Història d’una dieta que mai hagués volgut acabar…

Mai hagués pensat que no m’agradaria acabar una dieta. El dimecres, la meva dietista Rosa Maria en va donar l’alta. Després de gairebé un any, he acabat  la meva reeducació alimentaria. El més curiós de tot és que, dos dies després, no me n’he adonat que he acabat la dieta. De fet, és que tampoc em vaig adonar que la vaig començar ni, tampoc, que l’estava fent. Amb aquesta paradoxa aparent (i una mica patillera, per no dir una altra cosa…) us vull dir que he fet una dieta que no ho semblava. I que ha funcionat: he acabat perdent 13 quilos!

DSC_0052.JPG
Crema de carxofes i pernil | Olletadeverdures.cat

Aquest post no és un anunci, encara que sóc conscient que ho pot semblar. Però com que procuro ser un paio honrat i a més ens hem autoimposat seguir el Codi Cuina, us ho diré explicitament i de primeres: avui us parlaré de com m’ho he passat de bé perdent pes el darrer any amb els meus amics de Menja Sa. Sí, són amics. Que quedi clar. Però són bons professionals. Això també que quedi clar. I per això us en parlo. Ei, i cada mes he pagat la quota religiosament. Sabeu que vull dir, oi?

Em podria dedicar a explicar-vos coses i parlar de com es de divertit perdre pes amb aquesta gent. Però només us diré quatre coses [sic] i us posare uns pocs exemples. La primera cosa que us vull dir: tenia els diumenges lliures i podia menjar el què volgués (però no ho feia, aquí està el truc!). La segona cosa, no he pres cap pastilla ni producte miraculós. Tercer, mai he pesat res del què he menjat. Si, nois, i així he perdut 13 quilos en 10 mesos. I quarta, cada setmana Rosa Maria m’enviava el menú  i feiem el seguiment per correu electrònic. Olé!

DSC_0953.JPG
Coquetes de verdures i formatge | Olletadeverdures.cat

Amb la darrera dada que us he donat ja veieu per on va la cosa: poc a poc i bona lletra, que ningú no ens cronometra -com diria La Trinca… Tenia prohibit perdre més de mig quilo a la setmana i en períodes com Nadal o Setmana Santa només haviem de vigilar de no pujar (gaire) de pes. Ho sigui, paciència. Però ara veureu que no ha estat gens difícil tenir-ne…

Uns quants exemples, especialment pensats per als qui (com jo) heu necessitat ajuda un parell de cops. Quantes vegades heu fet una dieta que us ha permès menjar tres canalons de carn un dia normal i corrent? O una paella? O carn de tota mena rostida? Quantes dies heu fet amb cinc àpats, inclos esmorzar d’entrepà, suc de taronja i cafè amb llet? I quantes, quantes amb un sopar de dos plats i iogurt de postre? Per no dir les aletes de pollastre rostides a la mostassa…

DSC_0004.JPG
Rostit de pollastre i pinya de la Ruscalleda | Olletadeverdures.cat

Doncs això, nois i noies, és el què m’ha obligat a menjar , amb força i violència, Rosa Maria de Menja Sa ;-). Molts lectors ja els coneixeu perquè tenen bloc. Ara jo us en parlo com a pacient que ha aprés una cosa molt important: a gaudir menjant però amb una dieta sana… i perdent pes! Sense productes estranys i sense renunciar a res. Si més no del nostre gust. I sí, tots els plats que veieu els he menjat durant la dieta (bé, algun forçant el límit…). El millor de tot és que ara, que se suposa que he acabat, puc continuar menjant el mateix que menjava. Tu diràs! 😉

I ara la prova del nou per als qui ens heu seguit els darrers mesos: heu notat, al bloc, que he(m) fet dieta? Ja, ja ho sé que no! 😉

Salut (i dieta sana!)

Massitet

Anuncis

17 thoughts on “Història d’una dieta que mai hagués volgut acabar…

  1. Felicitats per aquesta dieta que, com bé dius, ningú no diria que has seguit, amb tant i tan bo com ens has mostrat al bloc. En aquest món de les dietes, sobra pressa i falten coneixements (fins i tot en professionals, que apliquen la mateixa fórmula a tothom). Ara ens cal veure quin àpat fas per celebrar-ne la fi.
    Un bes

  2. Josep Angel.
    Quina sort disfrutar d’una dieta, ara ja veig que anaves molt ben assessorat. Pero segur que el vinet no el deus haber probat.
    Noi perdona si he fet faltes pero soc de la vella escola.
    Bon cap de setmana

  3. Doncs aquí una altra pacient de la Rosa Maria. Necessitava perdre una mica de pes per raons d’esquena cascada i he de dir que veure els teus resultats em va animar a posar-me en mans de la Rosa Maria. No fa massa que he començat, amb vacances pel mig, però ratifico tot el que tu has dit. És que no sembla que facis dieta!!!!. Ja he baixat una miqueta, així que, com tu dius, poc a poc i bona lletra!.

  4. Benvolgut Massitet, m’he quedat ben parat amb tot això que expliques. Sí que sabia que feies dieta (de fet, se’t nota a la cara). Mai he sentit ningú que diga que s’ho ha passat bé fent dieta. Jo en faig i no m’ho passe gens bé. Potser faré un pensament. Salutacions

  5. Pel que expliques i m’explica la Gloria, aquesta és la dieta 10!, una dieta que no sembli dieta es mereix tota consideració. Si no has de pesar les coses, si tens dg “lliure”, i sobretot no has de prendre cap suplement… és fantàstic!. De tota manera…jo et recordava primet…A reveure i felicitats!

  6. És ben agradable trobar una descripció de dieta com aquesta. El normal es que el dietaire comparteixi amb els altres els seus patiments i privacions. I teniu tota la raó que per el contingut d’olleta ningú no diria que heu estat fent una dieta i sobretot en cap moment heu tingut el caracter agre -que és el que sol passar amb les dietes, la gent es torna agre-.

    Moltes felicitats per els -13 kgs, que per una vegada és una bona nota, oi profe?

  7. Hola, hola!
    M’alegra veure que el post sobre la meva dieta ha generat tants comentaris i tant d’interès. La veritat és que la gent de Menja Sa s’ho mereixen, que són molt bons i ho fant amb moltes ganes!

    Queti B, no havia pensat en celebrar-ho amb un àpat. Ves qeu no ho faci! De tota manera, la setmana que ve tinc un gran sopar i crec que ja valdrà com a celebració! 😉

    Moltes gràcies, Mar! Molt bo això de la Silfide! jajajajjaaj 😉

    Tere, la veritat és que l’alcohol estava prohibit. Però també t’haig de dir que algun dia va caure. De fet, la Rosa Maria no era gens estricta amb aìxò. I com ella mateixa dia, al final depenia de mi: qui volia perdre pes era jo! Faltes? Quines faltes? 😉

    Hola Glòria! Moltíssimes gràcies per compartir la teva experiència amb nosaltres! Jo crec que la clau està, precisament, en no notar que fas dieta. Llavors, què més dona si perds a poc a poc??? Oi? A gaudir-ne, doncs! 😉 Per cert, diguem que la vaig fer compatible! jajajajja

    Francesc, fes un pensament home! La idea clau aquí és no voler tenir pressa per perdre el pes. Es així com s’aconsegueix no notar que fas dieta… Crec jo, vaja! 😉

    Hola Mercè! Gràcies pel piropo del primet! jajajaja I no sé si és la dieta 10, però que està molt be i que és molt còmoda, ja t’ho dic jo… Bé, ja ho has vist! 😉

    Efectivament, això de compartir els mals de la dieta i la mala llet derivada sol(ia) ser habitual quan es fa dieta. Però ja veus que el món avança i ja no cal! Gràcies per la mitja dotzena de piropos, mestre! 😉

    Ricard, dona-li un cpo d’ull. Crec que és molt interessant. Ara, vols dir que et cal? Fa temps que no et veig, però no et recordo amb problemes de pes… No?

    Moltes gràcies per la visita, estimats! Ja sabeu que ens encanta rebre-vos!

    Salut!

  8. Hola nois! Ostres, ostres, ja ho hem comentat pel facebook, però és que amb aquesta entrada al vostre blog la veritat és que ens deixeu sense paraules!

    Estic totalment d’acord amb tu Mar, i ell ho sap perquè és una cosa que sovint li he repetit, i és que el gran mèrit és seu, que és qui ha seguit fil per randa totes les indicacions i ha treballat per aprendre nous hàbits i assumir-los dins la seva vida quotidiana perquè deixessin de ser cap esforç.

    Ha estat un plaer acompanyar-te durant aquest gairebé 1 any, i us agraïm moltíssim aquesta entrada que ens heu dedicat. Sens dubte els 13 kilos que has perdut els acabem de guanyar nosaltres ara mateix! 😀 I és clar, a aquests 13 hi haurem de sumar els de la Glòria… Ha estat i és un plaer poder-vos acompanyar!

    Una abraçada amics!

  9. Caram Ricard, no hagués dit mai que feies dieta amb tots els plats que publiques, que per cert tenent una pinta estupenda; també són de dieta?.

  10. Hola de nou, colla!
    Efectivament, el post de la dieta és dels més comentats del bloc! Es veu que hem tocat un tema molt atractiu! jajajaaj

    Rosa Maria, moltes gràcies. Però el mèrit saps que es compartit: amb dietes com les que tu planteges, l’esforç és molt menor i molt més fàcil de portar… Així què gràcies. I compte amb 13 quilos, que després s’han de perdre! jajajaja Gràcies per tot, bonics!

    Gemma, moltes gràcies, de veritat! I procuraré continuar compartint amb tots vosaltres plats com aquests… La vida és més suportable entre rostit i rostit! jajajaj

    Maragda, ja has vist el què hi ha… I si a sobre fas una mica de gimnàs, fins i tot una bona copa de cava i un bon gelat! jajajaaj

    Margot, la crema de carxofes és estupenda! Has vist, doncs, quina dieta més xula! jajajaja
    Besets, bonica!

    Hola Carmina! Benvinguda a casa nostra! Jo tampoc sabia que en Ricard feia o volia fer dieta! Qualsevols ho diría, també, oi??? Déu anar a Menja sa! jajajaja

    Xaro, a veure si t’entens amb la Rosa Maria, encara que és molt fàcil fer-ho: a més grans professionals, són grans persones! Tots dos. Anima’t i ja em contaràs, eh???

    Salut i dieta sana, artistes!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s