Rostit de Nadal 2009: paraules majors

El rostit del dia de Nadal és, juntament amb l’apat de la nit prèvia, un dels més importants que es fan a casa de la meva sogra. Resulta que el 25 de desembre és un dels pocs moments -tot sovint, l’únic- de l’any en què les seccions barcelonina, vinarossenca i junquerenca de la nostra família coincidim a la mateixa taula. I això, òbviament, s’ha de celebrar amb un bon àpat -només faltaria, tan golafres com som! Així que cap al mes de novembre ma sogra i servidor ja comencem a conspirar sobre què cuinarem per a un dia tan significat.

Rostit de llata, per Xavier Franco
Des que vaig veure rostir una llata de vedella IGP Pirineus sencera durant 12 hores a 80 graus al Cuines ho vaig tenir molt clar: jo aquell plat el volia menjar. Així que no vaig trigar gaire a fer-li saber a la mare de Kissumenja que aquell podia ser un rostit perfecte per al Nadal. Dit i fet: quan el va veure a través de TV3 alacarta, va dir que sí. De seguida va encarregar les llates i ja estava tot en marxa. Fins i tot vam sincronitzar agendes: necessitaven una jornada laboral completa per fer-lo! 😉


Els ingredients: els clàssics d’un rostit tradicional
El rostit no té res d’especial pel que fa als ingredients. Xavier Franco, el cuiner del Saüc que el va portar al Cuines, reconeixia que era un plat “rústic”. Com veureu tot seguit, no ho hi cap cosa extraordinària. Potser, per dir alguna cosa, la pell de taronja. I dic potser perquè pot sonar exòtic a moltes orelles -a la meues ho va fer-, però resulta que és, segons el cuiner que ens ha regalat aquesta joia, un dels aromatitzants més clàssics dels rostits del Principat. Com la canyella. Aquí van els ingredients per a 10 persones, encara que en van sobrar un parell de raccions:

  • 3 kg de llata de vedella (IGP) dels Pirineus catalans (som gent de menjar…)
  • 400 grams de ceba de Figueres
  • 300 grams de porro
  • 400 grams de tomàquet (ben) madur
  • 2 cabeces d’alls
  • 2 pells de taronja (valenciana, of course…)
  • 2 branques de canyella
  • 2 gotets de vi ranci
  • 6 decilitres d‘oli d’oliva verge extra
  • 1,5 quilos de patates
  • 150 grams de mantega
  • 3 rametes de romeret (orientals, romaní)
  • sal i pebre
  • 1 litre de brou de vedella

Tot i la llargada de la llista d’ingredients, el rostit no té cap dificultat tècnica extraordinària. Per començar, salpebreu la llata i salteu-la en una cassola ben carregadeta d’oli ben calent. La peça haurà d’estar lligada, per a que no perdi la forma. Quan estigui ben colorada, la traieu i amb el mateix oli sofregiu totes les verdures, incloses la canyella i la pell de taronja, a temperatura mitjana.  Les cabeces d’all, tal com explicava el Franco, és millor posar-les partides per la meitat horitzonalment: després són més fàcils de treure! Quan estigui tot ben dauradet, quasi fet una melmelada, incorporeu el tomàquet picat i ho deixeu sofregir uns minuts més. Ara és el moment de tornar a posar  la llata a la cassola amb el vi ranci i el brou, que tindrem fet prèviament.

La gràcia del plat: la cocció a baixa temperatura
És ara quan ens cal temps i paciència: la deixarem coure al forn a 80 graus durant deu hores, donant-li la volta cada dues. Nosaltres les vam acabar deixant gairebé 12 hores i no li va fer cap mal: no sé si s’aprecia bé a les fotos, però va quedar rosadeta per dins i tova com mai havia aconseguit donar-li a un tall de carn. També es pot veure com es va desfer la gelatina del tendó que hi ha al mig de la peça: pura configura! Sí que podeu veure, en tot cas, l’expectativa generada per la cosa 😉 .La vam poder tallar gairebé sense fer cap esforç, tot i que el ganivet no estava especialment esmolant i la peça tenia uns bon sis centimetres de gruix.  Tot un presagi…

Com que la vam estar fent durant tot el dia 24, el 25 al migdia la vam tornar a escalfar. Aquest cop també era a 80 graus: no era qüestió de perdre pel camí tot el que havíem fet per escalfar-la amb massa calor! Aquestes són les gairebé dues hores que nosaltres vam afegir a les 10 recomenades. La llata ja estava tallada en porcions de dos centímetres de gruix -un dia és un dia, redéu!- i coberta de la seva salsa. Aquesta no és una altra cosa que el suc del rostit passat pel túrmix amb verdures incloses -sense la pell de taronja- i després pel xinés, per deixar-ho més fi.

I de guarnició: patates rissolades
Teniu tot el dia per endavant, així que podeu fer coses diverses. Nosaltres, per exemple, vam poder preparar el sopar del dia 24. En tot cas, una horeta abans de menjar la llata podem començar a preparar la guarnició. Nosaltres vam optar per fer el mateix que proposava en Franco: unes patates rissolades.


Les peleu, les talleu a rodanxes d’uns tres o quatre dits de gruix, les salpebrem i les posem en fred en una paella amb la mantega i el romaní. Cobrim les patates quasi bé fins a dalt de tot amb aigua i deixeu-les coure a foc suau. Quan l’aigua redueixi a la meitat, gireu-les i deixeu-les coure fins que s’evapori tota . Llavors, s’enrossiran amb la mantega i quedaran ben dauradetes. Tot i que no estaven malament, la veritat, sonen millor que saben. Però és una manera força original de presentar-les, addient per una àpat especial.

Ja ho veieu, un plat excel·lent per a una trobada familiar singular. La llata va triomfar i tots els presents van convenir que va ser un gran, gran rostit: melós i molt gustós, la llata es desfeia a la boca amb una facilitat espectacular. Tant ens va agradar, que ja hem decidit que l’any que ve el farem per al sopar de la nit del 24, l’altre gran àpat de ca ma sogra: així el poden menjar els altres consogres… Sincerament, pocs rostits dels que hem fet i menjat hi poden competir. Aquest rostit és, no ho dubteu, paraules majors.

Salut!

Massitet

Anuncis

19 thoughts on “Rostit de Nadal 2009: paraules majors

  1. Caram, qui rostit. Havia vist el vídeo del Xavier Franco però no em va transmetre res especial. Amb la vostra crònica ho he viscut amb molta emoció i segur que el faré.
    Feliç 2010.
    Salut,
    Pepin

  2. Hola estimats!
    Si la carn es tallés sola ja seria perfecte. Encara que, posats a triar, la perfecció seria que es girés sola! Tallar-la, tan tendra com queda, no és cap esforç!

    Pepin, la vida ja les té aquestes coses: el Xavier Franco en va parlar d’una manera molt descriptiva, molt professional. Jo ho explico d’una manera una mica més… ehhhhh, personal??? Vull dir, per a nosaltres va ser tot un repte fer això, molt excitant!

    Mari Àngels, jo crec que una de les virtuts d’aquesta cocció és que et deixa fer moltes coses mentre! Si ho haguessis de girar cada 20 o 30 minuts, sí que caldria paciència: estaries tot el dia davant del forn! Però cada dos hores, et deixa fer moltes coses! i moltes gràcies pel piropo!

  3. Mare meva quin rostit!!!!!! No en va quedar un trosset??????

    Felicitats pel pack del Bulli, a mí me’l va regalar el meu germà per Nadal i es molt interessant!!!!!

    Ptnts

  4. Quina recepta més saborosa!!!! En principi em parava allò que explicaves del temps de la cuita, però tal i com ho dius tu, fa moltes ganes de preparar-ne. Enhorabona!!! Salutacions

  5. Hola, bells amics, caram amb el rostit, com el tracteu, bons germans, ni que fóreu a l’edat mitjana. Com deia el comentari anterior d’Assur, poca broma, amb aquest rostit, que és paraula major. Vist que domineu la tècnica del rostit com els millors cocs medievals, en tot cas podia recomanar-vos humilment una pràctica que solem fer a casa nostra, més que res perquè en tingueu coneixement per si de cas se us acut algun dia d’usar-la. La primera cosa és que fregueu la carn amb conyac abans de fer res perquè la peça traga les millors olors i sabors, després, que la rostiu amb un insigne d’oli d’oliva, o millor, amb sagí, a foc salvatge durants uns escassos minuts, així la carn s’arreplegarà i es tancarà. La resta, tal com la féu, que no hi ha forma millor. Ja podeu estar ben desvanits. Us ha eixit redó.
    Perla

  6. Hola estimats!
    Xaro, no en va quedar ni un trocet minúscul! I això del pack, ja tinc ganes d’empendre’l… 😉

    Francesc, la veritat és que nosaltres també ens pensàvem que seria alguna cosa molt més pesada i difícil. Però la veritat és que després de fer-ho es per repetir-ho!!!

    Quinteros, és que Nadal és molt de Nadal! Sobretot quan estàs fora de casa. A que sí??? jejeeje Si mai l’aprofiteu, ja ens direu com us queda i si he fet alguna variant interessant!! 😉

    Assur, és que tu tens molt bon gust i saps el que val la pena! Molt bon any també per tu!!!

    Perla, prenc nota. Com de totes les coses que ens expliques! Això de fer-li un “massatge” amb el conyac me pareix del més interessant! Al proper rostit ho poso en pràctica…

    Gràcies a tots, estimats! És que sou fantàstics…

    Salut!

    1. Xicooooooooooooooooooooooooooooon!!
      txé, quina alegria llegir-te per aquí!! No te preocupes que un dia d’aquests faig un superrostit pa mel valencianet preferit!!! jajajajaj

  7. Hola a tots,

    potser ja no arribareu a llegir el meu comentari, doncs ja fa massa temps de tota aquesta historia, però de debò que m’ha emocionat veure com us ho heu passat de be fent aquest recepta que vaig oferir a la tele ja fa un any.
    la cuina es un acte d’amor cap els demés i si amb la meva aportació us he fet gaudir d’una bona estona a la cuina i a la taula, estic més que feliç.

    una fortíssima abraçada per tots

    Xavier
    Saüc Restaurant

  8. he vist el video i tot seguit he enllaçat amb la vostra web. tinc llata prevista per fer per sopar de nadal. amb 3 llates, quanta gent hi vareu menjar?? ja que no voldria fer curt, pero prefereixo q en sobri per si algu s’ha quedat en gana, o per tenir cuinat per un altre dia….!! gracies

    1. Hola Pilar!
      Nosaltres al final vam fer dues llates que pesaven juntes una mica més de 2 quilos i vam menjar 10 i encara en va sobrar un tall. I els talls no eren precisament menuts: uns 200 grams cadascun… A partir d’aquí, tot depén de la gana de la gent i del què possis davant. Nosaltres som menjadorets i davant vam posar força cosa… 😉

      Si la feu, dis-nos com et queda. Ens fa molta il·lusió veure que aquesta llata d’en Xavi Franco agrada a la gent!

      Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s