Shepherd’s pie: una versió irlandesa

Els irlandesos tenen un relació d’amor – odi molt forta i molt viva amb els seus veïns del Regne Unit, especialment amb els anglesos. No m’estranya que no els puguin veure, amb la història d’opressió a què els van sotmetre durant segles -només cal veure la  versió Úlster del problema, que tots hem pogut veure en directe per la tele. Però clar, anys de dominació també deixen influències en tots els camps, i el culinari no se’n pot escapar. És per aixó que a Irlanda es poden menjar uns estupendos Shepherd’s Pies,  un plat tan anglés com els gintònics de la Reina mare.

No ha estat fàcil troba una (bona) recepta. He consultat els llibres de cuina britànica (de les dues illes, vull dir) i de cuina irlandesa que ens hem portat de les dues visites que vam fer als angloparlants aquests. També he mirat una mica per internet i, com no podia ser d’altra manera, he descobert que hi ha tantes receptes com tradicions familiars. És a dir, com la paella, per posar un exemple…

IMGP5198.JPG
Shepperd's pie menjat a Cork, Irlanda | Olletadeverdures.cat

En tot cas, sí que he vist que hi ha dues grans diferències entre l’illa de l’esquerra i la de la dreta. Mentre els irlandesos tendeixen a fer-lo amb carn de corder, sembla que en el seu origen els anglesos el feien amb vaca o fins i tot amb bou. Així ho he trobat al llibre Irish Traditional Cooking de Dorina Allen, una patum de la cuina nacional en qüestió i que va fundar i encara regeix la Ballymaloe Cookery School, la primera que es va crear al país. I d’aquí he tret la recepta que us passo…

Una recepta laboriosa i entretinguda
Avís per a gastronavegants, d’entrada i sense dissimular: si el voleu fer,  posseu-vos-hi amb temps, ganes i un pèl de paciència; que la cosa és laboriosa i entretingudeta… Ja per començar, hem de fer un rostit de carn: originàriament, era un plat d’aprofitament de les restes d’un rostit… Necessitarem per a 6 o 8 persones (jo, per menys, tampoc m’hi posaria!):

  • 1/2 quilo de carn de vedella rostida (al vostre gust: també podeu posar corder)
  • 1/2 quilo de patates bollides
  • 1/2 litre de brou de carn
  • 30 grams de mantega
  • una ceba mitjana
  • dues cullerades soperes de farina
  • una culleradeta de puré de tomàquet
  • Julivert, timó, sal i pebre

Fregim la ceba suaument amb la mantega (que es noti que estem al nord!) en una cassola una mica fonda, que després hem d’afegir el brou. Quan hagi suat durant cinc minutets, afegim les dues cullerades de farina i les coem “fins que es facin marrons” [sic.]. Llavors, li tirem el brou i el portem a ebullició. Treiem l’escuma i llavors hi posem la cullerada de tomàquet, el julivert i el timó (orientals: farigola, que de seguida us despisteu! ;-)).

Ara afegim la carn a la salsa espessa que hem estat fent i ho portem a ebullició. La treiem, la posem en una safata per anar al forn i ho cobrim tot amb el puré que haurem fet amb les patates bollides (mireu la foto per veure com ha de quedar…). Ho posem al forn durant trenta minuts a uns 180 graus. Un cop fora, l’acabem de decorar amb una mica més de julivert.  I ja ens podem seure a fer-li mal!

Per acabar, una curiositat: sabieu que el nom original era Cottage Pie (alguna cosa així com “Pastís de la caseta de camp”) però que al segle XX es va canviar per el de Shepherd’s perquè quedava com més rústic, com més autèntic? Es veu que això de les anades i les tornades de la cuina tradicional ( i del màrqueting que hi ha associat…) no són una cosa exclusiva dels inicis del segle XXI… Es digui com es digui i es faci on es faci, us ben asseguro que és un plat ben addient per aquests dies de fred i de pluja

Health! 😉

Massitet

P.S.: Aquest post feia un temps que el tenia embastat, però el publico aquesta setmana no per casualitat. Ho faig en petit i sentit homenatge a una bona gent, els irlandesos, que just aquesta setmana els han passat la factura de les maleses fetes pels financers del seu país i ves a saber de quin altre. Serà un hivern dur, a Irlanda. Esperem que no faltin Shepherd’s Pie a moltes més taules…

Anuncis

16 thoughts on “Shepherd’s pie: una versió irlandesa

  1. M’encanta!! Crec que, del temps que vaig estar a Irlanda, va ser el que més em va agradar juntament amb un pastís tapat de poma amb moltes espècies. De fet… el que voldria és trobar patates tan bones com les que tenen allà. En la vida havia gaudit tant de menjar puré de patata, just amb una mica de mantega, sense llet ni parides.

  2. Hola colla!
    Veig que el Shepperd’s Pie us ha agradat, eh?? Mira que no em sorpren! jajajaja

    Xesca, téns tota la raó sobre la patata: és brutal!! I també allò de la varietat de patates: és per fer-ne un màster! Són boníssimes! Clar, amb la gana que van passar, aquesta pobra gent, es van espvilar a millorar el què tenien… Aix, Irlanda…

    Fogoners, no dubteu en anar-hi. A nosaltres personalment ens va agradar més el sud (Cork i voltants, amb vòl directe des de BCN…). Però hi ha gent que a Dublin ha viscut molt bé! SI aneu aviseu-nos, que us donarem un parell d’indicacions si voleu! 😉

    Mònica, veig que també vas gaudir de la bona gent del sud! Nosaltres vam tornar enamorats dels irlandesos… Tan amables, tan afables, tan… Aix! Quina peneta tot el què els tocarà passar…

    Xisco, ja em dirà el què eh??? A veure què tal! Jo crec que t’agradarà…

    Salut, bonics!

  3. De pastissos similars li he vist fer al Gordon Ramsay en aquesta versió de mugre i brillantina que té com a programa. I la veritat que quan el veig, amb tot aquest puré gratinadet, tota la carn per dintre… .ufffffff, m’entra una gana!! 🙂

    Esperem que als Irlandesos els hi vagi bé l’hivern i que a nosaltres no ens passin també la rassuradora, que jo ja tinc la barba en remull per si de cas.

    1. Hola mestre!
      És que la imatge és gairebé luxuriosa, eh??? Una passada! I a més està ben bo! El millor de tot és que a sota de la patata posem la carn però també la salsa, de manaera que no queda estil “totxana” sinó que queda sucós! Uuuuuuuooooooooooooo!! Estic salivant i són quarts d’onze del matí!
      Jo, mestre, la barbeta estic per afeitar-me-la directament… 😦

  4. El plat del qual parleu s’anomena Shepherd’s Pie. En anglès “shepherd” vol dir “pastor”. Aprofito per fer-vos notar que el text conté diverses errades ortogràfiques. Hi ha eines que van prou bé per revisar l’ortografia dels textos en català i algunes són de franc. Costa poc fer-les servir.

  5. Hola estimats!
    Xavier, noslatres en vam menjar algun que altre a Irlanda i bé, no serien precisament lleugers!
    Hola Francesc! Moltíssimes gràcies per la classe d’anglès i de català que ens acabes de donar. Sense cap mena de dubte, amb lectors com tu totes dues llengues estaran molt més tranquil·les! D’altra banda, seguirem amb atenció el teu consell: un comentari com el teu obliga a estar molt més alerta!

    Salut!

    1. La veritat, Ricard, és que el to general de la cuina irlandesa va per aquí: calòrica, contundent i amb totes les barreges imaginables de patata i carn… grumf, grumf, grumf… 😉

      Salut!!

  6. Hola!
    Jo normalment el faig de vedella, pero no el faig amb tant de brou. M’ho va ensenyar una senyora anglesa a prop de Wimbledon i la veritat es que es un plat molt fàcil i barat

  7. Hola Van!
    Moltes gràcies pel teu comentari! Jo quan vaig veure la quantita de brou vaig pensar que era molt… Gràcies per la dada!!
    Per cert, amb quin part de la vedella el sols fer???

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s