Flam de castanyes i vainilla

Les postres no són el nostre punt fort. Més aviat al contrari: són la baula més feble de la nostra ja de per si modesta cuina. Per això, quan convidem a gent a dinar i ens diuen, amb la gentilesa que caracteritza els nostres estimats, que volen portar les postres ens treuen un (gran) pes de sobre… Hem fet diversos intents i hem, fins i tot, reeixit en algun. Però és el plat que sempre queda pendent quan pensem un menú per convidats. Des del cap de setmana passat, però, som els orgullosos posseïdors d’unes postres de temporada: el flam de castanyes i vainilla del CUINA número 100.

Unes postres elegants i de temporada
La recepta que us presentem avui marca una fita a casa nostra per raons diverses. La primera, perquè serà un dolç clàssic des de ja mateix: ens ha enamorat. I segona, perquè sempre m’he marcat com a objectiu culinari fer tots els mesos una recepta del CUINA i solament aquest cop, ara que fa els 100 números, ho he aconseguit. I en tinc 89 exemplars!! Per això estem tant contents d’haver provat aquest flam, que és molt elegant, fi i subtil. Però al mateix temps és de temporada, ben tardoral, una cosa que a casa estem mirant de seguir amb certa fidelitat. A més, per major glòria de la recepta, és ben fàcil de fer. Aquí van ingredients i procediment per a sis flams individuals:

250 grams de castanyes pelades

80 grams de sucre

50 grams de sucre més (aquests per caramelitzar)

4 ous

1/2 litre de llet

1 canonet de vainilla

La part més complicada és pelar les castanyes. Diuen Martí i Roger que si les deixeu una estona a remulla amb un tall a la pell es fa més fàcilment. Un cop sense closca, les posem a bullir amb la llet i la vainilla, oberta en canal per a que deixi anar tota la seva substància. Quan les castanyes estan tendres, es trituren. Llavors, s’afegeix l’ou i el sucre i es torna a moldre fins que quedi ben barrejat.

Farem un caramel amb la resta de sucre i un fil d’aigua; i el posarem al fons de les flaneres. Llavors, les omplim amb la crema de castanyes i ho posem a coure al forn al bany maria. Aquí, la recepta del CUINA crec que conté un error: diu que han d’estar 40 minuts a 100 graus. Però passada aquesta estona no estava el flam quallat, ni molt menys! Així que nosaltres vam pujar la temperatura a 150 i encara va necessitar uns bons 20 minuts més.

Per decorar-lo, guardarem algun trocet de castanya bullida i completarem el conjunt amb una cullerada de mel no massa dolça, més aviat fresqueta. Tan ens va agradar, que ens va inspirar per fer la que considerem una de les nostres millors fotos de plats de cuina. No sóm grans fotògrafs i no ens donaran cap premi per aquest flam castanyer. Però en la nostra petita història és la imatge més bonica que em captat. Creiem, sincerament, que  fa justícia al plat…

Bon profit i salut, xiquets i xiquetes!

Massitet

Advertisements

13 thoughts on “Flam de castanyes i vainilla

  1. Felicitats per la foto, el post i per reactivar el bloc!

    Jo, confesso, cada vegada sóc més amant de les llepolies i a l’hoa de triar un menú se m’ocorren més rapidament els dolços que els salats però que i farem, tu!

    Prometo provar un dia aquest flam i prometo baixar un dia a coneixer Vinarós, Ca la Massita i Les Moles, aquí ho deixo!

    Petons i abraçades, amics!

  2. Hola Martí!
    Gràcies per la visita, pel comentari i per les felicitacions. La veritat és que aquest estiu l’olleta ha tingut el foc molt baix…

    Jo crec que, precisament, com que jo no sóc gaire llèpol no em tirà preparar menjars dolços. Però és veritat que amb la Susanna hem vist que pot ser divertit preparar-los junts i darrerament ens estem animant a anar fent coses.

    Aquí ho deixes i jo ho recullo. No et preocupis que ho tinc ben present! 😉

    Petons i abraçades, estimat!

  3. Hola família, ara mateix esteu camí cap a Vinaròs, a nosaltres ens omple de joia que hi aneu i us ho passeu molt bé!! Aquest flam és una delícia i aquesta foto realment és boníssima, elegant i amb un toc d’aura misteriosa! Amics, sou genials, us estimem.

  4. Hola!!! Cuanto tiempo!! Los postres tampoco son mi punto fuerte, siempre prefiero cocinar un plato salado, ya sea entrante o segundo, y con los postres me cuesta ponerme, os entiendo. Hace poco probé un flan de queso y me quedé encamorada, le pregunté al del bar como lo había hecho y resultó que lo había cocinado su mujer. Tengo que buscar la receta. Este de castañas queda muy dulce?

    Saludos a los dos

  5. MM!! Quin flam més bo!! A mi també m’agrada molt la revista “Cuina” i en tinc uns quants números, però no tants com vosaltres. És que per ací no era massa fàcil, fins ara, d’aconseguir la revista. Enhorabona.

  6. Hola estimats!
    Veig que el CUINA ha encertat fent aquest flam, perquè està generant força activitat en el nostre bloc. Certment, està molt bó i és molt efectista a taula…

    Vermells, efectivament estàvem anant. La meva mare va preguntar per vosaltres, que ys volia conèixer! En fi, la propera vegada. Que segur que n’hi ha…

    Arantxi, quant de temps. És veritat! Ja hen anat a algun partit de l’Espanyol??? Ara que teniu el camp al costat… El flam no queda massa dolço i aquesta és part de la gràcia. Al menys per nosaltres. En Roger, a Cuina amb Compte, té una recepta semblant amb un ou menys i 100 grams més de sucre. Aquest deu quedar més dolcet… Y si trobes la recepta del flam de formatge, penja-la al bloc!! Post a post anirem fent una cart de postres digna! 😉

    Glòria, intentarem seguir la línia dolça. Ara, amb algun tradicional de Vinaròs… Que es noti la influència d’estar fent el llibre!!!

    Hola Francesc, quant de temps! Com esteu??? Això del CUINA a Vinaròs també és un desastre. És la mentalitat “principesca”: el país se’ls acaba al Sénia. Bé, a alguns abans: tot just passar Port Aventura!!! M’alegro molt de llegir-te per aquí…

    Salut i patons a tothom!

  7. Una fotografia preciosa i un flam de ben segur deliciós!
    Gran número el 100 del CUINA, és un dels que cal tenir a mà de cara a les festes de Nadal!
    M’encanta veure aquest blog de nou en plena activitat! Una abraçada guapíssims!

    NUNI

  8. Huola Nuni!
    Moltes gràcies per totes les coses tan boniques que en dius en tan poques linies!!! I tens tota la raó del món: el número 100 és per plastificar-lo full a full i tenir-lo a ma a la cuina el Nadal… i bona part del 2010!!!

    Besets a tots quatre, bonics!

  9. Demà mateix baixe al mercat de Russafa i compre castanyes per fer aquest flam. A casa sempre tractem de seguir les estacions pel que fa al menjar, i crec que és per on cal anar (millor preu i sabor, proximitat, etc.). Us felicite per la foto… i per la troballa! Que no deu ser un regalet dels donyets del bosc asturià? Només de veure els castanyers, ja te’ls estimes, i de les castanyes poc més se’n pot dir.

    Besets, dolços!

  10. Hola Queti!
    Al Mercat de Russafa, què bonic!! La veritat és que seguir les temporades dóna força més joc i ajuda a fer variada la dieta sense haver de ser ecpecialment imaginatiu. A més, ara també gaudim de la sort que, si un dia, volem sortir del que toca segons la natura ho podem fer sense massa dificultats…

    Besets bonica!!

  11. Hola Xavi!
    Quants de dies sense llegir-te! Aneu molt atabalats amb el nou local encara, o ja esteu més situats???
    SI li dius a la “jefa”, sobretot comenta-li que jo no n’he menjat, que només era per als convidats!!!! jajjajajaa

    Molts besets per a tots dos, macos!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s