Oda a la dinastia Shunka…

No sé perquè, sempre que penso en el Japó m’acaba venint al cap la imatge del seu Emperador i tota la història que tenen muntada amb això de les dinasties. Forma part del meu imaginari particular sobre el país, ple de gent que sempre parla que pareix que estigue enfadada, que es passa el dia fent reverències i que es mou d’una manera tan concreta i precisa que semblen haver-s’ho estudiat, per no dir que ho han coreografiat…. Avui, posats a parlar del restaurant Koy Shunka, no he pogut evitar anar a parar a aquest tòpic meu…

Del Shunka al Koy Shunka
La veritat és que, a més, el tòpic em resulta pràctic per ordenar i donar una mica de sentit al post. Avui us volem parlar del millor japonés que mai hem tastat (el Koy Shunka), que resulta que és el germà gran del Shunka,  curiosament el millor restaurant japonès que coneixiem fins haver anat Koy. Ja ho veieu: germans, familia, dinastia…

DSC_0252.JPG
Crema d'alberginia | Olletadeverdures.cat

Doncs això, que es veu Barcelona acull (ho vaig aprendre llavors), dos dels millors restaurants japonesos d’Europa, fills tots dos de l’emperador (llegiu cuiner), Hideki Matsuhisa, considerat un cuiner de referència mundial. Per entendre’ns, el Shunka seria l’equivalent del restaurant popular, mentre que el Koy Shunka seria el restaurant d’alta cuina, amb notes d’autor. L’aatra diferència està en la decoració (tabernària vs luxosa). En tots dos casos, s’hi solen veure japonesos menjant, cosa que s’entén com un indicador de qualitat. 

DSC_0272.JPG
Carpacció de vieires i minipanís amb tòfona blanca d'estiu | Olletadeverdures.cat

Teníem pendent anar-hi des de feia molt de temps. Exactament, des que havíem anat al Shunka. Però va ser un correu de Manuel Gago titulat Propuesta indecente miércoles noche el que ens va espolsar la son de les orelles a quatre blocaires xerraires que sempre deien d’anar però mai ho acabaven de fer: nosaltres, la Sara Maria i la Mar. I tan indecente! Estic segur que en algun lloc del codi penal i de les escriptures sagrades d’un munt de religions diu que gaudir tant menjat és delicte o pecat mortal!

Una idea molt remota
Sobre cuina japonesa no en tinc la més remota idea, ja us ho dic ara. Més enllà del tòpic sobre el peix cru que baix deixar endarrera fa un temps, només sé que tenen un escrupulós culte a la qualitat i la frescor del producte; i una obsessió per la puresa dels sabors. Doncs al Koy Shunka d’això en sobra i és la font d’un plaer constant. Com va dir Gago en un post que li va dedicar fa temps, el Koy Shunka és un lloc on mai voldries que paressin de donar-te de menjar.

DSC_0292.JPG
Fideus somen amb llangostins | Olletadeverdures.cat

Vam demanar el menú degustació (65€ per cap sense vins), que són 9 entrades més unes postres. Gago, mestre de cerimònies per la seva experiència al local, ja ens havia explicar que, després del novè, encara et pregunten si en vols un altre. Òbviament vam dir que sí: qualsevol renunciava a un parell de minuts més de plaer! Que no parin de treure menjar, si us plau…

DSC_0315.JPG
Vedella Wagyu a la planxa | Olletadeverdures.cat

És més, encara no portàvem tres plats i ens vam adonar que tots patíem per si faltava poc! En un moment, Gago va dir: “Para que tengais una referencia: este plato de ahora es el que comian las chicas de al lado cuando hemos entrado”. Tots vam suspirar: buf! Encara ens quedava, pel cap baix, mig hora d’activitat delictiva… Això és el que vull dir: que no vaig entendre gairebé res del què em menjava, però que no hagués parat de fer-ho fins rebentar!

Una cerimonia culinària com a espectacle
No hi ha cap dubte: si vas a un japonès, demana que et posin a la barra. S’ha de tenir vista a la cuina, s’ha de poder veure com et fan el plat al teu davant. Com el tall de tonyina i la boleta d’arròs es converteixen en una joia que t’explota a la boca i et fa perdre el sentio una estoneta… Pel mateix preu, tens sopar i entreda a un espectacle de dansa contemporània (o tradicional japonesa?), plena de paios amb ganivets, que parlen a cops secs i que es mouen com si executessin una coreografia. El què us deia, vaja…

DSC_0269.JPG
Un pas (petit) de la coreografia... | Olletadeverdures.cat

La cura amb que toquen el producte, la precisió amb que executen el tall, el somriure i reverència amb que t’entreguen el plat… Tot això t’ajuda a entendre perquè a aquestes senyors se’ls tracta de mestres. Sí, sí, els diuen mestres als cuiners de shushi més bons. Un espectacle brutal, que culmina amb un calfred que et recorre l’esquena cada cop que et poses una mos a la boca.

DSC_0308.JPG
El resultat del "ball": shashimi de tonyina | Olletadeverdures.cat

Vaig sortir del Koy Shunka com embadalit, fascinat. Com quan, de menut, te porten a la fira per primera vegada i tot està ple de coses que et criden l’atenció, de llumetes que et demanen que les mires i de sorolls que es solapen i no es deixen escoltar els uns altres. Suposo que és l’impacte de la novetat (primer cop que pillo barra en un japo), però estic disposat a repetir tantes vegades com calgui. Ja purgaré els pecats quan tingui una estona…

Salut!

Massitet

Nota: crec que és la primera vegada que em pasa. No sé quin plat triar de tots com el millor. Si m’obliguen, abans em faig l’harakiri! 😉

Anuncis

12 thoughts on “Oda a la dinastia Shunka…

  1. Realment varem pecar!!! I quines ganes que no s’acabés mai!!! Realment has sabut explicar les sensacions que varem gaudir, jo que hi anava pensant que no em podria acabar un menú degustació… Quin equilibri més gran de plats que varem gaudir!!

  2. Uau!!! Quina sort poder gaudir d’unes menges tan bones!! Jo només he anat un parell de vegades o tres a un japonès, però no tenien res a veure amb eixes meravelles que mostres i expliques. Me n’aniria a Barcelona només per tastar-ho!!! Per cert, això de “pecar”, culinàriament parlant, està molt i molt bé. Salutacions

  3. Hola estimats i estimades!
    Veig que el seguit d’admiradors i futurs admiradors del Shunka és força llarg! jejejejje
    No m’estrenya, tenint en compte com cuinen!

    Sara Maria, va ser una vetllada per recordar, sincerament. I crec que “repetible” tantes vegades com calgui!! Un menú desgustació com aquest se l’acaba qualsevol! jajaja

    Francesc, el posem a la llista de restaurants per a les vostres futures visites al cap i casal del Principat! No m’importaria gens acompanyar-vos, la veritat!! 😉

    Mar Calpena, gran vetllada! Certament, el Milano va ser un lloc a l’alçada del Shunka i per fer baixar el sopar! Quina nit, senyores, quina nit!

    Hola Anniki! Moltes gràcies per la teva visita: si no vaig errat, és el primer cop que comentes! Ara mateix vaig a visitar el teu bloc! 😉 Consell d’amic blocaire: no triguis, que no te n’arrepentiràs!

    Leticia, veig que tens la sort de ja conèixer-lo… Jo també repetiria qualsevol dia! Jo també he salivat mentre penjava el post! jajajaj

    Estimats, gràcies per la visiteta i salut!

  4. Quines ganes d’anar-hi ara mateix!… Bé, per sopar, que ara tinc gaspatxo, clòtxines, sèpia i calamars fresquets, i no és cosa de fer un lleig. Me l’apunte!
    Un molt bon post (com sempre, d’altra banda). Transmets sensacions amb imatges i mots.
    Besets

  5. Hola de nou, Queti! Com van les calors?? I l’estiu?? Espero que bé!
    Escolta, quan vingues a Barcelona ja tenim restaurant on anar! jajajaja I moltes gràcies pel comentari sobre el post! Aix, que ens posem vermells!!!! jajajja
    Per cert, a vore si me paso un dia per casa teua a hora de sopar i et veus obligada a convidar-me! Xaic, quin menú!!! jajajaj

    Salut!

  6. Hace unos -pocos- veranos, Ferran Adrià escribía una columna en la revista de agosto de El País. En uno de esos fantásticos artículos mencionó -y alabó- el Shunka, y, naturalmente, tuve claro que había de visitar un local que podía presumir de semejante carta de recomendación. No he ido mucho, porque hay que reservar sí o sí, y yo soy más de impulsos (¿caprichos?) que he de satisfacer al momento, pero las veces que he ido he salido muy satisfecho. Una vez conseguí que dos amigas, con fuertes prejuicios hacia la comida japonesa (el famoso no quiero comer pescado crudo) se volvieran adictas a la -buena- comida japonesa. No hay duda, es un japonés de alta calidad. Absolutamente recomendable. El “problema” del Koy shunka es que el Shunka es muy bueno, y que la relación calidad-precio quizá sea mejor en el caso del primogénito de la dinastía… 😉

  7. Hola Juanka!
    Quina alegria tornar-te a llegir al nostre bloc!
    Comparteixo tot el que dius al teu comentari. Només tinc dubtes amb si la relació qualitat preu del Shunka és millor que la del Koy Shunka. I vull dir dubtes perquè realment algunes vegades penso que el Shunka es millor en aquest aspecte. Però després penso en alguns plats, com la vedella de kobe o l’amanida amb tòfona d’estiu i torno a dubtar…
    I sobre prejudicis, que t’hem de dir! Nosaltres teníem els mateixos i els vam trencar al Shunka!!! jajajajja
    Dile tonto, a l’Adrià!!!! Vivan el primogénito y el hermano “pequeño”!!!! jajajajaja

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s