Les (no) pizzes de Fabián Martín

Amb els amics que hem fet a la Universitat hem tingut molta sort. No només perquè són bona gent, divertida i honesta. A més, per fer-ho encara més bonic, els enxisa menjar be. Per això ens trobem moltes vegades al voltant d’una taula ben parada

Lamentablement, no ens trobem tant sovint com voldríem. Així que des d’aquest mes de maig hem posat en marxa una nova estratègia: hem decidit reservar per sempre més el primer dijous de cada mes per sopar junts en un restaurant que ens agradi o que, preferentment, volguem provar. La colla del primer dijous de mes, n’hem dit informalment… Som de gent de taula i, per tant, la llista de possibles opcions per anar a sopar el primer dia era llarga. Però vam arribar a un acord ràpid: tots voliem provar les pizzes d’un tal Fabián Martín…

Aixó no són pizzes, són una altra cosa!
No anirem a desacobrir ara que Fabián Martín fa unes pizzes que són alguna cosa mes que el que podem trobar en els molts restaurants italians (o no…) que hi ha al Cap i casal del Principat. És, segurament, el pizzero més mediàtic de Catalunya i voltants. I ha estat, i aìxò ja sona més seriós, campió del món diversos cops. Per això hi volíem anar, per veure que s’hi dóna en una cuina així. I ens vam trobar la cosa aquesta que podeu veure aquí sota.

DSC_0010.JPG
Això és una pizza!! | Olleta de verdures

Si, estimats, això és una pizza. Concretament, amb la que va guanyar l’any passar el campionat del món de Nova York. És el primer cop que em donen instruccions per menjar una pizza Primer la pasta a la boca, que hem de mastegar una mica però no tragar. Llavors, glop del vas com si fos un xupito i barrejar els sabors.

Resultat; una pizza (ben bona) líquida. No hi ha dubte que és un plat tecnoemocional, una deconstrucció: el mateix Martín ens ho va explicar així. Ara, amb un sabor ben reconeixible i, a més, ben clàssic. Tota una declaració d’intencions sobre de què anava la cosa: era la primera pizza que menjàvem del menú sorpresa (50€ per cap) que havíem demanat per sopar…

Festival de sabor: quina és la més bona?
L’estructura del sopar era el d’un menú degustació. Primer, un carpaccio de tomàquet sucós i ben dolç, gustós. Després, la pizza líquida. I a partir d’aquí, peces per compartir: dues d’espàrrecs, una japopizza, dues de tòfona i dues “Mi preferida” (la del Martín, òbviament…). Si aneu a carta no trobareu cap d’aquestes pizzes per menys de 40 – 50 euros. Aquests preus contrastaven escandalosament amb el que valien les altres, les convencionals: cap pujava de 15. Sense cap mena de dubte, a can Fabián s’ha de venir sense gaire perjudicis sobre el preu de les coses…

Fabian_Martin.jpg
Carpaccio de tomàquet i tres pizzes | Olletadeverdures.cat

La veritat és que es fa dificil dir quina és la més bona. Uns apostem per la d’espàrrecs, d’altre per la japopizza (de salmó marinat i amb salsa de soja), d’altres la de tòfona, algun que la deconstruïda… Sis persones i cap coincidència que recordem… Bé, sí, una; que el nivell mitja en aquesta pizzeria és molt, molt alt.

Si a més afegim les postres, la cosa encara es complica més: la cara d’un dels assistents quan es va menjar la pizza de xocolata era un monument al plaer: ulls tancats, boca remugant lleugerament i un fil de veu que deia “mmmmmmm”… I el tiramisú de mango, formatge fresc i sucre de figa era espectacular, fins i tot un pèl desconcertant.

Fabian_Martin1.jpg
Pizza de xocolata i tiramisú de mango | Olletadeverdures.cat

Un servei molt present en un ambient informal
El servei era molt atent i no vam trobar a faltar res durant tota la nit. El mateix Fabián Martín estava servint i entrant i sortint de la cuina a la vista. El cap de sala és omnipresent i apareix constantment a la taula per aportar informació o fer comentaris. I el cambrer que ens va servir sabia molt bé que tenia entre mans. Entre uns i altres, gairebé no vam estar sols, cosa que en algun moment va dificultar un pèl la conversa entre nosaltres. Val a dir, però, que vam tenir molta informació sobre què ens menjàvem…

“Jo no sóc cuiner, jo faig pizzes”
Això ens va dir Fabián Martín quan va venir per primera vegada a la nostra taula. I ho va dir un parell de cops més: “Jo faig pizzes”. És evident que és el  seu crit de guerra: és el que posa a les seves targetes. Però nosaltres discrepem lleugerament. Algú que planteja una pizza deconstruïda és un cuiner. En el sentit que empra la paraula Martín. Perquè segons el nostre ús de la paraula en qüestió, ho és clarament. Sap cuinar, aquest paio. Si no, mireu tot el què hi ha darrera d’una de les seves creacions…

[tv3 http://www.tv3.cat/videos/2746210%5D

Contra el prejudici: un professional agradable
Les coses clares i el xocolata espesa: a nosaltres el Fabián Martín ens semblava més aviat un showman que una altra cosa. Un personatge un pèl pedant i com molt cregut, que es dedicava a fer ballar les bases de pizza i poca cosa més. No sóm els únics que ho pensem: de fet, ell mateix és molt conscient que aquest és el tòpic que circula sobre ell.

Després d’una nit a casa seva, pensem molt diferent. Primer, estava al peu del canó un dijous de maig. Es va assabentar que teníem un bloc, s’hi va connectar i ens va venir a comentar què li semblava. A continuació, ens va demanar que li recomenéssim restaurants, cosa que vam fer encantats i a canvi que ell fes el mateix (tenim una llista de 10 restaurants!). I per acabar, vam gaudir d‘una llarguíssima sobretaula xarrant amb ell de la seva cuina (perdó, pizzes!), dels restaurants que ens agraden o de com són de perilloses les expectatives dels clients…

Kissumenja te una curiosa manera de classificar el menjar: quan alguna cosa va més enllà del què és habitual i supera les seves expectatives, diu que allò és un no-elqusiguiSi menja un pa que la emociona, allò és un no-pa. Si menja peix que li agrada (abans no li agradava), allò és un no-peix. I les pizzes del Fabián Martin li van semblar no-pizzes. Estem els dos d’acord: allò són no-pizzes. Són alguna cosa més.

Salut!

Massitet i Kissumenja

Anuncis

17 thoughts on “Les (no) pizzes de Fabián Martín

  1. Ens anotem la recomanació. Teniu el llibre del Fabian Martín “Las mejores pizzas del mundo”?. Jo sí, encara no l’he estrenat, però les fotos són espectaculars!.

  2. Bé, és una alegría que en el tracte proper sigui tan accessible.

    En realitat, la imatge de showman se la ha creat ell mateix. Jo penso que en les seves aparicions ha apostat per això que suposo que considera que li aporta una espectacularitat que impacta.

    En tot cas, mai he dubtat de la seva qualitat fent pizzes. Són coses diferents i canviar aquesta imatge està a les seves mans.

    Ja fa temps que tinc ganes d’anar-hi, m’encànten les pizzes i el seu llibre tenía unes quantes propostes molt bones. :))

  3. No sóc gaire de pizzes, però davant aquesta crítica tan fantàstica, m’apunto la recomanació. I més si segons la Susanna es poden qualificar de no-pizzes! 😉

  4. Amb la colla d’amigues vam anar a sopar un dia, feia poc havia obert el restaurant a Via Laietana/Fontanella. Com dieu ell fent volar ben aprop nostre, les bases de pitza.. .!un gran showman! les pitzes, però ens van agradar molt!
    Salutacions

  5. Hola colla!
    Moltes gràcies per venir a comentar a casa nostra! Ja sabeu que ens encanta!
    A veure què passa amb aquest llibre, que l’haurem de comprar! Si dues persones amb un criteri tan encertat com la Glòria i l’Starbase el recomanen, serà que està molt bé! Encara que no som gaire de fer pizzes a casa, ho haurem d’explorar…

    Glòria i Gemma, no dubteu d’anar-hi. Jo crec que val la pena apropar-se en el sentit de veure fins on es pot dur una pizza. Ara jo vull tornar un dia per provar els “tradicionals” a veure què tal…

    Òscar, crec que tens raó quan dius que és la imatge que s’ha buscat, en certa manera. O pel cap baix, això és el que la majoria de la gent reb. En tot cas, hem volgut manifestar que el nostre punt de vista ha canviat en parlar amb ell. És un showman, si. Però també alguna cosa més. I mira, m’ha agradat trobar-m’ho…

    Teresa, show i bona cuina, Jo crec que ho has explicat ben claret! Gràcies, guapa! 😉

    Una abraçada a tots!

  6. Hola Angel!
    Me ha encantado tu crónica.
    Hace tiempo que quiero ir a comer una no-pizza a Fabian.
    Hace poco salio en Tv3 y me encantó su forma de hacer las pizzas, algo diferente y genial.
    Dicen los napolitanos que ellos son los mejores haciendo pizzas,pues ya no…
    les ha ganado uno de Almeria;))
    Un abrazo.
    Margot

    1. Hola Margot!
      Moltes gràcies pel comentari tan carinyós que fas del nostre post! Es fa el que es pot… 😉
      Per cert, algunes de les pizzes que tenia eren a l’estil napolità, que també em vaig quedar amb ganes de provar. Si tens ganes d’anar, no ho dubtis: jo crec que val la pena. Ja que tenim un número 1 a prop de casa i accessible, cal aprofitar-ho. No?

      Salut, preciosa!

    1. Hola surfzone!
      Gràcies per la visita i el comentari! La veritat és que a mi m’han quedat ganes d’anar a Llívia, a la “casa mare”. I estic d’acord, crec que hi ha no-pizzes realment espectaculars!!!

      Salut!

  7. Tampoc soc gaire de pizza… i confeso que soc dels que pensen… “un personatge un pèl pedant i com molt cregut, que es dedicava a fer ballar les bases de pizza i poca cosa més…”… i això ja desde els temps de Llivia…. Però com tinc fe en els vostres comentaris, igual un dia ho provo…. 😉

  8. Hola Ricard!
    Indenpentment del que pensis, crec que les pizzes del Fabián Martin valen la pena. Si més no, provar-les, veure de què va la cosa i llavors decidir què ens sembla. Jo, encara que continues pensant que és un pedant que fa ballar bases de pizza, també pensaria que les seves elaboracions estan molt bones!
    Si hi vas, ja llegiré el post al teu bloc. O no… 😉

  9. visca Vinaròs… Visc-a-Vinaròs
    Estos vinarossencs són molt bons escribint…
    m’agrada molt el blog…
    salutacions a en Socarrats també..

    1. Hola Vanessa!
      La llista de 10 restaurants a què ens referim és una que ens va passar el Fabian Martín amb 10 restaurants que a ell li agradaven i ens va fer arribar.
      No l’hem feta pública perquè, senzillament, ell ens la va donar a nosaltres per fer-la servir, però no tinc gens clar que sigui correcta difondre un document que, en el fons ens va donar en privat. Demana’ns el què vulguis, però no auqesta llista! 😉 Ho sento!!! 😦

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s