La Masquita: una explotació ecològica alliçonadora

“El vostre projecte requereix tenacitat, paciència i molt d’amor per la terra”. La Margarita, amb qui viatjàvem cap a la Segarra per visitar La Masquita, va trobar les paraules perfectes per explicar què hi ha al darrera d’aquesta explotació agrícola i ramadera ecològica. Un petit tresor amagat en mig d’un tros de país aspre i ressec que t’impulsa més aviat a buscar recer que no pas a doblegar el llom per treballar-lo…

Menys mal que s’hi va posar!
Jaume no anava per a pagès. Però, per aquelles coses que passen, es va acabar trobant al capdavant de l’explotació familiar. Des que vaig saber-ho, una pregunta em rondava el cap: Què porta un pagès involuntari a revolucionar l’explotació familiar i complicar-se la vida d’aquesta manera? Què hi ha, a la rebotiga de La Masquita? Tot això em rondava pel cap des que Maria, l’amiga que ens va obrir la porta de can Jaume i Àngela, em va explicar la seva història…

DSC_0034.JPG
Unes vaques felices són les joies de la Masquita... | Olletadeverdures.cat

Doncs hi ha molt d’amor per la terra, ja li ho he fet dir a la Margarita ;-). I molt d’amor per l’esser humà, afegiria jo. I molta consciència i treball per dur a terme el canvi necessari que et dicten les teves idees i conviccions. Quan Jaume s’hi va posar, la granja no era ecològica i, de fet, ni se li assemblava. S’hi explotava intensivament el porcí i ell mateix va introduir-hi la sembra directa de cereal suportada sobre sulfats de la tan temuda Monsanto.

Però a poc a poc es va anar adonant que tot allò enverinava la terra. Llavors, un dia, va deixar els porcs, els purins, els sulfats i tot plegat. Ho va fer per convenciment, d’acord amb els seus principis. S’ha documentat, ha llegit i ha evolucionat. No va triar, per dir-ho ràpid i clar, la via més fàcil. Per sort del consumidors conscienciats…

Unes vaques estupendes
La joia de La Masquita –i el fruit més visible del canvi – són les vaques ecològiques. Són de la raça francesa Sallers, famoses entre altres coses per la seva (relativa) facilitat. Aquesta mena d’animalets demana molt poca infraestructura i són molt autosuficients, sobretot en el part.

DSC_0047.JPG
No em diureu que no són bonics, aquest vedells... | Olletadeverdures.cat

Aquestes senyores les creua amb un bou Charolais, donant lloc a uns vedells simpaticons que surten més semblants al pare que a la mare, tot sigui dit! Es passen un any a l’explotació, la meitat alimentant-se de  llet materna i l’altra meitat farratge i cereal (òbviament) també ecològic. Tot, de producció pròpia i manipulat d’acord amb les exigències de la certificació. Traçabilitat absoluta!

Els pobres animalons no es passen gaire temps gaudint d’aquesta vida regalada plena de passejos per camp obert: quan tenen un any d’edat (com a molt!) fan cap a un escorxador amb certíficat ecològic (sí, també són especials: ja ho hem dit, que no era fàcil). La Masquita, doncs, aporta més proves a favor de l’acusació que Josep Pla va llençar ja fa uns anys contra els catalans: que som uns “infanticides” que ens mengem criatures… I mira que són macos a aquesta edat, ells! 😉

Tot intentant comercialitzar-la
Quan un veu el diferencial de preus entre els productes convencionals i els ecològics, es pot pensar que tot són flors i violes; que tot són diners a munts. Però la cosa no va, precisament, així: la producció ecològica té un coll d’ampolla molt fort a la comercialització. Ja us he avisat, que hi havia moltes coses per aprendre – i que La Masquita és un bon lloc per fer-ho.

Cada animaló pot pesar entre 220 i 260 quilos. Jaume ven lots que poden ser d’un vuitè o d’un setzè de vedella. O sigui que ja us en podeu fer el càrrec del paquetet… La carn reposa, durant una setmana, a la cambra i es filateja en el moment de servir-la, de manera que sempre està estupenda.

DSC_0040.JPG
La traçabilitat comença aquí, a l'arracada!! | Olletadeverdures.cat

Però, tot i això, no sempre s’aconsegueix vendre tota la vedella que mata. De fet, hi ha vegades que l’ha de portar al mercat convencional. Si ho porta a restauració, només volen unes peces i les altres corre el risc de quedar-se sense col·locar… Ara està treballant amb algunes cooperatives perquè li facilita la col·locació, però el gruix de la clientela són particulars que li van a buscar a casa. Si uns interessa, Mas d’En Jaume és la paraula clau per trobar-la per Internet…

Un àpat de la casa [sic]: cigrons i vedella rostida
El resultat és una vedella ben bona i gustosa, tal com ens va demostrar la mestressa de la casa, l’Àngela. Mestra de professió i  bona cuinera (no diguis que no!), també està al peu del canó. La foto, tot sigui dit, no li fa gaire justícia. Ara, us puc ben dir que estava ben bona! Ja li he demanat la recepta a l’Àngela, però no sé pas si compartirà amb nosaltres un secret d’aquesta importància! 😉

DSC_0063.JPG
Vedella ecològica amb poma, prunes i pinyons... | Olletadeverdures.cat

A la vedella la van precedir uns cigronets de l’Alta Anoia que Jaume ha començat a plantar fa poc. Ecològics, com no. Un cop a taula, aquests cigrons em posen en un compromís seriós: la carn està molt bona i les vedelles són la joia… però aquests cigrons es desfan a la boca! Són pura mantega!!! Si em fessin triar entre una cosa i altra, la veritat…

DSC_0057.JPG
Cigronets ecológics que es desfan a la boca! | Olletadeverdures.cat

Turisme rural: tot intentant tancar el cercle!
Una cosa que m’ha quedat clara amb la visita és que si la vida de pagès és dura amb l’explotació tradicional, la cosa encara es posa més costa amunt amb l’ecològica. Davant d’això, tota font d’ingressos es benvinguda i –com ja han fet amb els cigrons- van posar en marxa un altre projecte: el turisme rural. Han adequat, i ho continuen fent, un segon mas dins de l’explotació, , rodejat de camps de blat, de ferratge i de vaques. Manonelles, es diu.

DSC_0082.JPG
La Segarra vista de Manonelles | Olletadeverdures.cat

Jaume, que va començar per convenciment ètic i per amor a la terra, està segur que l’agroramaderia ecològica serà molt interessant des del punt de vista financer: és més sostenible econòmicament! El fet de no dependre de productes que ha de comprar a fora –tancant cercles- i que els preus són més interessants, permeten pensar que un cop resolta al comercialització això serà viable. Llavors, sí que es tancarà el cercle virtuós de la sostenibilitat. Alliçonador o no?

No és un projecte fàcil ni tampoc romàntic –en el mal sentit que se li ha donat al terme. Això de la producció ecològica són paraules majors i La Masquita és un bon lloc per aprendre a valorar-ho. Lluny d’ecologistes urbanitzats de discurs fàcil, hi ha una gent preocupada per la salut de la terra i de la seva gent que decideixen apostar per una via incipient i complicada. Benvinguts sou, Jaume i companyia!

Salut! (mai tant ben dit…)

Massitet

Anuncis

5 thoughts on “La Masquita: una explotació ecològica alliçonadora

  1. Sempre he pensat que la Segarra, una de les comarques més desconegudes, és una espècie de reserva espiritual de Catalunya. És una terra austera i desprovista de fanfàrries. De petit hi passava els estius i ara me n’alegro que hi sorgeixin aquestes iniciatives que només poden anar bé.

  2. La vida de pagès es molt dura ja que la coneixia bastant d`aprop, i encara mes si es ecològica, dons els preus son mes alts i la presencia de les verdures no es tan bonica, encara que molt mes gustosa i bona per la salut, fan falta molts emprenedors i que la gent es consciencií.
    Una abraçada

  3. Hola estimats!
    No sé si és una reserva espiritual de Catalunya, però és ben cert que t’hi pots trobar gent noble, honrada i valenta que estima el seu pais i la seva gent. I pots estar content, perquè Jaume és un dels molts. Capdavanter, però no sòl per sort nostra…

    Sión, quanta raó. Jo la vida de pagés només l’he viscuda a certa distància, ja que la meva familia materna s’hi dedicava però amb la meva àvia Rosalia es va acabar… Calen emprenedors. I gent que els comprem els productes també!

    Una abraçada i moltes, moltes, moltes gràcies per passar a saludar…

  4. Iep, mestre!
    Tens tota la raó del món, noi! No hi ha res com conèixer les coses per dins per apendre a valorar-les i, si ja ho fas, doncs encara més! Quin gran somriure, sí senyor!

    Una abraçada, estimat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s