El caviar vermell del Maestrat

Sabieu que la millor tomata de penjar de l’univers conegut es fa a Alcalà de Xivert, a la bella comarca del Maestrat? Sabieu que gairebé el 100% de la producció se’n va pitant cap al Principat, per a què els catalans del nord pugueu fer el vostre estimat pa amb tomàquet? Doncs jo tampoc ho sabia, tu! I mira que Alcalà està a 20 minuts en cotxe de Vinaròs i la tomata de penjar em faria mal de tant que m’agrada!

Aprenent amb el bloc
Els que em llegiu amb certa assiduitat m’haureu sentit dir més de dues vegades que una de les coses que més m’agrada de tenir un bloc de cuina és que estic aprenent un munt de coses. Tenir el bloc m’ha despertat la curiositat per allò que m’envolta i, sobretot, per la meva pròpia tradició culinària, que ja sabeu que està arrelada al Maestrat…

Doncs ves  tu quina cosa, que fa un parell d’anys ja em va caure a les mans una primera peça informativa que m’explicava que els millors tomàquets del món són els d’Alcalà de Xisvert. Era del mestre Miquel Sen, que en sap un munt de tot això del menjar (no he vistat mai el seu web? Oh, pecat!). Llavors ja vaig tenir ganes de dedicar-li una entrada al bloc, però hi ha cops que els (projectes de) posts s’esfumen…

DSC_0140.JPG
Una pa rodó de Ca Massita i a fer mal!! | Olletadeverdures.cat

Total, que aquests dies m’han arribat un parell de missatges per vies diferents que m’han fet entendre que és necessari desfer aquest greuge històric i donar a conèixer als meus estimats lectors que el millor pa amb tomàquet del món comença a Alcalà, a l’anomenada plana de Vinaròs! ( i aixó darrer no és xovinisme local, que va!)

La importància del terreny i, sobretot, l’aigua
Com en tantes altres coses en això dels productes de qualitat, de vegades no saps fins a quin punt estàs parlant de la natura i del saber fer dels productors; i fins a quin punt estàs caient en les mans del (pitjor) màrqueting. Però fa uns dies vaig veure un dels programes de la Salut al cistell (malgrat el Gorgori! Si no ho dic, rebento!) i em vaig trobar que un majorista de Mercabarna deia el mateix que el Sen: que els millors són els del Maestrat i, en concret, els de la zona d’Alcalà.

Tots dos coincidien en el mateix: la importància d’un terreny de secà i, sobretot, de l’aigua. Resulta que l’aigua del Maestrat està força salinitzada per la proximitat de la Mediterrània. Bé, i per la sobreexplotació dels aquifers per l’activitat turística, encara que això no ho diu ningú! I això fa que els tomàquets tinguin aquest plus de salinitat i resultin més gustosos... I sabeu una altra cosa? No fa ni cent anys que hi ha tradició de conservar les tomates aixina. I jo que em pensava que venia dels temps del Sent Soví! Quantes tradicions més que ara ens semblen de tota la vida deuen ser tan curtes?

Tota aquesta informació també la podeu trobar al web de la tomata de penjar (m’enxisa escriure-ho així!) , que fa un temps que ronda per aquests internets de Déu. Per tant, no m’enrotllo més, que ja sabeu que tinc més saque que no sé què dir! En tot cas, la meva intenció, que no era altra que compartir una notícia que m’ha cridat l’atenció. Així que ja ho sabeu: quan suqueu la torrada, estareu a prop del meu país petit… Aix, si és bonic lo Maestrat…

Salut i pa en tomata!

Massitet

Anuncis

16 thoughts on “El caviar vermell del Maestrat

  1. Sempre que m’acoste per ací aprenc un munt de coses. Mira que una tomata, si és bona, que bona està…! Quan passe pel Maestrat, a més dels flaons, les tòfones, els embotits, la carn salada de vaca… (mmmmm!), si puc, tastaré les tomates d’Alcalà. Gràcies!
    Besets

  2. Quan hi ha una raó que explica per que han de ser els millors del món començo a creure que ho poden ser. És una màxima que cal aplicar sempre i que amb aquests tomàquets del Maestrat es compleix.

    Per tant, correspòn entrar a la fase 2 : search and destroy. Atenció a la propera expediciò a la Boqueria 😀

  3. Recristo, que no puc deixar-vos a soles, immediatament ompliu la despensa de fotos, instruccions, plats i comentaris. Bé està, bona gent, que això espitxa el dia. A veure, bells amics, parlàvem l’altre dia de les Coves de Vinromà i un dolç típic d’allí el cóc de codonys. És típic d’aquestes dates i se solia menjar per a berenar, no sé si ara es farà, fa massa temps que no vaig, sobretot les xiques boniques, que són molt llèpoles, o ho eren. Ací teniu la recepta. Jo la faré la setmana vinent, si trobe codonys al mercat. Com us deia, compte amb els esguits del cóc, que són més perillosos que un misto.
    Perla

    Aneu espai amb això de les tomaques, que no ho sàpiguen ni els de Mutxamel ni els del Perelló.

    5 codonys mitjans o 3 grandots bullits, pelats, nets i tallats a llesques grosses, un pessic d’ametles peludes picades, sucre i oli
    Pasta: 1 got d’oli, 2 d’aigua, rent de forner o llevat, sal, la farina que accepte.
    Mescleu tots els ingredients i fenyerem la pasta fins que la trobareu ben fina, llavors deixeu-la reposar fins que es faça bona. Empolvoreu de farina una llanda de forn i esteneu la pasta per damunt amb la precaució de fer un bordó ben alt perquè no se n’isca, després ensucreu-la i regueu-la amb un insigne d’oli. Distribuïu les tallades ensucrades de codony i regueu-ho tot amb oli i una picada d’ametles peludes. Enforneu-ho durant mitja hora, dalt o baix, o fins que el codonyat es daure. Alguns, trituren el codony i el mesclen amb sucre. Trobe que a gallons té un altre sabor, i una textura massa bona com per canviar-la.

  4. Ens heu enlluernat amb aquesta explicació sobre les tomates! I què bons que estan refregats en una torradeta d’un pa tradicional i amb un bon oli, veritat?

    Una abraçada companys!

  5. Hola estimats i estimades!
    Moltíssimes gràcies per passar, una vegada més, per casa nostra a deixar-nos comentaris i fer-nos sentir tan estimats. Disculpeu, també, per la tardança en respondre: hi ha vegades que l’obligació apallisa la devoció…

    MaryLou, es veu que moltes de les que ronden per Barcelona ho són, del Maestrat. Ho he preguntat a unes quantes parades i totes les tenien d’allà! A més, d’Alcalà!

    Queti, és que amb una passada pel Maestrat et pots emportar un munt de coses!!! jajaja Arroplega també algun cóc de tonyina o de poma i, per a festa grossa, uns llagostinets i voras tu! Ah, i avisa! A vore si ens podem saludar!! 😉

    Xisco, ves que no ho faci en properes edicions: ma mare ve de visita a Barcelona prompte! juas juas juas

    Starbase, en això estarem sempre d’acord: si no hi ha alguna raó més o menys sòlida, la resta són gustos personals i dèries xovinistes!!! En aquest cas, el primer en sorprendre’m vaig ser jo; no en tenia ni la més remota idea, de tot el què he explicat!!

    Perla, bonica, al final t’haurem de fer un monument: sempre que entres al bloc ens regales alguna joieta!! Per cert, que ja estic agafant embrenzida per a fer el torró de cacaua i tinc una dotzena de condonys al rebost… Se’m gira feina!!! 😉

    Sión, mira, es veu que es valencià! jajajajja De tota manera, estic segur que al Principat també n’hi ha…

    Vaja, el primer alumne que gosa deixar un comentari! No em facis la pilota a través del bloc que jo no vaig d’aquest pal, eh? Pregunta als qui em van tenir a primer i veuràs!! 😉

    Xavier, ja serà menys! De tota manera, a mi la història em va parèixer molt interessant i per això l’he volguda compartir. Certament, jo em vaig quedar fascinat en assabentar-me’n…

    Teresa, és que no cal dir res més!! jajajaj 😉

    Ricard, tenim una afició compartida, doncs. A mi també m”agrada trobar-mes aquestes petites joies dedicades a productes modestos però que et poden espatllar fàcilment un dia: hi ha poques coses pitjor que un tomàquet que no treu suc! I amb això de les fonts, jo és que sóc molt xiita: la influència científica, suposo… 😉

    Estimats, agraïts de veres estem!!!!

  6. Doncs a mi m’agrada fer un plat que es foie a l’oporto amb ceba confitada i patata blanca. Em surt molt bo ja et donaré la recepta si vols; això la meva àvia que m’ha instruit d’alguna manera des que era petit i sempre m’ha interessat la cuina; també m’agrada fer empanada gallega de porc senglar col·laborant amb l’àvia ja et deixaré tastar-la!

  7. Tot això sona molt bé, Enrique!
    A veure si acabem aquest “negoci” que tenim entre mans i n’encetem un de colaboració culìnària! No m’agrada barrejar treball i plaer… 😉

    Salut i gràcies per les visites!

  8. Hola, bona gent, gràcies pel teu comentari, sempre tan generós, Massitet. Ara, però no sé si estic escrivint bé, o he d’escriure al darrer post, que ara en català diuen que es diu anotació, apuntament o nota. No sé com quedaran finalment. Bé, bons amics, només volia comentar-vos que féu el cóc de codony, tinc un mos ara a la boca i sembla que taste un tros de cel, si podeu i us ve de gust, no desaprofiteu l’ocasió que la fruita és a punt d’acabar-se. Se m’havia oblidat, no sé si us vaig comentar que a casa usem sucre roig, ço és, azúcar moreno, per als codonys, per si de cas no us ho diguí. A cals pares, quan venia el temps dels codonys, el pare en collia, perquè els llauradors de lhorta solien tenir arbres fruiters vora la séquia, de forma que quasi tot l’any menjàvem fruita, des dels nyspros o pomes primerenques, de l’agredolç, com els déiem, que venien a principi d’estiu, fins als codonys tardorals. I aquí volia arribar, perquè l’àvia, sempre amb tanta saviesa damunt, en triava dos o tres dels més sans i bons i els posava dins l’armari rober. Quan obries la porta per vestir-te cada dia, l”aroma dolça de la fruita escampava pel quarto unes fragàncies magnífiques. Escrivint-vos m’ha vingut al cap aquest tuacte i com me’n quedaven alguns, acabe de posar-los als armaris, damunt d’un paper doblegat, ja us comentaré si l’invent funciona encara.
    Perla

    1. Perla, bonica!
      Tinc al rebost una bossa plena de codony que acabaran, en bona part, en forma de cóc de codonys fent la teua recepta! A vore si me surt, que me faria molta festa ensenyar-te’l!!!!
      Moltes gràcies per continuar ensenyant-nos coses tant interessants d’una part del país que, lamentablement, per mi és tan desconeguda…

      Una abraçada, preciositat de Túria!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s