Agermanant Mallorca i Vinaròs: quan pastar uneix la gent

Hi ha ocasions en què servidors de vostès agraïrien tenir un major do de paraula. Trobar sempre les paraules justes per transmetre les emocions i les idees amb precisió, sent original i intentant evitar caure en els tòpics i en les expressions sobades. Avui és un d’aquells dies. Avui, necessitem més del que tenim per poder-vos fer notar, sense emprar paraules buides de tant dir-les, que el passat 9 d’octubre va ser un dia d’aquells que, d’aquí unes dècades, encara recordarem com un dels grans moments de la nostra vida.

Agermanats anirem tots pastant…
Aquell dissabte, ma germana va organitzar un agermanament de cócs que es fan a Vinaròs (comuns a tots els territoris que parlen català des de l’Ebre cap a baix) i les coques mallorquines (també present a les altres illes). La idea va sortir, com sempre, d’una pregunta, d’una curiositat. I d’unes ganes enormes de satisfer-la!

DSC_0421.JPG
Les primeres passes de l'agermanement, a les 09:00... | Olletadeverdures.cat

Una (llavors) blocaire lectora d’Olleta i (ara) amiga,  Xesca Coll de Can Loi, em va preguntar per Facebook si els cócs de què em sentia parlar eren com les coques mallorquines que ella feia. M’ho vaig mirar per sobre, li vaig dir que sí i vaig afegir, com qui no vol la cosa, que un dia prodríem fer una trobada per comparar-les i comprovar en què s’assemblen i en què no.

Dos mestres pastant junts a Ca Massita. Quin luxe!
Nasio i Xisco, dos mestres pastant junts | Olletadeverdures.cat
Per (enorme!) sorpresa meva, no va trigar ni cinc minuts en dir-me que sí, que féssim una trobada per posar-les de costat. Que li diria a Xisco, un amic que ja coneixíem de Facebook, que en sabia molt de pastar. Es així com va nàixer un encontre  que vam anomenar, una mica pomposament, Agermanament de cócs de Vinaròs i coques de Mallorca. Ja estava, no hi havia volta enrera: li vaig dir a ma germana i em va dir que si, que endavant. Que ella posava forn per a les coques i casa per als cocaires… Meravelles dels blocs i de Facebook…
DSC_0471.JPG
El rastre que deixen les mans de Xesca… | Olletadeverdures.cat

El resultat ja el podeu veure a les fotos.  Ca Massita, la fleca familiar que ara portama germana, plena de gent:  una dotzena de blocaires catalans, dos mallorquins fora de sèrie, una cuinera escocesa que dóna classes a Londres i una trentena d’amics vinarossencs. Com us podeu imaginar, explicar això i què significa per a nosaltres (els Olletos i els Massitos) no és fàcil. Com va dir Xisco : “No tenc paraules”.

Xesca i Xisco: dos mallorquins de melassa puta!
Com totes les coses importants a la vida, tot va començar perquè al darrera hi ha persones entusiastes i desinteresades que diuen “sí” sense pensar-s’ho massa. En veritat, sense pensar-ho gens!!  En aquest cas, el “sí” el van donar dos mallorquins que són persones excepcionals,  melassa puta com dirien a s’illa: Xesca Coll i Xisco Guarí.

DSC_0526.JPG
Dos mallorquins melassa puta!! | Olletadeverdures.cat

Si ells no haguéssin dit que creuauen el mar que ens agermana, tot això no hauría estat possible. Sense la seva disposició a volar i a dedicar quatre dies de la seva vida a aquesta experiència, res no hauria estat possible. I no només això: van venir disposats a regalar-nos el seu coneixement, ja sigui en forma de receptaris impressos, d’explicacions orals o de guiatge en el pastar.

Cocs_Roger.jpg
Coques mallorquines i cocarois. Quin goig! | Roger Compte

L’herència que deixen a Ca Massita és notable: ma germana i mun cunyat ja han decidit provar de fer les coques de patata i están explorant com fer els cocarrois. Segur que l’estiu vinent hi ha haurà coques de trempó i de pebrot a Ca Massita. No només a la Plaça dels Tres Reis de Vinaròs han deixat marca: estic segur que molts dels blocaires que van aprendre de la seva ma a fer cocarrois ho intentaran a casa seva…

Coc_cocarrois_Roger.jpg
Cóc de tonyina vinarossenc i cocarrois mallorquins | Roger Compte

Si més no, estic convençut que Sara Maria, Mar, Nuni, Starbase i Roger marxen amb una idea força clara de què són això dels cócs i les coques, una història força desconeguda de l’Ebre cap a dalt, tret de les de recapte lleidatanes. I Rachel, l’escocesa que ensenya cuina catalana a Londres, ja ha anunciat que vol ensenyar a fer cócs, coques i repassos… Com m’agrada veure el coneixement repartint-se per aquests móns de Déu!

Les coques de patata!
Coques de patata mallorquines, el gran descobriment del dia | Olletadeverdures.cat

Però el llegat que més m’agrada, el més important, és el personal. Ho sé segur, que Xesca i Xisco tornaran al Maestrat a pastar i a guadir de la vida, com vam fer el cap de setmana passat. També sé que ens tornarem a veure a Barcelona i que Correus en treurà un clar benefici, de la nostra amistat: el llistat de productes a intercanviar és, ja, llarg com un dia sense pa… Melassa puta!

Pastar uneix la gent…
Quan vam posar en marxa tot aquest fregao, la idea era fer una agermanament de cócs i coques. O sigui, d’objectes comestibles. Citant  el DIEC, volíem “fer avenir perfectament” dues menges que enteníem que ja eren parentes. Ho vam fer.

Enteu el què vull dir quan dic que pastar uneix?
Enteneu què vol dir, que agermana a la gent? | Olletadeverdures.cat

A fe que ho vam fer: l’àpat va ser extraordinari i vam poder comprovar que casen perfectament i es complementen amb escreix. És més, vam descobrir que hi ha altres delicies que lliguen estupendament (cocarrois i cócs dolços; ensaïmades i farinades de repassos). Ja trobarem ocasió d’explicar-vos-ho millor. Ara, però, volem fer-vos saber una cosa: pastar junts uneix les persones.

DSC_0570.JPG
I fer cocarrois et permet fer amics... | Olletadeverdures.cat

Sí, estimats. Si mireu les fotos, veureu com mostren alguna cosa més que gent fent un acte més o menys mecànic com és pastar. Hi ha alegria, hi ha complicitats, hi ha estima. Hi ha, efectivament, germanor, una cosa semblant a aquell lligam que hi ha entre (bons) germans. Fixeu-vos en les mirades. En les mans. En els gestos. En les posicions dels cossos…

Els goig de veure als xiquets implicats...
L'interès dels menuts per pastar i el mestre ensenyant | Olletadeverdures.cat

I els xiquets? Heu vist les cares d’alegria i delit plenes de farina? No té preu, veure als nanos decidits a aconseguir una coca comestible o un xocorroc perfecte. O posant tota l’atenció i tota la voluntat en fer un cocarroi perfecte, a tancar amb precisió un cocarroi fent “punta-pessic” o “pessic-volta”, tal com els explicaven Xesca i Xisco… Gallina de piel, txe!!!

Equip_i_cocs.jpg
L'equip d'organització i producció del fregao | Olletadeverdures.cat

I el que no uneix pastar, ho agermana seure a taula!
Mireu quin bé de Déu. Quanta gent! La major part desconeguts entre sí, asseguts al voltant d’una taula comunitària on es mengen les viandes que ells mateixos han preparat o han vist fer. Alguns, sense haver tocat un pastó en la seva vida. Probablement, sense ni tansols haver-lo vist . Diferents procedències, diferents classes socials, diferents bagatges, diferents generacions… tots rient, menjant, bevent. Vivint…

DSC_0578.JPG
9 d'octubre: la senyera, sense blau, presidint el dinar... | Olletadeverdures.cat

Allò va ser alguna cosa més que una trobada blocaire, que un dinar d’amics, que una celebració de l’alegria i la joia de viure. Allò va ser tot això, però alguna cosa més. Va ser un agermanament de veritat: fins i tot una font tant asèptica com el Diccionari de l’IEC ens va a favor per descriure la poètica del moment. Allà, vora el mar que uneix el Maestrat i Mallorca, pastar cócs i coques ens va  “fer esdevenir germans, fer estimar-nos com a tals, especialment en sentit místic”. Així ho sentim nosaltres i així us ho hem volgut explicar…

DSC_0580.JPG
Arròs, cócs, coques, àvies, filles, netes... | Olletadeverdures.cat

Llarga vida als Països Cocalans!

Massitet

P.S.: Aquest post és el primer d’una llarga sèrie que volem dedicar a l’Agermanament. Per aquí volem fer desfilar arrossos al forn, cocarrois, coques de patata, cócs dolços i ensaïmades express per xuplar-se els dits (literalment…).

Anuncis

19 thoughts on “Agermanant Mallorca i Vinaròs: quan pastar uneix la gent

  1. a la fi ho heu conseguit, he plorat d’emoció. Ara he de partir, per què tenc una actuació, però si no fós per això, el llegiria 359 vegades seguides.
    M’has arribat al cor tipo!

  2. Com sempre m’heu fet emocionar!!!
    Quan he vist que hi havia post de l’agermanament he anat a buscar el paquet de clinex…..
    Xisco&Xesca sou sensacionals!!!!!!

  3. Un post ben emotiu i sentit, es nota que us ha sortit del cor!

    La primera experiència a Ca Massita amb les Farinades ja va ser inoblidable, però aquesta segona, ben diferent en el seu context que l’anterior, té molts components pel record. Conèixer la Xesca i en Xisco i la seva extraordinària manera d’elaborar coques i cocarrois és un regal únic! La generositat és un do molt car de trobar avui en dia, i malgrat el poc temps de poder tractar amb ells, tinc molt clar que són generositat en estat pur!

    Moltes gràcies per muntar aquests “fregaos” meravellosos! Per nosaltres i molt especialment per als nostres fills són experiències de vida que no oblidaran!

  4. Quina sort la de conèixer gent meravellosa amb ganes de passar-ho bé, aprenent ensenyant, o nomes parlant, al voltant d’una taula o d’uns fogons, això no es paga amb tots els diners del mon. Que bé que us ho bau passar, si fins hi tot vareu tallar el carrer….
    Un petonas

  5. Caram , no pareu, eh? Sou un exemple a seguir… i a mi m’heu arribat al cor amb aquestes coques mallorquines, cocarrois i demés… em tornen boja! Fa anys que estiuejo a Mallorca, i acotumo a fer la coca de trempó a casa, ñam!

    Per cert, esteu maquíssims a les fotos!
    Petons!

  6. Em féu una enveja que ‘pa què’. Aneu llançats, al·lots. A veure si m’anime i us passe la recepta del cóc de codonys que tinc per casa i que un forneret arriscat –llegiu templat i guapo— em va facilitar fa molt de temps. I també us conte de la història que portava darrere, la del passeig de les Coves, de com se les menjaven a cos què vols cos que desitges les xiques boniques… i com cremava, el fill d’una malaventrà de coc, –això solien exclamar, quan el treien del forn i els queia una gotiua roent sobre la pell, pitjor que una cabeça de mistos. Bon cap de setmana, bons xics.
    Perla

  7. Hola colla!
    Quin goig veure tantes reaccions i tant “matineres” a aquest post!! Gràcies per l’interès i l’entusiasme! Ostres, és que no em cansaré de dir que aquestes coses no tenen preu…

    A veure, mallorquins melassa puta: que aquest post estava pensat per fer més lleugera l’enyorança de tots plegats, que anàvem tots una mica tirats pel faceboo, divendres! La meua intenció no era fer-vos plorar, bonicos. Però entenc PERFECTAMENT la càrrega emocional de la cosa. Vos estim als dos iguaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaal!!!!

    Ma germana! Ja mos coneixem tots, eh? Ja vas anar a buscar els clínex antes de posar-te davant l’ordinador… En fi, per això som dos germana tant ben avinguts, tat? 🙂

    Nuni, això que m’expliques no té preu! Formar part de les experiència de vida de les dues joietes que teniu per fills és de les millors coses què ens podeu dir! De fet, cada vegada valoro més que els nene puguim participar en aquestes coses! Gràcies per venir sempre que us proposem alguna cosa. Gràcies per participar-hi sempre amb ganes i entusiasme! Ja sou uns clàssics de ca Massita!

    Sión, estic amb tu: això no es paga amb tots els diners del món! I tallar el carrer té secret: ja estava tallat per obres!!! jejejejee A la propera us aviso, que aquesta ha anat una mica de qualsevol manera!!!

    Amics de la Bordeta! Un exemple a seguir… aix, quines paraules més fortes! 😉 No sé si ho som, però que farem tot el què calgui per continuar xalant i aprentent, això que no ho dubti ningú!! Us apunteu, a la propera? 😉

    Res a veure amb l’oficial! De fet, ja has vist que nosaltres el blau no el fem servir! Mira, sense voler va ser una manera de fer país i de enviar un (altre) senyal a aquesta gent que no ens escolta: que som un país, i molt més gran del què ells es pensen!! Salut!

    Mar, et puc ben assegurar que ja estem pensant com i quan serà la propera. Això no pot ser només flor d’un dia!!! Malaguanyada trobada, sinó!

    Rachel, thanks a lot for being there! Sharing it and speaking about valencian and mallorcan cooking with you was a real good experience for us, specially for my mother: she was so happy!! See you soon, isn’t it???

    Perla, passa’ns la recepta del cóc de codonys! Jo ha estic preparant el torró de cacaua que ens vas donar a conèixer l’any passat! A veure si ens surt bé i te’n puc enviar una bona peça!! Molt divertit això de les cremades! És el que té ser un llèpol!!!

    Aix, què bonic que va ser tot això…

    Salut!

  8. Es veu que vos ho vàreu passar “pipa” i que no esteim tan enfora com ens pensam. Estic contenta que hagin agradat aquestes menjues mallorquines tant bones i a la vegada tant húmils. Quan és el temps , que ara començarà totes les cases fan cocarrois i vos puc assegurar que el seu tancament és fruit de la pràctica de tants anys de fer-los. Des que som petits que ho hem vist fer i que ho feim , i les coques de trempó , de pebres i de verdures també són un clàssic . I ara que arriben els ” picornells” és un dels elements que les complemeten.

    I de les coques de patates , que vos he de dir són una delicia .

    Estic contenta que tant bons cuiners com són el Xisco i na Xesca ens hagin representat.

    Enhorabona a tots i a totes.

    Una besada

  9. Un cop més ha estat emocionat llegir un post teu. Gràcies! Després algú que altre que no ho coneix dirà que internet és fred i que les amistats que hi fas són virtuals… Que ens ho diguin a nosaltres!!!!

  10. Quin bé de Déu d’arròs i de cocs, coques, panades, cacorrois, coques de patata, ensaïmades i… Segur que va ser una diada d’agermanament per recordar tota la vida.
    L’únic que em fa superar la pena per no haver pogut venir és pensar que hi haurà una segona edició… oi??? 🙂
    Molts records a la família Masita de part de la seva fan numero 1!!!
    Tots heu quedat guapíssims a les fotos! 🙂

  11. Hola colla!
    Xisca, crec que la representació ha segut genial. Si més no, la impressió que han causat aquestes receptes a Vinaròs ha estat increïble! Crec que l’agermanament tindrà conseqüències encara més reals, a Vinaròs!! Humils? Aquí està, no en tinc cap dubte, tot el seu poder… 😉 Gràcies per llegir-nos i comentar-nos!!

    Roger, triomfes fins i tot als posts de cócs i coques! Gràcies per venir i posar-t’hi de cap! Els “first arrivals at work” vau estar genials!!!

    Sara Maria, moltes gràcies bonica! I tens tota la raó: qui diu que Internet és fred i aïlla les persones hauria de llegir tots els posts de les nostres trobades. Per cert, ja estàs a punt per a fer una bona colla de cervecetes???? jejejeje 😉

    Xiquet de Vinaròs, la segona ja està en marxa, no ho dubtes! I sense tu no la farem! Gràcies per les felicitacions. Se’t va trobar a faltar…

    Gemma, no et preocupis que hi haurà segona edició i la farem amb més temps, segur!! Va ser per recordar, però com diu la Mar, jo crec que ha de ser per repetir. Va estar massa bé com per a que només n’hi hagi una… La següent, si no vens tu no la fem! Que lo sepas!!

    Estimats, moltes gràcies per tot el carinyo que desprenen els vostres comentaris. És per persones com vosaltres que val la pena embolicar-se, una vegada i una altra, a muntar fregaos com aquests!!

    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s