Oli vermell!

Us ho prometo: això que veieu a la foto és oli d’oliva. De Vinaròs, per més senyes. Suposo que heu fet la mateixa cara de sorpresa que  he fet jo quan aquest matí he entrat a la cuina i m’he trobat això a sobre de la tauleta. “Jo havia deixat una ampolla d’oli aromatitzat aquí, no aquesta cosa vermella!!” Una mica intrigant, i inquietant, aquesta ampolla…

DSC_0127.JPG

El misteri va durar ben poc, la veritat. No us penseu que és un cas sense solució: no sortirem a Cuarto Milenio! Però m’ha fet gràcia veure l’efecte que pot tenir posar a dins d’una ampolla un producte que en principi només havia d’aromatitzar i saboritzar l’oliet en qüestió… El que hi  afegit una mica d’hojilla que havia comprat al Mercat Central de València feia unes setmanes. L’hojilla no és altra cosa que el pebrot assecat que es fa servir per fer el Pimentón de la Vera però picat finament en comptes de fet pols. Per a que us feu una idea, queda de la mida de l’orenga assecada…

No l’havia feta servir mai. De fet, no la coneixia. I es veu que un dels efectes és que té una elevada capacitat colorant. El sabor, però, no és tan bèstia com pot donar a entendre el color: es nota, però com un matís… De fet, l’he feta servir en receptes i se n’ha de posar força per a que es noti. L’hojilla, doncs, té poc  a veure  amb el seu germà polsós… Fet amb all, llorer, romeret i una punta de bitxo a més de l’hojilla, aquest oli t’alegra un sofregit de ceba i li pot donar una matís intessant a una amanida que porti formatge i/o fruits secs….

Salut!

Massitet

Advertisements

19 thoughts on “Oli vermell!

  1. Pots explicar una mica més com és el sabor? Per què el podríem fer servir aquest oli? M’ha fet molta gràcia el color, sembla com la salsa per a les escopinyes, je.
    Salut!

  2. No la coneixia l’hojilla…es clar que a un adorador del pimentón de la Vela com jo no li posis hojilla al costat del pimentón perque la meva fe es absoluta i inquebrantable 😀

    Potser és més suau perque no té el toc fumat de pimentón, és possible? I el típic formatge amb oli no quedaría també espectacular si l’oli és aquest tan vermellot?

  3. Hello, Massitet, quines sorpreses ens depares. Aquest ‘pimentón de la Vera’ és un producte extraordinari. Llesquen el pebre i l’assequen amb fum, d’aquí el seu sabor tan intens. Tot i això, estimats amics, podeu fer el mateix sense anar-vos-en tan lluny. Hi ha una classe de pebres molt assecats de l’interior valencià, sobretot al sud del País Valencià, l’Alacantí, l’Alcoia, el Comptat, les Marines, el Baix Vinalopó,etc, etc., etc. que res no tenen a envejar a aquest producte, amb tot el respecte que es mereix, ep, que es tracta de molt bona gent i el producte és magnífic. Són els pebres o les pebreres seques. Amb el d’Alcoi es fa el famosíssim espencat amb pebre sec, all i abadejo, i bona cosa d’oli, que allí rep el nom de Pericana. Per a ells, inigualable, fora d’Alcoi, és clar. A partir de la Marina, mana la nyora, una mena de pebre o pebrera seca que dóna a l’arròs un regust ben especial.
    De totes formes, bells amics, quin oli més bo.
    Perla

  4. Hola estimats!
    Veig que us ha cridat l’atenció el color aquest vermell de l’oli, eh? La veritat és que és força espectacular, sobretot a l’ampolla…

    Lola, la veritat és que el sabor que es nota és de la resta de coses que vaig posar. Si vols, es pot notar un pèl el gustet de l’hojilla, però no massa. Com una matís. De fet, fa gust d’herbetes…

    Starbase, no et perds res, la veritat. Igual és que no sé trobar-li l’aplicació -o la mida- a l’hòjilla, però allà on sigui el Pimentón de la Vera, no hi ha res a fer. I mira que pots arribar a ser bèstia, eh? Insultar-te en públic! Però què foooooooooooooots!!!! 😉

    Perla, Thank you very much! Molt interessant això que m’expliques de les pebreres valencianes. M’agafes en un moment en què estic molt interessat en aquesta espècie. De fet, fa poc he descobert que al Maestrat i, sobretot, al Montsià, també hi ha una tradició de fer pebres d’aquesta mena. Seguirem investigant per seguir aprenent!

    Surfzone, potser aquesta hojilla sigui una solució per a tu… No és gens fumat, de fet. Jo apostaria a que és una assecat natural, al sol o alguna cosa així… Quin fas servir??? Dona’m idees, que jo el faig servir a tones! 😉

    Sant Hilari, la veritat és que vaig ser una mica salvatge en la prova… L’he anat fent servir per sofregits o guisats, però no he anat gaire més enllà -descomptada l’amanida. Ara miraré a veure que podem fer. El primer, el formatge que ens diu l’amic Starbase…

    Seguirem informant!

  5. Aquí en tens una altra que no coneixia l’hojilla, però que és una entusiasta del Pimentón de la Vera i el faig servir sempre que puc. Bonic el color de l’oli, i el gust?
    PTNTS
    Dolça

  6. Hola, hola!
    jajajjaj Starbase, campeón! jajajaja
    Dolça, jo me la vaig trobar al Mercat Central de València, a una botiga d’espècies prou interessant qeu hi ha allà… Jo sempre he estat -i continuo sent- del pebrot de la Vera. Però ara investigaré aquests altres valencians i catalans, a veure què tal…

    El gust, estimats, és que era molt poc “pebrat”. Vull dir, que el gust dominant era clarament els dels altres ingredients. Provaré de fer-ne una mica només amb hojilla, a veure què passa…

    Salut!

  7. Et promet que, de tot d’una que he llegit el títol, em pensava que els de la Cuina Vermella s’havien posat a fer oli!!! Ja veig que no. 😀 Sí que és curiós això de la coloració que li dóna “la hojilla”. Què divertit!!! Salutacions

    1. Hola Francesc!
      La veritat és que jo també vaig tenir la sensació de fer una oli en homenatge als estimats Cuiners Vermells!!! jajaja La veritat és que el color dóna molt de joc i, efectivament, és divertit! Gràcies per la visita i pel comentari, preciós!

  8. He fet la prova amb aquest oli, i resulta un altre més, si el fem en guisats de normal. A casa ens agrada força el pebre roig, que és com hom solem denominar, o bé amb el localisme pive-roig, i se’n posa a molts plats. Si el porta l’oli, doncs, no cal posar-ne. En tot cas, trobe que el seu lloc essencial deu ser les amanides, i sobretot, el formatge, potser la coca de formatge extremenya, aquella tan magnífica que té l’interior tan tendre que te l’has de menjar amb cullera i obrir el formatge com una cassoleta. Jo he tastat aquest oli amb un bon formatge fresc de la Nucia i està fenomenal.
    Perla

    1. Hola de nou, Perla!
      Moltes gràcies per la confiança que has tingut en mi per provar aquest oli! I m’alegro que li hagis trobat una utilitat. La veritat és que jo no n’he quedat molt covençut… Però faré un parell de proves més: una, amb hojilla sola. L’altra, amb piveroig (al Maestrat també ho diem així!!) i els altres aromatitzants, com entenc que has fet tu… A veure què passa!
      I amb formatge tendre té una pinta descomunaaaaaaaaaaaaaaaaaal!!! 😉

      Salut!

  9. la veritat què en un lloc tan mediterrani com estem, no ens podia faltar la manera de conservar aquets pebres, bé assecats al sol o amb un lleuger toc de fumat com a “La Vera”.
    Tot l’arc mediterrani ens depara preparats amb “pive-roig”, “pebre-roig”, “pebrereta”, “pebrera”, “pimentó-roig”, “paprika”, “köfte baharati”, “tatli toz”, “harissa”, etc… per fer-ne “paelletes”, “romescades”, “borreta”, “refritos”, “all-i-pebres”, “carbonades”, “goulash”, “kafta”, i molts més. El que volia dir, per no excedir-me ja que m’enrollo més que una persiana i hi ha qui diu que necessito un blog, viatgem per disfrutar de tots els “nostres” productes podriem dir-ne que compartits, i de quina manera millor que viatjar a traves de la cuina.
    Bon profit a tots i totes i un polset de “piveroig”. (D’Alcanar, de La Vera o d’on siga…)

  10. Interessant conèixer el nom de “hojilla”, com molts d’altres dels que canvien segons la zona 😉 Quines altres aplicacions culinàries se li dónen a València?

    Sóc una gran fan dels olis i de fer-ne invents a casa. Colecciono ampolles buides d’orujo per fer-ne de variats: picant, d’all, de romaní, de ceps, d’alfàbrega… Ara a l’estiu el d’alfàbrega va de perles per les amanides de tomàquet, l’heu provat?
    Si mai consegueixo “hojilla” faré oli vermell, m’ho heu posat “a huevo” per batejar-lo XD

    Amb els olis tenim un ventall increíble d’aromes i crec realment que estan infravalorats. A més, si tens la possibilitat de conseguir-lo en cooperatives te n’adones que realment és or líquid!!

    Per cert, que a casa del senyor Arzak, un dels aperitius que et porten és un platet de disseny amb un foradet ple d’oli i pa per sucar. Un dels millors olis que he tastat mai!

    Salut i bona revetlla!

  11. Hola xiquets!
    Veig que l’oli vermell, l’hojilla i tots els derivats del pimentó roig han generat interès. I jo que em pensava que una post més aviat fluixet! 😉

    Mestre, prenc nota de tot el què m’expliques, que és molt i molt interessant. Per cert, a vore si me passes la bosseta aquesta plena de piveroig canareu, que tinc ganes de vore de què va! 😉

    Ester, efectivament els olis aromatitzats donen un munt de joc. Jo sempre en solc tenir un de fet, pel cap baix. Però ara a l’estiu m’agrada molt tenir-ne de diversos per a les amanides… I vinagretes, moltes vinagretes! La cuina està plena de “biberons” i potets amb tota mena de barrejes! I això de l’oli com a entrant ja fa temps que va. A la primera que li vaig veure fer va ser a l’Ada Parellada, a Barcleona!

    Gràcies per les visitetes i els comentaris, estimats! Ens encanta que ens visiteu!

    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s