Castellterçol, potència gastronòmica

Quan, unes setmanes abans de Nadal, Manel el generós va proposar una trobada gastroblocaire a Castellterçol no vaig dubtar ni un segon en apuntar-me. Ja sabeu que en penso, d’aquesta mena d’encontres: són garantia de passar una bona estona envoltat de gent que es fa estimar. En aquest cas, a més, si el convocant era un bon jan con Manuel, encara hi havia un motiu afegit. Per ser-vos sincers: quan em vaig apuntar, ni tan sols vaig mirar què anàvem a fer!

Redéu, Castellterçol!
Si quan vaig dir que sí m’haguessin dit que a Castellterçol em trobaria tota la potència gastronòmica que em vaig trobar no m’ho hagués cregut. Que em perdoni Manel, però no m’esperava res de tot això. Més aviat alguna cosa més discreta, alguna botiga amb tradició i algun comerç amb valor afegit. Només d’una m’esperava alguna coseta més fora del normal… Però en acabar el dia em vaig trobar tres empreses i molts professionals de primer nivell. O a mi m’ho van semblar. Vam visitar, ahí és nada, Comercial Artesa Sosa, Conserves Coll i al mestre pastisser Elies Miró.


No m’ entreteniré gens ni mica a explicar que es pot trobar a cada lloc, senzillament perquè Manel ho va explicar perfectament aquí, aquí, aquí i aquí. Com veieu, anàvem perfectament documentats i ens podíem muntar un menú a mida, ja que no era obligatori anar a tots els llocs. Ara bé, només molt pocs i per problemes d’agenda no van anar a tot: qualsevol es perdia res, davant el programa preparat per Manel!

Comercial Al·lucinant Sosa
El que més em va sorprendre de la visita va ser trobar-me una empresa com Comercial Artesana Sosa instal·lada en un municipi de menys de 2500 habitants situat en un extrem del Vallès Oriental. Els apriorismes són perillosos, no hi ha cap dubte. Però no esperes trobar-te una empresa que elabora productes hi-tech i comercialitza productes gastronòmics d’alta gama en un lloc així. Sembla que el tòpic la situa a prop de Barcelona, si no al centre…


Sigui on sigui, vaig flipar. Que voleu que us digui: no m’esperava una demostració amb esferificacions i caviars de fruita com la que ens van oferir. Van fer una mostra de potencial dels seus productes que em va deixar una mica estabornit i tot: rédeu, quines coses que ens van ensenyar a fer, aquesta gent. I mira que ja els coneixia, perquè d’ells van treure la pintura daurada per fer la Farinada d’Or a ca ma germana…


Mirant les fotos mentre preparava el post, em semblaven més aviat pròpies d’un restaurant amb més d’una estrella. No ens ha d’estranyar, això: com explica Manel, Sosa és imprescindible per entendre la revolució (tècnica) culinària que ha viscut aquest país. Texturitzants, sucres tecnològics, saboritzants… Una empresa flipant i uns professionals i propietaris de gran nivell i molt propers, molt humans. Francament, me n’hagués anat a fer una canya amb ells, després de la demo!

Bolets de per vida…
Els bolets els he descobert de ben grandet, quan ja vivia a Barcelona. Però una vegada els he conegut, m’hi he quedat a la vora. Per això la descoberta de Conserves Coll ha suposat la troballa d’un petit tresor micològic. En saben un munt, de bolets i tòfones. Són una petita empresa familiar on els propietaris, com sol passar, són els primers que arriben i els darrers que surten.


Són honests, clars i directes: no van tenir cap problema en explicar que cada cop els és més dificil treballar amb matèria primera del país i que la van a buscar allà on la troben de la qualitat que volen. Doncs molt bé: sense enganyar a ningú es com es fan i, sobretot, es conserven els clients. Ja sóc fan dels seus ceps assecats i penso provar ben aviat els congelats. Per si de cas falla el canal de distribució directe que tinc la sort de poder gaudir, ja m’he espavilat: he trobat els seus bolets secs i en conserva al Mercat de Sants! El que fa l’interès: motiva que no vegis!! 😉

Elies Miró: si en sap, de xocolata…
Només arribar a can Miró ja vaig veure que la cosa no anava d’una pastisseria que fa bons bombons. Era alguna cosa més que la típica botiga reeixida que hi ha a cada poble de Catalunya més o menys gran. Aquest senyor en sabia un ou, de xocolata, i els papers que ens va passar eren una evidència clara. Veure com movia la xocolata amb una naturalitat gairebé insultant mentre parlava amb tots nosaltres en va ser una altra. Nivell, xiquets i xiquetes.


Els bombons que vam provar eren excel·lents i els va fer davant nostre, mentre anava explicant meravelles tècniques i artístiques de la xocolata. Poder veure com es fan bombons farcits amb forma de cor no té preu. Són d’aquelles coses que sempre has tingut a la ma i que ja et són tan naturals que mai t’has plantejat com es fan. Però hi ha xixa, tu! I habilitat, i tècnica, i maquinària… Ara els bombons me’ls mira d’una altra manera. Especialment els artesans… Olé!


El dinar: qualitat – preu impossible de batre!
Per dinar vam anar a l’Hostal Castellterçol, una casa de menjars que és la referència del Manel i família. Això, per a mi, ja es prou garantia. I efectivament, vam menjar molt bé i a un preu absolutament increïble: vint-i-pocs euros per cap un menú amb una desena d’entrants (pernil, amanida variada amb foie, carpaccio de pinya amb arròs de fruites, fesols amb botifarra negra, musclos i cloïsses, pop i… arròs de llamàntol!) i pla principal a triar.

El segon el podíem triar entre un tronc de lluç al forn, espatlla de xai al forn o entrecot a la brasa. Jo em vaig cruspir l’entrecot, que era gustós i fet al punt, sanguinós. Acompanyat d’uns espàrrecs bladers tersos i sucosos; i unes patates de debó fregides com Déu mana. Vaig trobar també l’espatlla de xai i estava que es desfeia a la boca. Per postres, un encertat gelat de galeta Maria.

Hi va haver un parell de detalls de la visita que em van agradar. D’una banda, n’Elies Miró tenia per allà pel seu laboratori xocolater una parell de pots de producte de Sosa. Per una altra, Manel ens va confirmar el que molts vam aventurar: que el gelat de galeta Maria portava essència d’aquest producte fet per Sosa -un dels molts que vam veure i que ens va seduir pel seu aroma tan fidel. M’agrada que una empresa sigui profeta a la seva terra i comprovar-ho en aquest cas em va alegrar una mica més el dia…

Les persones, motiu suficient…
Tot el què us he explicat fins va composar un dia gastronòmicament interessant. Però ja sabeu i jo no em cansaré de dir-ho, que les persones que em trobo en aquestes estades són la raó principal de que hi vagi… Retrobar cares com la dels cuiners vermells, el mateix Manel, els cafeters nocturs, la Nuni i en Miquel, la Sara Maria, els decuiners o la Marta no té preu… En aquest cas, a més, vaig poder gaudir de la companyia del Martí -no ens veiem des del Fórum de Girona, on ens vam conèixer!- i vaig conèixer a la Sion i al seu marit, dues persones encantadores amb un bloc ben bonic Pleno al quince, que diuen els de la quiniela…

Total, que ja tinc una raó més per deixar-me els tòpics tancans en un armari: Castellterçol és una petita potènca gastrònomica i poder-la descobrir de la ma dels gastroblocaires -amb Manel al capdavant – va ser fantàstic… I això que només vam visitar una part de les empreses agroalimentàries del poble…

Salut!

Massitet

Nota: “Més val tard que mai” és una dita popular que m’agrada molt de citar. He trigat dos mesos en publicar aquest post per raons que no venen al cas. Però per mi era necessari fer-lo, ni que fos cridanerament tard. Em semblava una falta de respecte cap a Manel no fer-lo. Després de com ens va cuidar, el mínim que li podia dir és que m’havia agradat molt la visita que ens havia preparat… Gràcies, Manel!

Anuncis

14 thoughts on “Castellterçol, potència gastronòmica

  1. Tens molta raó, jo tampoc pensava que fariem tres troballes de la categoria que vam fer, però com que una si que es va llegir el programa (jejej) es va sorprendre però amb una miqueta més de coneixement de causa.
    Va estar molt bé, i ara que ens ho has recordat, tan ben recordat, i que ja tenim la perspectiva del temps passat i ja ho hem pait, podem dir VA ESTAR MOLT BÉ!
    PTNTS
    Dolça

  2. Va ser una trobada genial, Castellterçol és un poble carregat de sorpreses! I encara tot el què ens vam deixar per veure… segur que donaria per fer una altra trobada igual d’interessant, a veure si el Manel capta la indirecta, ej je je…
    I el fet d’haver fet el post tan tard m’encanta, així ens has permetre reviure un dia màgic després de molt temps…

  3. Va ser realment genial, el Manel és un crack i Castellterçol un altre, ja tens raó en dir quin poble!!!!! Quina sort tens d’haver trobar bolets Coll a Sants… Aquí a Ciutat Vella no en trobo!!!!

  4. T’ha eixit un post redó!!! Quines fotos i qui goig de gaudir de totes eixes coses bones en companyia de bona gent!! Això no té preu!!! Salutacions

  5. Aquesta crònica demostra que viatjar en el temps sí que és possible. Sense alta tecnología, només amb unes paraules tan encertades que ens retornen a aquells moments tan xul.los.

    Mira, deixant a banda els possibles problemes per no haver-ho pogut fer abans, me n’alegro que hagi sigut ara perque ha estat una alegría inesperada tornar a sentir aquelles sensacions de Castellterçol.

    🙂

  6. amic meu, no em devies res ni era cap falta de respecte no parlar d’aquella trobada, però t’agraeixo molt la crònica que has fet (encara que m’hagis fet posar vermell unes quantes vegades!).
    realment és un plaer organitzar coses per a gent com tu i tots els que vau venir, per això tenim en cartera un parell de propostes que poden ser molt interessants i com que em sembla que aviat ens veurem, tindrem ocasió de parlar-ne més abastament.
    envio la teva crònica als sosa, coll i miró, com vaig fer amb les altres, que segur que els agradarà i molt.
    una abraçada!

  7. Sent la nostra primera trobada blocaire, va ser sensacional amb tots els aspectes, tan per lo que varem aprendre, com per totes les persones a las que coneixíem virtualment i les varem poder conèixer personalment, totes encantadores. Va ser fantàstic repetirem tantes vegades com sigui possible.
    Una abrasada

  8. Com sempre que escrius, ens fas venir salivera de tot el que ens mostres. A partir d’ara, Castellterçol ja és als nostres mapes gastronòmics.
    Salutacions d’una “encesa-en-flama” valenciana, abans de partir cap a l’exili antifaller (i encara no m’ha fet fora el Camps, eh?)

  9. El text m’ha servit per recordar i reviure la sorpresa que va ser Castelldersol. Tot i residint al Vallès, jo soc dels que imagino que tot es troba a Barcelona i em va sorpendre trobar una empresa com Sosa allà. Les altres dues visites ja eren més “terrenals”, però la varietat de productes de Sosa, em va deixar sorprés.
    I parlant de l’amabilitat de conserves Coll, avui mateix he acabat les “reserves” d’oli de tòfona… i he pensat.. “un dia em cal fer una escapada”.. 🙂

  10. osti, i penseu que encara us vareu deixar de visitar al grandissim Ramón Martinez, pastisser grandissim i millor persona a tansols 5 kilòmetres. Quina llàstima, vau passar pel davant mateix, i fa uns panettones, i uns financers, i unes barretes de pa rústiuqes, i.. i… i… ja babeijo..
    una abraçada ( o sobrassada millor)

    1. Hola a tots, estimats
      Ostres, em fa molta il·lusió veure que aquest post, tant tardà, us ha fet reviure el que veig que tots considerem un gran dia. Doncs quina alegria que em doneu! La veritat és que em feia vergonya, publicar-lo tant tard. Però ara m’heu fet veure que ha estat un encert fer-ho!!

      Dolça, tens tota la raó del món. Va ser una diada molt maca, molt especial!

      Gemma, tan de bó Manel hagi llegit el teu comentari i n’hagi pres nota! De fet, sembla que el seu comentari va en aquesta línia! Bé! I m’alegra molt saber que la tardança del post t’hagi portat una bona estona! Molt bé!

      Sara Maria, jo no tinc cap dubte que la visita va anar tant bé perquè Manel va ser el nostre cicerone. Coneix i estima el seu poble, i això es va notar molt! Quin goig, comptar amb gent això a prop nostre, oi???

      Francesc, no té preu. I si el té, no es pot pagar en diners!! Espero que el proper cap de setmana també sigue per a vosaltres una estada ben especial! Nosaltres, amb el poc que podrem, intentarem per a que així siga!

      Starbase, moltes gràcies! Ai, que el teu comentari m’ha emocionat i tot, tonto!! Certament, per mi anar escrivint el post i remirant les fotos em va fer somriure de nou moltes estones. Ha estat un plaer acabar-lo i revisar-lo tant tard! Definitivament, encara serà un encert haver trigat dos mesos!! jajaajaj

      Manel, amic! Mira, si et podia tornar una mica del que fas per mi (i per tots nosaltres= organitzant aquell dia era descriure com ens ho vam passar de bé i com ens vas fer gaudir i aprendre! Potser no et devia res perquè no t’ho havia promés ni res semblant. Però si que em sentia amb deute amb tu!

      Vermell, Manel?? jajajajajaja No hi ha ni una paraula sobrera i ni una sola exageració, en tot el què he dit… I un parell de propostes? No me digues res més; apuntaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa’m!!!!!!!!! De veritat!! Gràcies de nou, Manel. No em cansaré de dir-t’ho!!!

      Sion, certament el millor d’aquestes trobades és la gent i l’ambient que es crea al voltant de la cuina i la gastronomia. Un plaer conèixer-te i un plaer retrobar-te!!

      Va ser màgica, Marta! Què t’he de dir!!! 😉

      Queti, vine a casa nostra si vols fugir de la bogeria fallera!! I Castellterçol mereix una visita. Per cert, apunta’t també els embotits: es veu que són brutals! És una de les coses que queden pendents, però espero que per no gaire temps… Besets!!

      Ricard, es ben cert que en aquest país sembla que tot el més important ha d’estar a Barcelona, Llavors, vas a Castellterçol i ja no penses de la mateixa manera. Ep! Una escapada?? M’apunto!!! jajaajaj

      Xiquet, eres una Atlas de la gastronomia mundial en potes! Al final faràs que te pique o t’envie un correu cada vegada que surtigue de cas, ni que sigue pa anar comprar la llet!!! jajaaja Prenc nota, xeic!!

      Besets i abraçades a tots i a totes!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s