap i mos dixes aprendre tant de tu???

    Estimats, molts gràcies per venir!!! I no deixeu de comentar: com més serem, més n’apendrem i més riurem! 😉

  7. Carai nois, Com us cuideu!!

    Jo també estic salivant amb aquestes propostes (s’hauria de prohibir llegir aquests posts a la 13h!!)

    Una abraçada parella.

  8. Aquest post si que és quasi ostentació… :)…. uffff…. els ostrons… el restaurant de la La Caseta de Fusta, que m’encanta…. com tamble el Faiges del mateix delta. Allà baix no estic tan ben relacionat com vosaltres, però la Marta (la meva parella LAT) és “dona de riu”… m’ha ensenyat be la zona… Llàstima que després dels àpats calgui conduir…

  9. Hola de nou, colla!
    Xavi, tant com podem! 😉 I sobre els horaris, jo em tinc prohibit navegar-hi en hores de gana!!! 😉
    Ricard, d’acord; hi ha un punt de “fardar”!!! jajajajaajaj Però com tu saps, no hi ha gairebé res millor que anar pel territori amb gent que el coneix. T’assegures molts trets… 😉

    Una abraçada!

  10. La de angules que havíem anat a comprar a la Camara Arrozera del Delta, quan anaven a 50 pts els 100 g, ja fa una mica de temps, l’anguila no anem comprat mai però si que anem menjat a l’allipebre, i uns arrossos deliciosos a la Caseta de Fusta, veig que va ser un mati força productiu.
    Miquel

    1. Hola Miquel i Maragda!
      Veig que els dos sabeu quina teca s’hi dóna al Delta! Miquel, veig que sou de conèixer bé el país i de gaudir-lo al 100%. Em teniu el cor robat, parella!!! 🙂
      Margada, què bé que ens ho montem els del sud, eh? Com diuen més amunt, quasi millor si els barcelonins despistats no ens descobreixen. Ara, si han de ser com Sión i Miquel, sí que els podem deixar passar, no? Ens ho passaríem estupendament!!!

      Salut i bona teca, estiamts!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s