Un berenar de portes obertes

La setmana passasda va fer una mes que vivím a Sants i, tot i el temps passat, la gran majoria dels nostres amics barcelonautes encara no havien vingut a veure’l. Entre l’inici del curs (que es complicat per a tots els implicats), les anades i vingudes a Vinaròs a La Junquera, etc, etc, etc… havien anat passant les setmanes i el gruix encara no hi havien passat… Total, que vam decidir muntar una jornada de portes obertes per tal que la gent el vingues a veure.

I per celebrar-ho, un berenar-sopar…
Entre que som mediterranis i ens ho sentim, i que ens agrada cuinar per als nostres amics, vam decidir acompanyar les portes obertes amb un berenar-sopar, eixe brunch llatí de darrera hora de la tarda que tantes trobades resol. Com que les portes obertes començaven a les sis i no tenien hora d’acabada, el millor era fer un àpat informal amb múltiples elaboracions per tal que la gent es pogués anar conformant el seu menú al seu gust.


Vam pensar en fer salat i dolç. De salat vam posar la típica plata de pernil i llom ibèrics (que es noti que kissumenja va nàixer prop de Jabugo!), una bona taula de formatges del país i algun espanyol i francés, un dàtils farcits d’ametlla torrada i embolicats amb pernil (un clàssic de casa nostra que encara no havia aparegut al bloc!), una bona selecció de fruits secs de Casa Gispert (d’on, si no?) i unes estupendes magdalenes d’oliva negra, romeret (romaní) i parmesà que vam veure al Cuines de TV3 (una altra versió, d’en Compte, aquí). També vam fer una cassola de sípia amb mandonguilles per si algú apareixia per sopar, però que ens vam menjar nosaltres en format tupper al llarg de la setmana (gràcies, visitants!! 😉

Quan la Gemma t’endolceix un berenar

Ja ho hem dit per activa i per passiva: els dolços són el nostre punt més fluix. Així que per fer els dolços del berenar vam tirar del bloc de referència en aquests afers, que no és altre que La cuina de casa, de la Gemma. Després d’estar dies buscant i remanant dins d’aquella bagul del tresor vam apostar per dues coses que feien una pinta terrible: el pastís de bombó Ferrero Rocher i la quallada de galeta Maria. Quin encert! Van ser, sense cap mena de dubte, els dos grans guanyadors de la vetllada. Per nosaltres va ser especialment encertada la quallada (en tornarem a fer, sens dubte!), però entre els convidats va causar furor el bombó… No m’estranya que Gemma sigui una referència dins del món blocaire: bona persona i gran pastissera! Merci…

L’oferta dolça la vam completar amb un clàssic modern a casa nostra, com és el cóc ràpid; el dolç tradicional que hem redescobert de la ma de la mare i del llibre sobre els dolços tradicionals que estem fent amb ma germana i una altra fleca centenària del poble. Per acabar d’arrodonir la recepta, el vam servir acompanyat d’uns quadrets de xocolata a la pedra. Rotllo regressió infantil: aquest era el berenar clàssic dels nens del poble quan o ho era. Sorties corrents del cole i ja t’esperava el tros de coc i la peça de xocolata…

Va ser una vetllada molt entranyable, encara que hi va haver absències molt sentides. En tot cas, aquestes baixes no són més que una altra excusa per tornar-nos a trobar: sempre que ho fem, al voltant d’una bona taula, ens ho passem més que bé repassant als hereus que cal caçar, especulant amb parelles impossibles i despotricant dels fills de famosos que no saben vendre el llegat del pare i rient amb les ocurrències de la bona gent que, per sort, tenim per amics. Oi que sí?

Salut i república!

Massitet i kissumenja

Advertisements

12 thoughts on “Un berenar de portes obertes

  1. Quin berenar-sopar més espectacular, ara sí que podeu dir que ja heu inaugurat el piset!
    Merci per les referències al meu blog, tot el que hi tinc són coses fàcils de fer i que a casa surten bé… A més heu sabut triar molt bé les dues receptes, ja que són senzilles però queden molt bones i tenen l’èxit assegurat 😉
    Salut!

  2. Marta, pren totes les notes que vulguis!! Només faltaria…

    Gemma, moltes gràcies pel comentari sobre el berenar! Efectivament, ja podem donar el pis per inaugurat!
    I sobre les referència al teu bloc, que t’he de dir: només cal veure les visites que téns per saber que tens el bloc més valorat per la gent que cuinem! Eres referència obligada en postres, precisament, per això que dius: fàcils de fer però espectacularment bons! Part del triomf de dissabte és teu! 😉

    Molts besets a les dues!

  3. Quina bona manera de celebrar amb les amistats.

    I ara que m’agafa a mitja tarda… estic salivant amb aquestes fotos. Així que deixo el teclat i vaig a preparar-me alguna cosa perque això no hi ha qui ho aguanti!!

    Una abraçada.

  4. Moltes gràcies per la crònica! Tot i l’absència, d’aquesta manera també en podem participar. N’esteu segurs que els dolços són el vostre punt més fluix?

  5. Hola, hola!
    Òscar, espero que t’hagi aprofitat el berenar! Encara que tu per aquelles dates també estaves gaudint i fent salivar al personal, com a un servidor mateix! 😉

    Hola Maria! Gràcies a tu per la visita! Ara, has de venir tu a dinar/berenar/sopar i veure el pis… I jo diria que els dolços són un punt fluixet, però des d’aquest beranar i amb el llibre anem millorant… 😉

    Besets!

  6. Quinterooooooooooooooooooos!!
    Se mon va anar molt la ma, en lo fato! Vam menjar madalenes i cóc tota la setmana. I menos mal que els convidats es va presentar voluntaris per emportar-se un tupper cadascú, que si no encara estem menjant quallada de galeta maria!

    Que baixau cap a la Terra Alta? Natros, Maestrat i Empordà, mig i mig. com cada any…

    Moltes bones festes i un millor 2010 estimats!

  7. jajajajaaj
    Manel, ja ho tenim al cap!! “Estamos trabajando en ello”, que diria un personatge d’infausta memòria…

    Gràcies per la visita i bon Nadal!

  8. Done fe que aquell berenar/sopar va ser un plaer.
    Només veient les fotos ja estic salivant de nou.

    I et diré més… fixa’t que a mi el dolç em va agradar, però això de les madalenes salades… encara recorde el gust i tot!!!!!! Esplèndides!

    1. jajajaaj Així que les madalenes salades et van agradar! Alé, pos ja tinc el menú: magdalenes salades i rostit! jajajaj Ara, després t’acompanyaré a casa caminant!!! jajajaj

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s