Arrels

De tant en tant, els posts que publiquem no són de llocs on anem a sopar o de receptes que fem a casa, sinó que són propostes, per dir-ho d’alguna manera, dels nostres col·laboradors. Recordeu, si no, el munt que en tenim gràcies a Ca Massita! 😉 En aquest cas, el post el faig gràcies a què el meu pare m’ha comentat aquest cap de setmana que al programa d’España Directo de tve1 va sortir un restaurant de Minas de Riotinto, on jo vaig nèixer i d’on són els meus pares.

Pollastre a la anglesa

No només dic arrels per les meves, sinó perquè el cuiner relacionava l’origen del plat amb l’arribada dels anglesos per explotar les mines de coure, cosa que va durar més de 100 anys. Els meus avis, que hi havien treballat a les mines, viuen / vivien al barri “el Alto de la Mesa” que no era res més que unes quantes de línies de cases ben a prop de les mines, blanques, rectes, ben petites i senzilles, on van anar a viure els treballadors. En canvi, els empresaris anglesos vivien al barri “Bella Vista“, amb cases victorianes, ben boniques, amb luxes… Tots dos barris existeixen encara i és ben curiós veure com en són de diferents. Una altra de les curiositats del poble de Minas de Riotinto és el seu emplaçament actual, “El Valle“, que no és l’original perquè resulta que van traslladar tota la població perquè el seu emplaçament impedia que es pogués continuar extraen coure de les mines. Déu n’hi do!

Però bé, anem a la recepta que aquest blog és de cuina, oi? Els ingredients són aquests:

1 petxuga de pollastre,b100 g. de bacon, 1 ceba, manteca de porc, mantega, mostassa, formatge per untar, farina, llet, oli d’oliva i sal.

Agafem una petxuga de pollastre, la salem amb sal gruixuda i la passem per mostassa i farina. A una paella on tenim una mica d’oli, hi afegim manteca de porc i hi posem la petxuga. Un cop fregida, es posa dins d’una olla buida i la tapem per tal que el pollastre no s’assequi.

Per fer la salsa, tallem una ceba en trossets fins i petits, i els fregim amb oli i mantega (ei, això ho diu Carmelo, tot i que jo ho trobo més que greixós…). Un cop la ceba ha quedat transparent, hi tirem els dauets de bacon i ho deixem cinc minuts a foc lent.

Això no queda aquí, que encara es fa una beixamel, amb un toc de formatge per untar.

Només queda posar la salsa al plat, la petxuga i la beixamel per sobre.

El programa no m’agrada gaire i la reportera menys, però si teniu curiositat sobre aquestes coses, cliqueu aquí i escoltareu la recepta i altres coses de Riotinto de boca del cuiner.

Kissumenja

Anuncis

11 thoughts on “Arrels

  1. Com tú dius, déu n’hi dó traslladar la població per seguir extraient coure… Està bé estar atent a les arrels, sempre. Si bé el programa no és interessant però la recepta sí, ja val la pena la trucada del pare!, no?, A reveure Massitet.

  2. Mercà, em sembla molt que en aquest cas les arrels són de kissumenja 🙂

    Jo aquest programa només el veig quan tinc una tarda de diumenge lazy lazy, es a dir no tinc esma ni per posar-me al ordinador. Aleshores escarxofat al sofà pot ser que vegi algunes estones i sobretot la part de les receptes.

    Respecte al plat, doncs és un plat senzill però alhora potent i gustòs. El punt de posar mostassa a la farina per arrebossar el trobo sugerent per algunes carns, el llard de porc per a fregir…massa per a mi 🙂

  3. UI!, Gràcies apuntador!, perdó, no m’he fixa’t al final de l’escrit Kissumenja,però el comentari val igual,eh?.A reveure!

  4. Gràcies pel comentari Mercè, fos dirigit a qui fos… Jjajajaj! Si tu, qui no troba la solució al problema és perquè no vol!

    starbase, gràcies per l’aclariment. Sobre això de tant de greix, ja et dic ara que quan el faci (que el faré) no en posaré tant…

  5. Kissumenja!
    Peazo arrels i peazo recepta que t’has marcat. M’ha semblat molt original això d’arrebossar el pollastre amb mostassa que no pararé fins que ho provi 😉
    Mil petons guapíssims!

  6. Bones xavier! Segur que ho és i ho penso confirmar d’aquí no res. Tinc moltes ganes de fer la recepta.

    Jjajajaja!! Maragda, les arrels es tenen o no es tenen! Jo tampoc no pararé!

    Una abraçada als dos!

  7. Quin plat més “lleuger” i “de règim”. Caram!!! Te’n menges una ració i ja no cal que tornes a menjar més en una setmana!!! Ara, potser si només és un mosset…

  8. Jajajajaj! Tota la raó, Francesc, però si havien de treballar a les mines, dubto molt que fèssin plats de règim.

    Moltes gràcies per la recomanació, Mònica. No en tenia ni idea i fa molt bona pinta. Encantats de la teva visita al blog!

    Hola Sara Maria! Massitet també havia fet alguna cosa amb mostassa, però tampoc no hi afegia farina. S’haurà de provar, si…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s