Recuperant tradicions: la semolà

Temps era temps que al meu poble es donava una cassoleta de sèmola de panís als peregrins que pujaven a l’ermita per venerar a Sant Antoni i beneir els animals. Així, mentre a les bestioles els donaves coquetes beneïdes, als humans els donaven farinetes. Però algun dia es va perdre aquesta part de la tradició i la omnipresent paella, plat que es fa a absolutament totes les festes populars de Vinaròs, es va menjar a la semoleta…

La sèmola, de nou
Aquest any 2010, però, la Caixa Rural de Vinaròs, que és qui ara organitza i gestiona la festa, ha decidit tornar a fer el plat tradicional. D’organitzar un àpat col·lectiu amb aquesta menja se’n diu fer una semolada, que en la nostra variant dialectal es pronuncia semolà. Total, que enguany ha tornat a haver semolà i ha estat tot un èxit: estava ben bona (cosa poc habitual en àpats massius)i sembla que a la gent li va agradar que es fés.


La sèmola de panís (orientals, blat de moro) guisada amb un brou de vedures i acompanyada amb algun trocet de col i algun que altre de costella de porc. Antigament era, de fet, un dels àpats que l’esglèsia i la gent piatosa del poble organitzava en motiu de festes religoses per alimentar als mes pobres. O sigui, allò de l’antiga (?) caritas cristiana, que funcionava més o menys així: donem-los de menjar, però de tant en tant i no gaire, no fos que s’acostumin. Bé, ja m’enteneu.

A mi em va agradar, que tornés la sèmola. Només espero que es consolide els próxims anys… D’aquesta manera, els més joves podem (jo ja no ho vaig conèixer) reviure antigues tradicions i tastar moltes menges que estan gairebé perdudes: jo, a casa de ma mare, deu fer vint anys que no en menjo! I de passada li treiem una mica de força a la dictadura de la paella, que sembla que no hi hagi res més al País Valencià…

Salut!

Massitet

Anuncis

17 thoughts on “Recuperant tradicions: la semolà

  1. La paella valenciana, bona, dolenta, prostituïda o reinventada ha tapat quasi per complet la imatge rica i variada de la gastronomia valenciana. Tenim tot un tresor gastronòmic comarcal que no s’acaba amb la paella i els arrossos. Iniciatives com la que expliques poden ajudar que es conega millor la riquesa culinària de les terres valencianes. Salutacions

  2. No sé si és la mateixa però jo recordo una sopa de sèmola a casa els avis que era molt poc atraient i força desagradable de menjar. La veritat és que en tinc molt mal record, però potser un dia n’hauré de tornar a menjar amb un brou més substanciós.
    Petons

  3. Ufffff, jo recordo a casa quan era petita, cuinada amb caldo de verdures i fins i tot, amb fumet de peix, he de dir que a mi no m’agradava, però recordo la meva mare, que quan algú no estava gaire fi, en feia.
    Salut,

  4. Hola, hola!
    Ostres, doncs jo de la sèmola en tinc un gran record de quan era petit, sobretot de la feta amb brou de peix. De fet, l’altre dia ma germana i un servidor li vam demanar a ma mare que en tornés de fer! De petits ens barallàvem per “raspar” el cul de la cassola on la mare la coia, perquè l’enganzat que quedava ens agradava motl!

    Francesc, veig que comparteixes el meu punt de vista: la paella està a punt d’arrassar amb qualsevol altre possible plat en els menjars col·lectius… I a més, en aquets casos, la majoria de les vegades les paelles són més bé de les prostituïdes…

    Hola Glòria! Me n’alegro que hi hagi algú que hagi descobert la semolà gràcies al bloc. Ens encanten aquestes coses! 😉

    Hola Laia! Ai, jo no et volia portar mals records d’infantesa! Ja et dic, a mi m’encantava! Pot ser no era la mateixa cosa o estava preparada de manera diferent. De tota manera, ja veus que no ets l’única que li passa…

    Sión, completament d’acord. Per això em va agradar por menjar un plat que jo ja no vaig conèixer i que el meu nebot no n’havia ni sentit a parlar…

    Hola Carme! És ben veritat que també era una menjar de malalt, com l’arròs bullit! Les meves àvies i la meva mare també ens en feien, quan teníem una mica de mal de panxa. Però la veritat és que no ens suposava cap suplici!! 😉

    Gràcies per la visita i els comentaris, estimats! Sou una joia!

  5. Molt interessant! Jo també pense que cal recuperar receptes, fer una mena d'”antropologia” culinària perquè aquesta globalització mal entesa no fagocite les riqueses de cada poble. A més, aquestes receptes són, ben sovint, sanes, saboroses i ben barates.
    Una abraçada

    1. Hola Queti!
      És que al País Valencià, a més de la globalització que pateix tothom també hem d’aguantar la “paellització” de la gastronomia pública: com si no hagués res més per fer quan s’ajunten més de sis! 😉

      Però això tu també ho hauràs notat…

      Gràcies per la visita!

    1. Hola Gemma!
      Moltes gràcies pel supercomentari que has deixat al bloc dels Amics de les Arts. Ostres, quins amics que tenen/ tenim a Ca Massita!

      Jo encara no els conec, però ma germana sí que m’ha dit que són molt bons i que li agraden. Així que els haurem d’escoltar…

      Besets!

  6. Aquí n’hi ha un altre que ha descobert la semolà ‘enllegint’ aquestes línies. Així doncs, només queda agrair la cullerada de cultura popular i desitjar que ens hi trovem en alguna -se semolà- per compartir-la!

  7. Hola Massitet!, aquestes costums no es poden perdre! els records que es tenen de petits mai s’obliden! jo sóc del Pallars, el dilluns de Pasqua es fa una arrossada popular, doncs encara recordo el gustet d’aquell arròs! (que ara ja no és el mateix…)
    Salutacions ( des de comacasa-res)

    1. Hola Teresa!
      Jo estic clarament d’acord amb tu: més val no perdre-les. I això que em dius de l’arrossada popular m’encanta i em sembla molt bé!!

      Gràcies per la visita i molts petonets!

    1. Hola Sara Maria!
      Gràcies per trencar una llença en defensa de la sèmola. Ja em sentia una mica sòl! Visca la sèmola i visca el farro!!

      Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s