Una institució gastronòmica anglesa

No sé si us ha passat mai. Vas un lloc que no coneixes -normalment un altre país- i, com qui no vol la cosa, fas quelcom que et sembla el més normal del món, gairebé trivial. Al cap d’un temps, però -normalment, quan ja has tornat al teu país-, t’assabentes que allò que vas fer amb absoluta naturalitat i prestant-li més aviat poca atenció, és tota una institució cultural i/o social en el país on has estat. Una cosa més o menys semblant ens va passar en el terreny gastronòmic quan vam estar l’estiu passat a Canterbury amb el Cream tea.

El te de les cinc?
Guiris un pèl ignorants com som nosaltres, una colla vam entrar a mitja tarda en un pub d’un poblet per fer el té de les cinc, com si Anglaterra visqués realment d’aquesta manera. Un cop a taula, van començar a sortir alguna cosa més que tasses i teteres: una mena de galetes gegants que, algú amb més currículum, ens va explicar que eren scones. Un pot d’una melmelada vermellosa i granulada que tenia una pinta fantàstica, deliciosa. I una mena de mantega cremosa, com de nata molt espesa, de color blanc i que, d’entrada, va fer arrufar el nas a més d’ún. Òbviament, vam provar de tot i no vam deixar ni rastre del que feia mitja hora abans havia arribat a la taula. Tot molt bó, deliciós. Especialment la crema aquella estranya i la seva combinació amb la melmelada i l’scone… Però ja està, sense més trascendència.


Total, que no van passar ni 24 hores quan ens vam adonar que havíem dut a terme un dels cerimonials socials (i culinari) més importants d’Anglaterra: el Cream Tea. Vam veure la llum gràcies a l’Iban, que en aquest post explica molt bé l’essència del te en qüestió i, en especial, de la clotted cream, l’estranya nata-mantega blanquinosa  que ens va fer arrufar el nas quan la vam veure i que ara voldríem tornar a trobar…

És que la ignorància ja les té, aquestes coses…

Salut!

Massitet

Advertisements

8 thoughts on “Una institució gastronòmica anglesa

  1. M’ha agradat molt el teu post. No sabia res del que expliques d’aquesta cerimònia tan cerimoniosa. M’afegesc al comentari d’starbase i a veure si poseu com es fa aquesta crema tan bona. Salutacions

  2. Hola xicons!
    Gràcies pels comentaris, amics. De fet, aquesta nata és una de les cinc o sis que hi ha a Anglaterra i que són, per tant, un derivat de la llet. De fet, no deixa de ser el mateix que una nata com la que nosaltres usem per cuinar o per muntar, però amb un percentatge de greix que em sembla que està per sobre del 50%. Cuidadiiiiiiiiiiiiiiiin!!!!

    Suposo que hi ha receptes casolanes a patades, però pel que he entès llegint ara es compra feta.

  3. Jo n’havia sentit a parlar, dels scones… de fet en un llibre de pa que em comprí ix una recepta que mai no he gosat fer perquè no sabia quina textura final tenien aquests pastissets(?)…

    Què són? Com la textura del ‘bollycao’? Ja sé que la comparança pot parèixer ofensiva… hahah!

    😉

    1. Hola Xavier!
      Benvingut a casa nostra i gràcies pel teu comentari… Un valencià més, que bé!!!
      La veritat és que tenen una textura una mica difícil d’explicar, perquè no trobo cap dolç nostre que ens puga servir d’exemple. En tot cas, no és una textura de bollycao, ja que és una pasta més compacta, més densa. Seria més bé com un cake d’aquest anglesos, pretos i que cal mastegar bé perquè sinó has de pegar unes “collades” de cuidado per fer-les baixar. No se si m’explico… 😉

      Jo les vaig trobar molt interessants i les tinc a la llista de pendents!

    1. Hola de nou, Xavier!
      El teu rossejat ja forma part de la nostra modesta Gastrosfera.cat. L’honor és nostre: que la gent ens demani formar-hi part ens omple d’orgulla, la veritat!!! ,-)

      Salut i llarga vida blocaire!!

  4. Aixi que vareu descobrir la “clotted cream”? La millor es produeix a l’oest d’Anglaterra, sobretot Cornualla i Devon (i son diferents l’una de l’altra!). M’encanten els cream teas. I si, la textura de les scones es dificil d’explicar. Soles no m’agraden gaire (son massa seques), pero amb “clotted cream” i una bona melmelada es una altra cosa… Tambe n’hi ha de salades, de formatge, que son forc,a bones. Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s