Aquest 2009, amb un estiu que es resisteix a marxar, sembla que s’allargue la temporada de plats més o menys estiuencs. És ben cert que les temporades gastronòmiques s’han trencat en la darrera dècada, i que ara et poden servir coses fredes -o tèbies- en ple més gener. Però que voleu que us digui, a mi els plats freds em venen més de gust quan fa caloreta. Per això, com que acabo d’escoltar a la ràdio que tot el novembre serà “molt suau”, publico aquest post que tenia arxivat per a la primavera de 2010…
Un plat après de ma germana
De ma germana com a renovadora de la cuina familiar ja us he parlat en algun que altre post. Jo, que sóc nou anys menor -no diré jove, no fos que m’ataqués…- me n’he aprofitat de forma insistent. I aquest pastís és un dels primers que vaig fer quan vaig començar a tenir interès per la cuina més enllà de la pura supervivència. Com el llom a la cervesa, per mi va ser un plat iniciàtic que em va permetre descobrir l’apassionant món del túrmix, els motllos i els encamisats de mantega…
Ingredients
3 llaunes de les petites de tonyina al natural
1 llauna mitjana de pebrots del piquillo (la idea clau és tan de tonyina com de pebrot)
1 pot de llet evaporada (jo només conec la Nestlé)
4 ous no gaire grossos
Sal i si voleu una mica de pebre (blanc)
Mantega per encamisar els motllos
L’elaboració és tan senzilla que sembla cutre i tot: posem tots els ingredients al pot del túrmix o al vas americà, ho batem tot junt fins tenir una barreja ben fina i llavors ho aboquem al motllo o a les flameres individuals -amb aquesta darrera opció la veritat és que queda més pulit, més elegant. Llavors ho posem a forn mità -uns 150 -160 graus- fins que estigui cuit. Ho sabrem amb el famós mètode de l’agulla: punxarem la massa amb una agulla de fer ganxillo i quan surti completament seca és que ja està cuit.
Una de les virtuts d’aquesta receptes és que allà on diu “tonyina i piquillos” hi podeu posar el que volgueu. Per exemple, nosaltres en fem una amb salmó fresc i porros (ofegats amb una mica d’oli) que és realment excel·lent. Però no queda gens malament amb bolets, amb verdures, amb peix sol o amb qualsevol combinació de tots aquests ingredients…
Proveu i veureu quant de joc dóna!!
Salut!
Massitet
Olleta de verdures 
Amb l’estiuet de Sant Martí que ens està fent continuen venint molt de gust aquestes receptes fresquetes! Aquests pastissos a part de ser senzills de preperar dónen un resultat realment bo! L’hauré de provar aquest teu i de te germana!! Una abraçada!
Ai, si ta germana és la millor d’aquest món. Escolta, ja teníem ganes de veure receptes a Ca l’Olleta. Se us estima amics!
Com que el fred no acaba d’arribar, val la pena aprofitar les últimes receptes fresquetes.
Hola estimats!
Efectivament, és que amb el bon temps que ha fet avui, quan he trobat aquesta recepta repassant l’ordinador he pensat que era un bon moment per publicar-la!
A més, li tinc un carinyo especial perquè és una molt bona base per fer un munt de coses d’aquest estil. Efectivament, cuiners vermells, ma germana és una crack!!! jajajaja Se us estima, punyeteros!
Nuni, ja ens diràs què et sembla si el fas. També es cert que amb salmó fresc o amb bolets el serveixo tebi i està molt bé. Abraçada ben forta, també.
I besets per a totes!!!
Una recepta molt temptadora i segurament molt saborosa, la provaré abans de que vingui el fred
Un peto
Hola Sión!
La veritat és que és molt saborós i al mateix temps suau. Com a entrant és genial. Entre molt fàcil i és refrescant. O sigui que vigila que en pots endrapar un munt sense adonar-te’n! 😉
Petonets guapa!