Les Moles: un sopar històric, de veritat…

La nostra passió pel Restaurant Les Moles, d’Ulldecona, no la tenim precisament amagada: consta com un dels millors restaurants on hem menjat mai i us n’hem parlat aquí i aquí. Per tant, ja us podeu imaginar que el dissabte passat vam córrer cap al nostre país petit per tal de poder assistir al sopar de celebració dels 18 anys d’aquest espai gairebé totèmic per a nosaltres.

18 anys als fogons
Resulta que la Setmana Santa de 1992 va ocórrer un miracle, a Ulldecona. El cuiner de Les Moles no va poder acudir a treballar i Jeroni Castell, que llavors estava a la sala, va fer el triple  salt mortal cap a la cuina (sense xarxa) i s’hi va quedar per sempre més. Així va començar la nova etapa del restaurant, marcada per la investigació, la renovació i l’aposta per l’alta cuina creativa. S’havien acabat les paelles i la carn a la brasa. El resultat és un dels millors llocs on es pot menjar al sud de Tarragona i el nord de Castelló.

El polvoró d'Oli d'oliva d'Ulldecona, obert... (2008)
Polvoró d'oli d'oliva d'Ulldecona. Un prodigi tècnic... amb gust d'oli d'oliva! | Olletadeverdures.cat

No insistirem en perquè ens agrada tant aquest lloc: us ho hem argumentat en els dos posts que hem enllaçat més amunt, sobretot al segon. Avui només us volem mostrar alguns dels plats que ens van donar i destacar-ne sobretot cinc. Són els que més ens van agradar i que, creiem, expliquen com cuinen de bé en aquest lloc i com han trobat el seu propi discurs en la renovació i reinvenció de l’imaginari culinari de les comarques del centre del país.

La revolució permanent
Si Trotsky visqués i fos afeccionat a la cuina, seria fan de Les Moles: és un bon exemple de la revolució permanent. A l’àpat de dissabte ho van mostrar perfectament: han anat millorant tècnicament amb el pas dels anys i han anat fent una cuina cada cop més seva, més pròpia. En el nostre àlbum Picasa trobareu les fotos de tots els plats i l’any que el van fer: una cronologia força clara de l’evolució de Jeroni Castell i la seva mà dreta, Juanjo Roda.

Gelat de gambes a l'allada (2007)
Gelat de gambes amb allada: pur sabor de gamba! Brutal! | Olletadeverdures.cat

Si bé la revolució és permanent, el mateix Jeroni va explicar que no van poder posar cap dels plats anteriors a 1997: no estaven al nivell del restaurant d’alta cuina que és, ara mateix, Les Moles. El primer plat que és troba és de 1997, el galet farcit, que per als cuiners marca el punt d’inflexió: a partir d’aquí va començar tot. Com també explica Jeroni, el gran salt l’han fet “els darrers quatre o cinc anys”. Nosaltres estem d’acord: els plats que més ens van agradar són d’aquest període…

Coca de cavalla i angules (any 2009)
Una de les estrelles de la nit: coca de caballa i angules... | Olletadevedures.cat

No ens enganyem: és dificil mantenir un nivell brillant durant 18 anys i durant 18 plats (sí, el menú tenia 18 entrades… aquí el trobareu). Però tots els plats  et deien alguna cosa, bé amb el sabor  bé amb la seva història i plantejament. Sabors clars, molt marcats i ben lligats en la gran majoria dels plats. Brillants, directament, els cinc que us destaquem en fotos i d’altres que no són aquí perquè ja n’hem parlat en altres llocs. Un sopar inoblidable. Sense cap mena de dubte, històric. Si més no, a cals Olletos…

Una nit perfecta
Un menú especial d’aniversari, amb 18 plats representant els 18 anys. Ni fred ni calor, nit clara i un grup de jazz tocant tot el sopar, tot plegat en els jardins del restaurants i amb vistes a la pedrera d’on treu el nom. Per maridar, cinc caves diferents de Caves Ferret: molt interessant el Brut Nature Barrica Gran Reserva 2003 i curiós el Ezequiel Brut Nature Gran Reserva 2002, que es passa 72 mesos en barrica. A més, amb maridatge comentat.

Peus de porc amb sípia del punxó i escamarla a la planxa (2006)
Peus de porc, sípia del punxó i escamarla. Excel·lent... | Olletadeverdures.cat

La veritat, 75 euros per tot plegat ens sembla un regal. Sembla que els regalats siguin els clients, en comptes dels qui celebren l’aniversari! No és un mite: menjar alta cuina també és més barat fora de Barcelona… Si ho voleu disfrutar, teniu poc temps: només fins el proper diumenge, 12 de setembre. Espavil! 😉

Postres de xocolata CREO (2010)
La joia dolça de la nit (i de l'any!): gelat de xocolata CREO, de Tortosa (fet amb farina d'arròs...) | Olletadeverdures.cat

Si la cosa segueix així, no ens cansarem de parlar bé de Les Moles. No ens n’amaguem: ens sentim amics dels responsables i potser això afecta al nostre judici. I us ho volem dir. Però amb aquesta gent al capdavant, ens veiem amb cor de ficar la mà la foc: és un gran lloc per anar a menjar. Són uns grans professionals que mereixen una miiiiiiiica més de reconeixement. Vosaltres ja m’enteneu! 😉

Salut i per molts anys!

Massitet i Kissumenja

Anuncis

15 thoughts on “Les Moles: un sopar històric, de veritat…

  1. En un altre post vostre ja em deixàreu intrigada per aquest restaurant. Ara ho tinc clar: deixarem els nanos a les iaies un cap de setmana i ens hi escaparem. Felicitats per haver assistit a aquest sopar d’aniversari… i per la crònica que en fas!
    Besets

  2. quin descobriment!!!! a veure si m’hi puc escapar! i molta força pels qui fa 18 anys que encenen i atien els fogons!
    Fantàstica crònica, fa salivera.

  3. Ahhhhhh, vet aquí que ja tenim localitzat en Juanjoooooooooo. Doble alegria doncs, primer per la visual panoràmica que ens heu penjat. Sensacionals els plats, el concepte, els colors. No hi podrem anar abans del diumenge, però està claríssimament dins la llista dels must-have. De fet està dins del subgrup MUST-HAVE.

    I segona alegria saber d’una punyetera vegada on treballa el mestre Roda, que mireu si soc discret que tot i tenir-ne ganes mai he preguntat (ves a saber per quina raó).

  4. Hola estimats!
    M’agrada veure que tots heu trobat alguna cosa interessant en aquest post…

    Queti, si pujes a Les Moles avisa, que has de passar per Vinaròs!!! Encara podrem xerrar un ratet i fer un café! Avisa, eh???

    Hola Marta! Moltes gràcies per la visita! Crec que s’ha de conèixer, sobretot quan saps tota la història que hi ha al darrera. A mi és el que em fa valorar-lo una mica més… I visitar-lo és una gran excusa per fer un vol per les Terres de l’Ebre, eixes grans desconegudes…

    Surfzone, moltes gràcies pel comentari, de veritat! Ens fas posar vermell. Si ens ha sortit brodat, és perquè ens va agradar (i no vam trigar en fer el post, que això “refreda…”)!!!

    M’alegor d’haver-te posat aquest restaurant en el teu mapa, Ada. Crec que és un dels grans desconeguts, que si fos a l’Empordà o a Barcelona seria un dels grans… Però té sentit allà i allà es volen quedar. Si el visites, per favors, conta’ns-ho!! Sí?

    Eiiiiiiiiiiiiii, esa discreccióooooooooooooooooooooooooooooooon!!! jajaajaja Hem de muntar una visitilla blocaire for sure, eh que sí? va, a verue si de cara a la primavera vinent fem una baixada, Sí? Per cert, la revolució permanent no es fa sola!!!! 😉

    Josep, tant com podem!! 😉 Crec que has encertat en la teva valoració. Bé, jo no ho diria d’una altra manera…

    Estimats, content de vore-vos per aquí!

    Salut!

  5. Em semblen increïbles tots aquest plats!!!! Ja m’estava apuntant el lloc quan de sobté heu dit això que només tenim temps fins el 12 de setembre, nooooooo!!!!!! Per què? Fins quan el tanquen????

  6. Hola Laia!
    A veure, que hi ha un petit malentès: el restaurant no tanca el 12. Resulta que aquest menú de festa solament el fan fins al 12 de setembre. Després fan els menus degustació “tradicionals”, on estàn la majoria dels plats de després de 1997. Per tant, apunta i ves! No t’arrepentiràs!

  7. Hola estimats!
    Francesc, tan com podem, fill meu… Si vóls anar avisa’m, que t’acompanyem! 😉
    Matias, està molt bé i el tens a tocar. Per cert, que tu també estàs a la llista dels nostres pendents! A vore si tornem al Priorat i venim a “veure’t”. Gràcies per la visita i per deixar comentari!
    Xavier, la vida són aquests quatre coses. No? Doncs escolta, doneu-mos una mica de temps per recuperar-nos de la “inversió” i fem una coseta junts! I tant!

    Ei, moltes gràcies per deixar.nos comentaris. Ens agrada saber què teniu a dir!

    Salut!

  8. Perdoneu el retard. Aquesta vegada, volía que opinés Víctor, que va anar totalment “a cegues”, però finalment, aquí estem.
    Va ser un sopar molt especial (especialment per a nosaltres, que teníem cangurs tota la nit).
    El clima, el cava, la Trenzano´s Band,… Genial.
    Els plats de Victor: – La coca de caballa i angules, – l´escalivada i – el postre de xocolata Creo.
    Els “meus”plats: – La coca de caballa, – els peus de porc i – el caneló de cua de bou.
    Realment va ser una EXPERIÈNCIA!
    Per cert, no ens heu contat què us van semblar els pans…

  9. Hola Neus!
    veig que hi va haver molt de consens amb la coca: a mi me va enxisar, me n’hugués “arreat” dos més. Què bona, senyor! Entre natros, per exemple, mun cunyat també va triar el canaló. El que passa que, per a nosaltres, va tenir un problema: era molt potent i va arribar al final! Estavem farts! va ser un soparot…

    I l’ambient, certament increïble… de festa grossa, que és el què era! 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s