Salmó marinat: una recepta

La meva senyora sogra sembla que ha decidit, d’uns anys ençà, que cada Nadal ha de provar una recepta nova que es converteix, de manera gairebé automàtica, en un clàssic contemporani dels nostres àpats d’aquestes festes. Fa tres anys va ser el pernil d’ànec curat. Enguany ha estat un salmó marinat. Era tan bo, que encara no havíem acabat de dinar el 25 de desembre que ja li vam demanar que l’any que ve el tornés a fer…

Més fàcil del que pot semblar
La veritat és que quan ens va dir que enguany faria salmó marinat, al principi ens va sonar com una cosa més aviat aparatosa i un pèl farragosa, plena de pasos i de tècniques un pel tocadallonses. Pèro quan ens la va explicar, la veritat és que més simple no pot ser… Aquí van les proporcions per a cada quilo de salmó que vulguem preparar:

  • 1 quilo de salmó fresc
  • 1 cullerada d’anet fresc
  • 1 quilo de sal grossa (de la de fer peix o llom a la sal)
  • 1/2 quilo de sucre
  • Oli d’oliva verge extra (per amanir abans de servir)

La recepta s’ha de fer amb els dos lloms d’un salmó que comprarem sencer. El primer que hem de fer, per allò de l’anisakis, és congelar-los ben congelats. Llavors, els netegem i els traiem l’espina. Llavors, els posem l’anet i els ajuntem per la part de la carn. Llavors, posem aquell salmó reconstruit en un recipient alt, que ens permeti cobrir-lo amb la barreja de sal i sucre que hem fet prèviament. Ho cobrim ben cobert i ens haurem assegurat de posar la barreja també a la base del recipient.

Un cop fet això, filmem el recipient i li posem un pes a sobre (per exemple, uns bricks de llet…) i el deixem reposar quatre dies a la part baixa de la nevera. Així queda excel·lent, però si algú el vol un punt més cuit, el pot deixar un dia més. De fet, la recepta original -que li va passar a ma sogra la seva veïna Helena- diu que s’hi ha d’estar aquests cinc dies. Llavors, es treu de la nevera i es parteix cada llom per la meitat en sentit horitzontal, de manera que queden quatre filets allargassats d’uns 20-30 centímetres de llarg i 4-5 d’ample.

I per servir-lo, daus
Diu la senyora Helena que per servir-lo s’ha de tallar a talls ben fins i llavors posar-li per sobre un rajolí de bon oli d’oliva. Certament, així queda ben bo. Però jo sempre havia sentit dir que el salmó, marinat o fumat, era més bo de menjar a daus. Ho vam provar i, efectivament, era molt més gustós que no pas a filets. Ah! i tampoc li cal el rajolinet d’oli, que el punyetero ja té prou greix… Per cert, la recepta és tan fàcil que gairebé va donar més feina tallar-lo fi que fer-lo… 😉

Salut!

Massitet

P.S.: Brutal amb una copeta de cava no gaire envellit i ben fresc…

Advertisements

18 thoughts on “Salmó marinat: una recepta

  1. Tinc un sopar dissabte que ve i encara estic a temps de preparar-lo!
    Els posàveu, en acabant, damunt una llesca de pa o altra mena de suport?

    Per cert, quan dius ‘tacs’ vols dir ‘daus’?
    Perdona, són els meus tics de filòleg! ;P

    1. Hola Xavier!
      Efectivament, tacs són daus… Quina patinada!
      Sobre el suport, dues coses. Si el fèiem a filets fins, el posàvem (alguns) damunt d’una torrada amb una mica de mantega. En canvi, no me l’acabo d’imaginar amb pa menjat a daus… Però al teu gust, com diu la Kissumenja que tinc aquí al costat! 😉

      Salut

  2. Aquesta recepta és molt senzilla i saborosa, com tu dius. Segur que la faré. Un dubte: amb això de “l’anisakis”, si el congele prèviament, què tal? Perdria sabor? En fi, ja me’n diràs. Salutacions a la teua sogra, que ja veig que és una artista de la cuina. ;D

  3. Ep, Francesc!
    Fas un comentari encertadíssim: m’he deixat d’explicar que abans cal congelar el salmó! Vaig a posar-ho ara mateix al post…

    Salut!

    1. Hola Sion!
      tens tota la raó del món: el salmó marinat pega en quasi tot!!! jajaja
      Jo en sóc un gran fan, tant del marinat com del fumat. I m’agrada tant que me’l menaria sol!! jajaja

      Besets!!

  4. Una antigua compañera de trabajo lo hacía de la manera que habéis comentado, y le quedaba sensacional. ¡Qué bueno!

    Está excelente tal cual, y también combina muy bien con la salsa (también al eneldo) que Ikea vende expresamente para tal fin. Pero, para mi gusto, tal cual sale del cuchillo, sin ningún aditivo más (ah, sí, a cortes más bien gruesos, para disfrutar de la textura de la carne del salmón).

    1. Hola Juan K!
      Eres una joia! Sempre que deixes un comentari, fas una aportació interessant! Prenc nota de la crema de l’Ikea. Ves que no tinguem excusa per fer una excursioneta al de l’Hospi!
      Efectivament, la textura és una de les coses més importants del salmó: per això m’agrada més a daus. Ara, que amb filets gruixuts també són genials… Com li deia a la Sión, jo sóc dels teus: tal qual, sense cap més additiu!

      Salut, company!

    1. Ostres Marta!
      Salmó escocès? I com el puc trobar fresc a Barcelona?? Saps algun lloc? Li diré a la meva sogra per a l’any que vé, que a mi el salmó menys greixós és el que més m’agrada, amb diferència..

    1. Hola Juan K!
      Gràcies de nou per la teva aportació!! Xavier, ja veus quines coses porta tenir un bloc: trobar una persona com el JuanK, que sempre que entra et fa una aportació interessant!

      Prenc nota, i ja en són unes quantes! 😉

      Salut!

      1. ¡Gracias a vosotros! Intento aportar lo poco que sé… e intento aprender algo de lo mucho que vosotros y los demás participantes compartís aquí, en esta fantástica bitácora.

  5. És ben bó a daus, i com dius sense el rajolí d’oli. Però si el fas tipus carpaccio ben finet, tallat amb la màquina de tallar embotits tindràs menys feina, aleshores el pots posar damunt d’un llit de tomàquet confitat i ja veuràs quina cosa més bona… ara sí amb un bon rajolí del millor oli que tinguis a la vora (un Siurana, per exemple!!)
    PTNTS
    Dolça

  6. Hola Dolça!
    Ostres, la proposta aquesta de carpacció amb el tomàquet confitat fa molt bona pinta. Per cert, quan dius confitat vols dir aquest italians secs? O confites tu tomàquet natural???

    I tens tota la raó amb l’oli: si n’hem de posar, que sigui Arbequina…

    Besets!

  7. Hola,
    he trobat aquesta recepta buscant la de croquetes de pernil.
    Em van regalar un pernil per nadal i ara ja em queda l´os amb pernil que només es pot tallar gruixut… per cert: algú té més idees a part de fer-ne croquetes?
    Total, que quan he llegit aquesta recepta de salmó he recordat que la meva mare el fa gairebé igual però en comptes d’anet hi posa boletes de ginebró que es veu que li donen el toc fumat, el problema és que no sé pas si es poden comprar enlloc, quan anem al bosc n’agafem però no és massa senzill trobar-ne…
    Enhorabona pel bloc! me’l guardo!!

    1. Hola Mireia!
      Moltes gràcies per la teva visita i per la felicitació sobre el nostre bloc. Encantats que te’l guardis i encara més que ens facis comentaris.
      Prenc nota d’això del ginebró: poso la ma al foc que a la Boqueria el podrem trobar! Li diré a la meva sogra per a l’any que vé!
      Sobre les puntes de pernil, a mi m’agrada molt emprar-les en qualsevol guisat on no hi ha hagi carn. Per exemple, un guisat de llegums amb verdures, faig uns taquets menudets i els poso a darrera hora (no m’agrada el pernil massa cuit). El mateix amb un plat de pasta amb salsa de tomàquet o també amb verdures. Has provat la truita o els ous remenats amb taquets de pernil? Ara que és temporada d’alls tendres fan un remenat estupendo!. En fi, a veus que ho faig servir una mica per acabar plats o donar-los un toc diferent al de cada dia…

      Si proves alguna cosa ja em diràs el què!

      Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s