El Celler de Can Roca: tocant el cel…

El passat 27 de maig va fer 10 anys que servidors de vostès estan junts. Des de l’any 2000, i com podeu imaginar, el 27 de maig és dia de festa grossa a casa nostra. Sempre ens hem fet regals sorpresa i hem cuidat molt els detalls. Ara, enguany la cosa ha estat, sincerament, extraordinària i tots dos hem tocat el cel literalment i metafòrica: Kissumenja li va regalar a Massitet un vol junts en helicòpter sobre Barcelona i Massitet li va regalar a Kissumenja un àpat plegats a El Celler de Can Roca. Aqui va la crònica gastronòmica de la celebració d’una dècada plegats…

El Celler de Can Roca: Per què
Des que es va acabar la celebració del nové aniversari, Massitet ja tenia clar que el 10è seria a El Celler de Can Roca. Per raons sentimentals, òbviament: amb la Kissumenja es van conèixer a Girona i aquest va ser l’escenari dels nostres primers encontres amorosos. Per tant, el regal complet va ser un cap de setmana a la nostra primera llar…

DSC_0651.JPG
La fusta i el coure de la façana ja conviden a entrar... | Olletadeverdures.cat

El restaurant? Des del cinquè aniversari, el regal de Massitet és un sopar sorpresa en un restaurant amb estrella Michelin. Una manera com una altra de marcar un dia especial, una diada important. I enguany que feiem 10 anys i estàvem decidits a celebrar-ho com es mereixia, la tria es va fer sola: El Celler de Can Roca. Està a Girona, té tres estrelles Michelin i està considerat un dels millors restaurants del món. Tot semblava indicar que era de prou nivell per a la categoria de la celebració… 😉

Fly me to moon…
La banda sonora del nostre desè aniversari és Fly me to the moon. La vam començar a xiular i a tararejar només baixar de l’helicopter i, encara ara, l’anem cantant per casa amb cara d’atontats… No és per menys: ens hem passat l’aniversari volant, gaudint de sensacions mai viscudes que ens impedien tocar a terra. L’àpat va ser, sense cap mena de dubte, el millor de les nostres vides: mai havíem menjat tant bé durant tanta estona. Us deixem un muntatge de les fotos de tots els plats amb banda sonora: així ens vam sentir nosaltres, jugant amb els (tres) estrelles 😉

escanear0002.jpg
Primer full del menu, amb dedicatòries incloses | Olletadeverdures.cat

No va haver ni una baixada de nivell en tot el sopar i ens vam emocionar gairebé a cada mos que vam donar. Es pot demanar més a un restaurant? Creiem, sincerament, que no. Aquí a sota podeu veure el menú escanejat. Es fa difícil escollir solament un plat, es fa difícil triar solament un vi, és impossible destacar un sòl maridatge… Perquè el menú festival és això: 10 plats extraordinaris maridats ab 10 vins que, molt probablement, mai tornarem a beure. Festival? Alguna cosa més, diríem nosaltres…

escanear0001.jpg
Segon full, amb el menú Festival | Olletadeverdures.cat

Tal com expliquen els tres germans Roca (les tres roques angulars…), la seva cuina és una mescla de tradició i modernitat pensada per emocionar i fer que el client sigui feliç. Doncs, nois, chapeau: aconseguit i amb escreix. Començant per un brou d’escudella (sí, sí, un brou d’escudella!) que ens va fer córrer un calfred d’emoció des de l’espinada fins al clatell. Continuant per una gamba a la brasa que era per començar a aplaudir. Per no deixar el llenguado amb cinc acompanyaments o uns postres dignes d’un dels millors pastissers, segur, d’Europa…

Posats a destacar, Massitet encara suspira per la crema d’espàrrecs i foie; i Kissumenja no oblida el tàrtar amb patates budafes. Per no dir res de les olives carametilizades i farcides d’anxova que penjàven d’un bonsai d’olivera, o de les anxoves fetes galeta o dels tendons de vedella… oh!  Tradició, emoció, intensitat, innovació, tecnicitat… tot a tres bandes! . Regaleu-vos tres minuts per mirar el muntatge fotogràfic dels plats. No us arrepentireu (i us morireu d’enveja! ;-))

I a sobre, humans…
Quant tens tres estrelles Michelin, estàs considerat un dels millors restaurants del món i tothom està pendent de tu, podria ser normal que perdessis una mica el món de vista i t’allunyessis de la gent normal i corrent. La condició humana té aquestes coses, no ens enganyem. Però en el cas d’aquestes tres figures la cosa sembla que no va per aquí: tots tres al peu del canó fins a les dues i escaig de la matinada, i encara amb temps d’atendre als clients.

A Josep el vam veure tota la nit passejant per les taules. A la nostra no vam venir, però vam poder estar una estona xerrant amb ell quan una de les cambreres que ens van atendre (quin servei!) ens va convidar a visitar el celler del restaurant, un autèntic monument al saber. Joan ens va fer una minivisita guiada per la seva cuina, amb comentaris entretinguts i atenent a les nostres preguntes, entre tímides i innocents. Amb Jordi no vam parlar, però el vam veure remanant per la cuina i trafegant amb alguns dels seus invents. La filosofia de tots tres la podeu trobar sintetitzada en aquest vídeo de 7 minuts, tota una declaració d’intencions…

Un detall. Vam demanar si era possible tenir el menú signat pels tres germans. Ens van dir que sí, i al cap d’una estona van tornar per demanar-nos el nom. Al cap d’una estona, minuta signada pels tres germans amb els noms de cadascú… donant-los les gràcies per haver triat el seu restaurant! Diu força coses, no? Certament, pot ser un  exemple de bon màrqueting. Però creiem que a aquestes alçades ja no els fa falta… Detall, precisió, detall, precisió, detall, precisió. Paraules clau? Segur…

Un ambient distès amb un servei proper i eficaç
Mai abans havíem estat en un restaurant de tant de nivell i, per tant, no tenim ni idea del pa que s’hi dona habitualment  Ara, que a El Celler de Can Roca ens vam sentir més que còmodes, ja us ho diem ara. Ambient molt agradable des del primer moment fins al darrer, amb somriures que no ens van semblar forçats i persones que no et tracten com si allò fos un temple i/o tu estiguessis fora de lloc (ja sabeu què vull dir, oi?).  No dic que ens tractessin com si fóssim el seu client més important, per allò de què tractin a tothom per igual,  però nosaltres ens vam sentir molt ben acollits.

DSC_0665.JPG
Metafora dels tres germans Roca a cada taula? | Olletadeverdures.cat

Mai havíem vist tant servei (15 persones a sala!) servint tan ràpid i tan bé. I a més, sense cap engolament ni artifici, tot ben natural i proper. Fins i tot, i segons com es miri, una mica massa!  Tothom molt jove i amb ganes de fer-ho bé, però sense ser gens pesats ni aclaparadors amb les explicacions. Silvia i Marta. Així es deien les dues noies (joves) que ens van atendre. Moltes gràcies per haver-nos fet sentir tan a gust!

Nosaltres d’alta cuina no n’entenem massa, ja ho sabeu. Però vam notar clarament, se’ns feia evident a cada plat, que estàvem en unrestaurant que juga a una  altra lliga. Que aquest trio està en un altre nivell tècnic, molt alt. El preu de tot plegat, 200€ per cap, amb una relació qualitat – preu- satisfacció molt a prop de la imbatibilitat. De veritat.
DSC_0746.JPG
L'"ombra" dels vins, omnipresent... | Olletadeverdures.cat

A banda de no ser gens mítomans i d’estar obsessionats en intentar no abusar de la confiança de la gent, som uns despistats. Per això no tenim una foto amb els tres fantàstics i la Sílvia i la Marta. Ara, vist amb distància, ens pesa no haver demanat una foto. Sense cap mena de dubte, seria un bon record d’una visita a un lloc que, creiem, tots els amants de la gastronomia han de fer ni que sigui una vegada a la vida…

Salut!

Massitet i Kissumenja

P.S.: Flaaaiii miiiiii tuuuuu de muuuuuuuun, an let me pleeeeeeeei wiz de estaaaaaaaars, ta, ta, ta, ta,ta,ta,taaaa,tatata, tat,tataaaaa 😉

Nota dels autors: Gràcies Starbase per ajudar-nos a fer aquest post musicalment molt més interessant. Grande! 😉

Advertisements

25 thoughts on “El Celler de Can Roca: tocant el cel…

  1. Sóc la primera a felicitar-vos (i a envejar-vos al mateix temps)? Quin gust, el Celler de Can Roca! Seguia “En clau de vi” només per escoltar les explicacions del millor sumiller de la Península…Què dic? Del món mundial! Plenes de saviesa i senzilles alhora. Així és -i vosaltres en doneu fe- la seua cuina. Comencem a omplir la vidriola per no perdre’ns aquest plaer. Gràcies per compartir-lo, amb aquest post tan ben fet, amb nosaltres, perles!
    No he dit res del vol; massa per a la carabassa! Com us mimeu, parella!
    Besets mil

  2. Un cop assimilat que no passaré per el Bulli…Can Roca ocupa el punt de mira…ara 200 euros per cap de moment ens ho fan deixar per més endavant. Tot i que estic segur que la relació qualitat-preu és la òptima.

    Una gran crònica, una cançó d’allò més escaient (qué es la lluna sino una roca escapçada de la terra i que va ascendir fins al cel?) i el millor: sentir-vos feliços, parella 🙂

  3. M’en alegro moltíssim per vosaltres guapus!!! …celebrant cada aniversari d’alguna manera…i el desè d’aquesta…ho recordareu sempre n’estic segura!
    Un petonàs

  4. Amb quant de temps vas fer la reserva… Em dona tanta enveja que ja la vull fer jo!!! Per cert, jo he estat al Sant Pau i el tracte i l’estança va ser meravellosa!!!! (No tinc crònica al bloc per què va ser abans de fer el bloc… Però hi he pogut estar més d’un cop!!!)

  5. Hola estimats i estimades!
    Abans de res, moltes gràcies per venir a compartir amb nosaltres una de les millors setmanes que hem viscut junts! Vam volaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaar!!! 😉

    Queti B.onica! 😉 Moltes gràcies per les teves felicitacionts i per dir-nos-ho en veu alta. Aix, com ens agrada compartir amb els amics com vosaltres les nostres alegries! Mira si m’agradava el Roca Cambrer de vins que podia suportar fins i tot al presentador!!! Jo crec que per als afeccionats a la cuina del nostre país, és un plaer que cal viure. Insisteixo: 20 euros al mes per passar cinc hores de pur plaer…

    Juan K, quina alegria tornar-te a llegir! Feia temps que no et llegia a casa nostra. T’he trobat a faltar, company! Moltes gràcies pel teu missatge, de veritat. Saps que ens encanta “sentir-te” la veu… I gràcies per compartir-les tu amb nosaltres!

    Starbase, aquesta va ser una de les reflexions que jo vaig fer. Assumit que és més fàcil que toqui l’ONCE que no pas una taula al Bulli, el millor que podem fer és anar a gaudir dels altres mestres que tenim a l’abast. Brutal! Els 200 euros t’ho fan pensar una mica, però la veritat és que des del meu punt de vista ha estat una de les nostres millors inversions gastronòmiques. Vint euros al mes en un porquet i a gaudir de tres mestres junts. Tres, eh??!! I què gran la definició de la lluna com a Roca… Grande! maestro!

    Marta, preciosa, moltíssimes gràcies! Crec que hi ha dates que s’han de marcar al calendari, que no es poden passar per alt. Per nosaltres, aquesta és el 27 de maig. Fixa’t que la celebrem més que el dia que ens vam casar! 😉

    Gemma, moltes gràcies! Nosaltres també estem amb la boca oberta: quan ho recordem, de vegades ens sembla increïble! Aquest cop ens hem superat! 😉

    Sara Maria, enveja de la sana, oi??? jajajjaj A veure, jo la reserva la vaig fer amb sis mesos. Però té explicació. La primera cosa és que havia de ser allà i havia de ser el cap de setmana següent al 27. Per tant, no em volia arriscar a no tenir taula. I la segona, que em vaig “espantar” quan els van donar la tercera estrella i em va entrar una mena de “síndrome Bulli”!!!
    Per tant, vaig trucar el mateix dia que els van donar la tercera estrella, al novembre de l’any passat. Va ser motl divertit, perquè se sentir un gran xivarri de fons i la veu del noi que em va atendre no podia desprendre més alegria! Je, fins i tot això va ser genial!

    Salut, estimats!

  6. Mooooooooooooltes felicitats pel vostre aniversari!!!!!!!I totalment d’acord en tot el post!! A Nosaltres ens va pasar el mateix, varem gaudir moltíssim tant del menjar (absolutament tot), com del tracte afable i del entorn càlid, acllidor i relaxant.

    Ptnts

  7. Hola estimades!
    Moltes gràcies per la visiteta i per les felicitacions que ens feu arribar. Aix, com és d’agradable entrar a veure com està el bloc i trobar-se tot això! 😉

    Teresa, és que estem molt contents d’haver-nos trobat i fer 10 anys junts es mereixia una molt bona celebració! 😉

    Xaro, ja vaig veure que tu també t’ho vas passar bomba! És que és increïble, oi? Quin nivellàs! I moltes gràcies per les felicitacions!

    M Àngels, moltes gràcies per les felicitacions i moltes gràcies pel comentari! M¡’alegra saber que t’ho has passat bé llegint! Merci!

    Margarida, no en tenim cap dubte que no hem celebrat ben amunt! ;.) L’ocasió s’ho mereixai i , efectivament, estem contents de tenir un nou record comú… I moltes gràcies pels desitjos: ens encantaria celebrar-ho tota la vida!

    Salut!

  8. Moooooltes felicitats, nosaltres també varem anar-hi per celebrar el nostre aniversari de casats, uns quans mes asclar, i encara no tenia la tercera estrella, però es una passada
    i un tracte perfecte tan per el servei com per ells tres.
    Una abraçada per tots dos

  9. Moltes felicitats per l´anniversari.
    Qué envidia me dais por vuestra comida en las estrellas (tres). Yo me conformaría con un simple meteorito …

  10. XEICS! com tos cuideu!
    La celebració de 10 anys junts ja es ben bé un bon motiu per fer un àpat d’aquesta alçada. Així que moltes felicitats per aquest aniversari, moltes felicitats per gaudir tant de les coses bones de la vida, i moltes gràcies per compartir-ho amb naltros.
    Besades!

  11. Hola estimats!
    Moltes gràcies a tots per les felicitacions i per les mostres de carinyo que ens feu arribar. Ens fan sentir tan ben acompanyants!

    Sión, tens tota la raó del món: la cuina i el tracte personal, a un nivell altíssim! Felicitats pel vostre aniversari! Tant debó arribem a fer-ne tants junts! 😉

    Quartdolla, que grande eres! A veure si ens veiem al juliol i podem fer algun dinar de meteorito, va! Que ja saps que a Barcelona n’hi ha molts! 😉

    Quienteroooooooooooooooooos, xeiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiic!!! jajajaja La veritat és que estem encantats d’haver-nos conegut (un a l’aletre, eh??!!) i d’estar junts. I al primer aniversari rodó, que hem trobat… zasca! Festa grossa! Moltes gràcies per fer-nos companyia, estimats!

    Carme, ja podem bufar ja!! jajajaj Moltes gra`cies per les felicitacions, de veritat. I l’enveja… regalt un bon àpat, que només es viu un cop! 😉

    Salut!

  12. Moltes felicitats als dos…no hi ha res com poder celebrar un dia especial al costat de qui s’estima! i què millor que invertir un calerons que al banc no hi fan res, en una diada emocionant per l’esperit i pel paladar!
    Enhorabona pels 10 anys i que siguin molts més!!

  13. Oooooooooooohhhhhh!!!!!! TOTES AQUESTES PERSONES que han fet comentaris per aquí dalt, sapigueu que sou estupendus i que se m’eriça la pell de pensar que us agrada compartir la nostra felicitat i que ens encanta veure-us treure el cap per aquí!! Mil petons!!!

  14. Moltíssimes felicitats parella!
    Fa pocs mesos nosaltres també vam celebrar els nostres 10 anys al Celler de Can Roca. Encara recordo el llenguado amb salses mediterrànies i la gamba a la brasa. Quina meravella!
    Tenía moltíssimes ganes d’anar-hi a menjar i així mirar-me el Celler des de l’altra banda. La veritat és que treballar-hi va ser una gran experiència però degustar els seus plats, els vins i el gintònic del final va ser molt millor!

  15. Hola Petroglifa!
    No sabia que havies treballat a El Celler! Què fort, no???
    Felicitats pels vostres 10 anys, parella! Veig que és una mena de lloc de culte per les parelles que fem 10 anys! jajajaja Genial el llenguado, genial la gamba, genial

  16. Sí, hem decidit que pel 20è aniversari en Ferran Adrià vindrà a cuinar a casa, je je. Lo del Celler és difícil de superar!
    Moltíssimes felicitats pel llibre i per la presentació d’avui. Vindria però em queda molt lluny i m’he de quedar a la botiga. Una abraçada a tots.

  17. jajajjaja! Molt bona Anna!
    I moltes gràcies per les felicitacions… Se que et queda molt lluny, però hem de trobar la manera de fer-ne arribar un a Olot. Que surten coses que també es fan a Ulldecona!!

    Besets!

  18. M’he quedat de pasta de moniato en veure i llegir tot el menú. Només hi ha una cosa, però que m’ha fet una mica de cosa, allò dels “tendons de vedella”… quina textura tenien? Eren con tendrums o eren suaus? No sé. Ara, tant de plat i tant de vi ben conjuntat, havia de ser un luxe. No sé si seria capaç de captar totes les subtileses dels plats. No tinc el paladar massa educat. Com a experiència gastronòmica em sembla genial. L’última part del vídeo amb aquell bombó de xocolate tan abellidor… mmm!!! Per cert, això de la mousse de roses havia de ser boníssim!!! Vaja, que m’heu fet una envejota sana d’aquelles ben grosses!!! Besades

  19. Hola Francesc!
    La veritat és que eren molt tendres i melosos: es desfeien a la boca! Untuosos, de fet…
    I sobre la capacitat per copsar les subtileses, jo tampoc crec que estigue preparat per captar TOT el què hi havia allà dins. Per sí que crec que, com tu, el tinc PROU entrenat com per entendre que allò que tinc al davant és extraordinari. T’ho dic perquè crec que no cal ser un expert per gaudir moooooooooooooooooooooooooolt d’un àpat així… 🙂

    Besets, preciós!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s