El guisat de Perla: patates i botifarró de ceba

Perla del Túria és el pseudònim d’un dels lectors més actius que tenim el goig de gaudir a Olleta de verdures. Des que aquest valencià va aparèixer amb el seu primer comentari el passat mes de gener, no ha parat de fer aportacions riquíssimes. Només en quatre mesos ja ens ha regalat, entre d’altres, un parell de receptes que hem guardat ben zelosament per poder fer-les quan en tinguéssim ocasió. Una és un guisat – al Principat en diríeu, segurament, platillo– de patates i botifarró absolutament espectacular. Per favor, que bo que està!

Avui, trobats en la tesitura d’haver de reinagurar Olleta per la seva estrena dins del web de CUINA, hem pensat que aquesta recepta era una bona manera de fer-ho. Per nosaltres, aquesta menja representa, en certa manera, l’essència del què volem que sigui Olleta de verdures des que la vam posar en marxa el 2007: un lloc d’encontre on una colla d’amics parlen de cuina, amb especial predilecció pel receptari tradicional popular dels Països Catalans. I, sobretot, que tenen ganes de conèixer d’on surten les coses i perquè són com són i no ho són d’una altra manera.

Una recepta (valenciana) explicada pel seu autor
Ho hem comprovat empíricament un munt de vegades: no hi ha millor manera d’explicar una recepta que com ho fa aquell que l’ha menjada de menut. Això és fàcilment comprovable, de fet: a tots se’ns encén una llumeta als ulls quan expliquem aquell plat que feia la mare i que tant ens agradava; i que ara, dècades després, ens porta a la infantesa, on diuen que està l’autèntica pàtria de tots els humans. Es per això, i per sentit respecte a l’autor real, que hem decidit explicar-la amb les seves paraules. Allà va!

Pla_curt.jpg

“Sofregiu un parell de grans d’all en oli del Maestrat, sigueu generosos, i poc després una botifarra negra. A casa en déiem botifarró de ceba, busqueu-la que tinga bona cosa d’orenga, és una cosa massa. A la que anàvem. Sofregiu-la trossejada menuda, quan començarà a prendre una mica de color, no us perdreu, la intensa olor la descobrirà, afegiu una creïlla, o dos, o tres, segons la mida, tallada a tallons, rodanxes, gassons, com vulgueu dir-li. Tapeu l’atifell fins que es courà el tubercle. Deixeu que botifarró i creïlla formen un tot comestible. Quan la creïlla serà cuita, aboqueu el contingut en un plat i tindreu al vostre abast un mullador complet. Assaboriu la dolça i intensa aroma de la barreja i mulleu, mulleu sense por en l’oliet del plat”. Per l’amor de Déu, salivo només d’escriure-ho! 😉

Què, ja esteu mirant a la nevera si un botifarró per fer-la avui per sopar?? Segur que sí! Us podem garantir que és brutal, molt saborosa. Com ens explica Perla, sorprenentment també per a ella, es solia menjar per sopar i no es feia gens pesada. Nosaltres ja l’hem incorporada, sense cap dubte, a la llista de plats de casa; al nostre fons d’armari gastronómic. Això sí, amb una variant: davant la impossibilitat de trobar botifarrons especiats amb orenga, la fem sense. Això sí, posem força oli a la cassola, que si no s’acabade seguida! Suqueu, suqueu, punyeteros!

sucant.jpg

Un plat de postguerra que ens sembla de luxe
Quan ens la va explicar, la veritat és que ens va semblar un plat luxós, gairebé luxuriós. Ens imaginàvem aquells llauradors de l’Horta grossos i amb faixa que pinta el tòpic menjant a galta plena aquesta truita. És a dir, un plat de classes adinerades, de terratinent valencià dels que apareixen descrits als textos de Blasco Ibàñez. Però no, senyores i senyors: estem parlant d’un menjar de postguerra de les classes populars, de les comarques valencianes famolenques tot i la riquesa de la seva terra. Agafant de nou les paraules de Perla, “la pots trobar arreu de l’Horta, però la veritat és que no l’he trobada en massa llocs fora d’aquesta àrea: a la Ribera Alta la coneixen i també en alguns pobles del Camp de Morvedre i del Camp de Túria, però no sé de més llocs”.

El nostre estimat lector ens conta que per fer-lo s’havia de tenir molta paciència. En temps de carències extremes, “calia fer unes cues immenses davant determinades carnisseries que avisaven els dies que tenien carn. Això significava la possibilitat de comprar botifarrons, com es diuen per ací, que podien ser de ceba o de carn i una mena de botifarretes estretes i llargues que fins i tot te les podies menjar crues després d’uns dies d’assecat”. Com us podeu imaginar, aquell dia a casa es devia fer festa grossa!

Explica Perla que era “un plat apropiat per a les criatures, ens agradava molt. El preparava la meua iaia, que tenia unes mans d’or, en un foguer de serradura, primer i en un altre de petroli, tan típic”. Ja vegeu, un plat (aparentment) senzill però carregat d’història… Aquests són els que tenen més bon gust!

Per als nous lectors, benvinguts a Olleta de verdures. Per als vells amics, què us sembla el nou piset? Per a tots, salut!

Massitet i Kissumenja

Anuncis

39 thoughts on “El guisat de Perla: patates i botifarró de ceba

  1. Hola!!

    Doncs com sempre que hi ha mudança cal ajustar un parell de detalls:

    A la pàg. ppal,on estàn llistats els posts no em surten les primeres línies d’aquest. Només em surt el títol. He hagut de clicar ‘read the rest of this entry’ (català occitalià, maybe? :-P) per llegir alguna cosa més que el títol.

    En canvi en els posts anteriors si que hi surten les primeres línies.
    Sigui tot dit per aportar, ep!!

    Sobre el post com a tal: aquests plats tradicionals i relacionats amb la posguerra sempre em roben el cor. Serà per les històries que m’ha explicat el pare sobre la gana i com havíen de sobreviure que els hi tinc carinyo. Una bona elecció per a primer post 🙂

  2. Pues aquí vendremos, queridos, a zamparnos guisos de posguerra, de escasez y quizá tiempos de guisanderas en los que, como dice mi abuela, “no era más rico quien más tenía sino quien menos necesitaba”. Toda la suerte del mundo y todo mi afecto. Viva el puchero, viva la olleta, viva la madre que os parió!!!!
    Dije.
    Roberto

  3. Quin trio de luxe que ens ha fet els primers comentaris!!
    Moltes gràcies, estimats, per venir tan aviat a visitar el nostre piset i dir-nos coses tant boniques! Aix, ara ja estem una mica més tranquils i els nervis de l’estrena (i de la reacció dels lectors!) s’han calmat!

    Òscar, moltes gràcies pels comentaris per millorar la cosa! Estem precisament mirant a veure que passa. Aquests dies són nous per tots i nosaltres encara estem jugant amb la interfície del nou editor! 😉

    Pingue, que grande eres! Moltes gràcies pels teus comentaris. Visca la mare que et va parir! I visquen les cuineres dels temps durs, dels temps on un plat com aquest podia ser el millor del món, i visquen els lectors que ens ajuden a recuperar-ho i no perdre’n la memòria! Una abraçada ben forta, Pingue!

    Moltes, moltes, moltes gràcies Mar!! I els de la foto no sé qui són!! Jo crec que s’han equivocat d’arxiu, els del CUINA! O bé s’han passat amb el Photoshop!!! jajajajajjaja Una abraçada i fins aviat!

  4. Hola nois!!!

    Felicitats per la nova entrada. Estem supercontents per l’estrena!

    Aquest plat té una pinta molt bona nois i és que la gent de la postguerra era molt llesta ideant plats amb el que tenien.

    Salut!

  5. uep! són en xisco d’una vida nova, no havia vist que heu canviat de web i fa dos dies vaig escriure un missatge a s’altre blog.
    Te deia que havia vist que creies que no tenies blogs de mallorca, i jo te deia que el meu ho és, i que també tenc una bona amiga, que té un blog ben curro i que és molt interessant i divertit es cuinar amb ella. el seu blog és http://canloi.blogspot.com.
    Per cert, la recepta d’adalt fa molt bona cara!
    una abraçada des de sa roqueta.

    1. Hola Xisco!
      Perdona’ns per no haver-te dit res fins ara. Aquests dies anem una mica atabalats amb coses de la feina i amb el canvi del bloc i no hem estat hàbils en respondre’t!
      Ara mateix vaig a incorporar el bloc de la Xesca! I si trobes que al recepta fa bona cara, ja me diràs el que quan l’hagis provat! Paraules majors! 😉

      Salut!

  6. Ei¡¡¡¡ heu quedat de pel•lícula.Com l`estarbase, també m`ha past lo mateix amb aquet post, una recepta i una historia molt bona per arrancar la nova etapa.
    Petons

  7. Hola estimats!
    Ens fa molt de goig veure-vos per aquestes pàgines el nostre primer dia. Sentir-nos acompanyats per vosaltres no té preu, de veritat! La incertesa del canvi i els nervis que l’acompanyen són molts menors amb els vells amics a prop!

    Xavier, la recepta és brutal. No li expliquis a Rosa Maria, que al final es pensarà que m’invento el pes que li envio cada setmana! Bé, com dissabte en veurà per sopar sabrà que és veritat, que és tan bona fent aprimar la gent!!!

    Gemma, ara mateix passo a deixar-te un comentari! Aquest mati ja hem estat tafanejant pel teu nou pisset i també ens agrada molt. La corona de reina de la capçalera et fa tota la justicia del món!! 😉

    Sara Maria, moltíssimes gràcies per l’efusivitat i el carinyo. De referència? I tant! Sempre va bé saber per on corren els bons col·legues per no perdre el nord…

    Sión, el primer dia ja ens han vingut a veure!! Moltes gràcies pel comentari i per l’alegria que ens fa arribar el teu missatge! La recepta, creiem nosaltres, no podia ser millor, per ser la primera!

    Gràcies a tots, estimaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaats!!!

    Salut!

    1. Hola Glòria!
      Moltes gràcies per venir a l’estrena del piset! Ens fa molt de goig retrobar amics en la nova ubicació…
      Fins demà!

      Salut!

  8. Oooooooo que bo!
    Al poble de mon pare fan uns botifarrons (o baldanes) de ceba, arròs i pinyons deliciosos. Ja tinc ganes de provar-los amb aquesta recepta i xucar molt de pa com vosaltres.

    1. Petroglifa, que eres de les terres de l’ebre??
      Allà també en diuen baldanes d’algunes botifarres!! Prova-la i ens dius el què. Nosaltres, en baixar a Vinaròs, ho provem segur!!
      Fins demà!!

  9. “Cambiar todo (la imagen) para que todo (el contenido) siga igual”. Es decir, para que siga siendo una bitácora de muy alto nivel… Especialmente por lo amigable que es con sus visitantes. Tal y como dije en la “vieja” Olleta, seguiré visitando con placer vuestra remozada cibercasa. ¡Gracias, enhorabuena, y ánimo en vuestra singladura!

    1. Juan k, bentrobat!
      Ens alegra veure’t pel nostre nou piset. Sobretot, si véns a llançar-mos aquests elogis tan espectaculars! 😉
      De veritat, gràcies per acompanyar-nos en aquesta nova etapa i fer-nos-ho saber amb els teus comentaris.

      Salut!

  10. Hola Ricard!
    Ens alegra que us agradi la nova pàgina. Quan hi ha un canvi estètic, mai saps cap a on pot acabar anant la cosa!
    Mercè, moltes gràcies per les felicitacions. La veritat és que ens ha quedat força mono!!! jajajjaja

    Salut!

  11. Quina passada, bona gent, com en sou de bons i quina vergonya que m’entra. Mai de la vida haguera pensat que unes paraules tan simples com les meues les puguéreu aussar tan alt. Gràcies, moltes gràcies a Massitet i Kissumenja i a tots els blogaires. Eleveu tant el nivell que em deixeu sense alè. Gràcies, gràcies i gràcies. No m’ixen altres paraules.
    Perla

  12. Perlaaaaaaaaaaaaaaa!
    Gràcies a tu per ensenyar-nos coses que no sabíem i per deixar-nos-les compartir amb els altres lectors. Com ja hem dit més de 100 vegades i no ens cansarem de repetir, són els lectors els qui feu que tot això valga la pena!!

    Salut, bonic!

  13. Suposo que com totes les mudances ara us toca obrir caixes i caixes amb tot el que us heu portat de l’antiga, ja veieu però que els que us seguim us hem trobat ben aviat… Tots els canvis costen però es fan amb i·llusió!

  14. molta sort en la nova etapa, amics!
    em fa molta gràcia aquest post del guisat de perla perquè em recorda molt les patates amb pell i cansalada que m’agrada oferir als meus hostes de ciutat quan faig un esmorzar de forquilla i que sovint barrejo amb botifarra negra amb un resultat que és parent d’aquest guisat.

  15. Hola bells amics, no sé si açò que vaig a proposar-vos se n’eixirà de mare, però aquí ho teniu. Imagino que haureu vist a la TV o als diaris l’encalçament que l’alcaldessa de València i altres turiferaris seus han sotmès, i matxacat, al barri del Cabanyal. Volen enderrocar-lo i fer fora la gent que hi viu de generacions, gent de procedència marinera i llauradora, unes casetes decorades amb manisetes modernistes, ben boniques. En aquests carrers, tan a prop de la mar que hi arriba l’olor del salobre, guisen un rap amb una salsa saborosa i densa, un plat que ells anomenen ‘nugà de rap’, de resonàncies antigues. Intenteré aconseguir la recepta, encara tinc contactes amb gent de la mar, i us l’enviaré perquè tots la conegueu. Aíxí, encara que modestament, si la llegim i la tastem ens solidaritzarem amb els cabanyalers. Us sembla bé?
    Perla

  16. Hola de nou estimats!
    Moltes gràcies, Glòria per la teva visita! Ens alegra veure als nostres amics visitant aviat casa nostra… I això de les caixes tens tota la raó del món, sobretot tenint en compte que els enllaços no han migrat i els estem posats tots manualment!!! 😉

    Manel, prenc nota d’això del “hostes de ciutat”… jajajajaja Crec que téns raó amb el teu plantejament. És més, a mi el guisat de Perla em va fer pensar en el mític trinxat de la Cerdanya. Ara, aquest és molt més potent!! És com una bona mascletà! jajaja

    Perla, per l’amor de Déu!!! Demana la recepta i fem un homenatge al Cabanyal a través d’Olleta! Amb la Kissumenja estem entusiasmats davant la possibilitat de recuperar un vell (i bell, segur!) plat d’aquest barri dissortadament ressitent! Sí, sí, si i mil vegades si!

    Salut!

    1. Hola Marca Catalana!
      perdo per no haver resposta abans, quina mala educació! Però és que no havíem vist el vostre comentari!
      Ei, ens posat vermells amb el vostre comentari! La marca cuina catalana diu que fem uns “magnífics” escrits!!! Uaaaaaaaaalaaaaaaaaaaaaaaaa!!!
      Vosaltres sí que feu una tasca magnífica en la promoció de la nostra cuina. Gràcies per fer-ho!!

      Salut!

      Massitet i Kissumenja

  17. Gràcies a tots, us asseguro que em pose les piles i recorreré a velles amistats milanta anys sense saber-ne res i ara, tot plegat es remou. Vinga. Confie en tenir aviat la recepta. Era una mena de guisopó molt rebó, almenys en les cases on les mengí. En alguns restaurants de les Arenes, d’aquelles que són vora mar, supose que encara es podia trobar, tampoc en tants, no cregueu. En fi, procuraré informar-me bé i us hi traspasse tot.
    Perla

    1. Perla bonica!
      Recupera amistats antigues i homenatgem-les com es mereixen!! Visca el Cabanyal! Visca la cuina popular! Visca Perla!!! 😉

  18. escolta, quins mobles, quina distribució, quanta llum, quina decoració, quines fotos que teniu a les parets… i dius que ens convideu a sopar al nou piset que us heu muntat, quan!?!?!?!?!?
    q guapo!
    ,)

  19. jajjajajajajaj!!!
    Moltes gràcies, Ximet!!! No patisques que vos convidem a sopar i farem guisat de Perla de primer, amanida de favetes de segon i seriously rich chocolate cake de postres!!!! jajajajjajjaja
    Rebentareeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeem!!!! jajajajja

    Gràcies per la visita, estimat!!

    Massitet i kissumenja

  20. Bon dia i bon hora, Massitet & companya, he estat una mica atrafegada, he retornat al mercat del Cabanyal, visiteu-lo si mai veniu a València, no és la Boqueria, però està la mar de bé. Fins fa uns anys, eren els mateixos llauradors i pescadors, les dones, és clar, qui s’ocupaven de les parades. Bé, vaig trobar velles amistats, vaig preguntar a tort i a dret, i ací teniu la recepta, bells amics, del nogat de rap, tambe denominat ‘nugà’ de rap, amb aquella caiguda de la sil·laba final tan característica dels valencians. Que us siga de bon profit.
    Perla

    El nom de nogat designa una arietat de torró, nougat en francès, fet amb mel, i ametles, nous o avellanes. Amb mel, farina i aigua, constitueix una pasta dolça que es cou al forn. En sentit gastronòmic pot aplicar-se a un plat on entren ingredients diversos barrejats.

    Ingredients: 1 rap de 1 kg trossejat, 2 cebes, 2 tomaques, julivert, 1,5 cabeces d’alls, 1 fulla de llorer, pebre roig mòlt, farina, llima, vinagre oli d’olives, vitet, sal

    Féu un sofregit amb la ceba, una tomaca, alls, julivert i sal. Quan el tindreu fet, salpebreu els trossos de rap, sofregiu-los lleument, i aboqueu aigua suficient a la cassola per bullir el peix. Als 5 minuts, separeu-ne els trossos, col•loqueu-los en una font i adobeu-los amb all trossejat, julivert trinxat, unes gotetes de llima i unes altres de vinagre.
    A banda, en una cassola o en una paella, sofregiu una ceba gran trinxada, una cabeça d’alls sencera, una fulla de llorer, una cullerada de pebre roig mòlt i sal. Quan la ceba prendrà aquella color daurada que enamora, aboqueu-hi una tomaca gran ratllada, ben madura, i una poca de farina. Remogueu-ho tot, tireu el vitet, a gust vostre, i deixeu que coga uns instants. Després, incorporeu el caldo del peix que havíem preparat anteriorment. Si no us agrada el peix massa coent, ara serà l’ocasió de treure el vitet del suc. Només alçarà el bull, rectifiqueu el caldo de sal i distribuïu les tallades de rap que hauran de bullir durant mitja hora més fins que la salsa quede ben travada. Deixarem reposar uns segons i menjarem… tots plegats de la cassola, ei! Es tracta d’un plat familiar on els comensals mengen de la cassola, com la paella. S’acompanya de rosques de pa amb oli, per a mullar i remullar. Recordeu, però, el savi refrany: «Qui mulla no trau tros» i «Ovella que vela, mos que perd».

    1. La gallina de pell, tinc, Perla… No puc dir res més! Quina sort hem tingut, quin regal ens ha fet la vida en trobar-te!
      Això mereix el millor rap de Vinaròs, això mereix ser cuinat en familia i explicar-ho com cal!!

      Moltes gràcies, Perlaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!

  21. Recordem el Cabanyal, amics meus, cada vegada que tastem aquest guisat mariner, i els disbarats dels qui s’entesten a enderrocar una arquitectura popular que defineix el Cabanyal.
    Salut i república
    Perla

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s