Making off d’un llibre de cuina

Fa ja quasi un any, en una de les moltes terrassetes agradables que té el meu poble, el mestre Juanjo Roda ens va convocar a ma germana, mun cunyat i un servidor per explicar-nos que volia fer un llibre de cuina sobre pastes dolces i salades tradicionals de Vinaròs. Ara, molts mesos després, el llibre ja està imprès i hem començat a parlar d’actes de presentació i coses d’aquestes… Però entremig hi ha hagut tot un procés d’elaboració que m’ha fascinat en algunes de les seves fases i característiques; i ho volia compartir amb vosaltres…

Escriure un llibre no és escriure un bloc
Primera lliçó apresa: escriure un llibre no és escriure un bloc. La veritat és que fer el llibre m’ha resultat força més complex. En concret, trobar l’estil, el to amb què havia d’explicar les coses. Al principi em pensava que haver estat escrivint el bloc des de feia una parell d’anys m’havia d’ajudar. Però quan vaig començar a posar negre sobre blanc les coses que volia dir, em vaig adonar que l'”experiència” adquirida al bloc no era suficient per a escriure el llibre.

DSC_0208.JPG
Portada del llibre en format galerades | Olletadeverdures.cat

M’ha costat una mica entendre perquè, però finalment he trobat els motius que em van complicar la redacció.  Tot i que he escrit tota la part literària i el responsable en sóc jo, de seguida vaig notar que dubtava del què deia i si la resta de la gent implicada estarien a gust. Aquest llibre és un projecte col·lectiu i entenia que tothom que hi participava s’havia de sentir còmode amb el que jo deia.

A fi de comptes, això no és un bloc on expresso les meves dèries gastroculinàries. És un projecte on una editorial, un cuiner i dos forns centenaris de Vinaròs – Ca Massita i Ca Farga- hi posen el seu prestigi i el seu saber fer. Per tant, tonteries les justes… Vaig decidir, doncs, optar per un discurs més seriós, més centrat, sense abusar de les conyetes que m’agrada emprar. Ara, si mai teniu el llibre a les mans, crec que em trobareu en el text: sóc jo parlant, però en un altre ambient. Al final, tot i que em va costar, vaig saber con deixar-me anar…

No acaba aquí la cosa. Un dia, després d’haver escrit una parell de pàgines llargues, vaig fer un exercici que de tant en tant m’agrada fer: imaginar-me un lector llegint el que li explicava. Aleshores vaig prendre consciència d’una cosa clau: el públic a qui m’adreçava no era el del bloc. Em vaig imaginar el senyor alcalde Vinaròs, les senyores grans que van a Ca Massita a comprar el pa o als altres forners i pastissers del llibre i ho vaig tenir clar: el registre havia de ser un altre i el plantejament menys personalista…

DSC_0112.JPG
Els bunyols sempre han segut uns presumits... | Olletadeverdures.cat

Llavors, vaig caure en una cosa que no havia percebut fins aleshores: aquest el primer llibre que es publica sobre les pastes tradicionals de Vinaròs. Per desgràcia, mai abans s’ha publicat res semblant. Per bé i per mal, doncs, aquest llibre es podria arribar a convertir en una mena d’obra de referència local… Us la imagineu escrita com el bloc? Ostres, jo no. I aquí em veieu fent un exercici de moderació sense voler renunciar a la meva manera de dir les coses. Que serà bona o no, però és la meva!

La introducció que no va ser
Hi ha vegades que els nervis em poden i em poso a escriure abans de saber exactament què he de dir. Això em va passar amb la introducció. Hi va haver un moment que el llibre no avançava, no es concretava, però jo necessitava començar a escriure. I com que el gruix de la meva feina era fer la introducció i els petits texts contextualitzadors que acompanyen les receptes, vaig començar pel principi…Total, que al setembre em vaig posar escriure una introducció que ha acabat tenint molt poc a veure amb la que finalment es publicarà. Però com que internet permet aquestes coses, en aquest enllaç trobareu el PDF de la introducció que no va ser.

I perquè no va ser? Era, i en això Juanjo tenia tota la raó, massa poc pegada a la realitat. Massa poc local, en el millor dels sentits que pot arribar a tenir aquesta paraula. En aquest cas, la meva experiència acadèmica em va molestar i vaig fer un text massa formal, massa fet a la biblioteca.  Ja ho veieu: vaig començar a escriure estant rodejat per dues experiències -blocaire i investigadora- que em complicaven la vida! Escrita està, i tampoc és qüestió d’arraconar-la en un calaix. Jo us la deixo, per si teniu curiositat…

Entusiasmes…
Encara que costi de creure, hi va haver gent que no va estar a l’alçada d’un projecte on tothom que hi participava ho feia voluntàriament i en algun retorn. Per sort, aquesta gent no van ser els protagonistes de l’elaboració del llibre. Ho són altres que s’entusiasmen, que no paren de donar idees, d’intentar ajudar i de donar-te un cop de ma. Gent perfeccionista, que et revisa els texts i pateix per la qualitat de les fotos, del paper o de les receptes que li toca fer a cadascú. Persones que estiren del carro, que s’hi posen com si fossin els més beneficiats quan són qui menys en trauran. Olé, Juanjo Roda!!!

També ha estat un autèntic plaer poder treballar, com no ho havíem fet mai abans, amb ma germana i mun cunyat. Responsables de la meitat de les receptes, va ser genial veure com ho pensaven tot, com ho preparaven, com patien per com sortiria. Veure a mun cunyat treballant amb el forn de casa en comptes del professional -les receptes estan adaptades a les cuines modernes- va tenir fins i tot un punt de gràcia! Per a mi, el membre menys flequer de tota la família, va ser genial poder jugar amb totes aquestes coses i aprendre a fer pastes tradicionals -fins i tot em fa vergonya reconeixer-ho!

Ca Massita, plató de fotografia
Una tarda de desembre vaig entrar al forn per la rebotiga i no el reconeixia . Estava fosc (sempre hi ha llum), però al mateix temps es veia un raig de llum potentíssim iluminant una taula blanquíssima i un pandurmiendo ben morenet. L’explicació era fàcil: els fotògrafs del llibre estaven en plena feina. Em va sobtar veure un espai quotidià, gairebé banal per a mi, en una mena d’estudi de fotografia.

Making_off_llibre1.jpg
Ca Massita, plató fotogràfic | Olletadeverdures.cat

Tot plegat donava la sensació d’espai important, gairebé sagrat… Un espai normalment bulliciós, cridaner, ple de soroll,  pols de farina i molles de pa, convertit en una mena de temple on s’adoraven, amb respectuós silenci i moviments sigilosos, les pastes que anaven passant sota aquesta llum. Només se sentien els comentaris dels fotògrafs i les preguntes de mun cunyat, mentre tothom buscava la millora manera de captar l’essència, l’ànima, de cada pasta… Va ser un moment màgic.

Galerades, els nervis de la perfecció
Revisar galerades sempre m’ha posat molt nerviós. Per motius professionals ho he fet diverses vegades, i sempre em puja un punt d’angoixa al pit quan agafo amb les mans el paper lluent, ple de lletres i imatges, que espera el darrer vistiplau… Tot el que no vegem aquí, passarà al llibre i ja no es podrà canviar. És el punt de no retorn.

Making_off_llibre.jpg
Revisant galerades | Olletadeverdures.cat

Les darreres decisions es prenen davant d’aquests fulls, desenganxats i plens de notes manuscrites que embruten la puresa de la lletra d’imprempta. No hi ha dubte: malgrat tot, encara sóc un paio Gutenberg, membre d’aquella secta cada cop més petita que venera el paper. I no hi ha cosa que em mereixi més devoció que les galerades: el quasillibre, el darrer pas, la darrera opció de tria... Com no m’he de posar nerviós?

Ara ja està tot dat i beneït. S’està imprimint i me l’imagino encara en forma de grans fulls pendents de ser tallats i engomats per acabar sent el llibre, per acabar sent Els dolços i els salats als forns de Vinaròs, editat per Onada Edicions amb el suport de Caixa Vinaròs. No em puc treure del cap el moment de tocar-lo per primera vegada, per sentir el crec-crec dels fulls que es desenganxin i la potent olor de tinta d’un llibre nou, calentet. Com si fos un pandurmiendo acabadet de treure del forn…

Salut!

Massitet

Advertisements

43 thoughts on “Making off d’un llibre de cuina

  1. FELICITATS!!!!!!!!!!
    Volem que tingui una llarga i exitosa acollida, volem poder comprar-lo a Barcelona, volem trobar-lo a tot arreu, volem que es faci tant de rebombori que acabi sent un best-seller gastronòmic.
    Besades a tots els i les implicats/des, directes i indirectes per la feina ben feta.

  2. ara mateix estic en la pell de l’esquena erissada. Jo també m’emociono.
    No dubtis que si la feina et surt bé no és sol cosa dels altres, tu tens molt a dir… i també kisumenja, que ha aguantat estoicament els teus “nervious status”.
    Penso que tot i poder trobar els llibres al fnac o similars, per part meva m’ofereixo a pujar a barna i fer-ne una presentació allà on ens deixen; una zona de l’editorial de cuines, a la boqueria o al mig de les rambles, pero jo pujo.
    besets als dos i felicitats per la vostra feina..

  3. La meva família és de les arts gràfiques de tota la vida. A casa he ajudat de ben jovenet a corretgir galerades al meu pare. Els dos a la taula, un devant de l’altre. Caixa alta, caixa baixa, sangrat,…

    Així que entenc aquest nerviosisme, si jo ja sentía una responsabilitat i el llibre no era meu…

    Ara bé, no em distrauràs amb la teva emotiva entrada: en quan ho sapigues ja ens pots anar informant de quan i a ón faràs la presentació a Barcelona!! 😀

  4. Felicitats per una feina tan ben feta! Ja tinc ganes de tenir-lo a les mans! Com un pandurmiendo just sortint del forn, calentet calentet, je je je…
    Per cert, suposo que el trobarem a tot arreu, oi?

  5. Moltíssimes felicitats per la feina feta a tothom que ha treballat amb il·lusió i entusiasme per fer-nos arribar aquest llibre i gràcies per compartir amb nosaltres aquestes receptes que formen part de la vostra cultura gastronòmica.

    On dieu que serà la presentació a Barcelona?. Nosaltres ja comencem a reservar-nos el dia a la nostra agenda!!!!!!!. Ah! i volem el llibre signat pels autors, ja sabeu que això ens agrada!!!.

    Glòria i Josep

  6. Felicitats per la bona feina feta!!! 🙂 Ja ens informaràs on el podrem adquirir!! Quin orgull fer el primer llibre de plats tradicionals de la teva terra, no? 🙂
    Petons!

  7. Benvolguts, aquí també estem desitjant tenir el llibre entre les mans! Com no!!! Felicitats a tots els que heu participat en l’edició i elaboració… Especialment a Ca Massita, com ens varen acollir, té molts de fans entre els blocaires!

  8. Tu no et pots treure del cap el moment de tocar-lo per primera vegada i jo no em vull perdre el moment en què el tinguis a les mans, la cara que posaràs sentint el “crec-crec dels fulls que es desenganxin” i veure’t la cara d’emoció en olorar “la potent olor de tinta d’un llibre nou, calentet”. Felicitats!

  9. Plas, plas, plas!! Moltes felicitast a tots els participants, he de dir que mentres llegia el post m’he possat seria i tot. Avui he vist un altre Massitet o el mateix en una altre banda.
    Bueno, important, esperem tenir-ho a les mans ja! ara ens has possat les ganes. Es podrà comprar a Barna, no? bueno ja ens diràs.

    Muas!

    Muas!

  10. Congrats! Delightful post about a delightful task. You told me once how much this book meant to you, so I guess the feeling of accomplishment must be quite a thing!

  11. ENHORABONA¡¡¡¡¡¡ per l’edició del llibre, esperem que tingui molt d’èxit i es pugui trobar a tot arreu, ja que nosaltres en volem un i signat pels autors.
    Una abraçada

  12. Carai, fins i tot jo m’he posat nerviosa pensant que el què has escrit, escrit està! i que ja està, que la imprempta ja està en marxa, i que aviat el tindràs entre les mans, que el podràs olorar, i fullejar, i que ja hauràs passat a la història (només et falta plantar un arbre i tenir un fill)
    FELICITATS!!

  13. Estimats i estimades!
    Moltíssimes gràcies per totes aquestes mostres d’alegria compartrida i d’interès pel llibre! Ai, que m’he fet emocionar i no pas poc, de veritat!!!

    Quineteros, ojalà tot el que voleu es face realitat, txeic! Per la part que ens toca, a veure si aconseguim que es pugui comprar a Barcelona! L’editorial està presenta a l’FNAC amb altres títols, la qual cosa ens fa ser optimistes! Ojalá!

    Xiquet de Vinaròs, ho hem de pensar bé, això! La veritat és que a mi em fa molta festa poder fer una presetació a Barcelona! Ja veus que tenim la sort que hi ha molta gent que ens estima, per estes terres del nord. Un detall amb ells és imprescindible!! I Kissumenja… Si un dia escriu les memòries, la faena serà meua!! 😉

    Òscar, em va fer molta gràcia el post on explicaves això de les arts gràfiques i m’hi vaig solidaritzar! JA veus, sensaciones compartides estimat! El primer en saber-ho, després de jo mateix, seràs tu: no en tinguis cap dubte!

    Teresa, bonica, procurem tenir-vos ven al corrent de tot plegat! Ens encantaria poder presentar-lo a Barcelona i fer-ho amb vosaltres! Ho hem de moure ja…

    Josep, moltes gràcies! I no et preocupis que, tan aviat com pugui, te’n faig arribar un. Quina il·lusió!!

    Gemma, espero poder-te’l fer arribar sortit del forn! Si algú es mereix tenir el llibre acabat de sortir del forn és la primera blocaire que es va “plantar” a ca Massita!!! 😉 Gràcies!!!!!!!

    Aix Glòria, quins nervis!! Signar llibres!!! Em tremolen els genolls només de pensar-ho!!! I moltes gràcies per les felicitacions, que són certament extensibles a molta gent. Déu n’hi do, de les coses que calen per a que surti un llbre!!! La presentació a Barcelona, si depén de mi, es farà ben a prop de casa vostra/nostra… Seguirem informant!

    Hola Mercè! La veritat es que, quan me’n vaig adonar, em va venir una suor freda… jajaja Després de la impressió del primer moment, em vaig adonar que ho sabíem fer i que només calia posar-s’hi! Ara, una certa pressió de la responsabilitat sí que vaig notar… Avisarem on es pot comprar!

    Sara Maria, bonica!! Aviat, espero que molt aviat! I a veure si podem fer presentació a Barcelona abans de l’agost, que nosaltres en tenim moltes ganes!!! 😉

    Ai, bonica, que ja friso per obrir-lo davant teu! Ep, amb una copa de cava freda per acompanyar, no? Mira que ens passen de coses boniques darrerament, eh? No em vull ni imaginar que hauria passat si no hagués pujat aquell 27 de maig! 😉

    Calpena, moltes gràcies! Crec que sentiràs els crits d’alegria des de casa! Ostres, quines ganes de compartir-lo amb tots vosaltres!

    Gemmaaaaaaaaaaaaaaaaaa! veig que em tens clitxat!! El post l’ha escrit l’altra banda, però es que quan m’emociono passo a “mode més seriós”!! Ara, emoció per un tub! I espero poder dir-vos aviat on trobar-lo!

    Silvia! Thanks a lot again for visiting us!! Certainly, you know ehat this book means to me, so I hope we can enjoy together really soon! What abaou eating a cake meanwhile??? hahahahahaha

    Sion, ja estic pensant la dedicatòria que et faré! Ai, quina emoció! Espero poder ajudar-vos a trobar-lo!!!

    Gemma, gràcies pels ànims! La veritat és que sóc una mica “agonias” amb la feina i sempre pateixo massa per com queden les coses! I això que el bloc m’està ensenyant a soltar-me!!! L’arbre ja el vaig plantar. Només falta el fill!!! jajajajaajajja

    Estimats, de veritat, moltes gràcies per venir a donar-nos tan bon rotllo!!!

  14. Ei!!!!

    Que quasi arribem tard a llegir aquesta noticiorra!!

    Estem molt contents per vosaltres. Ha de ser una satisfacció total fer tot un llibre!!

    Per cert, Ja ens diràs on podem venir a veure’t a la presentació, i no cal dir que ens l’has de signar!! Ah! i també volem una foto, com les estrelles!!

    Visca els olleta!

  15. Magnífic post d’un -de segur que sí-magnífic llibre. Moltes felicitats per haver pogut fer realitat aquest projecte, amb tot el component emocional que té per a tu.
    On el podem encomanar? A València n’hi ha, almenys, dos que te’l compraríem.
    Besets

  16. Enhorabona!!! Disfruta del moment, i de tots els que vindran…que no seran pocs!! I nosaltres al vostre costat…disfrutan-t’ho a tope amb vosaltres! Ja diras el dia de la presentacio, per poc que pugui aqui estare..sense falta!!! 😉
    un petonas a tots dos!!!

  17. Ostres! Enhorabona!!! Ja ens avisaràs de les presentacions i aquestes coses! I gràcies per compartir amb nosaltres aquesta experiència de gestació. Esperam el part amb ànsia!

  18. A mi el que em posa la pell de gallina és que gràcies a la vostra feina, aquest llegat culinari de la teva terra no es perdrà. Gràcies per compartir-lo amb nosaltres.

  19. Ausades xiquet, quina alegria!
    M’encanten els llibres de cuina local! I crec que aquest serà molt bo!

    Avisa’ns quan el trauràs a la venda, eh? 😉

    [Tens un mail meu al correu]

  20. Moltíssimes felicitats!! Ostres, jo en vull aconseguir un que segur que hi han molts dolços pareguts als del poble de mon pare!

  21. Us havia llegit algun comentari sobre la possible publicació d’un llibre, el que no sabia era que el teníeu al forn a punt de coure. Ara el demanaré a la llibreria i us faré el comentari. Ja veig que has notat, gentil Massitet, la duresa de l’ofici d’escriure i la dura tria del registre lingüístic. Recorda de Joan Fuster vessava llàgrimes de sang per no poder-se dedicar a la literatura de ficció, I era Fuster. Així que no et desamines, bell amic, que ben segur serà una joieta per a llegir. Pensa també que indirectament treballes el camp de la etnografia i que si ho deixes per escrit, usos, costums, receptes, això perdurarà per sempre, altrament, la memòria és fluixa i juga males passades. Sobretot quan els qui més en saben, els nostres antecessors, no tenen a qui traspassar tant de coneixement.
    Estarem en contacte, confiat en tan bona lectura, i profitosa. Perla

  22. Hola colla!
    Quina alegria llegir tants comentaris, tan agradables de tanta gent! I perdoneu per tardar tant en donar-vos resposta, començo a ser maleducat!

    Mana, ja veus com ens estima la gent! Quina sort que tenim, eh? No podem no fer una presentació del llibre a Barcelona, xiqueta!

    Francesc, moltes gràcies! Segur que trobarem una manera de fer-vos arribar el llibre, no patiu! De tota manera, l’editorial te botiga online a la seva web. Onada edicions, es diu…

    Xavier, moltes gràcies per l’entusiasme que ens transmets! No et preocupis que m’encarregaré personalment de què ho tingueu tot, inclosa la foto!!! jajajajaja

    Queti B, moltes gràcies pel teu comentari, tan dolcet i agradable… Es nota que has captat la importància de la cosa, i això m’emociona cosa bona. Quina sort de tenir lectors com tu! Espero poder-vol’l fer arribar i si no segur que trobem la forma que el tingueu…

    Niru, bonica, moltes gràcies per venir per casa nostra! Aix, que bona amiga que eres, punyetera! Com es nota que ens estimes… No et preocupes que t’avisarem de la presentació, i si cal te’n farem una al menjador de casa! 😉

    Ricard, la veritat és que és un embolic notable. I mira que jo, estant a Barcelona i l’editorial a Benicarló, m’he estalviat unes quantes coses. Però sí, deixa una mica. Sobretot si eres d’aquella mena que no estàs mai satisfet del tot… 😉 Gràcies per les felicitacions!

    Chis, jo aviso de tot! A més, ja veieu que sóc una mica pesat i que no paro de dir coses del llibre dels nassos! Al final ens enviareu a fer punyetes! 😉 Moltes gràcies, de veritat!

    Ester, quina cosa més bonica que m’has dit. Mira, no m’ho havia mirat així i encara li dóna mes trascendència al llibre! Aix, i jo que em pensava que feia un bloc en paper! 😉 Gràcies per la visita, bonica!

    Xavier, moltes gràcies! Avisem, avisem! No patiu que avisem i us expliquem com poder-lo comprar!! Salut!

    Petroglifa, no dubtes que està ple de dolços com els que es fan a Ulldecona!!! Una de les coses que hem explicat és com de paregudes són les pastes que es fan al sud de Tarragona i al nord de Castelló. Txé, que som lo mateix país encara que alguns no vulguen que ho siguem!!

    Perla, bonica, quin plaer poder llegir els teus comentaris. Quantes coses ens ensenyes i quantes de seny aportes cada vegada que ens escrius. No sabia això del Fuster i m’agrada haver-ho après. I tens tota la raó: l’esforça a valgut la pena i només em preocupa les pastes que han quedat fora… Tampoc és l’Arca de Noé, el llibre. Però hi ha tantes coses interessants i tan bones per aquests mones de Déu… M’encarrego personalment de fer-te arribar el llibre, bonica!

    Txé, quin goig entrar a casa teua i trobar-te totes estes visites! Moltes gràcies a tots, estimadíssims!!

  23. Hola!!! Acabe de demanar el llibre a Onada Edicions i diuen que me l’enviaran d’ací a 2 o 5 dies!!!! Gràcies per la informació!!!

  24. Felicitats Massitet!
    Vaig una mica endarrerida i fins avui no he vist el post. Ja li estic fent lloc , un lloc d’honor, al prestatge de la cuina.
    Enhorabona!

  25. Txe, Francesc, que seràs el primer en comprar-lo i en llegir-lo! Aix, quins nervis! A vore que te pareix!

    Laia, moltes gràcies pel teu comentari. Per a nosaltres, més val tard que mai! Un lloc d’honor? AIx, que em poso vermell!!!! 😉

  26. Veig que fa dies que vas compartir els teus neguits amb nosaltres, però jo últimament sempre vaig tard! Enhorabona per la feina feta, enhorabona per com ens n’has fet particeps, enhorabona per com has gaudit en tot el procés i enhorabona pel producte acabat, que espero podrem trobar a tota la geografia catalana!!
    PTNTS
    dolça

  27. Dolça, moltíssimes gràcies! Tant de bo el poguem trobar per tot Catalunya! Per si de cas, es comprar on line al web de l’editorial, Onada Edicions…

  28. Ei Familia; demà he quedat amb l’editor i, pel tó de conversa que hem mantingut editor-director/director-editor, em sembla que demà ja en tindré un bon grapat de llibres i en parlarem de la presentació a Vinaròs, dins de la setmana gran de festes, un acte cultural del nostre benvolgut Vinaròs…. i tancarem lo de barna??? a Vinaròs presentem el dia 21…
    per cert, tindré algun exemplar pels autors (massita, massinet, kissumenja…)
    ens veiem..

  29. Mestreeeeeeeeeeeeeeee!!
    Que el llibre ja es pot comprar per internet i la gent ja el compra! jajajajajaj òstia, què fort!!! Es que encara no m’ho creeeeeeeeeeeeeeeeeeeec!!! jajajajajaja I presentació a la “Semana Grande” vinarossenca! Txeic, la pell de gallina!!!

    Nuni, en la de Barcelona estem treballant! A veure si aviat us puc dir alguna cosa, que jo també en tinc ganes! Ai, quina festa si podeu venir tots!!!! Moltes gràcies, preciosa!!!

    Salut a tots, de nou!

  30. l’enhorabona, massitet, aquest llibre promet moltíssim, fins i tot pels que no vam tenir la sort de venir a la primera expedició a ca massita. a veure si hi ha una segona! i sobretot, a veure si tanques la presentació a barcelona i et podem felicitar personalment.
    una abraçada!

  31. Al meu company ( que és de Vinarós) i a mi, ens acaba d’arribar el llibre. Enhorabona pel llibre i enhorabona pel blog. No veig el moment de fullejar el llibre i llegir els secrets de totes aquests cocs i pastissos que he provat tantes vegades quan he baixat a Vinarós. A veure si ens animem a fer-ne algun, que segur que sort boníssim.

  32. Manel, moltes gràcies per les felicitats. I gràcies pel comentari sobre el llibre, encara que aixó de les expectatives és molt perillós: si us plau, imagina’t una cosa més aviat modesta, i encertaràs! 😉 La presentació a Barcelona ja va prenent cos, cap a primers de juliol… Informarem puntualment!

    Iolanda, un vinarossenc??? Qui és, qui és, qui és??? Bé, perdó per la insistència. Encara que ja deus saber que els de Vinaròs som molt “de poble”i una mica xovinistes! Quina emoció, el primer lectooooooooooooooooooooooooooooor!!! Francesc, que se t’han avançaaaaaaaaaaaaaaaaaaat!!! 😉 Moltes, moltes, moltes, moltes gràcies pel comentari! No saps la il·lusió que m’ha fet!!!

  33. Moltíssimes felicitats pel llibre! Jo ara estic amb la preparació d’un (no de cuina de moment) i ufff. El blog és una cosa, però vore les coses en paper és una altra. Però segur que ha quedat fantàstic! El buscaré! On se pot comprar?

  34. Hola Glutoniana!
    Moltes gràcies per la visita, per deixar comentari i per les felicitacions! La veritat és que estem molt contents, amb el nostre primer llibre! I efectivament, les coses en paper tenen un altre caire… Esperem satisfer les necessitats!

    Sabem que la distribuidora està present a les llibreries més grans, com FNAC o Casa del Libro i sembla que també a d’altres d’importants de les capitals de comarca… A més a més, el podeu comprar directament a l’editorial a través del seu web!

    Besets!

  35. Tiriti, més val (suposadament) tard que mai! Moltes gràcies per la visita i per les felicitacions. I jo també espero que puguis gaudir del llibre ben aviat!

    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s