Investigant el cóc d’abadejo

Des que ma germana es va fer càrrec del forn de pa familiar, la tasca que ha dut a terme per recuperar algunes receptes tradicionals oblidades a les fleques (i a moltes cases) de Vinaròs ha estat notable. Algunes ja s’havien afegit al repertori del negoci familiar quan encara la portaven els meus pares, com la farinada de repassos. Però poc a poc ma germana i mun cunyat n’han anat afegint més, totes amb bona acollidantre la clientela.

coc_abadejo_bonaAquesta manera de fer ha viscut una acceleració, o millor dit, un aprofundiment notable fa un temps. Concretament, des que, abans de l’estiu, el nostre estimat Juanjo Roda ens va encarregar a mi, a ma germana i a un altre forner del poble fer un llibre sobre pastes tradicionals de Vinaròs. Revisant la paperassa de l’abuela Consuelo (un dia faré un post de la seva mítica llibreta…) i explotant la memòria gustativa de la familia, especialment la de la meva mare, hem fet un llistat d’una trentena llarga de receptes algunes de les quals estaven gairebé esborrades de l’imaginari col·lectiu local. Una de les recuperades ha estat el cóc d’abadejo que avui us presento.

Un pèl més complicat del què sembla
Aparentment, la recepta no tenia massa misteri. Sobre una base de pasta per a cócs salats (de fet és una base neutra), es posa tomata madura tallada grossa i de qualsevol manera, sense gaire mirament. Llavors, es tirava un bon grapat de farina per sobre, per espessir el suc vermellós de l’hortalissa. Per acabar, s’afegien molles d’abadejo (bacallà, orientals), pinyons i una picada d’all i julivert. Res especialment complicat, oi?

Doncs alerta, perquè l’all i el julivert tenen perill: s’han de posar a mig coure el coc, perquè sinó es crema i el conjunt amargueja. A més, un cop posada la picada, ma mare va veure clar que ens havíem equivocat: no es posava en picada, que quedava amb les taquetes verdoses que podeu veure a la foto. No senyors: ma mare va tenir una mena de flashback i va recordar amb claredat que el que feien les dones que venien a pastar al forn el que feien era, a mig coure el forn, tallar també de qualsevol manera, grans d’all i branquetes de julivert.

coc_abadejo_bona_curtaHeu de tenir present que aquest cóc -com tots els dels poble- tenen el seu origen a les cases del poble, no pas a les fleques professionals. Les dones, quan venien a fer el pa , solien aprofitar les puntes de pasta sobreres  per fer un coquet. El feien amb presses, ràpid i amb els estris que tenien a ma. Tot i la manca de refinament en l’elaboració i la teòrica modèstia dels ingredients (fa dècades, barat i accessible per les cases populars que van inventar el cóc) és deliciós i certament sorprenent: l’all no és habitual en els cocs. De sabor delicat, fins i tot subtil si es va en compte amb les proporcions dels ingredients, no té res a envejar al rei de les elaboracions salades locals, el cóc de tomata.

Els cócs són, sense cap mena de dubte, un dels productes més tradicionals de les fleques vinarossenques i també de molts pobles de les terres de l’Ebre i  les comarques del nord de Castelló. Si teniu oportunitat de provar-ne algun no ho dubteu. I si trobeu el de bacallà, sapigueu que teniu entre mans un producte fruit, gairebé, de l’arqueologia gastronòmica. Si més no, de la recerca històrica (casolana) gastronómica…

Salut!

Massitet

Anuncis

18 thoughts on “Investigant el cóc d’abadejo

  1. Ei! que se mos cau la baba! no ho em tastat mai això tan, tan, tan, deliciós.

    I una pregunta: este llibre vostre el podrem trobar los forasters i els exil·lats de les Terres de l’Ebre? quan? on?

    Per últim, ahir vaig pensar amb valtros i amb el divertit post de les neules: sabeu que les neules sobrants se poden reciclar en una cosa tan rimbombant con “le croustillant royal”: no vols neula? té dos crostillants! hahahahaha.

    Besitos!

  2. Fantàstic post. Se m’ha fet la boca aigua. Em pots dir com es diu i a quin carrer està el forn de la teva mare; com nosaltrs baixem molt per la zona de Vinarós hi anirem a comprar aquests fantastics cocs. Per cert, jo de libre també en vull un.
    Salut,
    Pepin

  3. A casa tenim costum de fer una “pizza” casolana divendres a la nit, per fer un sopar més informal i on els xiquets s’ensinistren en la cuina. Amb aquesta recepta, de segur que gaudirem: del sabor (ens encisa l’abadejo) i pel fet de saber que estem fent una mena d’arqueologia culinària.
    Els de València també tenim interés a comprar el llibre-recull. De segur que està ple de saviesa. Si l’editeu, doneu-nos dades per poder tenir-lo. Salut!

  4. Hola a tots, estimats i estimades!
    Ostres, quins missatges més bonics ens heu deixat avui. Tinc la gallina de piel, que diria el seleccionador català de futbol! 😉

    Vaig a contestar a poc poc. Moltes gràcies a tots pels comentaris sobre els llibres. L’editorial que el fa te pàgina web i es pot comprar tot el que fan on line. Tenen un preu molt assequible. De tota manera, s’ha de presentar per Sant Jordi de l’any que ve, o sigui que falten uns sis mesos. El web: onadaedicions.com. Ja us informaré!!!

    Sara Maria, ja falta poc! Ostres, jo també tinc ganes que arribi!

    Quinteros, moltes gràcies! I això de les neules ho de buscar! On ho heu trobat? “Googleazo” i avant! Ara ho provo….

    Hola Pepin! Moltes, moltes gràcies per les coses boniques que em dius. Que em damanes la direcció del forn de ma germana és el millor elogi que em pots fer. La direcció. Plaça dels tres reis, número 3. Està al centre del poble. Si preguntes per Ca Massita, és probable que et sàpiguen indicar com arribar-hi…

    Queti, bonica! Si proveu de fer el cóc ja em diràs que tal et sembla! Per cert, si vols provar el de tonyina també és molt, molt fàcil! De fet, és part de la gràcia dels cócs: fàcils i ràpids de fer, i et resolen un sopar col·lectiu amb un glamour que pa què!!! 😉

    Xaro, poc a poc anem tornant! Ostres, tinc unes ganes de llegir els vostres posts. El filet de porc facit el tinc filat des del primer dia! 😉

    Gràcies a tots per visitar-nos i deixar-ne constància! Ens encanta que feu totes dues coses!

    Besets a munts!

  5. Ostres, cóc d’abadejo…vaig menjar una cóc semblant a Hospitalet de l’Infant va bastants anys…llavors no sabia que era l’abadejo, je je je….malgrat ara no el podri menjar, fa una pinta genial….ja queda menys! Vinaròs és més a prop!
    Ptnts
    (em sembla que m’hauré de demanar un menú infantil, estic a dieta…la salut…però paella en puc menjar!)

  6. hahahaha! hem picat com a beneïts i acabem de googlejar, però hem trobat de tot menys el cruquillant este! el vam aprendre ahir, en un taller de pastisseria japonesa i no van fer servir per fer una base de torró i pa que veigis que fem los deberes: és una barreja de cereals kellogs, neules picades i altres com panses, etc. i se li afegeix xocolata amb llet desfeta, es remena, i es deixa refredat. Ja veus que el nom pompós no correspon a la simplicitat… vaja! com los metges que per no dir aspirina ens compliquen la vida dient acidoacetilsalicílico 😉
    Besets!

  7. Hola a tothom!
    Marta, segurament és un cóc present a tot el territori que s’anomena Catalunya Nova. Segons he pogut saber, és tradicional a llocs tan “allunyants” com les Terres de l’Ebre i les comarques d’Alacant…
    Paella, i altres cosetes: ja veuràs quins arrossos més bons fan a Vinaròs!!!

    Anatòlia, moltes gràcies! Ja he vist que eres fan de la farinà al Facebook! Has vist el post que hi ha de repassos aquí al bloc?? Igual t’interessa…

    Cuiners vermells, moltes gràcies pel comentari: ens poseu la cara del color de la vostra cuina! 😉 Fins aviat, espero i desitjo…

    Mossegador, és pot fer perfectament amb pasta de pizza. Si no, la base tradicional és pasta de pa repastada amb oli. Si tens un forner de confiança, compra-li pasta fresca i afegeix un xorret d’oli. Veuràs com n’és de bo!

    Salut per a tots, bonics!

  8. Hola Carme!
    Moltes gràcies per la teva visita i pel teu comentari, tan agradable!! Pots estar segura que és una combinació ben trobada!
    D’altra banda, no pateixis pel llibre, que al bloc ho diré tan “alt” com pugui!!! jajajajajajaja

    Besets!

  9. quin és el forn de la teva germana?
    la família de la meva mare és de Vinaròs i nosaltres anem molt sovint a fer festetes amb els cosins que tinc per allà.

    1. Hola Adela!
      Moltes gràcies per la visita i pel comentari! M’emociona veure que vinarossencs “a l’exili” com jo passen per aquí!
      El forn de ma germana és Ca Massita. Està a la Plaça dels Tres Reis, al centre del poble. Molt a prop de l’Àjuntament…
      I com es diu ta mare?? Segur que ma mare deu conèixer la familia!! Vinaròs encara és un poble per a moltes coses!!! Ei! Si passes per la fleca dis-li que has parlat amb mi! Li fan festa, aquestes coses…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s