Mes dels arrossos 2009: un nou inici?

Ja ha passat novembre i, com cada any, a Vinaròs s’han celebrat les Jornades Gastronòmiques de l’Arròs, conegudes al poble com el Mes dels arrossos. I com cada any, hem anat un parell de cops a gaudir-ne. Aquest any, però, hi ha hagut una novetat substancial: a més de baixar, com gairebé cada any des del 1999, amb els nostres amics de tota la vida de Barcelona, enguny també han vingut al poble alguns dels nostres amics gastroblocaires. Doble ració de mariscs, arrossos, bona companyia i grans estones…

Entrants de peix i marisc i arrossos
Tot i que ja hem explicat diversos cops el mecanisme de les Jornades (aquí i aquí, per exemple…) us la tornem a explicar perquè és molt fàcil de ressumir: un grup de restaurants del poble ofereix un menú tancat a preu assequible (cap passa dels 40€) que inclou entrants (normalment de marisc) i una bona selecció d’arrossos (fins a 12 en algun cas, molts només exclusius d’aquestes jornades); a més de begudes i postres.

Aquest cop, per primera vegada (i per accident…) hem anat els dos cops al mateix restaurant (hem faltat a la cita amb Pepito!!!). Així que no us podrem explicar els dos menus, però sí que podrem comentar una part important de la filosofia de les jornades i, en especial, de la manera de treballar d’El Bergantín, el restaurant on hem reincidit aquest any.

Entrants diferents i la mateixa qualitat -de sempre- als arrossos
La idea de les jornades és oferir el millor producte local disponible a un preu assequible. En el cas d’El Bergantin, això vol dir que els entrants no són fixes, sinó que varien segons mercat: el que no està en condicions, no es porta a la taula. En aquest sentit, prefereixen no detallar  els entrants al menú i te’ls expliquen de paraula cada cop que hi puguis o vulguis anar. Per tant, es nota en aquesta casa un gran respecte pel producte… i pel comensal!

Això va fer que repetíssim alguns entrants i d’altres no. Vam poder menjar dos cops les tallarines (al pebre, directament addictives!), els xipirons saltats amb fruits secs (innovador i excel·lent, tant per sabor com per cocció) i els inevitables llagostins de Vinaròs (jo, si no en tinc a taula el mes dels arrossos marxo!). Monets en els primer cas (s’anomenen així els mes petits i tenen fama de més gustosos) més grans (i carnosos…) en el segon. El mestre Juanjo Roda ens va fer una classe de com menjar-se els caps d’aquest marisc i feia goig veure tots els principatins xuclant els coralls de l’animalet amb una barreja d’expectació i de sensació d’estar integrant-se entre l’indigenat…

No vam repetir, en canvi, del peixet fregit (peludes i boquerons petits en una bona fritura) ni de caixetes (una marisc extraordinari i poc conegut: una autèntic glop de mar) que vam menjar el primer dia. El segon dia van caure, en canvi, unes gambetes panxudes que jo no havia vist mai (fregidets amb sal, cruixents i saboroses: també addictives) i unes escupinyes al vapor al punt, gorssetes i molsudes… De l’únic que no em sap greu haver repetit és del peix fregit. No pas perquè fos dolent. Senzillament, no era competidor dels altres entrants.

Arrossos: fins a quatre, n’hem provat
També vam repetir i vam canviar arrossos. Va triomfar en els dos àpats l’arrossejat amb ortigues de mar, que tothom va considerar excel·lent. El que els altres van trobar la gran virtut, a mi em va cansar: el sabor de mar que donàvem les anénomes era brutal. I el joc de textures entre el marisc tou i l’arròs grenyal era també ben entretenidor… Per mi va guanyar el de popet i carxofes, de sabor molt més matisat a mar i amb el contrapunt encertadíssim del vegetal. Aquí hi va haver força consens entre tothom dels dos àpats que era seria el segon o el primer.


L’arròs negre, un clàssic mariner, ens va permetre comprovar que El Bergatín no és només un lloc on es mouen amb facilitat i savoire faire entre les combinacions més novedoses. Al punt, gens pastós, sabor equilibrat i presència justa de la tinta del bitxo. Per mi, estava millor que el caldós d’escamarlans, tot i que el suc d’aquest era de les millors cosetes que em vaig endur a la boca aquestes dies…

En definitiva, l’experiència de 2009 al Bergantín ens va posar de manifest que saben gestionar el producte que troben al mercat per preparar els entrants i que són una garantia en quant als arrossos: els dos dies i tots els plats van estar encertats. No hi ha dubte, és un gran lloc on anar a celebrar el mes dels arrossos.

Estem especialment satisfets que fos aquí on van venir per primera vegada els gastroblocaires. Si es compleixen els desitjos de tots els assistents a la primera baixada, el 2010 tots tornaran a venir i si tot va bé s’hi sumaran nous participants. Tal vegada 2009 sigui l’inici d’una nova etapa en els nostres Mes dels arrossos, amb dues baixades ben divertides, enriquidores i entranyables. Si és que som una parella amb sort…

Salut!

Massitet i Kissumenja

P.S.: Com no podia ser d’una altra manera, trobada gastroblocaire vol dir múltiples oportunitats per llegir sobre l’àpat. És la riquesa d’aquest col·lectiu! Podeu trobar més informació i més punts de vista sobre el mes dels arrossos 2009 a ca la Nuni, la Sara Maria, la Mar, la Marta, l’Starbase i el Manuel.

Anuncis

8 thoughts on “Mes dels arrossos 2009: un nou inici?

  1. M’apunto al nou inici, o a la continuïtat, del mes dels arrossos a Vinaròs. Amb enyorança de Cal Pepito i amb ganes de tornar-hi.
    I també amb ganes de tornar al Bergantín. Molt bé l’arrossejat amb ortigues, de gust –per a mi– nou i sorprenent. Excel·lent l’arròs amb popets i carxofes; per repetir ara mateix!
    Excel·lent el vostre acolliment d’amfitrions i un plaer compartir àpat amb la colla gastroblocaire.

  2. Diu la dita suecana: “L’arròs fa el ventre gros”. Tot i així, m’han vingut unes ganes de tastar alguna d’aquestes varietats. I és que la versatilitat de l’arròs el fa adir-se amb vegetals, animals de tota mena… i amb les ganes de festa del personal. Ja es veu que cal pegar una volteta per Vinaròs, dinar per allí i comprar a Ca Massita (molt bonic i instructiu, el post).
    B7s

  3. Hola, hola estimats!
    a veig que l’any que ve haurem de muntar un autocar gastroblocaire per baixar a vinaròs! Ja m’agrada a mi, això!

    Marta, que no se’t passi! Segur que l’any que ve ho podràs gaudir més! 😉

    Quina il·lusió llegir-te, Maria! No et preocupis que l’any que ve tindrem Pepito La Isla. La colla barcelonauta, l’any que bé, a Pepito!!! Estic d’acord amb la tria d’arrossos! I moltes gràcies pel comentaris sobre l’acolliment… Ens encanta acomboiar-vos!!!

    Manel, apuntat. No ho dubtis ni un minut!

    Fem un mos, prenc nota! No ho dubteu pas…

    Queti B!!! Escolta, el proper any perquè no puges i et sumes a la festa??? Ostres, ens faria molta festa!! I si mai puges a Vinaròs i vols passar per ca Massita, avisa’m per a que els pugui tenir al cas!!! I tens raó, l’arròs fa el ventre gros… Però és tan bo i tan versàtil! Quanta raó téns!!

    Besets a tots i a totes!!!

  4. Hola, bells amics, acabe de descobrir aquesta columna i m’heu deixat enlluernat. Quanta saviesa acumuleu, amics meus i quantes ganes de festa. Des de tan lluny no sé com ajustar-me. Ja veuré què puc fer o com hi puc contribuir.
    Una joia de viure, això és el que sou
    Perla

  5. Hola Perla!
    De moment, et podries sumar el novembre vinent al mes dels arrossos, no?? I contribuir ja has contribuit, i no poc!!! La recepta del torró, que penso fer l’any que ve, és una aportació més que rica!!

    I moltes gràcies pel piropo, Perla. Encara que tu, en això de ser una joia de vure, crec que no fas massa curt… 😉

    Besets!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s