Truita de ceba amb patata

Ho sé, ho sé. Aquells que seguiu regularment aquest bloc deveu estar dient que ja hi ha un escrit sobre com fem la truita de patata. Però si llegiu bé veureu que aquesta no és de patata amb ceba sinó de ceba amb patata.

Fa uns dies em vaig quedar a dormir a casa de la meva amiga Nuri i va fer truita per sopar. Jo vaig alucinar quan vaig veure que no pararva i no parava de tallar ceba en trossets petits. De patata també n’hi havia, però en comparació amb la ceba quedava en una quantitat molt inferior. D’aquí el títol del post. Al contrari del que pugui semblar, a l’hora de menjar-la, cap dels ingredients que va posar-hi (ceba, patata i pebrot vermell) no dominava sobre els altres. Estava ben bona!

Una altra cosa que també fa diferent de com la faig jo és que un cop hi ha els ingredients a la paella, hi tira l’ou i remena. És una manera que l’ou s’escampi més pel mig de les patates i altres ingredients.

A banda de la truita també vam menjar una amanida ràpida de fer i ben bona: endivies, anous, formatge i crema de vinagre balsàmic.

Deia que m’havia de tractar bé perquè igual així hi tornava… Doncs Nuri, no et preocupis que hi tornaré! 😉

Kissumenja

Advertisements

15 thoughts on “Truita de ceba amb patata

  1. Olé, ole! Un post de Kissumenja! I a més sorpresa!!
    Quan de temps sense llegir-te aquí, nena! Ma’agrada que hagis tornat a publicar… I a veure si un dia fas aquesta versio de la truita, qué te molt bona pinta i tot el què expliques sóna molt bé!!

    Besets!!!

  2. jajajjjajajaj, que bona…ho has penjat!!

    M’encanta que t’agradés, però encara m’agrada més que em diguis que tornaràs!!jajajaja.

    PD: el detall està en posar la patata, la ceba i el pebrot un cop cuits dins el bol on hi tenia els ous batuts!! 😉

  3. He estat treballant durant una temporada en un restaurant dels de tota la vida, ja ha celebrat el seu centenari, evolucionat de fonda de poble a l’actual. La cuina de sempre però posada al dia. Es tracte de Can Roca a Esponellà, al Pla de l’Estany.
    Un dels plats mes sol·licitats és la truita de patata i ceba. La fan, de forma molt similar a com ho expliques, sense pebrot però. Una proporció de ceba molt important, i feta ben lentament, sense presses. Això ja està preparat. Quan se n’ha de servir alguna, sempre són individuals, escalfen la patata i ceba ja cuita i aleshores s’hi afegeix l’ou, tot ben remenat i s’acaba de fer la truita.
    Amb tanta ceba, són d’una melositat molt bones.
    Salut.

  4. no saps com m’alegra llegir aquest post, just ahir en vaig penjar un dient que a tots plegats ens fa una mica de vergonya explicar les truites que fem quan és una menja molt freqüent a les nostres cases.
    a mi m’agrada molt la truita amb ceba (sola), tant o més que la truita de patates, i aquesta sens dubte ha d’estar molt bona.

  5. Jjajajajaj!! Doncs sí, noi, he hagut d’anar a Figueres per tornar a penjar un post! No et preocupis que faré la versió aquesta amb molta més ceba.
    Petonets, massitet!!

    Oh! I tant que ho he penjat, Nuri! Ja t’ho vaig dir! Això del bol no t’ho vaig veure fer, devia estar… què devia estar fent si no em vas deixar ajudar-te a res!! 😉

    A mi també m’ho va semblar, Francesc, per això vaig decidir fer el post. El cert és que em pensava que tindria moooooolt més gust a ceba i no. Em va sorprendre molt!

    Hola “El pare”! (És que dir-te pare a seques sona estrnany! Jjajjaj) Doncs és molt probable que algun dia hi passem a veure què tal. En una visita als meus pares a l’Alt Empordà igual fem una escapadeta i la tastem. És ben cert que era molt melosa!

    Gràcies al teu comentari, manel, m’has fet adonar que no havia fet l’enllaç al post on explicava la truita de patates que intento fer com la meu mare (i crec que me’n surto). Ja veus que jo no tinc manies a escriure les receptes de les truites. I encara em falta la d’espàrrecs! No havia tastat la de ceba sola, però ja ho faré ja… Una abraçada!

  6. Hola! Ja que parles de truites, tal com et vaig prometre en un comentari, et diré la truita original que faig i que poques persones la coneixen: TRUITA DE POMA.
    En un programa radiofònic dedicat a la cuina medieval, la van explicar, i sempre que la recomano té molt d’èxit. Si la voleu provar, és així de senzilla. En lloc de patates pose-ho-hi pomes. Cuites amb oli ben tovetes amb una micona de sal i fer la truita . Han d’haver-hi un es quantes pomes, al gust . Jo no la faig gaire gruixuda. Queda semi-dolceta. Es veu que la feien a l’època medieval quan encara no coneixien les patates, ja que aquestes van arribar d’Amèrica quan la conquesta. Ja em direu que tal!

  7. Oooooooohhhhhhhhhhh, Martaaaaaaaaaaaaa!!! Oooooooooooohh! Truita de poma!!! A banda que sona més que bé i que no passa una setmana que no l’hagi provat de fer, estic encantada que hagis decidit compartir amb nosaltres i els nostres lectors una recepta tan teva. Milers de gràcies!

    Jjajaj! Trobes que és més fàcil?? Tasta-la i ja em diràs si tinc raó! Una abraçada!

    Veus, uns altres que també ho fan així. Doncs mira que potser és una cosa ben senzilla i a nosaltres no se’ns havia acudit mai. Una abraçada, fem un mos!

  8. Hola

    La truita és una recepta de cuina de casa, de cada dia, però una truita ben feta no te preu…

    Estic d’acord amb tú que si la fas poc a poc queda més bona i el fet de tirar les patates i cebes dins d’un bol amb els ous fa que quedi més ben remenat.

    Això i una llesca de pa de pagès amb pa amb tomaquet i ja tens una menja fantàstica!

    Anna

    1. Tens tota la raó del món, Anna! Com una truita ben feta no hi ha res! Justament avui me n’he fet una de francesa amb pa amb tomàquet. Mmmm….boníssim!!!

  9. ui ui ui….m’estic “enganxant” a aquest blog….jajajajajaja.

    Pels que no ho heu provat mai…..ja sé que pot semblar una mica inversemblant, però proveu la truita de xocolata…i em refereixo a la que porta cacau, o a la xocolata amb llet de tota la vida….es boniiiiissima!!

    Ja em direu el què!!!

    1. Així m’agrada, Nuri, que t’hi enganxis! És un costum molt sa! 😉

      M’he quedat bocabadada i esmaperduda (que diu Maria) quan he llegit això de la truita de xocolata… Això m’ho has d’explicar bé! Qui la va parir! Quines idees que tens!!!

      Petons!

  10. ajjajajajjajaja, aixi que esmaperduda, eh???

    Però si ja sap que a mi m’encanta cuinar….i imagina’t que la meva mare diu que cuino millor que ella…i ella és una “mama” i en sap….jajajjaja

    Un petonas nineta!!!

    PS: si que enganxa, si…….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s