Des de l’altra banda: crònica de la presentació del llibre

Jo no me n’havia adonat, encara que ja feia estona que rondàvem pel Mercat i estàvem a punt de començar. Va ser Kissumenja qui m’ho va fer notar: “Ei, avui estàs a l’altra banda de l’Aula de la Boqueria…“. El comentari em va fer adonar, amb més claredat impossible, de l’excepcionalitat del què anava a passar al cap d’una estona. A l’altra banda. A la Boqueria. Per presentar un llibre junt amb la meva germana i mun cunyat. Aquí va una crònica, sentimental i expressionista, d’un gran moment vital. Des de l’altra banda. Gràcies per endavant, estimats!

DSC_0034.JPG
Des de l'altra banda... | Olletadeverdures.cat

L’escenari no era nou del tot per a nosaltres. Havíem assistit a alguna classe de cuina de l’Iker Erauzkin i també a algun tast (de pans del Turris!). Era, de fet, un lloc mitic per a nosaltres: l’Aula de Cuina de la Boqueria, el centre del saber al temple del plaer…Però, clar, sempre ens havíem assegut a la banda del públic. Veure la gent asseguda a les cadires, amb la taula de treball al davant plena de llibres va ser una imatge fins i tot una mica torbadora. Vertigen, diria. Aquella sensació, tan nostra, de no tocar a terra. Crec que no em vaig acabar de recuperar fins a l’endemà…

DSC_0070.JPG
Quina sort poder dir que tots són amics... | Olletadeverdures.cat

I mira que anàvem avisats, que la cosa seria emocionalment forta! La primera pista ja la vam trobar el mateix dia que vam anunciar la presentació del llibre “Els dolços i els salats als forns de Vinaròs”. No feia ni 10 minuts que havíem penjat l’anunci al Facebook i Starbase Starfleet va constestar que venia a la presentació del llibre i que ho feia amb “esperit de hooligan”. Buf, tenim seguidors ultres i tot!! 😉 Patíem, perquè ho vam anunciar amb poc temps. Però aquí va venir la segona pista: aula gairebé plena i molt poca gent vam trobar a faltar. Amb amics així, un gosa escriure un llibre i el que calgui!

DSC_0073.JPG
Juanjo, Josep Angel, Sergi i Helena | Olletadeverdures.cat

Potser vaig començar prendre consciència de què anàvem a fer en el moment vam aparcar a la Plaça de la Gardunya, al darrera del Mercat, i vam obrir el maleter del cotxe : capses de llibres, el cartell publicitari plegat, la nevera portàtil plena de cava i mistela;  i les safates amb els cócs fets a Vinaròs… Òbviament, això no forma part de la nostra rutina. Les cares de ma germana i mun cunyat, amb el somriure glaçat propi dels qui estan nerviosos ho van confirmar. Estàvem a punt de fer història. Familiar, però història. I ja em perdonareu, però per nosaltres és la mar d’important! 😉 

DSC_0007.JPG
El coc de l'àvia Consuelo, un dels "protes" del llibre i de l'acte | Olletadeverdures.cat

“Què fort”. Ja portàvem una estona a l’Aula de Cuina de la Boqueria, però encara no havia aparegut cap convidat. Tot just acabàvem de posar les taules al lloc i estàvem obrint les capses de llibres i desembolicant els cocs. Vaig creuar la mirada amb la meva germana i ens vam quedar mirant. “Què fort”, va dir. Res més. Però va ser suficient: estàvem, ara ja ho sabíem, davant d’un d’aquells moments familiars memorables…

DSC_0011.JPG
Helena, Sergi i Iban. Quins tres per a una peana! | Olletadeverdures.cat

Mai havia parlat en públic per a una colla d’amics. Ho va dir el mestre Juanjo Roda amb la perspicàcia i coneixement que el caracteritza: “Avui estem tots aquí perquè som amics”. Cosa més extraordinària tampoc se m’acut: l’Aula de la Boqueria plena de gent que t’estima, o pel cap baix que t’aprecia, que et regala el seu temps i la seva presència per a què els expliques el llibret de pastes del teu poble. Gallina de piel. No em direu que no…

DSC_0068.JPG
Explicant el telet? | Olletadeverdures.cat

El telet. Crec que si hi ha un moment especialment memorable de la presentació a Barcelona és quan mun cunyat va fer servir aquesta paraula. Quan algú del públic li va preguntar com es sabia quan estava la pasta dels cócs a punt, ell va dir amb la naturalitat que el caracteritza: “quan estires la pasta i veigues que es fa un telet, és que ja està”. La cara d’estupefacció dels catalunyesos orientals presents va ser d’antologia! Mun cunyat no parla gaire. Però quan ha fa, esdevé memorable…

DSC_0049.JPG
Mira'l si és "bonico". Me'l miro i no el veig... | Olletadeverdures.cat

Em guanyo la vida parlant davant de gent i explicant-los coses que es suposa que els interessen. Per tant, estic una mica curat d’espant. Però parlar per a amics em va posar molt nerviós. Tant, que es va notar que parlava compulsivament, “amb sense aturador”, fins que em vaig centrar i vaig veure que la cosa funcionaria sola. Va resultar ser una idea excel·lent, acabar fent la presentació en format tertúlia, deixant a la gent que preguntes què volia saber en comptes de dir-los, només, el que nosaltres teníem ganes de contar-los. Jo no hagués acabat mai, però a les nou havíem de marxar. Per mi encara hi seríem allà…

DSC_0084.JPG
Costa més del què pugui sembla... | Olletadeverdures.cat

No sé ni els llibres que vaig signar! Em va emocionar, fer-ho. Ja us ho podeu imaginar. Però el que més em va tocar va ser veure les signatures de ma germana i mun cunyat al mateix full. A mi els llibres ja m’arribaven marcats per ells dos. I l’estona de buscar un lloquet on signar, entre tots dos, va ser especialment gratificant. Ho recordo una mica borrós, com volant. Suposo que va ser la intensitat del moment. Des de l’altra banda…

Què fort”. No?

Massitet

Advertisements

18 thoughts on “Des de l’altra banda: crònica de la presentació del llibre

  1. El que passa és que per molt hooligan que es vulgui ser, quan estàs rodejat d’altres hooligans tan entregats com tu mateix doncs ja no es pot destacar hooliganianament…

    Va ser una estona molt maca i com que hem sabut del projecte desde el principi em va fer moltíssima il.lusió estar-hi. Una mica és com que et vagin ensenyant les ecografies de la criatura mentre hi ha l’embaràs i finalment doncs pots veure-la en companyia dels papis.

    I algú va dir alguna cosa de quedar un dia i fer un arròs vinarossenc…el pueblo no olvida…:P

  2. La veritat és que va ser el moment d’acomplir una il·lusió compartida amb tots nosaltres, els hooligans que hi erem i els que no varen poder venir… Gràcies!
    I m’apunto a la visita vinarosenca que diu l’Starbase, ja hauría de ser un clàssic!

  3. Estem emocionats i molt contents per vosaltres, és un honor tenir amics creadors com vosaltres. Aquí teniu un parell de hooligans des de la distància. Les feines (tot i que mal pagades) ens tenen esclaus fins molt tard a la taula.
    No sabeu les ganes que tenim de comprar-vos un llibre, de fruir-lo i emocionar-nos.
    Enhorabona, de tot cor, enhorabona Olletes!

  4. Aquest llibre fa molt bona pinta! A veure si baixo a Barcelona i en puc aconseguir un. Jo també el vull signat.
    Se’m fa la boca aigua amb aquest coc. Diumenge vam tenir dinar familiar i els de la banda d’Ulldecona ens van portar coc salat de pebrot i coc dolç de crema i nous. Són tan bons!!!

  5. Esimats tots i totes!
    Quina joia llegir-vos en aquest bloc. Sobretot, el qui no vau poder venir i sabem que volieu fer-ho. Espero que us hagi servit per “estar-hi”, ni que sigui simbòlicament o una estoneta…

    Xaro, moltes gràcies per comprar el llibre!! L’has trobat fàcilment?? Només friso per trobar el moment de signar-te’l. Ostres, que només ens veieu de raïms a peres!!! 😉

    Starbase, malgrat tot tu continues sent el hooligan número i, deixa’m dir-t’ho en la intimitat, el meu preferit!! Ja saps que el teu entusiasme i el teu humor em tenen el cor robat! Però no li diguis a ningú! Gràcies per aquestes coses tan boniques que dius de l’acte… I això de l’arròs, no et preocupis que aquest que ho va dir té un que li va recordant… 😉

    Marta, i nosaltres que ho vam notar!! Moltes gràcies, bonica!

    Sara Maria, moltes gràcies preciositat del meu cor! Aix, quina gent que ens ha portat el bloc!! 😉 I això de l’arròs donem-ho per fet. Al setempre, m’hi poso…

    Vermells, quina il·lusió llegir-vos aquí! Sabem que ens estimeu i, es més, nosaltres ens deixem! A veure si aviat podeu tenir el llibre a les mans i en veiem, que no hi ha manera de coincidir! Gràcies, preciosos!

    Neus, moltes gràcies! Ostres, com es deu escriure un fill??? Amb com m’agrada una cosa i les ganes que tenim de l’altra, m’hi posaria de seguida!!! jajajaj
    Visca Alcanar! Visca Casa Victor! 😉

    Anna, ara me’n fotria un jo, de pimentó! Si vols, el llibre també el pots aconseguir per Internet, al web de l’editorial, Onada Edicions… Llarga vida a la gent de les Terres de l’Ebre, redéu!! 😉

    Aix, com m’agrada escriure aquests comentaris….

  6. Enhorabona¡ Gràcies per compartir-“ho”. I “ho” vol dir el llibre, la presentació, el cóc (el de l’àvia Consuelo especialment…), el bloc…

  7. Felicitats pel llibre! Com l’Òscar l’hem viscut quasi quasi des de la concepció, passant per l’obrador, tastant algun dels seus còcs… Moltes felicitats de tot cor! És d’aquells moments dolços que la vida proporciona i que no s’obliden mai… aiixx…
    Una abraçada!

  8. Us felicite pel llibre (Francesc ja me n’ha fet cinc cèntims, i de quina manera…!) i per la crònica d’aqesta presentació, que degué ser tot un luxe. A veure si us deixeu caure pel sud, i us rebem com mereixeu per ací també! I vosaltres, armats amb bolígrafs… i cócs de Ca Massita, és clar!
    Besets d’estiu

  9. Hola a tots de nou, estimats i estimades!
    Martí, moltes gràcies! Sabem que ho dius de debó! I això del llibre no ho havia pensat, però trobo que és molt bona idea! Ves que no portem una capceta! Gràcies, maco!

    Maria, moltes gràcies a vosaltres per voler-“ho” entomar, per fer-vos-ho vostre. Això és que el realment ens satisfà, veure que ho sentiu com a propi, com a part vostra. Aix, quanta alegria!

    Cuinetes, estimats: us vam trobar a faltar! Vosaltres, que vau estar a l’obrador de Ca Massita!! Ens hagués agradat molt tenir-vos allà, veient el fruit de la cosa! Però l’obligació és l’obligació!!! Gràcies per tenir-nos tan presents, familia!

    Queti, tenim pendent una baixada al País Valencià, més enllà de la Serra d’Irta! Pot ser va sent hora de començar a planificar-la, començar a posar-nos cara i començar a gaudir menjant junts! Mmmmmmmmm. Hem de començar a pensar-ho, si senyora! Gràcies per venir-nos a veure tant sovint, bonica!

    Josep, moltes gràcies per aquestes paraules tan carinyoses, de veritat! I quan comencin a caure meravelles, avisa’m! A veure què us semblen… 😉

    Besets a tots i a totes, txaic! No em cansaré mai de donar-vos-en!!!

  10. JOU!

    Ens hagués agradat molt estar amb vosaltres aquest dia, però malauradament la vida de Willye Fog té aquestes coses. Moltes gracies pel llibre i per fer arribar-nos una mica de “Vinaròs” als que estem lluny, com saps la Laia ja ha fet cocs de tomata aquí a Alemanya, ara provarem les altres receptes!

    Una abraçada,

    1. Hola mestreeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!
      Moltes gràcies per la visita i pel comentari! A nosaltres també ens hagués fet gràcia tenir-vos entre nosaltres, sobretot a les vostres dues joietes!!! I ojalà el llibre vos faci tenir Vinaròs una miqueta més propet!!!
      Vos estimem, punyeteros! 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s