Pomes de rellenu

La Remei és una d’aquelles persones que tothom hauria de tenir el privilegi de conèixer. És una persona encantadora, riallera i fàcil de tractar. I no parlo de l’àvia Remei, no, parlo de la sogra de la meva germana, la Remei de Palau-Saaverdera. Des del primer moment que la vam conèixer ja vaig saber que em cauria bé. Què voleu que us digui, m’agraden les persones nobles i eixerides! Remei, no et posis vermella que és veritat! 😉

En una de les converses sobre menjar, una de tantes i asseguts a una taula, com ha de ser, va sortir el tema de les pomes de rellenu. Ens va explicar que les feia molt de tant en tant perquè s’han de fer en diferents dies, però nosaltres que pel que fa a la gastronomia som xafarders de mena, ja vam anunciar que, ja que ens havia fet aquest descobriment, gaire no podríem esperar a tastar-les. També ens deia que les pomes que se solien utilitzar eren unes autòctones de Vilabertran que ara són cada cop més difícils de trobar, o que aquest plat, per la seva laboriositat, era un d’aquells de festa major. Massitet em diu que el gran Pla també ho anuncia així al seu llibre El què hem menjat.

I el gran dia de les pomes va arribar: vam anar a casa dels meus pares i ens van dir que n’havia fet i ens havia dut per a nosaltres també. Unes eren farcides de carn i les altres de galeta. Lectors i lectores, us anunciem que va ser un gran descobriment! Què bones! D’entrada, diria que a nosaltres ens van agradar més les de carn, potser perquè la barreja de la poma amb la carn ens va sorprendre més que no pas amb la galeta. De sortida, us diria que si hagués de triar realment, tindria problemes…

Un dia que la meva germana va venir a Barcelona em va dir: “Té, la Remei m’ha donat la recepta de les pomes!”. Així que ja que la tinc, us deixo els passos a seguir:

Per començar, s’han de picar 100 g d’ametlles torrades i pinyons i 100 g de teules (es guarden unes quantes per a la picada), i després afegir-hi  1 ou i 2 botifarres dolces de l’Empordà [Quines botifarres? Aquestes]. Després hem de treure el cor de les pomes (2 kg) i omplir-les amb aquesta pasta, enfarinar-la i sofregir el tap perquè quedi tancat. En tercer lloc, posem les pomes a la cassola que quedin planeres i ben juntes i hi posem aigua sense cobrir els taps. Tot seguit cal afegir-hi mig got d’anís, la pela d’1 llimona i 2 troncs de canyella. Quan bull hi aboquem força sucre cremat que haurem fet a part. Per finalitzar, quan faci una hora que bull, hi posarem una picada d’ametlles i teules i un xic de xocolata en pols. I la part que més em va sobtar d’aquesta recepta és que ho hem de coure a poc a poc un quart d’hora, apagar el foc, i durant tres dies fer-ho coure una mitja hora més o menys.

D’aquest plat, que és típic de l’Empordà, no n’havia sentit a parlar mai! Quan ets d’allà però tens pares andalusos, ja passa que algunes coses se t’escapin. Vista l’experiència, que fins i tot va pensar en fer les fotos, penso fer la Remei transmissora de la cultura gastronòmica empordanesa!

Kissumenja

Anuncis

18 thoughts on “Pomes de rellenu

  1. Semblants a les pomes de rellenu d’Arenys… Però sols semblants. Allí les fan amb pomes del ciri que, fins i tot pelades, aguanten molt bé el llarg temps de cocció que els hi donen.
    Mmmm… Quina pinta que fan!

  2. Hola nois! Què us sembla la tornada de Kissumenja al blog? ajjjajaja!

    Sara Maria, quan vaig veure el teu post també li vaig fer el comentari al Massitet. Al final, això de la cuina té moltes coses semblant arreu. És viva! Jo també penso que fan una pinta estupenda (i del gust… ai, el gust!).

    Cocinillas, sense més comentaris… Jjajaja!

  3. Jo les tinc pendents en un llibre de la Carme Ruscalleda… i ara em sembla que haurè de fer les dues versions per a poder ‘escollir’ amb criteri.

    Quina llàstima, nooooo? 😛

  4. És una recepta molt laboriosa. Això de coure les pomes a poc a poc durant diversos dies és molt curiosa. Sembla una recepta medieval. Salutacions

  5. Una recepta deliciosa. Es clar que “gastronomía” i “Empordà” son conceptes inseparables. Felicitats a la Remei i que vosaltres seguiu gaudint de la seva cuina. Una abraçada i bon any nou.

  6. Aquestes pomes són una recepta que sempre m’ha cridat molt l’atenció i tinc moltes ganes de provar-la. Ara que en canteu tant les excel·lències, encara me n’heu fet venir més gana… Les haig de provar, totes dues versions, que han de ser bones bones de veritat!
    Bon any nou!

  7. Starbase , una llàstima això que m’expliques… una graaan llàstima. Jajajaaj!!!

    Hola Francesc ! Medieval no ho sé, però sí que és antiga sí, de quan les dones tenien temps a la cuina, feien plats que necessitaven tot un matí (o un dia sencer!)…

    Si la feu ja ens direu el què, Quinteros . Val molt la pena. Potser m’hi atreveixo jo i tot a fer-les… algun dia… alguuuuun dia. Jajjaj!

    Gràcies per aquestes paraules, Josep . Tens tota la raó del món que a l’Empordà es cuina molt bé. Haurem de cuidar la Remei! 😉
    Bon any per a vosaltres també!

    Bon any gemma ! Veig que ja coneixies les pomes de relleno. No crec que et penedeixis pas si les fas, ja ens ho diràs!

  8. La veritat és que la Remei és molt bona dóna i, sense treure-li ni un grau d’importància a l’afirmació anterior, una excel·lent cuinera!

    I posats a dir veritats, aquestes pomes em mereixes el més gran dels respectes: tres dies pendent d’elles s’ho mereixen! I a sobre, estan boníssimes…

    L’únic problema que jo veig per fer-les fora de l’Empordà es trobar la botifarra dolça, però es ben cert que amb una mica de sucre, canyella i llimona incorporats a una bona carn picada de porc poder fer el fet. No?

    i gràcies per tornar a postejar, Kissumenja! ELs lectors et trobàvem a faltar… 😉

    Salut!

  9. Però quina pinta tenen aquestes pomes! De seguida li passe la recepta a la meua sogra (ha, ha!) perquè en faça. I sí, el contrast que es crea entre la poma i la carn és ben interessant.
    Bon any i bona cuina!

  10. De res, massitet! Jo també trobava a faltar escriure! La teva idea de la canyella, el sucre i la llimona em sembla molt encertada. Segur que també queda bé si no es pot comprar una botifarra dolça a la Botifarreria de Santa Maria. Gràcies, Sara Maria, no hi havia pensat…

    Bon any per a tu també Queti B.! Visca les sogres que cuinen, oi? Haahaahaaa! No oblidis de passar per aquí i comentar què t’han semblat si les feu!

    Gràcies, fem un mos! Jo no n’havia sentit a parlar mai tampoc. Hi deu haver tantes coses bones que desconeixem… Aquesta, però, ja la podem tatxar de la llista! Bon any!

    Xiquetdevinaròssssssssssssss, tu pensa, pensa… que ja sabem què passa quan penses! 😀 Feliç 2010!

    1. Hola surfzone! Les teules són unes galetes, més o menys planes, d’ametlla. En castellà crec que es diuen “lenguas de gato” o alguna cosa així…
      Fes les pomes i cau de cul!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s