Dues joietes de Beneixama

Divendres de la setmana passada vam acudir a un sopar que ens feia molta il·lusió. Resulta que dos blocaires i, malgrat la distància física, grans amics van venir a Barcelona a passar el cap de setmana i es va organitzar un sopar col·lectiu per a totes les persones que els volíem veure. Es tracta de’n Francesc i na Oreto, responsables en graus variables del bloc A la taula i al llit al primer crit.

En Francesc i na Oreto són els típics amics que no els tindríem si no fos per Internet. Ens vam conèixer a través dels blocs, ens vam posar cara fa un any en una trobada al Museu Egipci de Barcelona i hem mantingut ben viva la relació a través de la xarxa social Facebook. De fet, gairebé ens parlem cada dia i sempre tenim alguna broma o alguna conyeta a fer-nos. És increïble com Internet et permet mantenir viva una relació basada en afinitats personals i on la distància, gràcies a les noves tecnologies, és gairebé una anècdota. Clar, Massitet, Oreto i Francesc són valencians i això, fora els tòpics, uneix més del què pot parèixer. A més, són de la variant valencians nacionalistes independentistes, la qual cosa encara uneix més: és un nexe de solidaritat indestructible! 😉

Na Oreto i en Francesc són persones encantadores, dues autèntiques joies. I com a mostra, un botó: a tots els presents al sopar ens van regalar dues ampolletes de productes del seu poblem, Beneixama: oli d’oliva verge extra i un licor anomenat herbero. Del primera ja en tenéim notícia, perquè Francesc sempre el cita en les seves receptes (els productors locals haurien de pagar-li per la promoció que en fa!).

Del segon no en teníem ni idea, però gracies a l’explicació d’aquests dos valencians il·lustres vam saber que és un licor d’herbes ancestral que antigament es feia a casa. Com en totes aquestes coses, cada família té la seva recepta i n’hi ha que posa fins a 100 herbes diferents, encara que sembla que n‘hi ha 20 que són imprescindibles. Encara no hem provat cap de les dues coses: són dos joietes de Beneixama, com els seus regaladors, i això mereix ser consumit en una ocasió especial…

Una proposta que ens va agradar
El sopar va ser una d’aquelles trobades que, per a les que estem acostumats a fer els gastroblocaires, era en petit comité: 12 persones. Hi havien en Francesc i na Oreto, la Glòria i en Josep,  la Sion i el Miquel, en Josep, la Sara Maria, l’Anna i la Marta. Amb l’Anna i la Marta vam tenir el plaer de posar-nos cara, ja que encara no ens coneixíem. Amb la resta vam tenir el plaer de tornar a repetir. Ja sabeu, doncs, que vol dir això: una estona ben agradable.

El lloc on vam sopar ens va agradar, sobretot per la raó que hi ha al darrera: el restaurant Piazze d’Italia, havia estat el responsable d’un dels (moltíssims) cursos on els gastroblocaires més dinàmics es solen prodigar. Els va agradar la seva cuina i hi vam anar a sopar. Ens va semblar estupendo! El menjar molt bó, sobretot la porcheta (un embotit de porcell, deliciós), el rissotos i la pasta farcida de carabassa. La pizza que em vaig demanar jo molt correcta, però res a fer amb el rissotto.  No va ser casualitat, doncs, que el curs que fes aquest restaurant fos d’arrossos italians, precisament… Ei, i el tiramisú de traca i mocador!

Total, una nit rodona on vam podem trobar les nostres dues joietes  de Beneixama, emportar-mos dues joietes locals de mostra cap a casa i gaudir d’una altra trobada gastroblocaire. Que bé ens tracta la vida de tant de tant…

Salut!

Massitet i kissumenja

Advertisements

22 thoughts on “Dues joietes de Beneixama

  1. Sou un amorrrrrrrrrrrrrrrrrrrr!!!!

    Això de la variant valeciana que som m’ha arribat al cor! A la pròxima, veniu al sud vosaltres!!

    Besetsssssssssssssss (meus i de Francesc)

    1. Vatros sou un amorrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr!!!! jajajajaj
      I lo de la variant valenciana, és que la cosa és així. I per una baixada a Beneixama, ja teniu a dos visitants!!

      Besets dels dos per als dos!

  2. ke fort, el mon és una copeta d’herbero. mon germà esta feliçment enamorat d’una xiqueta de benaixama. igual són familia i tot i podem agermanar per dos parts vinaròs i benaixama. Ah… i a casa nostra fa temps que acabem els dinars amb un xupito d’herbero.
    visca benaixama i visca vinaròs.. (visc a vinaròs)

    1. Què fort, no!!! Mestre, passam el nom de tun germà o el de ta cunyà i a vore si ho averiguem!! Què fort!!! jajajajaja
      I això de l’herbero ho haurem de provar ja, xe! Tot el món que n’ha parlat en diu meravelles!! jajajaj

      Salut!!

  3. Una tarda nit, molt aprofitada, vam aprendre a fer “cuinetes” i conèixer dues persones fantàstiques, na Oreto i en Francesc, amb un sopar fabulós i acompanyats de blocaires genials.
    Una abrasada

    1. Sion, que be que ho has resumit! A nosaltes ens va pesar molt no poder venir al curs, però la feina te aquestes coses!!

      Una abraçada per a tots dos!

  4. Aquest oli de Beneixama es mereix tota la fama que li ha donat el Francesc :9
    El curs de risottos va ser fantàstic, de manera que el plat havia de ser de 10. I el tiramisú… de repent!

    1. Eiiiiiiiiiiiiiiii, veig que saps de què parles!!! jajajjaja
      I el restaurant va estar molt be, la veritat. Però si torno no cometré l’error de demanar pizza. Sens dubte, rissotto!!! I amb el postre no canviaré, que vaig encertar!!! 😉

      Besets!!

  5. Va ser una vetllada rodona, compartir un bon sopar amb uns bons amics és el màxim que és pot demanar. Per descomptat la “Beneixama connection” sensacional.
    Una abraçada

  6. Ja ho pots ben dir, ja, que són unes joies! He compartit matí i curset avui amb ells i no em canse de dir-los-ho: són encantadors. Seny i rauxa. Una parella perfecta!
    I, de l’altra (l’oli i l’herberet), què en puc dir? Jo els he tastats i, xe, Conxín, quin conjunt fan amb ells!
    Besets

  7. Quetiiiiiiiiiiiii!! Així que també tens la sort de coneixer-los personalment! Són fabulosos, tens tota la raó del món!
    I al final ens fareu difícil aguantar-nos de provar les dues coses! Joer, jo crec que de demà diumenge no passa!!

    Salut!

  8. Hola Massitet & company, salut i república, bells amics. M’ha agradat força veure l’herberet i l’oli de Beneixama. Vaig viure fa molts i molts anys a Beneixama, recorde les pomes, el trenet de la Xixarra i els russos, que era com deixen d’amagat al blanc i negre, que els franquistes obligaven a dir un ‘nacional’, nyas, toca’t el nas. El cas és que el vostre bloc només em proporciona una satisfacció rere una altra. Vaig conèixer un senyor major, més arrugat que una pansa, d’un poblet menudet i molt famós, Agres, a la sopalma de la Mariola i a tocar del Montcabrer, raonàrem una llarga vesprada d’hivern al casino, amb l’herberet a taula i pràcticament ni ens adonàrem del pas del temps. La bona qüestió és que la conversa derivà en la recepta, que buscaré i regiraré fins que la trobaré i us la faré conèixer a tots. Tot i això us escrivia perquè crec recordar que a Beneixama es prepara un vi cuit, a l’estil del que fan a Sant Rafel, que deveu conèixer. A veure si algú s’enrecorda i ho explica.
    Salut a tots
    Perla

  9. Perla, la que no para de donar-nos satisfaccions eres tu!
    Els preguntaré a Oreto i Francesc si coneixen el vi cuit. Les pomes segur que les coneixen, perquè ens van explicar que les compra totes la sidra El Gaitero perquè li dona molt de grau! Per cert, que només en queda una finca i la ven a preu d’or!
    I del vi cuit de Sant Mateu no en tinc notícia, estimada! Però d’aquesta setmana no passa que pregunta i esbrino què és…

    Per cert, ja tenim el botifarró per fer la teva truita! Sense orenga, però la teva…

    Salut i república!

  10. Hola Massitet i d’altres blocaires, avui hem fet festa grossa a casa i hem preparat els panous, les coques i els braços de Pasqua. No us transcric les receptes perquè són massa conegudes, però si us abelleix, us les envie tot seguit. També puc enviar-vos alguna foto que vaig fer, però no sé com, ja n’ho direu.
    Del vi de Sant Rafel, crec recordar que era dels pocs vins valencians que subsisteixen, restes d’una important exportació marinera de vi cuit als Països Baixos, en temps del segle XVII, si no m’equivoque. El coïen perquè no es fera malbé durant la travesia. Temps també del celebèrrim Carló, il·lustríssim vi de taula reial, i papal, ep!, elaborat al Maestrat. Quasi res teniu a la terreta, companyons.
    Perla

  11. Perla, d’on treus totes aquestes coses, tota aquesta informació!! És apassionant tot això que ens expliques!!! Vaig a buscar ara mateix a Internet a veure què trobo!!
    Per cert, de mones, micos (així diem als panous al Maestrat!) i les farinades, tenim un parell de posts. La meva familiar és fornera i tenim llarga tradició en fer aquesta mena de dolços…

    Vaig a buscar informació sobre tots aquests vins del Maestrat….

  12. Holaaaaa….. em presente….

    Sóc Aurora, de Beneixama (que extrany, no? Per que hi haurà un centenar dels 2000 habitants que en som… jeje) Dons be, he arrivat a llegir-vos aquest matí perque la muea iaia estava interessada en saber que estava fent a l’ordinador… imagineu-vos l’explicació!!! Així que m’ha tocat possar ‘pomes de beneixama’ en el buscador i m’heu aparegut vosaltres (la meua iaia estava flipant).

    Diu que no sap qui son els teus amics de Beneixama (ma dit que et pregunte pel malnom). També m’ha contat que ella feia este vi del que parleu… ‘vi arropat’. M’ha dit que ella tenia una gran olla de fang, que la possava a calfar amb llenya. La omplia de vi (del poble, clar!) i li tirava codony a tallaetes. Això ho deixava calfar i al ratet d’estar bollint, el solatge dens que quedava l’utilitzaven per fer les típiques ‘arrop i tallaete’ ((que encara ve un home amb una furgoneta cridant amb un amplificador ‘arrooooop i tallaeeeegggrrrrssss’ (el te prou rallat ja el cassette)). I el líquid que quedava al damun era l’anomenat ‘vi arropat’, un vi dolç… molt dolç!! Recorda que un dels usos era donar energia i vitalitat als que ho bevien… omplien un got de vi arropat, li anyadien un ou batut i ale, tot cap a dins!!!

    Ay mare, quina retafila… vaig a dinar ‘coca de creïlla’ i uns ‘figatells’, però abans de deixar-vos… dir-vos que m’ha fet mooooolta ilusió llegir cosetes sobre el meu poble… i a la meua iaia, encara més!!! Beneixama del meu cor, el rovellonet de l’ou, la millor terreta del móooooon!!!

    Cuideu-vos molt!!!

    Si voleu saber alguna cosa més, no dubte en contactar… Aurora

    1. Hola Aurora!
      perdona que n t’hagi dit res fins ara, però és que resulta que aquest bloc fa unes setmanes que no l’actualitzem. resulta que em canvait d’areça i per aquest “piset” no passem gaire… Ara mateix vaig a enviar-te un correu…

      Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s