Irish Stew: la carn d’olla irlandesa?

Segurament, una de les maneres més habituals que tenim per mirar d’entendre les coses que se’ns posen al davant per primera vegada és comparar-les amb quelcom que ja coneixem. D’aquesta manera, fem nostre allò que tenim al davant; ho fem familiar i llavors som capaços de processar-ho amb més facilitat… I així ho va fer Massitet quan se li va posar l’Irish Stew al davant fa uns dies a Cork: “Ostres, això sembla una mena de carn olla irlandesa…”. 

Carn d’olla? Bé, amb menys verdures i feta amb xai; en tot cas…
Un cop havent-la menjat i havent llegit la recepta en tres llibres de cuina irlandesa (sí, colla, hem tornat carregats…), la comparació seria vàlida en primera instància. A fi de comptes, un Irish Stew (estofat irlandés, literalment…) és una mena de bollit de carn i verdures, com la nostra carn d’olla.

IMGP5202.JPG
Irish Stew del Farmgate Cafe, a Cork (Irlanda) | Olletadeverdures.cat

 

El que passa, com vereu ara a continuació, és que els ingredients són diferents, però la base és la mateixa. La recepta que us passem és la de la Darina Allen, patum de la cuina irlandesa. Es la mater familia de l’escola de cuina Ballymaloe, una santa institució gastronómica a l’illa…

  • 1 quilo i quart de xai tallat a tires grosses (preferiblement de la cuixa, encara que hi ha qui empra xulletes)
  • 5 cebes mitjanes
  • 5 pastanagues mitjanes
  • 1/2 litre d’aigua o de brou de xai (si senyors, hi ha qui el fa amb brou)
  • 8 patates o les que vinguin de gust [sic.]
  • 1 rameta de timó
  • 1 culleradeta de julivert
  • 1 culleradeta de celerí
  • Sal i pebre

Agafem la carn de corder i li treiem l’excès de greix, que posarem en una paella a sofregir. Amb aquest greix, rostirem al foc la carn salpebrada fins que agafi color i la posem en una olla. En el mateix greix, sofregim les cabes i la pastanaga, que passarem a la mateixa olla on tenim la carn. Llavors, ho cobrim d’aigua o brou i ho posem a bollir. Ara hi afegim les patates i el timó.

Ho tapem i ho posem al forn a temperatura mitjana fins que el xai estigui ben tou. Un cop està cuit, retirem el brou per colar-lo (està molt greixós!) i el tornem a posar sobre la carn i les verdures. És ara quan espolsem per sobre el celerí i el julivert. Ja el tenim llest per servir-lo. En algunes cases, del brou en faran sopa. Oi que us sona? En canvi, es veu que més habitual és servir-lo con veieu a la foto, més aviat sucós. Com veieu, la comparació amb la carn d’olla ja ha començat a patinar una mica… 😉

Un plat de la Irlanda agrícola més pobra…
Segons explica l’Allen en el seu llibre Irish traditional cooking, l’origen del plat es troba en els temps en que l’economia de la illa – com la de tants altres països europeus- era bàsicament agricola. Es tractava d’un plat d’aprofitament lligat a la matança…del xai. Cada cop que una família més o menys benestant matava un xai, compartia amb els amics i veïns un guisat com aquest fet amb les carns de menys qualitat: les costelles amb menys carn, el coll i altres menuts.

Nosaltres el vam menjar la restaurant Farmgate Cafe, a sobre de l’English Market de Cork, un autèntic temple del plaer gastronòmic digne de les  peregrinacions més santes… La sensació que tenim és que el nostre plat deu ser una versió actualizada, és a dir, desgreixada, ja que no teníem la sensació d’estar menjant res tan potent com el què hem descrit… Signes dels temps, això d’alleugerir plats antics…

Si mai aneu a Irlanda, proveu-lo: a banda de ser el plat nacional, està boníssim!

Salut!

Massitet i Kissumenja

P.S.: Val, d’acord, potser no és una recepta massa addient per a l’estiu català. Però acabem de tornar d’Irlanda i us ho volíem comptar! A més, la màxima a Cork va ser de 19 graus… Hi havia dies que fins i tot venia de gust! 😉

Advertisements

15 thoughts on “Irish Stew: la carn d’olla irlandesa?

  1. Em sembla un plat molt i molt calòric. A mi el xai (“corder”, en diria jo), no és que m’agrade massa… però si me’l trauen a taula me’l menge i no passa res. Ja ho deia la Susanna que havíeu tingut dies de frescoreta a Irlanda. M’ha agradat el post. Sempre està bé conèixer la gastronomia d’altres països. Si maig anem a eixe país, ho tindré en compte. Salutacions xicot!! ;D

  2. Hola parella!
    Què guai el viatget per Irlanda! Ja us he estat seguint pel FB, amb els formatges i tot… Jo vaig viure a Dublín gairebé 3 anys i és cert que a ple estiu ve de gust menjar-se un estofat… I quedar-se a casa amb una manteta! (A 19º crec que vam arribar a estar 1 setmana cada estiu, la resta no arribava ni a 15º!).
    Bé, gràcies pels records que m’heu portat! Petonets!

  3. Hola, hola!
    Sara Maria, crec que la gastronomia és una gran porta d’entrada per conèixer una mica millor els llocs on vas. Al final, res del què es menja en un lloc és casualitat… Gràcies per la visita, bonica!

    Francesc, efectivament és tirant a cal·lòric, com tota la cuina tradicional: a fi de comptes, l’origen de la majoria dels plats tradicionals nostres tenen un fort component rural. O sigui, treball físic, o sigui desgast, o sigui energia… I amb el celerí tinc un problema: no sé con en devem dir, els occidentals! Ja el vaig conèixer a BCN i, per tant, amb aquest nom! Mirarem de rosoldre el dubte…

    Ai, Sara! M’agrada saber que t’hem portat bons records! Tres anys a Dublin! Irlanda ens va agradar molt i la seva cuina ens ha semblat interessant. Amb molts punts en comú amb l’anglesa i, suposem, la resta de receptaris britànics… I els formatges! Oh, my God!

    Fins aviat, bonicos!

  4. A mi la cuina de fora l’arc mediterrani em costa una mica… I mira que hi vaig sempre “en positiu”, però a la que porto uns dies, començo a perdre la gana (cosa molt rara en mi). Per això, sempre que puc viatjo fent intercanvi de vivenda i d’aquesta manera, puc fer “decoverta gastronòmica” en un dels àpats a fora de csa i en el segon àpat diari, puc fer cuina senzilla meva i així si que em va be… Fa pocs dies he arribar de Scotland i al final somiava amb trobar corder (i mira que en tenen!!) fet només a la brasa….:).

  5. Uisx, amb les calors que estic passant un estofat o carn d’olla em pilla una mica fora de joc. Però un cop més es demostra que la cuina de productes propers té milers de propostes guanyadores.

    Perque ja estic visualitzant al Desembre un estofadet com aquest….ohhhh 🙂

  6. Xic!!! Que ja he trobat això del “celerí”. Segons la wikipèdia és el nostre API de tota la vida!!! Deu ser un francesisme que ha passat a algunes comarques nostres. Si m’equivoque, ja m’ho dius. D’acord? Salutacions

  7. Mestre, moltes gràcies!
    Navegant per aquests móns de Déu havia trobat una referència a l”apinabo” castellà!
    Moltes gràcies, de veritat! I si n’apendrem, de coses, escrivint i llegint de cuina!
    Besets!

  8. Voltant per Polònia també ens van donar un plat semblant a l’escudella amb carn d’olla. A la taula et posaven tots els ingredients del bullit separats en plats (en un plat la pastanaga, en un altre el pollastre esmicolat… i fins i tot la pasta bullida a part) Llavors un cop havies agafat tot el que volies, et posaven el caldo. Llàstima que no en tinc cap foto! era tan bo que me’n vaig oblidar 😉

  9. Hola estimades!
    Això de no tenir temps de fer-li una foto a una cosa que t’agrada molt és habitual! Si més no, a nosaltres també ens ha pessat més d’un un i més de 10 cops!! jajajjaja
    Molt interessant, aquest plat! Entenc que, en presentar-ho tot separat, tothom se’l pot fer al seu gust, no? Més d’allò perquè m’agrada, d’aixó poc i d’aixó no res… Interessant!

    Montse, efectivament Irlanda és un país amb força atractius gastronòmics, encara que tinc la sensació que no gaire coneguts… LI passa com al Regne Unit, que s’han guanyat una certa fama de menjar malament i la gent ja hi va amb la idea de no trobar res de bo… Una llàstima, la veritat!

    Si aneu per Irlanda, llegiu abans i pregunteu allà! Segur que trobeu alguna cosa interessant!

  10. Pels ingredients, m´ha recordat al “cordero extremeño”. Se li sembla, el gust?
    Respecte al “celeri”, efectivament, es el peu de l´api, rodó, d´uns 10cm de diàmetre i color blanc trencat. Es troba amb facilitat als súpers. Nosaltres el menjem cru. El pelem i en fem com una amanida: celeri rallat, pastanaga rallada, pollastre (cuit) esmicolat i maionesa.
    Una abraçada.

  11. Hola Neus!
    Mai havia sentit a parlar del cordero extremeño! Ostres, una altra referència que hem d’anar a provar! jajajaja Sobre el gust, era molt suau, a pesar dels ingredients i de la recepta! Es notava el corder, es clar, però el brou tenia força gust de verdures! I la veritat és que la proporció de verdures era molt més alta que no pas de corder…
    I gràcies pel celerí i per la recepta! Te molt bona pinta, l’amanida!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s